Sóc el que llegeixo: llibres Egipte

Durant la preparació i els cinc viatges que vam fer a Egipte amb nens, sense ells i també amb els avis em vaig llegir gairebé tot el que Christian Jacq té publicat. Tanmateix, us deixo només un petit recull dels llibres una mica més allunyats de la novel·la històrica i dels assaig sobre arquitectura (que de vegades poden arribar a avorrir les pedres...). Podeu clicar sobre la portada per veure'n una petita ressenya.

 

 

Gener 2011. Per terres d'Al·là

PER TERRES D'AL·LÀ. Viatge a l'altra riba de la mediterrània
Gabriel Pernau
Col. Ulyssus
Ed. Brau
Origen: Biblioteca pública

El periodista autor d’aquest llibre es proposa seguir “l’altra costa mediterrània” en bicicleta, des de Tànger fins a Istanbul amb una idea massa formada de com havien d’anar les coses, com ell mateix diu. Poc a poc i amb molts quilòmetres a l’esquena tot buscant els trets característics dels habitants d’aquest països costaners, l’autor ens diu: “Viatges amb el propòsit de no modificar ni influir en la gent i acabes descobrint que tots els teus intents per no deixar petjada són en va”. (p.187)

Aleshores es pregunta què impulsa a l’home a afrontar desafiaments que li poden costar la vida. ¿Els diners?, ¿la fama?, ¿l’afany de superació? Alguna cosa més hi deu haver. Pot ser que sigui la vida mateixa, l’ànsia de viure i gaudir cada segon que ens ha estat concedit. D’aquesta manera, en arribar al final del camí, podem concloure que vam intentar ser nosaltres mateixos i aprofitar cada instant com si fos l’últim. Tot plegat, però, són frivolitats de rics. Als països pobres, la gent prou feina té a sobreviure. (p.231)

Les respostes van succeïnt-se en el llarg camí que va, no sense dificultats. M’he adonat que no he copiat cap cita sobre el Marroc, d’absorta que estava en la lectura, però adjunto les cites que m’han cridat l’atenció de cada país que recorre.

Algèria

Em pregunto per què els àrabs són tan tancats i poc curiosos. ¿Què se n’ha fet del poble que va aprendre els secrets de l’agricultura i el plaer per la bona vida a Síria?, ¿on és la cultura que va aixecar l’Alhambra o la mesquita de Córdoba?, ¿on és la civilització que va recuperar els grans pensadors clàssics, que va innovar en ciències i arts, que va conquerir nous móns amb el pes de la cultura i no sols amb el tall de les armes? ¿No en queda res de tot això? Em resisteixo a creure-ho. (p. 111)

Egipte

En arribar a Cairo, la ciutat de la qual es va enamorar Terenci Moix, la descriu magistralment: “Els autobusos no s’aturen i en poca estona sóc testimoni d’escenes inversemblants com la que protagonitza una dona disposada a immolar-se, que se situa enmig de la trajectòria d’un vehicle, braços enlaire per obligar el conductor a parar. (…) Les ancianes practiquen els cent metres llisos i els coixos arrenquen a córrer, com si el bastó fos una tercera cama, fins que arriben a l’altura de l’autobús i una mà salvadora els estira cap a l’interior. Afegeixi’s a aquesta imatge conductors que surten d’un col•lapse fent marxa enrera, pressumptes suïcides que, amb un nen a coll, creuen un pas elevat de quatre carrils on se circula a alta velocitat, executius que es posen a caminar entre els cotxes amb la vista perduda mentre parlen pel mobil o la sintonia constant de centenars de clàxons que sonen alhora, i s’obtindrà un quadre aproximat del què és un dia qualsevol a El Caire”. (p.171)

