Marroc amb avis i nens: 08 Ruta de cedres i llacs

Dia 8      Azrou (ruta de cedres i llacs)          
Distància: 100 km           
Allotjament: La Perle d'Azrou


Cedres i més cedres...
Que l'Atlas Mig és una de les nostres zones favorites del Marroc, no és cap secret. Així, mai deixem passar l'oportunitat de donar un tomb pels seus llacs i boscs de cedres i, per tant, aquesta ruta amb els avis era una magnífica excusa. Considerant que era el dia previ a la tornada i ja portàvem 8 dies de ruta força intensa, vam optar per una "volta curta" i fer una tarda tranquil·la a l'allotjament per fer les maletes (bé, això ho va fer la meva mare perquè nosaltres, considerant que viatgem amb dues motxilles per quatre persones i que no les hem desfet cap dia, això ho tenim enllestit en deu minuts).

Amb un bon pícnic preparat, ens vam disposar a fer una ruta curta pels llacs i boscs de cedres d'aquesta zona de l'Atlas Mig. Nosaltres ja n'havíem publicat una ruta més completa i encara en vam fer una més llarga i sorprenent la Setmana Santa del 2015 (que tinc pendent de publicar) però aquesta petita ruta que us proposo és apta per a totes les edats i apta per a tots els vehicles



Es tracta d'una ruta de mig dia, però la podeu allargar tant com vulgueu perquè té moltes variants possibles i els pícnics i/o aperitius al costat dels llacs poden ser eterns. Aquí us poso la ruta sobre foto aèria (us la podeu descarregar en format KML en aquest link) i a continuació us faig alguns comentaris d'alguns dels punts d'interès:







1. Punt de partida i arribada: la benzinera Afriquia de la N13 a la sortida d'Azrou en direcció sud, un típic punt de trobada. Tanmateix la ruta por iniciar-se i finalitzar en qualsevol punt, ja que es tracta d'una ruta circular. No hi ha un ordre millor ni un moment del dia millor que altre per fer-la. Flexibilitat total, que no està malament quan hom viatja amb nens.

2. Monos: tan bon punt agafeu la N13 en direcció Midelt (és a dir, cap al sud)
fareu uns quants revolts ascendents i us endinsareu en el primer bosc de cedres. Si el que voleu és veure micos (macacos de berberia), no té pèrdua, en aquesta zona són gairebé una plaga perquè estan bastant ensinistrats degut a la constant presència humana: només cal parar el cotxe al voral (segurament ja hi haurà més d'un cotxe parat) i en un moment en tindreu uns quants pel voltant. I no se us acudeixi de treure res de menjar, de debò, poden ser força agressius. I, efectivament, no em resulten gaire simpàtics aquests animalons.



3. Trencall "Route Touristique des Cèdres": a uns centenars de metres més endavant dels micos i del primer bosc, arribareu a una clariana on hi ha el trencall a la dreta, que està perfectament senyalitzat, i entrareu per una carretereta en uns preciosos boscs de cedres. La carretera va ser asfaltada fa anys i la rigurositat dels hiverns a la zona l'han malmès força, de manera que cal anar circulant a poc a poc i fent atenció als forats que hi pugui haver a la calçada. Però no hi patiu, nosaltres hem fet la ruta llarga en una ocasió fins a les fonts de l'Om Er Ribia amb un turisme i sense complicacions.

4. Altiplà: un cop creuats uns quilòmetres de boscs, la carretera creua un altiplà on, amb les pastures en primer terme i els boscos al voltant, hom sent una sensació de pau increïble. És molt freqüent que hi hagi ramats pasturant i quan pasturen, pasturen pertot, calçada inclosa perquè, pobres bestioles, de vegades els costa distingir que aquella superfície i irregular plena de sots sigui una carretera. Si hi ha bestiar, aneu molt a poc a poc i no els espanteu, ni a ells ni als pastors, que tenen una perícia enorme tirant pedres.



5. Trencall Llac Afnourir: teniu el punt exacte de sortida de la pista marcat al plànol. Es una pista que està en bon estat i podeu fer-la a poc a poc. Tanmateix, si us inquieta aquest tema, podeu deixar el cotxe aparcat i recórrer la distància a peu, que no són més de 3 km i és un bonic passeig. 

6. Llac Afnourir: com ja anticipava en aquesta entrada, la panoràmica d'aquest llac sempre em resulta màgica, em dóna molta pau i és un indret en el que m'agrada estar-m'hi una bona estona. Està equipat amb casetes de guaita per a l'observació de les aus, abundants durant molts mesos. 

