Melilla 06. El Pueblo o "Melilla la Vieja"

Un petit turista

Les condicions en què coneixes els llocs en defineix la seva imatge a la teva ment per sempre i, en aquestes qüestions, el meu company i jo som persones afortunades. Vam estar a Venècia durant dos mesos i la primera vegada que vaig veure la Piazza San Marco va ser al cap d’una quinzena d’haver-hi arribat. Era una nit plujosa del mes d’agost i, entrar a la Piazza per un escaire, a les fosques, en silenci i sense ni una ànima en va gravar aquesta imatge per sempre a la meva retina. Per més vegades que hi tornés, amb la plaça a vessar de coloms i turistes, per mi la Piazza es fresca, humida i silenciosa.

Vam viatjar a la frontera de França amb Suïssa per veure la capella de Ronchamp del nostre admirat Le Corbusier, la sort també ens va acompanyar i la vam veure completament nevada. En el mateix viatge, de tornada a casa, vam parar a dormir al convent de “La Tourette”, del mateix arquitecte. Us imagineu com va ser fer vida monacal al bell mig de la boira en un edifici de la més pura austeritat? Tenim sort, sí senyor! I si us dic que hem viscut una inundació a Cairo? Pluja a la Vall dels Reis? Mmmmmm...

I tot això per dir que, de totes les maneres que podíem haver entrat a Melilla La Vieja, la primera vegada va ser de nit, amb tot a punt per a la fira medieval de l’endemà i amb la millor companyia. La sensació d’irrealitat m’acompanyarà sempre que hi pensi, va ser com un flash, com transportar-se en el temps, accedir pel túnel del temps (en aquest cas l’entrada des de la plaça de les Cultures a través de la porta de la muralla on havíen instal·lat  els instruments de tortura per la fira de l’endemà). Després de les tapas a “El Sevilla”, la meva filla ja estava cansada, però hauríeu d’haver vist la cara del meu fill... Jutgeu vosaltres mateixos aquí si l’ambientació no era increíble en aquest mercat medieval que s’hi celebra anualment. A partir d’aquí tot va ser fàcil, el que veiéssim l’endemà ens havia d’agradar forçosament.



Melilla “La Vieja”, també coneguda pels habitants de la ciutat com “El Pueblo”, és un recinte enmurallat situat en el millor lloc de la ciutat geogràficament parlant, com no podia ser d’una altra manera. Tota la informació que vulgueu la podeu trobar a:


Melilla Monumental: web amb àmplia informació sobre el patrimoni material i immaterial de la ciutat.

www.melillalavieja.com : web amb moltes imatges d’aquest barri de la ciutat.


Tanmateix, em quedo amb aquest fantàstic vídeo de la ciutat, on hi ha imatges precioses d’aquesta zona. Sí, d’acord, és un vídeo promocional i no surt la tanca metàl·lica, ni altres coses menys agradables de la ciutat, però ara no parlàvem d’això, més tard ho farem...




Doncs això, després de la primera incursió la nit anterior, la nostra visita turística a la zona monumental de Melilla, en projecte de convertir-se en Patrimoni de la Humanitat, ha començat amb l’accés pel túnel des de la Plaça de les Cultures. La climatologia era perfecta i era, també, massa d’hora perquè hi hagués molta gent. D’aquesta manera, les nostres impressions de bon matí han estat les imatges que segueixen. Només faltava Lancelot sortint per una de les portes, als nens els ha encantat, s’han sentit transportats a algun dels seus contes.

  

Vistes de l'interior fortificat


És en aquestes ocasions quan em quedo sola, perquè el meu company i la seva càmara desapareixen per una banda i el meu fill per una altra. Sort de la meva fill i els nostres amics PB i AB, que ens acompanyaven i ens feien unes explicacions magnífiques i fantàsticament documentades.

 


En creuar el pont sobre la Ensenada de Galápagos, hom troba la Puerta de Santiago, que dóna pas a la capella del mateix nom, un tresor arquitectònic. El sostre d’aquesta petita sala és una de les tres úniques mostres de gòtic d’Àfrica (honor compartit amb la catedral de Safi i la cisterna portuguesa de El Jadida).



Vista la capella hem tingut la sort que la cisterna (Aljibe) estava obert recentment al públic per a la seva visita, grata sorpresa també per als nostres amics. Aquest espai ens ha agradat especialment i, a més, hi havia uns panells explicatius molt pedagògics per als nens. A la sortida hem fet una passadeta ràpida pel Museo de Melilla, principalment per les  sales de la planta baixa, que corresponien a la cultura amaziga i sefardí. Queda pendent la resta del museu per a la propera visita perquè ens ha semblat un petit museu de gran qualitat expositiva i amb una il·luminació exquisita.

La resta de la nostra visita per Melilla la Vieja ha consistit en passejar fins a l’Església de la Concepción , la més antiga de la ciutat, i fins a tenir la certesa que las Cuevas del Conventico no es podien visitar en aquell dia. També queden pendents després de les explicacions del nostre amic PB sobre el setge de la ciutat que va viure la seva àvia en aquestes coves.

