No sé exactament si
tenim sort en moment en què coneixem els llocs per primera vegada o si
simplement considero que el moment en què coneixo cada lloc és el moment
idoni... Sigui com sigui, aquesta recorrència en la meva vida ens va fer
arribar a la càbila de PQ i LL ben entrada la nit, provinents de la maratoniana
espera a la frontera de Melilla. Així, la meravella la vam descobrir en sortir
el sol al cap d’unes hores.
Tres paraules he
escollit per iniciar la narració d’aquest indret en plena natura del Cap Tres
Forques. Pitas
i brevas? Dues paraules que havia sentit
mil vegades de la meva mare o la meva àvia (nascudes a la província de Màlaga)
però que mai hi havia parat esment. Va ser en estar xerrant amb MM al costat de
la casa que vaig entendre el significat d’aquestes dues paraules, que van anar
directament a engrossir el meu glossari.
Pita: tija que
subjecta la flor d’una planta de la família dels Aloes, utilitzada en la zona
com a bigues per a la construcció de les cases.