Caseta de guaita al Llac Afnourir
El nostre mitjà de transport, esperant pacientment

7. Boscs de cedres: un cop continueu la ruta, passareu per l'interior de nombrosos boscs de cedres que, de debò, us faran oblidar completament la imatge preconcebuda que tots tenim del Marroc.

video


8. Trencall Ain Leuh (possibilitat d'allargar la ruta): seguint la carretera, anireu a parar a un trencall. Si continueu cap a la dreta, en direcció Ain Leuh, estareu fent la ruta descrita avui, però si teniu ganes de més llacs, fonts i boscs, podeu fer la "extended version" de la ruta passant per les Fonts de l'Om Er Ribia i el Llac Azigza. Si preneu aquesta opció, com us vam descriure aquí, heu de comptar un mínim de 3 hores més de ruta. Tanmateix, si disposeu de temps, no us ho penseu i feu-ho.

Aquí cal decidir: ruta curta o ruta llarga

9. Trencall Carretera Ras el Maa: si heu escollit la versió curta, passareu per la petita població d'Ain Leuh i podeu seguir la ruta del plànol per no agafar el tram de la nacional N8 fins a Azrou. És més bonic fer-ho per carreteres secundàries. Un cop hagueu passat Azrou per la N8 en direcció nord, cap a Ifrane, podeu agafar la carretera de Ras el Maa (significa manantial) que és molt més pintoresca i us deixa a l'entrada d'Ifrane.

10. El darrer Lleó de L'Atlas: podeu aprofitar per fer una paradeta tècnica per fer un mos o un boníssim gelat (al Cafe Restaurant "La Paix") o simplement per fer-vos la típica foto amb l'efígie del darrer Lleó de l'Atlas, tal com us vam explicar extensament en la nostra primera visita a Ifrane i els seus llacs.

11. Trencall "Circuite Touristique des Lacs": acabada la visita a Ifrane, us podeu dirigir al nord en direcció Fes i a uns 18 km d'Ifrane trobareu el trencall cap als llacs. Està ben indicat, no té pèrdua, i hi ha normalment un control de gendarmeria. Aquest circuit està completament asfaltat.

12. Dayet Aoua: és el més gran dels llacs de la zona i el preferit dels meus fills perquè hi lloguen barquetes i patins a pedals. També ens agrada molt com a destí dels nostres pícnics i és exactament això el que vam fer: degustar el deliciós pícnic que ens havia preparat la Fàtima, de la Perle d'Azrou, i una amanida de tomàquet que vam improvitzar. Si voleu un consell, situeu-vos cap al final del llac, perquè en les zones més properes a la nacional als marroquins també els agrada molt de fer pícnics i hi ha una vertadera munió de gent en algunes ocasions. Si aneu vorejant el llac, segur que trobareu una zona tranquil·la on plantar-vos a menjar i fer la migdiada.

El Dayet Aoua, un lloc que encanta als meus fills

13. Llac Dayet Ifrah: és interessant circular per la carretera entre els llacs perquè hom hi pot observar la vida al Marroc rural, en una zona amb molta activitat de cultiu de pomeres. Estigueu molt atents a l'estat de la pista que condueix al llac, que no acostuma a estar gaire cuidada. Si no ho veieu clar i aneu amb un turisme, feu una panoràmica des de l'asfalt o apropeu-vos a peu, que són quatre passes.

14. Llac Dayet Hachlaf: aquest llac no sempre té aigua, però igualment és un bonic indret per passar amb el cotxe ben a prop. 

15. Carretera de Mischlifen: seguint la carretera anireu a parar a la carretera de Mischlifen (que prové d'Ifrane) i us animem a continuar cap a l'esquerra, on travessareu bonics paisatges gairebé alpins.

16. Antiga estació esquí Jbel Hebri: just abans d'arribar a la N13 veureu a la vostra esquerra un cràter volcànic recobert de cedres on encara es poden veure les traces de dues pistes d'esquí, de l'antiga estació del Jbel Hebri, nom amb el qual es coneix aquesta muntanya. A la dreta de la carretera s'alça encara la caseta de fusta del Club Alpí Francès. Des d'aquest punt, agafareu en direcció nord la N13 cap a Azrou, punt on habitualment hi ha un control de gendarmeria, i en uns 10 km estareu a la benzinera on hem iniciat la ruta.

El magnífic entrepà suisso-marroquí que vam dinar


I després d'aquesta bonica ruta, que als meus pares va encantar, ens vam dedicar a jugar a cartes i a fer poca cosa mentre esperàvem un couscous espectacular per sopar. Ah! Magnífic pastís el que ens van portar a l'allotjament per celebrar l'aniversari del meu pare.


Per altres entrades i consells del mateix viatge: cliqueu aquí



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...