I sempre troba un punt d’humor per descriure alguns comportaments: “A Egipte, que deu ser el país més sorollós del món, l’important no és que et vegin, sinó que et sentin. Els propietaris equipen els seus vehicles amb botzines d’una potència inaudita. Les motos munten clàxons de cotxe; els cotxes, de camió, i el camions, aparells eixordadors que semblen sirenes de vaixell. Això sí, a la nit, tothom amb els llums apagats per no gastar la bateria”. (p. 208)

Jordània

Els àrabs posseeixen una capacitat inusual per fer-te sentir bé, per més lluny que siguis de casa teva i per més allunyat que et sentis de la seva cultura. En cap moment he sentit que se m’estigui imposant res ni ningú m’ha violentat. (…) La part negativa d’aquest comportament és l’escassa curiositat de la gent. Et respecten tant que, en reciprocitat, resulta difícil, per no dir impossible, ensumar en les vides privades més enllà del que s’amaga rera el seu estricte comportament públic. (p.240)

Israel

La situació és de guerra civil, però quan vius aquí i t’adones que, malgrat els atacs suïcides, la majoria de les víctimes són musulmans, reconeixes qui és l’agressor. (p.296)

Algú em xiula i, en girar el cap, veig a la meva dreta un noi que m’amenaça amb una pedra. No passa res, però estic intranquil. La sensació que en qualsevol moment pot succeir alguna cosa és constant. (…) Supero un check-point i deixo enrera els poc autònoms territoris palestins. De cop i volta, tot canvia. Acabo d’atravessar una d’aquelles barreres invisibles que també he trobat a Jerusalem. Sóc en territori jueu, ara. Aquí no hi ha vigilància, quarters i rases, sinó camins bucòlics en els quals floreix la ginesta. (p.297)

Mentre el taxi avança cap al nord en direcció Síria, sento que m’allunyo d’un país irreal, barreja de somni, experiment i paradís artificial. (p.324)

Síria

Tothom a qui pregunto pel carrer s’atura a orientar-me. Parlen amb lentitud, intenten expressar-se de forma correcta, i fins i tot els policies són simpàtics. Sí: en hospitalitat envers l’estranger, pocs llocs la superen. I no és extrany que sigui així, ja que és un dels bressols de la civilització, la ciutat més antiga del món. (p.328)

En aquesta ciutat (Damasc) amb set mil anys d’història la gent ni pregunta en qualsevol instant si creus en Jesucrist o Mahoma. Està acostumada a la varietat i la respecta. Fins aquí la visió positiva de la realitat. La negativa és menys idílica. Com en la majoria de ciutats àrabs, el tu i el jo són conceptes molt definits, capses tancades amb poca interrelació. Hi ha tolerància i convivència en el sentit més estricte de les paraules. Uns i altres viuen junts, així que conviuen i es toleren. I poc més. (p.338)

Líban

D’una vetllada compartida amb Tomàs Alcoverro, em quedo amb dues cites d’aquest periodista afincat a Beirut des de fa alguna dècada: “Beirut ha perdut la tendresa i la seva cara amable. És la ciutat dels miratges i el capitalisme salvatge. Sembla bonic però de seguida descobreixes com n’és, d’inconscient”. (p.351)

“Com en el passat, Beirut és una ciutat estat, i això va ser el que em va seduir, la suavitat en el viure, la permissivitat en els costums, el fet que no és un lloc implacable. Beirut és una metròpoli àrab i mediterrània occidentalitzada”. (p.353)

Turquia

Els àrabs, tant els sirians com la resta, no han perdonat als turcs que rebutgéssin l’arabització. Es van convertir a l’Islam, però a diferencia del que va passar en gairebé totes les terres conquerides en nom d’Al•là, aquest poble procedent de les planures d’Àsia Central va rebutjar la llengua de Mahoma i les formes de vida sorgides dels deserts aràbigs. Les seves mires estaven posades a Occident, cap on encara miren ara. (p.371)

