Melilla amb nens, la ciutat i els seus límits


Grafitti a la frontera de Beni Ensar
En la primera visita que hem fet a Melilla, acompanyats per uns guies de luxe, la meva llibreta ha tret fum amb les anotacions de tot allò nou que veia o aprenia, perquè aquesta ciutat i els seus habitants són els grans ignorats en els mapes, oblidats en les classes d’història, ni pertenyents a la península ni integrats plenament a Àfrica, una zona fronterera i diversa amb tot allò que aquesta situació pugui implicar. Una ciutat al límit en molts aspectes, però, sobretot, en tot allò referent a la convivència intercultural i a la seva situació territorial. 

Un lloc sorprenent amb una gent increíble.

Tot aquell qui em coneix sap que sempre m’acompanya una llibreta Moleskine vagi on vagi: negra, amb el fulls en blanc i format horitzontal per la feina, o color kraft i amb pauta de ratlles per als viatges i les cites dels llibres que llegeixo. Mania adquirida fa molts anys a la qual sóc totalment adicta. Doncs el meu fill, que ara té 8 anys, des dels 3 anys té la mateixa costum que jo: portar una llibreteta quan anem de viatge per anotar o dibuixar allò que més li crida l'atenció. M'emociona donar un cop d'ull a les seves llibretes de tant en tant. Ara ja és la meva filla petita, que ara té 4 anys, la que s'ha sumat a la tradició...

El quadern de viatge de la meva filla
  
Aquesta sèrie d’entrades no pretén ésser, doncs, una referència per a la visita turística de la ciutat (ja hi ha llocs on trobar bones referències com Web Oficial de la Ciutat Autònoma de Melilla, Melillaturismo, Melilla Monumental, Wikipedia, etc.) sinó que ser una enumeració dels coneixements adquirits en aquesta ciutat i els seus voltants, el glossari de la Melilla que nosaltres hem conegut, la nostra Melilla durant tres dies.


Deixo un fantàstic vídeo "fronterer" del Turbante i Dunas, dos rapers melillenses dels que sóc molt admiradora.



8 comentaris:

  1. Doncs a mi em fa moltes ganes d'anar-hi. Ara que, segons m'han dit, la carretera de la costa està acabada, crec que serà un bon viatge des de Tetuan...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Eva,

      Estant a Tetuan: HAS D'ANAR-HI!!

      Aquesta és la primera d'una sèrie d'entrades que tenen la pretensió d'explicar el que ens va transmetre Melilla i la seva gent. I, creu-me, el balanç és molt positiu. Melilla ha estat la gran sorpresa d'aquest any i, sense cap mena de dubte, repetirem.

      Salutacions i gràcies pel comentari.

      Elimina
    2. T'aniré llegint per acabaar de convèncer-me :)
      (no: ja estic convençuda, però no serà immediatament).

      Elimina
    3. Malauradament les meves entrades tampoc es publicaran immediatament ;-)

      Ho anem comentant!

      Elimina
  2. Per cert, la llibreta de viatges de ta filla és fantàstica ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa molta gràcia... I la del meu fill és ben divertida, amb un munt de dibuixos. Les anem guardant totes.

      Elimina
  3. Hola Bertika!

    acabo de descobrir el vostre bloc i... m'encanta!
    iniciem el contacte!!!

    una abraçada!

    Maria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Maria,

      Moltes mercès. És el nostre granet d'arena per animar que la gent viatgi amb els seus fills des de ben petits.

      Una abraçada!!

      Elimina

Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...