26/06/2011 Algeciras – Xauen
Etapa: 132 km
Acumulats: 1.378 km
Els
132 km que separen el port de Tanger-Med de Xauen han estat, en aquesta ocasió, la
nostra porta d’entrada al Marroc. Tot i que en altres ocasions ja havíem
conduït per aquest país, enguany la sensació ha estat diferent perquè el vehicle
amb què anàvem era el meu propi cotxe. Durant aquest curt trajecte he tingut
una sensació extranya, d’una certa irrealitat, cada vegada que em girava i veia
els nens còmodament asseguts a la seva cadireta: acostumats a anar en cotxes de
lloguer el més econòmics possible (i això és proporcional al seu tamany i comoditat),
el meu cotxe familiar amb un maleter enorme, el carregador de CD’s i
l’habitacle tant còmode ha contribuït a fer irreal aquesta manera de circular
pel Marroc.
 |
| De Tetuan a Xauen |
No puc contribuir a engrossir les llegendes (urbanes o reals) sobre la perillositat de la conducció per la zona del Rif perquè en 1,5 hores hem cobert aquest curt trajecte sense cap mena d’entrebanc. La carretera que passa tocant Ceuta i després creua Tetuan està en molt bones condicions d’asfalt i de senyalètica; el tram des de Tetuan a Xaouen és una carretera secundària força correcta i el paisatge és absolutament mediterrani, sense gaire sorpreses. Hom pot arribar a imaginar que circula per l’interior d’Andalusia si obviem els minarets però, afortunadament, quan arribes a Xauen ja te n’adones ràpidament que ets on toca.
 |
| Xauen sortint cap a Fes |
No
és difícil trobar el parking de davant l’Hotel Parador, el més fàcil punt
d’accés en cotxe a la medina per al turista (imagino que els vilatans son
capaços de fer-ho per molts altres llocs) i un bon lloc per deixar-hi el
vehicle si hom pretén pernoctar a la ciutat. Deixo un parell de links als
millors mapes de Xauen que he estat capaç de trobar:
Aquest
parking és, de fet, un buit urbà a la Medina (potser l’únic d’aquest tamany
exceptuant la plaça Utta Hammam), un descampat amb vigilant 24 hores que per
una mòdica propina teòricament et guarda el cotxe. Li hem pagat els 20 DH (1,8€)
que ens ha demanat per restar-hi un dia sencer tot i que, per experiència,
sabem que no hi ha cap mena de motiu per patir pel cotxe en aquest país. Hi ha
molta llegenda urbana sobre la seguretat al Marroc… Aquestes propines als
aparcadors de cotxes contribueixen a ser el sou de moltes persones i, per
comparació, el preu per als qui venim de l’altra banda ens resulta irrisori.
Una altra cosa és que a tota hora hagis d’estat pagant propines per aparcar deu
minuts a qualsevol lloc i sense cap tarificació clara… El meu fill té la teoria
que “els vigilants dels parkings s’amaguen sota les pedres”, i no li manca raó.
 |
| Parking Hotel Parador |
Parlar
de la història de Xauen i de la seva resistència a les colonitzacions val més
que ho deixi pels que en saben o als qui s’hi dediquen i així a mi només em
queda explicar allò que més m’agrada: les experiències d’anar pel món amb els
meus fills.
LINKS D’INFORMACIÓ ÚTIL SOBRE XAUEN
· Per una primera aproximació:
· Per un enfoc turístic oficial:
· Per un enfoc turístic local:
· Per informació d’algú amb infinita
experiència viatjant pel país:
· Per una crònica d’una bona viatgera amb
grans fotos:
· Per als malalts del meu gremi:
La
primera missió a Xauen després d’aparcar ha estat buscar algun lloc per dinar i
hem fet el que mai fem: seguir el vigilant del parking cap al restaurant que
ell afirmava que seria on millor menjaríem. Després de donar-li una ràcana propina de 3DH a en Mohammed hem comprovat
que, per una vegada, l’elecció del nostre guia accidental ha estat correcta o,
si més no, ens ha conduït al lloc que necessitàvem. La
Lampe Magique és allò que es diu “un
bon restaurant per als turistes”: cèntric, en un palauet al costat de la
plaça Utta Hammam, no tant car com aparenta però, això sí, amb un menjar força mediocre. Però poder seure els quatre tranquils en una sala ben ventilada,
gairebé sols, després de dos dies esgotadors de viatge ens ha semblat la
glòria. Per més referències de llocs on menjar a Xauen deixo el següent link.
