Sortida: Sant Antolí
Arribada: Tàrrega
Durada: 2 hores i 27 minuts
Distància: 22,50 km
Durada: 2 hores i 27 minuts
Distància: 22,50 km
Desnivell acumulat pujant: 92 m
Desnivell acumulat baixant: 263 m
Link a la ruta
Link a la ruta
Saben aquel que diu: “ Un home, després de molt buscar, finalment aconsegueix una
feina: pintar la ratlla en una carretera. El primer dia que treballà en va
pintar 8 quilòmetres. Des de l’empresa, molt emocionats, li comenten que estan
molt contents i que si segueix així li agmentaran el sou.
El segon
dia en va pintar 5 quilòmetres i el tercer dia únicament 2. Des de l’empresa
criden al treballador per preguntar-li quin és el problema.
A això ell
contesta que no és culpa seva, sinó que el pot amb la pintura cada vegada està
més lluny!!!”
Així
ens hem sentit en acabar l’etapa del dia d’avui, que tanca un cicle en aquest
camí de Sant Jaume tan sui generis
que estem fent en família. Però també dóna pas a una nova manera d’enfocar les
nostres escapades a partir d’aquest moment.
I
és que des que vam sortir de Sant Vicenç dels Horts fa un parell de mesos les
nostres etapes les hem pogut anar fent durant un matí de dissabte o diumenge.
Sempre hem anat amb cotxe fins al punt de sortida i hi hem retornat amb
transport públic. Però després d’haver recorregut 123 km això ja comença a ser
inviable i, després de l’experiment del dia d’avui, canviarem d’estratègia.
Mentre
us expliqui el que se’ns ha ocorregut fer avui podeu anar recordant la faula
del pastor, el gos, el llop i el xai que volen creuar un riu en barca... La
solució a aquesta faula és molt similar a la que hem fet nosaltres avui: igual
de demencial.
- Anar
fins a Tàrrega amb els dos cotxes.
- Deixar
el primer cotxe cotxe, que conduïa jo, aparcat allà.
- Tornar
enrera cap a Sant Antolí tots quatre i les bicis.
- Aparcar
el segon cotxe a Sant Antolí, pujar a les bicis i fer camí.
- Un cop
hem arribat a Tàrrega amb les bicis, el meu company i la meva filla han agafat
el cotxe per tornar enrera cap a Sant Antolí on hi havia el cotxe amb el
portabicis. Mentrestant el meu fill i jo hem devorat un paquet de
cacauets.
- A Sant
Antolí han canviat de cotxe i ens han vingut a buscar a Tàrrega, on hem
carregat les bicis i hem pujat tots al cotxe.
- Hem
parat a Sant Antolí i jo he agafat l’altre cotxe per tornar a casa.
Demencial,
no?? Però per la resta, tot molt millor.
L'inici de l'etapa |
Amb
les bicis començàvem a pedalar a les 9:30
i els primers quilòmetres fins a Sant Pere dels Arquells, per asfalt,
han estat molt còmodes i ràpids entre camps de cereals. El camí està
perfectament indicat en una gran tasca que estan fent els “Amics del Camí de Sant
Jaume de Cervera i la Segarra” i tot seguint les sagetes grogues no hi ha
hagut pèrdua en cap moment.
Traient el fetge per la boca... |
A
partir d'aquesta població el camí ha començat a fer-se estret i amb molt de
pendent fins a convertir-se en un viarany "de cabres" (o trialera
anomenat pels experts) complicat per anar amb la bici, que hem arrossegt un
parell de quilòmetres. Segurament hauríem d'haver pres una altra ruta, perquè
no és la primera mala passada que ens juga el fet de seguir les fletxes grogues
sense pensar abans que es tracta de rutes pensades per fer a peu. I pensar que
hi havia una carretereta asfaltada a peu de turó que ens hauria anat tant bé…
Cervera |
De
Cervera a Tàrrega el camí està en condicions impecables i és força planer. El
poble de El Taradell, just abans d'arribar a Tàrrega, ens ha semblat preciós,
amb un casc antic preciós i una senyera immensa penjada a la façana de
l’església.
Hem
entrat a Tàrrega fàcilment i hem segellat la nostra credencial a la benzinera
abans de tornar cap a caseta.
5,03 km els hem fet a peu i 118,94 km els hem fet
en BTT.
70,09 km els hem fet amb els nens i 53,88 els hem fet
els dos sols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!