Premi Dardos per a Tips de Viatges

No sóc persona amant dels enviaments en cadena de cap tipus, o sigui que si m'envieu qualsevol email o whatsapp d'aquells que diuen que si no ho reenvio a X contactes em partirà un llamp per la meitat, podeu estar segurs que així serà i acabaré com carbó de barbacoa. 

Quan el mes de març els meus grans admirats de Més Enllà (perquè aquesta gent són gairebé extraterrenals amb els viatges i les entrades que són capaços de fer) em van otorgar aquest premi em va fer una il·lusió increïble. Els hi ho vaig agrair però, tanmateix, vaig trencar la cadena...

Quan el passat mes d'octubre El món en família em va otorgar aquest premi de nou, em vaig sentir profundament agraïda. Aquest és un bloc que ha nascut fa ben poc, regentat per una família nombrosa molt viatgera i em va fer especial il·lusió que consideressin la meva petita família i les seves escapades dignes d'aquest premi. Tanmateix, també vaig trencar la cadena, aquest vegada, però, amb molta més recança i començant-me a sentir malament.

Quan va un parell de dies em va arribar la nominació que el gran Eduard havia fet en el seu fantàstic Bloc dels Viatges vaig considerar que era la gota que féu vessar el vas. Tres grans blocaires havien donat a  aquest bloc l'oportunitat de ser conegut per altres blocaires i calia agrair-ho.

Per tant, com que val més tard que mai, agraeixo profundament a en Lluís i la Núria, l'Eva i família i al gran Eduard la seva consideració i m'excuso per no haver respost abans. Així que, comença l'espectacle!

Les regles d'aquest premi si s'accepten són les següents:

1. Cal incloure la imatge del premi al blog.

2. Fer esment i enllaçar el blog que ens ha atorgat el premi.
3. Atorgar el premi a 15 bloggers.

Aquí venen els meus premiats després de molt pensar-hi:

1. Viajar por Marruecos. El blog del meu gran amic Pablo. Per mi és com la Bíblia.
2. Nueva cocina marroquí. El blog d'en Jordi i l'Esther perquè m'alegren cada dia amb les seves recetes tant evocadores.
3. Próxima salida... Marrakech. El blog que l'Anabel, que em manté "connectada" a una ciutat que m'apassiona.
4. La turista accidental. El blog de la Lux Lisbon, que tantes bones recomanacions de cinema m'ha ofert i que demostra que també és pot viatjar estant al sofà de casa.
5. El Diwan. El blog de la Marta, que és capaç d'explicar els seus viatges molt millor que qualsevol guia.
6. Viajablog. El blog que Quique, Sergi, David i Avistu, que tenen la gràcia d'enganxar-te a la pantalla amb els seus posts i, sobretot, amb les seves experiències com a viatgers.
7. El último bazar, el retorno del iconoclasta. El blog del Germán, que té una irònica, cínica i crítica visió de tot allò que l'envolta. Això sumat als destins que escull per viatjar forma un còctel insuperable.
8. Malviatge. El blog de la Rosa i el Gali on es poden trobar, a banda de bones escapades, fantàstiques reconamanacions de restaurants i de vins. A més, també són del Penedès.
9. Viajar con niñ@s. El blog de la família Revoredo - Silvente, que no només viatgen amb els seus fills a indrets màgics sinó que ajuden a fer difusió de les experiències d'altres famílies viatgeres.
10. Barbara on the road. El blog de la Bárbara, una jove periodista asturiana que és com "el cul del Jaumet" i té el do de connectar amb la gent allà on va.
11. Un puntal d'Hèrcules. El blog de l'Eva, que s'acaba de traslladar a viure a Tetuan i ens explica les seves impressions dia a dia.
12. Penedesfera. El portal que ha creat en Daniel i que fa difusió dels blocs de la comarca, que no són pocs!
13. Notes de viatge. Tot i que la Lourdes darrerament ens té una mica abandonats, ella explica com ningú la ciutat d'Istanbul i la cultura turca.
14. Sense descans. El blod del David, la Laura i l'Arnau, que també posen el seu granet de sorra en la muntanya de famílies que gaudim viatjant amb els nostres fills.
15. Libros y viajes. Molt bones recomanacions literàries, a tenir en compte.

Ha estat difícil escollir només 15 blocs....

Octubre 2012. Samarcanda

Samarcanda
Amin Maalouf
Editorial Proa
Idioma: Català
Origen: Biblioteca Püblica


Aquest llibre ha aparegut en un moment equivocat de la meva vida, com quan vols dinar un entrepà perquè no tens més temps i acabes en un fantastic restaurant on es mima fins el darrer detall i tu, tanmateix, només fas que mirar el rellotge sense gaudir realment de la delicadesa i exquisitesa del que s’hi ofereix.

Animada per les recomanacions d’un parell d’amics, aquest ha estat el primer llibre que llegeixo d’aquest autor, amb unes grans expectatives creades i animada per les fantàstiques imatges de la plaça del Registan fetes per una blocaire a la que segueixo habitualment en un recent viatge, magníficament relatat i que produeix una enveja immensa (de la sana, eh!).