Hem pagat 285DH (25€) per:
Amb
la panxa plena i descansats, trobar l’Hostal Guernika ha estat bufar i fer
ampolles. Seguint la ubicació indicada a la Lonely Planet hom hi pot arribar
sense gaire dificultats i amb les amables indicacions dels vilatans que ens
veien passar hauria estat un trajecte directe d’un parell de minuts des del
parking si el meu company no hagués
parat cada pocs metres a fer una foto. Però no el culpo, Xauen és un indret
molt fotogènic i et quedes meravellat davant de cada porta, de cada racó
intentant gravar-ho per sempre a la memòria. El blau cel que engalana
pulcrament totes les parets, portes i, fins i tot, els paviments dels carrers
sorprèn al viatger que, com nosaltres, posa el peu per primera vegada en
aquesta vil·la.
L’Hostal Guernika
és un d’aquells llocs que t’ho posa fàcil i que convida a tornar, tot i no ser
un allotjament inoblidable. Malgrat que no tenen web, la seva atenció via mail
o telefònicament és ràpida i eficient; un cop allà el tracte és correcte i,
sense fer-se pesats, atenen les peticions dels viatgers amb diligència. En
arribar ens han ensenyat tres habitacions triples per tal que escollíssim i ens
hem quedat la que ens ha semblat més tranquila i ventilada. Hem aprofitat per
descansar una estona força breu per culpa de el calor i també per culpa de dos
petits dimonis que venien ben descansats de dormir en el trajecte de cotxe i
estaven desitjant anar a fer un tomb per la medina.
 |
| Amb permís... |
I
la tarda s’ha fet molt curta asseguts a l’ombra observant la munió de gent tant
diversa congregats amb un sol objectiu: gaudir de la frescor de l’aigua. Mentre
unes senyores renten, la quitxalla es remulla en una bassa poc profunda i fan
enrabiar a aquells que els vigilen amb els seus esquitxos; mentre els
adolescents s’assequen la roba estirats damunt la teulada d’un cobert d’altres
estenen a la vessant de la muntanya les mantes que acaben de rentar; i tot això
observat per alguns turistes que, com nosaltres, estem fascinats amb l’indret
tant agradable que resulta de l’amalgama de l’aigua, la gent, el calor i la
vessant de la muntanya.
 |
| En remull... |
 |
| ... o al solet |
Tot
i que en la zona de la medina que va del Bab-al-Ansar fins la plaça Utta Hammam
els comerços que hom troba estan totalment “tunejats” per al turisme, a la
medina de Xauen es respira un no-sé-què d’autèntic, de feréstec. Mires amb admiració
les parets i els paviments pintats i encalats d’impolut blau cel mentre
desitges que no canvii més, que a aquella lleugera pàtina d’autenticitat no se
l’acabi de fer lluent com en el cas d’Asilah…
 |
| Pura fotogènia |
I
avui ha estat un dia d’aquells en els quals els nens són nens i als adults
se’ns acaba la paciència; un dia d’aquells en què fas un sopar ràpid i no veus el moment de caure
al llit… Un d’aquells dies on aquells que ens miren amb una cella aixecada quan
diem que ens agrada viatjar amb els nostres fills es fregarien les mans i ens
dirien “Ho veus!”.
 |
| Racons inoblidables dins la medina |
Però
quan ha passat un dia arriba el següent, un dia amb una llum renovada, una llum
blava que es filtra per la cortina de la finestra de la nostra habitació de
l’Hostal Guernika de Xauen. A les 7:00h i amb les energies renovades escoltem
una primera veueta que diu “bon dia…” i
de seguida un segon “bon dia!!!!” que ratifiquen com ens agrada anar pel món
amb els nostres fills.
 |
Entrades ja publicades d'aquest viatge:
H d'Hotels
X de Xauen
F de Fes
M de Malalties
I d'Ifrane
R de Ruta de cedres i llacs
B de Berebers
C de Casa
Muy buena la información, os recomendamos también la web descubre marruecos
ResponEliminaMuchas gracias por compartir con todo el mundo vuestros conocimientos sobre Marruecos.
Saludos
María