La nostra visita ha concluït al Far de la ciutat, assentat sobre l’antic Torreó del Bonete, i els canons que encara hi ha sobre la muralla de mar. Per què als meus fills els agrada tant de fer-se fotos asseguts sobre un canó? En tinc tota una col·lecció (castell de Montjuïch a Barcelona, al castell de Sao Jorge a Lisboa, a l’Alhambra de Granada, a Essaouira, a Midelt, a El Jadida...).

En resum, aquesta visita a Melilla La Vieja és molt i molt recomanable per fer-la amb nens, ens ocupa un matí i ells la gaudiran tant com els adults.

14 comentaris:

  1. Tengo mucha gana de ir. Q bonitas se ven las fotos y que bien suena todo. Ceuta ma fascinó, no tanto por la ciudad en si, sino por la gente que conocí que tienen la aegría del sur con ese contexto marroquí. Y Melilla está pendiente!!!!

    ResponElimina
  2. Justamente! No conozco Ceuta, sin embargo la descripción que me has hecho de su gente me encaja perfectamente con los melillenses. Melilla creo que tiene mucho interés arquitectónico, es como un déjà-vu...
    Un abrazo!

    ResponElimina
  3. Pensé que había aprendido a conectar mi wordpress con tu blogspot!!! Porque si no, tú respondes y a mí no me llega, pero o he probado y no funciona!!!! :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qué raro... No sé como ayudarte... Qué pena..
      Cuando respondes le clicas a "subscriure'm per correu electrònic"? (No sé por qué no lo traduce...) Está justo debajo, a la derecha, de donde se escriben los comentarios... A ver si te funciona...

      Elimina
  4. Ostres, m'encanta, no sabia que fos tan bonica...tinc una visió completament distorsionada de què es Ceuta i Melilla....deu ser per un tema històric...però és preciós....i si, ja se li veu la cara al teu fill, embadalit fent fotos, jajaja

    Por cierto, debe tener que ver con el wordpress o algun tipo de incompatibilidad...aunque te suscribas a algo no te llegan las actualizaciones, tienes que ir entrando.......

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també tenia exactament la mateixa visió i em va sorprendre gratament...
      Salut!!

      Elimina
  5. Ja t'ho he posat moltes vegades, però t'ho torno a dir: m'agraden molt aquests apunts sobre Melilla! Queda pendent, queda pendent... Tothom per ací diu que no té res a veure amb Ceuta. En fi, a veure quan ho puc comprovar.

    Per l'altra qüestió, jo utilitzo Blogger però estic subscrita a molts blocs de Wordpress. El que faig és afegir-los a la llista de lectura, directament. No rebo les actualitzacions al correu, però només mirant la llista de lectura ja veig si els blocs que m'agraden s'han actualitzat.

    Per cert, a mi la capella de Ronchamp em va impressionar. Sense neu i tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola E,

      Jo faig el mateix que tu, agrego els blocs a la llista de lectura i la comprovo moooooooooolt sovint, jejeje.

      M'alegra que coneixis la Capella de Ronchamp, sense ser arquitecte té mèrit que la coneixis, és quelcom bastant endogàmic ;)

      Elimina
    2. Vols dir que la majoria dels visitants (pocs, cert) eren arquitectes? Ara m'explico per què l'entrada era tan cara, ha ha

      Són casualitats de la vida: uns amics hi viuen molt prop. És un lloc molt especial. Almenys, a mi m'ho va parèixer. Segur que en tens un munt de fotos. Podries fer-ne un apunt al bloc! (O igual ja està fet i jo me'l vaig perdre?).

      [Escrit des del sofà ;)]

      Elimina
    3. Jejejeje, si l'entrada era tant cara, la major part dels arquitectes ja no hi podrem entrar mai més! Jo, aleshores, era estudiant, crec que va ser l'any 1996 que hi vaig anar...

      No he fet encara cap apunt d'enlloc més al nord dels Pirineus, de moment... Però m'ho apunto. Això i Venècia.

      (Escrit des de la meva taula de treball mentre sento com passen l'aspiradora a la planta de dalt...)

      Elimina
  6. Hola,
    Acabo de descubrir tu blog, me ha fascinado,es muy interesante, y las fotos y todo nos deja viajar a través de la pantalla, te sigo desde ahora.
    Si quieres, puedes visitar mi blog de cocina marroquí: www.quecocinashoy.es
    Saludos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Nora!
      Cada nuevo comentario es siempre una alegria y cada nuevo seguidor, un motivo para continuar. Grácias por tus amables palabras.
      Ya conocía tu blog, por supuesto!! Qué maravilla de recetas. Te sigo, oficialmente, desde ahora!
      Un abrazo!

      Elimina
  7. De fa quatre o cinc dies (però m'ho han enviat avui):

    http://elviajero.elpais.com/elviajero/2013/03/07/actualidad/1362672320_767323.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies E, no l'havia vist.
      És una obra preciosa, realment.

      Elimina

Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...