El Registán
Foto: Marta Leonor Vidal
Origen: El Diwan 2010
“Samarcanda és el rostre més bell que la terra hagi pogut oferir mai al Sol.” (p.12)

“És un inèdit plaer deambular per una ciutat desconeguda, amb els ulls oberts a les mil i una pinzellades de la jornada moribunda” (p.15)

“Miro a tot arreu. Al voltant del Reghistan s’alcen tres monuments, tres conjunts gegantins: torres, cúpules, pòrtics i altres parets totalment guarnides de minuciosos mosaics i d’arabescs amb reflexos d’or, ametista i de turquesa. I laborioses inscripcions. Tot continua sent majestuós, però les torres estan inclinades, les cúpules esventrades i les fatxades escrostonades, brutes i erosionades pel temps, pel vent i pels segles d’indiferència; cap mirada s’eleva envers aquests monuments, autèntics colosos altius, superbs i ignorats: un teatre grandiós per a una obra insignificant.” (p.332)

“Sap que tot el que hi havia en aquella època ha estat destuït? Com si fos per una maledicció. Les muralles, els palaus, els horts, els jardins, les canalitzacions, els llocs de culte, els llibres, els principals objectes d’art... Els monuments que avui admirem van ser construïts més tard per Tamerlà i els seus descendents; tenen menys de cinc-cents anys.” (p.333)

Però més enllà de les grans expectatives posades en aquest llibre, em sap greu reconèixer que m’ha costat molt entrar-hi; em sap greu no haver-lo pogut devorar amb avidesa però, sobretot, em sap greu no haver arribat a entusiasmar-me. Ja ho he dit, quin descans!

Tanmateix, vist amb una certa perspectiva i mentre repasso les anotacions que vaig prendre mentre llegia el llibre, me n’adono que he extret un munt de cites precioses i valuoses del seu interior, d’una filosofia d’entendre el món per part de l’autor que va molt més enllà de l’argument i dels seus personatges.

El jutge Abu Taher a Omar Khayyam:
“El dia que podràs expressar tot el que penses, els descendents dels teus descendents hauran tingut temps d’envellir. Ens trobem en l’època del secret i de la por; has de tenir dues cares, una per ensenyar a la multitud i l’altra per a tu mateix i per al Creador. Si vols conservar els ulls, les orelles i la llengua, oblida que tens ulls, orelles i llengua.” (p.27)

“Si una causa us sedueix, com és ara aixecar un imperi o preparar el regne de l’imam, no dubteu a matar per fer-la triomfar. Per a mi, les causes que maten deixen de seduir-me. Per molt bonica que hagi pogut semblar-me, als meus ulls es torna lletja, es degrada i s’envileix. NO HI HA CAP CAUSA JUSTA QUAN ESTÀ UNIDA A LA MORT.” (p.137)

He de reconèixer que m’han apasionat alguns dels personatges del llibre, tant atemporals que hom podria trobar-hi imatges especulars en la realitat actual. I és que la història de com Hassan Sabbah esdevé el creador de la “secta dels assassins” en defensa de la puresa i la veritat (la seva, clar) mentre Omar Khayyam es dedica a lloar i viure en un carpe diem constant, m’ha semblat magnífica, actual i molt evocadora.

“Ha llegit a la introducció (...) a les Rubaïyat la història de tres amics, Nizam el-Molk, Hassan Sabbah i Omar Khayyam? Són uns personatges molt diferents, però cada un representa un aspecte etern de l’esperit persa. JO de vegades tinc la impressió de ser tots tres alhora. Com Nizam el-Molk, aspiro a crear un gran estat musulmà, encara que fos dirigit per un insuportable soldà turc. Com Hassan Sabbah, sembro la subversió per totes les terres de l’Islam i tinc deixebles que em segueixen fins la mort... Com Khayyam, aprofito les poques alegries del moment present i escric versos sobre el vi, el qui el serveix, la taverna o l’estimada; i igual que ell, desconfio dels falsos devots.” (p.221)

I res pot ser més actual que la cita següent, que sembla treta d’un telenotícies o d’algun assaig sobre la ciutació més actual al mitjà orient:

“Quina imatge tenen els perses d’avui dia de les nacions cristianes? (...) Què són els cristians que han tractat fins ara? Estafadors, fanfarrons, descreguts i cafres. Quina idea vol que tinguin de nosaltres? Quin món hem de compartir? No els podem proposar cap més alternativa que la de ser els nostres esclaus o els nostres enemics? No poden ser els nostres companys, els nostres iguals? Per sort, encara hi ha algun persa que continua creient en nosaltres i en els nostres valors, però, quant de temps podran encara fer callar els milers de veus que assimilen els europeus al dimoni?” (p.362)

I com a curiositat, destaco les dues següents cites que, com més les llegeixo, més increíbles les trobo, l’una per la seva cruesa i l’altra per la seva gran càrrega de veritat:

“Càncer, càncer, cancer – va repetir com una imprecació – Els metges dels temps passats atribuïen totes les malalties a les conjuncions dels astres, però només el càncer ha conservat, en totes les llengües, el seu nom astrològic. Continua produïnt autèntica feredat.” (p.255)

“Els viatgers dels nostres dies van massa apressats, volen arribar de pressa i sigui com sigui, però no és només el final del camí el que importa. A cada etapa s’arriba a algun lloc, a cada pas es pot descobrir una cara amagada del nostre planeta, n’hi ha prou de mirar, desitjar, creure o estimar.” (p.274)

Ara només espero que arribi a la biblioteca l'exemplar de "El periple de Baldassare" que, tal com m'ha recomanat Lux Lisbon, una autèntica enamorada d'aquest autor, sembla ser el següent llibre que he de llegir...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...