Dissabtes al matí per BCN

Palau de Mar
Els divendres per la tarda i els dissabtes pel matí són els dos moments de la setmana que més ens agraden: el divendres fem la “descompressió” a poc a poc i els dissabtes ens dediquem a l’oci. Malauradament després ve el diumenge, on ja es comença a respirar dilluns…

Si no tenim altres plans, els dissabtes pel matí acostumem a anar a Barcelona a fer un tomb, que sempre comença i acaba davant de Palau de Mar (a l’inici de la Barceloneta), que és on tenim l’aparcament. Aquests passeigs amb els nens mai no tenen un rumb massa clar, potser algun dia tenim una idea més o menys clara de què volem anar a veure… però normalment ens dediquem a vagar per Ciutat Vella o el Raval, on sempre acabem descobrint coses noves: una teteria, una part de muralla que no coneixíem, alguna botiga, algun museu… és una petita aventura que als quatre ens agrada perquè anem decidint el camí entre tots. Aquí es pot veure el camí que hem fet avui.

De fet, sí que hi ha una parada gairebé obligada: Papabubble.
La façana de la botiga al carrer Ample
Per qui no la conegui, aquesta botiga és un espectacle en ella mateixa i sempre diferent, d’aquí que als nens els encanta. És una petita botiga que fa cantonada situada al carrer Ample (veure link a Google maps amb l’itinerari d’avui on situem els punts d’interès) que va començar a Barcelona i que, actualment té sucursals a New York, Amsterdam, Londres, Japó, etc. La seva web és molt interessant plàsticament i hi ha videos dels processos de fabricació. Per cert, què fabriquen? Caramels artesanals. La botiga és petita i en aquest mateix espai hi ha sempre els artesans fent caramels.



Precisament avui estaven fent caramels amb el dibuix d’unes cireres a l’interior. És simplement espectacular veure com ho fan i, a més, sempre són molt simpàtics i atents amb els nens, als quals sempre ofereixen de tastar els caramels que estan fent en aquell moment. No cal dir que als meus fills això els encanta.

El procés de fabricació és molt senzill i a la seva web es veu perfecte:

1. A la rebotiga tenen les “olles” on fan la mescla de la glucosa (sucre) amb pigments naturals.

2. La zona on fan els caramels és un taulell d’acer inoxidable, la meitat és calent i l’altra és fred. La mescla de glucosa i de pigments es treballa a mà sobre la taula calenta, donant-li forma, estirant-la, comprimint-la…un espectacle.

3. Un cop tenen l’enorme cilindre del qual faran els caramels (aproximadament 1 metre de llargada per 15 cm de diàmetre) el van estirant i aprimant fins aconseguir cilindres d’aproximadament 1 cm de diàmetre i uns 40 cm de llargada.
video


4. Aquests els treballen sobre la taula freda fins que estan sòlids.


video


5. Aleshores els tallen amb una mena de “rasqueta”…i ja està.

Els caramels són cars (uns 5€) si els comparem amb una bossa de caramels del supermercat, però jo els compro perquè són boníssims, sense conservants i, també, com a pagament del fantàstic espectacle i simpatia que ofereixen.



Després d’aquesta estació obligada, hem continuat pel carrer Ample fins la Plaça de la Mercè, on hem girat a la dreta pel carrer dels Còdols fins el carrer dels Escudellers. Allà hem descobert el Passatge del Rellotge, un carreró molt curiós tancat amb una reixa metàl•lica on es respira un aire del segle XIX, com en un capítol de “L’ombra del Vent” de Carlos Ruiz Zafón.
Passatge del Rellotge
Allà, al fons del carreró hi ha la seu d’ICV (Iniciativa per Catalunya – Verds) i, de fet, sembla un lloc molt propi, en un barri humil, al fons d’un carreró… però sorpren força el veure que el mobiliari que tenen a l’interior és d’un disseny innovador, de prestigi i molt, molt car. Només com a referència, les lampares que tenen sobre les taules de treball (que no són poques) són unes que s’anomenen Ptolomeo, les quals mai les he vist al mercat per menys de 180€ cadascuna…molt sostenible no m’ha semblat. Però cadascú fa el que vol amb els seus calés.

Poso un parell de fotos de cartells que hem anat trobant pel carrer que ens han semblat divertits. Passejar per Ciutat Vella és sempre un pou de sensacions.




La Plaça Reial, que no visitava des de fa 10 anys com a mínim, segueix amb el mateix ambient decrèpit habitual. Ho sento, però no m’agrada aquesta Plaça. Malgrat això, la font estava neta, impecable, impoluta: gairebé no m’ho podia creure.
Hem continuat pel carrer Ferran fins la Plaça Sant Jaume, on hem girat a la dreta pel carrer de la Ciutat just a la cantonada de l’Ajuntament i fins a la Plaça Regomir, on hi ha un parell de coses curioses.
La font neta!!


La primera, una botiga de roba i joies de la meva marca favorita, Ona Joia. Hem babejat una estoneta davant l’aparador, on la meva filla ja va demostrant que és una maruja tal com Déu mana: no se li passa ni una joieria. La segona cosa que ens ha cridat l’atenció és un petit restaurant japonés que es diu Matsuri Sushi Bar on hem mirat la carta i el servei de take-away, i semblava molt interessant. Queda apuntat per una altra ocasió, que avui toca dinar a casa dels avis.

I xino-xano, hem tornat fins a l’aparcament, tot passant pel costat de “La Cara de Barcelona” de Liechtenstein (a la confluència del Moll de la Fusta amb la Via Laietana), una escultura que agrada molt al nostre fill.

La Cara de Barcelona - Liechtenstein
I tot mirant els vaixells (i els preus de la carta del vaixell del Luz de Gas, vaya presa de pèl) hem arribat a l’aparcament per anar cap a casa a dinar amb la família.

Retorn al punt d'inici




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...