La gent és plàcida i trista com la música que vaig sentir a l’etació d’autobusos d’Izmir. Són mediterranis però no d’aquell tipus extrovertit i cridaner que trobes a València, Nàpols o Orà. Pertanyen a aquella classe de riberencs melancòlics que proliferen a Grècia, al Marroc o a Sicília. (p.395)

Turquia és un país cruïlla, i sent aquesta la seva gràcia, sovint també és la seva creu. Els seus habitants són d’aquí i d’allà, però ni europeus ni asiàtics, ni cristians ni musulmans, els consideren dels seus. I ells, que ho saben, fan el seu camí, avançant cap on els interessa, cap a l’Europa a la qual s’apropen des de fa segles, però sense acabar-hi d’arribar mai. (…) Resta per veure si Europa accepta un país musulmà com a soci. Una incertesa més d’aquest viatge que se m’escapa. (p.411)

Conclusions

El Pròxim Orient meravella el viatger amb la mateixa intensitat que l’aterra. Majories que oprimeixen minories, desplaçaments massius de població, agrupament de la gent en funció de la seva fe, murs que divideixen territoris i col•lectius, drets basats en qui va ser el primer en trepitjar aquestes terres… I el terror que no s’atura. (p.355)

Tranquilitat, tristesa i malenconia, extroversió, escàndol… És difícil traçar un mapa dels diferents caràcters humans que habiten a la vora d’aquest mar. És gairebé impossible delimitar on s’acaba una forma de ser i on en comença una altra. (p. 395)

Deixo un enllaç a la música melanconiosa de Sezen Aksu, a la qual admiro gairebé idolantrant-la, que et tranporta a les postes de sol a Istanbul davant el bòsfor.

Egipte 2010. 11 Despeses, compres i regateig

Finalment, hem recopilat les despeses que vam tenir agrupades per conceptes per tal de considerar-les com a referència. Val a dir que les despeses corresponents a bitllets, tranfers i allotjament no hi són incloses en tractar-se d’un regal pels meus pares.

Xuleta molt útil

Visats: 516 LE (73,72€)
El preu és de 15 dòlars per persona (nens i adults paguen exactament igual). Aquest és el preu de comprar el visat a l’oficina bancària de l’aeroport just abans de creuar el control de passaports. Si es compra a través de l’agència de viatges, la diversitat de preus és gran, i el sobrecost també.


Taxis + metro: 115 LE (17,65€)
Cal considerar que en tots els trajectes vam pujar els 6 i el conductor dins el mateix vehicle i, per tant, anàvem com en una llauna de sardines. Val a dir que en cap moment el taxista hi va mostrar desacord.

A Luxor qualsevol trajecte dins la ciutat en els típics taxis blaus i blancs familiars val 10 LE.

Els preus de referència per als trajectes a Cairo en els cutre-taxis de tota la vida van ser els següents:


Midan Tahrir – Khan Khalili: 10LE
Khan Khalili – El Azhar Park: 5 LE
El Azhar Park – Semiramis: 30 LE
Midan Tahrir – Ibn Tulun: 20 LE
Ibn Tulun – Khan Khalili: 15 LE

Menjar+beguda: 20,00€ + 4171LE (595,85€)
A les entrades corresponents a l'itinerari hi ha detallats els restaurants on vam anar, de preu mitjà-baix, a excepció del sopar al vaixell-restaurant, que va ser una bona estacada! També vam fer un munt de tes i refrescos a tota hora.

Cal comentar la diferència abismal de preu entre els restaurants destinats als turistes i els concorreguts habitualment pels locals i, realment, si he d’escollir, em quedo amb els segons perquè en els primers sempre acabes tenint la sensació que t’han donat gat per llebre, sobretot quan es tracta dels odiosos buffets.

En aquest destí una part important de la despesa se l’emporta l’aigua, sobretot anant amb nens. Eviteu comprar-la als hotels: el meu pare encara es penedeix d’haver obert una ampolla de Evian de 700 cc que valia 50LE quan en qualsevol tenda al carrer pots comprar ampolles d’aigua mineral de 1,5 litres per 3LE.


