Desembre 2012. El petit príncep


LE PETIT PRINCE
Origen: Ebook gratuït
Idioma: Francès

El meu fill és un nen ros i espavilat, deu tenir ara l’edat del petit príncep i aquesta idea m’ha acompanyat durant tota la lectura. A ell mateix li vaig regalar aquest llibre per Sant Jordi, ja fa uns anys, i vaig fer l’intent, durant uns dies, de llegir-los, a ell i la seva germana, un capítol cada dia abans d’anar a dormir. No va ser un èxit, més aviat al contrari: no entenien gairebé res. I mentre ells perdien completament l’interès en allò que els llegia la seva mare, jo mateixa anava guanyant interès paraula a paraula. Tanmateix, els germans Grimm substituïren a Saint-Exupéry i el llibre va acabar abandonat en algun prestatge de casa.

Uns anys després, amb l’excusa d’haver començat a estudiar francès, vaig descarregar aquest ebook en la seva versió original. Quin encert! És, encara que pugui no semblar-ho, un gran llibre de viatges: del viatge de retorn a la ment dels infants, del viatge a les relacions humanes, del viatge a l’absurd del nostre comportament i, sobretot, del viatge a l’essència humana. Tota una filosofia embolcallada de suaus metàfores que acompanyen i transporten al lector a l’univers dels nens i de les paraules més senzilles.

“Les persones grans no comprenen mai res totes soles, i és cansat, per als nens, de sempre i sempre fer-los explicacions.” (p.6)

I és després de la seva lectura que m’he adonat que no és un llibre per nens o, si més no, el seu missatge és molt més proper a la visió dels adults. Penso que cal haver-lo llegit i entès completament per poder-lo “explicar” correctament als nens. Així que ben aviat faré un segon intent de lectura, molt menys literal i amb explicacions a la seva alçada perquè els meus fills puguin entendre la bellesa d’aquest llibre i el seu missatge: el més valuós que tenim són els sentiments i el temps que dediquem als altres. Curiosa conclusió a la que també arriba el protagonista de la fantàstica pel·lícula del meu admirat Sean Penn, "Into the wild"...

“- Només coneixem les coses que domestiquem – digué la guineu – Els homes no tenen temps de conèixer res. Ells compren les coses fetes als botiguers. Però com no existeix una botiga d’amics, els homes no tenen amics. Si tu vols un amic, domestica’m! “(p.80)

“És molt simple: només es veiem bé amb el cor. L’essencial és invisible per als ulls.”(p.83)

“És el temps que tu has perdut amb la teva rosa allò que la fa tant important.” (p.83)

Al sud del Marroc, país que m’enamora, i molt a prop de Ouarzazate és on diuen (els marroquins) que va caure l’avió de Saint-Exupéry i s’hi ha creat diversos negocis aprofitant aquesta mina. Tot i que la versió oficial diu que va ser al Sàhara i en territori algerià, m’agrada pensar que en les dunes de sorra que sí que he tingut l’oportunitat de conèixer podria haver passat “l’acció” d’aquest llibre...





“ Allò que embelleix el desert, digué el petit príncep, és que s’hi amaga un pou en algun lloc...”(p.88)



“Mireu atentament aquest paisatge fins estar segurs que el reconeixereu, si viatgeu un dia a Àfrica, al desert. I, si arriveu a passar-hi, us ho suplico, no tingueu pressa, espereu una mica just a sota de l’estel! Si aleshores un nen petit ve cap a vosaltres, si riu, si té els cabells d’or, si no contesta quan se li pregunta, endevinareu qui és. Aleshores sigueu gentils! No em deixeu trist: escriviu-me ràpidament que ell ha tornat!” (p.105)


10 comentaris:

  1. El Principito es un clásico, el ejemplo de libro que lees varias veces a lo largo de tu vida, porque es una historia para todas las edades.
    Siempre me han fascinado los personajes que el Pricipito se encuentra en su periplo planetario (el contable, el borracho, el farolero...), pero la conversación que tiene con el rey es sencillamente fantástica, y toda una declaración de principios. Permíteme que transcriba un breve fragmento de las palabras de este rey tan especial: "Hay que exigir a cada uno lo que cada uno puede hacer. La autoridad reposa, en primer término, sobre la razón. Si ordenas a tu pueblo que vaya a arrojarse al mar, hará una revolución. Tengo derecho de exigir obediencia porque mis órdenes son razonables.".-
    Todos los que ostentan cargos de responsabilidad política deberían de leer de vez en cuando este libro.
    Y creo que, ahora que lo has hecho tuyo, si se lo lees a Pol y a Berta, lo van a disfrutar.
    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pablo!

      Efectivamente, la cita que copias también la copié yo en mi cuarderno porque me pareció simplemente magistral. Mucho mejor iríamos si se aplicase...

      Un abrazo!!

