Castanyada 2010. 02 La Castanyada oficiosa i la oficial

Aquest any la castanyada l'hem celebrat "gairebé" tres vegades... tot per maca de quòrum... o per excés, segons es miri. Hem tingut una feinada fent panellets, ens hi vam estar gairebé 4 hores el divendres per la tarda i de 1,5 kg d'ametlles ens van sortir 3 safates ben maques! El meu esforçat fill em va ajudar moltíssim amb els de cafè i els de melmelada de pruna.


Els panellets de pinyons a mig fer

La primera castanyada del cap de setmana va ser amb la part de la família que no podia assistir a la "castanyada oficial" del dia 31 a la nit, que és la tradicional. En aquest sopar hi ha hagut panellets, però no castanyes. La segona l'hem fet amb els amics, també amb panellets, però sense castanyes. La tercera, i oficial, ha estat el dia indicat, el 31 d'octubre al vespre amb la família disponible per a l'event, i hem fet les castanyes a la barbacoa, els moniatos al forn i ens hem menjat la safata de panellets acompanyada de moscatell.


No estan malament, no?

Octubre 2010. Sueños en el umbral

SUEÑOS EN EL UMBRAL. Memorias de una niña del harén.
Fatema Mernissi
http://www.mernissi.net/
Col·lecció Los Narradores
Ed. El Aleph
Origen: Biblioteca pública


Vaig començar aquest llibre en el vol d'anada cap a Fez, em va acompanyar durant el curt viatge i l'he acabat a casa saborejant-ne cada sensació. Cito un paràgraf de la pàgina 155, que pel seu sarcasme em va copsar: "... Las mujeres han progresado en todas partes menos aquí. Somos un museo. ¡Tendríamos que obligar a los turistas a pagar una entrada en Tánger!".

L'autora, Fatema Mernissi, una professora de la Universitat de Rabat i llicenciada a la Sorbonne, relatada autobiogràficament els primers anys de la seva infantesa en un harem a la medina de Fez. Els capítols transporten al lector a una realitat contemporània a la Segona Guerra Mundial i a la vida domèstica d'un harem domèstic i a les seves dinàmiques quotidiones. Molt interessant penetrar en els pensaments de la nena que comença a qüestionar el seu entorn.

Cada segon que llegia les descripcions de la casa on vivia la protagonista recordava el fantàstic Riad Jauohara, on ens vam allotjar a la medina de Fez.

Castanyada 2010. 01 Davant l'amenaça del Halloween

M'encanta fer no només una castanyada, sinó moltes i així col·laborem a allunyar el Halloween de casa nostra, que avui ja he sentit que en un "tot a cent" hi havia unes garlandes amb unes aranyes que serien molt xules per la castanyada.
La preparació en mans de l'expert: el meu sogre

Per nosaltres la castanyada és quelcom que no es celebra un únic dia. De fet, la nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre només es diferencia de les "altres" castanyades perquè mengem panellets. Però als nens els encanten les castanyes i als avis els encanta fer-les.... total... que ens passem ben bé un mes i mig fent castanyes cada cap de setmana.

I és que aquest any anem força tard.... entre que hem estat força ocupats d'ençà que va començar el mes.... que vam ser al Marroc el cap de setmana passat.... avui ens hem adonat que encara no havíem menjat castanyes! He posat els moniatos al forn en un intent fallit, perquè aquest forn no és el de casa i a l'hora de menjar encara no estaven cuits, i hem baixat al jardí a fer algunes castanyes.

MMMMMMMM......

Després, com sempre, acompanyats de la família i una mica de moscatell hem anat fents els típics comentaris: aquest any sí que es pelen bé, que si és perquè primer s'han de cremar amb flama i després deixar-les fer a poc a poc, que depèn de la varietat de castanya, etc.

Octubre 2010. Mil Cretins

MIL CRETINS
Quim Monzó
Quaderns Crema
Origen: Biblioteca pública



De tant en tant m’agrada llegir els relats d’aquest autor perquè em produeixen sempre una sensació contradictòria. Mentre els llegeixo em provoquen emocions, intranquilitat, una certa angoixa i molt de riure. Malgrat això, un temps després d’haver-los llegit els oblido com si mai els hagués vist. I em fa força ràbia, per això m’agrada recuperar aquest autor cada cert temps, perquè em desconcerta.



Aquest llibre en concret parla de fets vitals com l’amor, la mort i la malaltia. Però no en recordo gran cosa més només dues setmanes després d’haver-lo llegit, malgrat que recordo les sensacions que em produïa quan el llegia. Quina ràbia! Potser no hi estava prou atenta…
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...