Entrades monuments: 1499DH (214,15€)
Malgrat que li vam treure tot el fum possible al meu carnet d'estudiant internacional, que el meu fill pagava només la meitat i que la meva filla no pagava, la despesa en entrades és important i cal tenir-la en compte. Després de Turquia (on els preus de les entrades són desmesurats), Egipte és el destí on han resultat una despesa sorprenent si no es té prevista i, a aquesta llista caldria afegir els preus de les entrades a Alexandria ja incloses en el preu del viatge. En les corresponents entrades he detallat els preus de cadascun dels monuments que hem visitat.


Compres: 1310 LE (187,15€)
En aquesta ocasió no hem fet gaire compres. Detallo les principals compres que vam fer, amb el preu que vam pagar, malgrat que el preu de sortida acostumava a ser 3 vegades superior, per tant el regateig, fent una mitjana, va correspondre al 30% del preu de sortida. Els preus d’algunes de les compres que podria servir com a referència han estat els següents:

4,5 kg de pastissets egipcis a El Abd: 265LE
3 xilabes i 2 foulards: 100 LE
8 recipients de fusta per al khol i 8 potets de khol en pols: 120 LE
Fanal metàl·lic: 110 LE
10 foulards: 120 LE
4 fundes de coixí: 130 LE
1 safata gran de llautó amb potes de fusta: 230LE

Propines: 315 LE (45,00€)
En el nostre cas particular ha estat una despesa més gran de l’habitual perquè hi ha serveis que ens han oferit gratuïtament o a un preu molt interessant i que hem contribuït amb alguna propina per tal de compensar o, si més no, agraïr les moltes atencions que hem rebut.

Com a norma general podem dir que a Egipte tothom espera una propina per qualsevol acció o servei que faci envers el turista. De vegades és merescuda i està bé contribuir i agrair un bon servei fet per algú que, segurament, té un sou molt baix i necessita de l’existència de les propines per viure. D’altres vegades, cal utilitzar el sentit comú i valorar si realment es tracta d’una propina merescuda o d’una resposta automàtica davant la pressió a la qual ens sotmet qui la sol•licita.

Normalment, i generalitzar és lleig, qualsevol que ofereixi algun servei acabarà sol•licitant “bakshish”. Cal estar preparat i, sobretot, no perdre el bon humor!

Vol en globus: 1250 LE (178,60€)
Aquesta ha estat la despesa extraordinària més gran del viatge, i no ens en penedim!

El total de despeses a part de vols, allotjaments i transfers van ser 1.312,12€ pels 9 dies que vam estar 4 adults i 2 nens persones. Això suposa una despesa d’uns 30€ diaris per persona de promig, incloent-hi les compres i tots els extres tals com el sopar al vaixell i el vol en globus.

Índex Egipte 2010

01 Per què una altra vegada al mateix lloc?
02 Dades útils
03 De bars, de restaurants...i de pastissos
04 Cairo faraònic: Saqqara i Dashur
05 Cairo copte
06 Cairo islàmic
07 Alexandria
08 Del Museu Egipci de Cairo a Luxor
09 West bank
10 Sunrise, sunrise
11 Despeses, compres... i regateig

Índex Egipte 2010

Viatge a Egipte realitzat entre els dies 24/06/10 i 02/07/10. Anàvem el meu company i jo, els meus pares i els nostres dos fills de 2 i 6 anys. Per nosaltres era la cinquena vegada que recorríem el país, la tercera pel nostre fill i la segona per la nostra filla i els meus pares.