      Elimina
    2. ¡Que grande eres Pablo! Totalmente de acuerdo, se trata de una declaración de principios, pero, pienso, no solo el pasaje del periplo planetario, si no toda la obra, es realmente increíble. El contable, para mi, es uno de los personajes sin desperdicio, pero me quedo con el zorro "“Para los vanidosos todos los demás hombres son admiradores” o “No se ve bien sino con el corazón, lo esencial es invisible a los ojos”.
      Este, fue el segundo libro que leí, como bien dices, son incontables las veces que lo he releído, integro o parcialmente, en esa época (niño muy niño), era un fan acérrimo de Platero y yo, aún sigo siendolo, pero El Principito (sí, sí ya lo sé,las comparaciones son odiosas)lo delegó, durante algún tiempo a un segundo plano.
      Aún recuerdo de memoria pasajes completos de Platero, lo he recordado siempre, cada vez que veo un burro en Marruecos (fácil). Entre los burros y yo hay algo personal...me lo permito: "Él comprende bien que lo quiero, y no me guarda rencor. Es tan igual a mi, tan diferente a los demás que he llegado a creer que sueña mis propios sueños "
      El Principito, es como el desierto, si no existiese, se tendría que inventar-
      Os recomiendo el museo de Saint Exupéry en Tarfaya, muy lejos de los faranduleos de Ouarzazate y de avionetas en el desierto del Aserejé.
      Bona iniciació per als teus nens Montse, les primeres lectures, penso, donen forma a les persones del futur. Petons

      Elimina
    3. Jordi!
      Desierto del aserejé! Tengo todavía la mandíbula desencajada...
      Chicos, vuestra cultura literaria es extraordinaria. Por más que he pensado no logro recordar cuales fueron los primeros libros que leí. Solamente soy capaz de recordar "L'Ocell de Foc" de Emili Teixidor, será que pillé un plan de estudios de los malos... Ni siquiera he leído Platero y yo...
      Tarfaya me queda lejos de la ruta prevista de momento y cuando bajo en coche es verano y el calor me echa patrás, pero queda anotado, que yo lo que necesito son excusas para escaparme a Marruecos en cuanto puedo.
      Y con respecto a los niños, en el momento en que piensas que la educación no es cosa exclusiva de la escuela, sinó que hay que poner sus bases en casa para trabajar en equipo luego con los maestros, se te acumula el trabajo. Sin embargo, me entusiasman mis hijos y sus ganas de aprender del mundo. No sé si olvidaran estas primeras lecturas, pero estoy segura que ello les está creando el hábito de la lectura, la sed de conocer, algo indispensable en este mundo.
      Un abrazo a ambos!

      Elimina
  2. Jo el Petit Prícep me'l vaig llegir d'adolescent, en castellà. Me'l vaig rellegir més tard en català i, quan vaig començar a estudiar francès, vaig aprofitar per retrobar-lo. És un llibre que em fa pensar molt. Hi ha algunes frases que se m'han quedat gravades. M'agrada moltíssim el capítol on veu els viatgers del tren, i sobretot quan es troba el venedor de píndoles contra la set... Ho trobo simplement genial!

    No crec que siga especialment per xiquets, però segur que hi ha capítols que poden entendre i els poden agradar, no?

    Com que es un llibre de lèxic i sintaxi no molt complicats, i a més ja l'havia llegit, me'l vaig comprar en àrab i l'he acabat fa poc. És el primer llibre que he acabat en àrab! -ja llegeixo coses més "elevades", però encara no he llegit cap altre llibre sencer. Potser per això encara li tinc més gust!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola E!
      Doncs enhorabona per acabar el teu primer llibre en àrab. En el meu cas és el primer en francès i també n'estic molt orgullosa ;-)
      Una abraçada!

      Elimina
  3. M'encanta!!!! aquest post m'ha fet somriure de melanconia i traslladar-me a tot el què em va remoure aquest llibre. Reconec que em va deixar "tocada"....és com un mirar interior, com si et despullessis de totes les capes de ceba que has anat adquirint amb l'edat.

    Me'l vaig llegir per segona vegada (si no recordo malament, la primera vegada el vaig deixar abandonat perquè no l'entenia) ja de gran, pels volts d'un Sant Joan de 2009 (dos mesos abans d'anar per primera vegada al Marroc) mentre una tramuntana al Port de la Selva no ens deixava sortir de l'apartament.... després, arribant al desert a finals d'agost d'aquell mateix any, ens vam trobar una carcassa oxidada d'avioneta que, com bé has dit, tothom ens deia que pertanyia a Saint-Exupery...tenim fotos i tot!!!

    I curiosament, ara estic acabant un quadre per a l'habitació de les meves nebodes, que és la il·lustració del petit infant sobre el planeta.... els dibuixos els trobo excepcionals!

    una forta abraçada


    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, els dibuixos son preciosos.
      Si vols agafar idees per coses de la canalla, mira la web de la "boutique oficial" del petit príncep (flipant que hi hagi botiga oficial...) on hi ha coses xules: http://www.laboutiquedupetitprince.com

      Una abraçada!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Pues eso tiene fácil remedio, aquí viene un regalo:
      http://www.ebooksgratuits.com/pdf/st_exupery_courrier_sud.pdf

      Aunque si tienes ocasion, creo que está muy bien comprarlo y tenerlo en casa, es un libro al que volver y volver...

      Elimina

Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...