Els links corresponents a les entrades publicades són els següents:

01 Per què una altra vegada al mateix lloc?

02 Dades útils

03 De bars, de restaurants...i de pastissos

04 Cairo faraònic: Saqqara i Dashur

05 Cairo copte

06 Cairo islàmic

07 Alexandria

08 Del Museu Egipci de Cairo a Luxor

09 West bank

10 Sunrise, sunrise

11 Despeses, compres... i regateig

Egipte 2010. 10 Sunrise

Dijous 01.07.2010

Aquest és el relat del darrer dia del nostre viatge, que vam dedicar a descansar i a gaudir del poc temps que ens quedava a Egipte, però, sobretot, l’esdeveniment del dia va ser un vol en globus a l’alba.

El relat del dia d’avui el faré en tercera persona perquè el vol en globus jo no el vaig gaudir voluntàriament: les alçades em fan molta por i les evito tant com puc.

L'inici del que em vaig perdre...

Com contractar un vol en globus i no morir en l’intent

Aquesta és la segona ocasió en què contractem aquest tipus d’excursió. La primera va ser l’abril de 2008 quan vam viatjar a Luxor el meu company, jo i el meu fill que aleshores tenia 4 anys. Vam contractar un vol en globus per al meu company amb l’agència i ens va costar 90€.

Partint d’aquesta experiència prèvia i havent-me llegit de dalt a baix el fil Excusión en globo en Luxor a LosViajeros, teníem tres coses molt clares: que no volíem tornar a pagar 90€ per persona, que al meu pare li encantaria i que, en aquesta ocasió, el vol seria en el primer torn. Addicionalment el meu company tenia clar que el meu fill també gaudiria d’aquesta experiència, interès que jo no compartia i això em m’ha suposat estar patint fins que han tornat…

Uns dies abans de marxar de viatge vam recordar que, malgrat que fa dos anys havíem contractat el globus amb l’agència, al hall de l’hotel hi havia una taula on es podia contractar directament exactament el mateix vol i bastant més barat. Vaig escriure un mail a l’hotel preguntant si encara teníen aquest servei disponible i em van contestar que sí, que l’agència Thomas Cook tenia una taula al hall i que el preu del vol era de 600 LE (uns 85€) per persona, indistintament si era adult o nen.

L’estratègia era bastant clara: l’excursió la contractaríem per lliure havent arribat a Luxor. I, realment, ha estat molt senzill. Segurament si hi haguéssim dedicat més temps encara ens hauria sortit més econòmic, però si posem en una balança l’esforç dedicat, el preu i el resultat, el balanç és molt positiu.

Només en arribar el meu company ha anat a la taula de Thomas Cook i, després de regatejar una miqueta, ha sortit amb un preu de 1250 LE (178,50€) per dos adults i un nen.

03:30 Ring



Creuant el Nil, encara de nit.

Les noies hem dormit fins més tard, però a ells tres els ha tocat matinar.

Fa dos anys el meu company va pujar en el segon torn i això implica una persecució surrealista amb furgonetes carregades de turistes i un camionet amb recanvis de gas per als globus pel mig dels camps de la riba occidental, avistant el globus i intentant intuir on aterrarà.

Per tant, amb la son a les orelles, els han recollit a les 04:00 per creuar el Nil amb barca mentre feien un cafè i arribar al “camp base” dels globus d’aquesta companyia i poder veure com inflaven el globus. Només per això ja es justifica l’esforç de matinar.

05:50 El globus s’enlaira en un vol perfecte

Després d’unes breus instruccions en anglès per part de “la tripulació” sobre la maniobra d’enlairament i aterratge, el globus s’aixeca suaument. Els tres coincideixen en què la sensació de seguretat és absoluta, sense moviments bruscs.

El globus s’enlaira ràpidament i el meu fill no veu el paisatge perquè la cistella és molt alta (aproximadament 1,20m). Molt amablement un dels tripulants li posa un saquet de sorra sota els peus perquè pugui treure una mica el nas i gaudir de les vistes. El primer que veu és sortir el sol sobre el Nil, una imatge per recordar, no?



El sol sortint sobre el Nil

A les 06:00 estan passant just al damunt del Rammesseum i cinc minuts més tard veuen les tombes dels nobles a Gurna. Ells coincideixen, però, que tenen la sensació d’haver-ho vist bé i amb molta calma.

Entre les 06:10 i les 06:15 passen pel damunt de la Vall dels Artesans (Deir-el-Medina) i la Vall de les Reines (Queen’s Valley).

Just en passar pel damunt de Medinet Habu a les 06:20 arriben a l’alçada màxima de vol, que ha estat de 10.000 peus. Aquí coincideixen en què, malgrat la calma i l’absència de moviments bruscs, l’alçada a la què es trobaven impressionava de debò.



El meu nen, a 10.000 peus sobre Medinet Habu.

Passats aquests 30 minuts de vol el capità comença a fer maniobres de descens per poder aterrar dins dels 45 minuts de vol establerts i rebre els turistes del segon torn. Malgrat això, en un cop de sort immens, el vent canvia de direcció i el capità es veu obligat a creuar el riu, a posar-se en contacte via ràdio amb l’aeroport de Luxor per advertir-los de la seva presència i, finalment, després de 80 minuts de vol, aterren a la riba oriental, molt a prop de la ciutat.

08:30 Esmorzar amb diamants

Ens hem trobat al buffet per esmorzar plegats i el meu fill ens ha explicat les meravelles de l’experiència, tot ensenyant-nos la samarreta commemorativa (de la talla XXXL) i el seu diploma. Està molt orgullós de l’aventura que ha viscut.

La resta del dia ha transcorregut molt tranquil. Els meus pares han anat a una joieria a fer el tafaner i nosaltres hem sortit a fer un tomb pels voltants de l’hotel, on en un supermercat hem comprat algunes cosetes per emportar-nos.

La resta del dia ha estat piscina i més piscina. La meva mare s’ha fet un tatuatge de henna en un turmell just al costat de la piscina amb una noia que n’oferia.



El tatoo

19:00 Souk

A tossuda no em guanya ningú! I jo no me’n vaig de Luxor sense una tauleta. En fi, que amb tota la paciència del món, hem tornat al souk amb taxi i hem buscat una tauleta d’aquelles que tenen en els bars: una safata de metall treballat fent dibuixos geomètrics i unes potes de fusta en les quals es recolza. I l’hem comprat, després d’un llarg regateig que ha acabat amb la paciència dels nens, primer; dels meus pares, després; i meva, finalment. Però ens l’hem endut perfectament empaquetada per poder-la portar d’quipatge de mà.



El carrer principal del souk

Ens hem acomiadat de Luxor al Sindbad Café, una cafeteria on es poden menjar entrepans i amanides situada en un jardinet just darrera del temple de Luxor. El lloc està bé, amb taules i cadires de vímet i amb un ambient agradable. Ara, hi ha dues coses que detesto i en aquest lloc coincideixen, una vegada més: gats escuats i uns lavabos infectes.

I només pensar això…sento una veueta que diu: mama, tinc pipi!



La terrassa del Sindbad Café

Índex Egipte 2010

01 Per què una altra vegada al mateix lloc?
02 Dades útils
03 De bars, de restaurants...i de pastissos
04 Cairo faraònic: Saqqara i Dashur
05 Cairo copte
06 Cairo islàmic
07 Alexandria
08 Del Museu Egipci de Cairo a Luxor
09 West bank
10 Sunrise, sunrise
11 Despeses, compres... i regateig

Egipte 2010. 09 West bank

30.06.10 Dimecres

Luxor crea en mi sentiments contraposats: si bé em fascina tot el que s’hi pot visitar i gaudeixo escollint quins monuments i quines tombes m’interessa veure en cada ocasió; un cop allà m’enfado molt veient els rius de turistes que tot ho aneguem. Jo, una turista més, em pregunto com pot ser que es permetin aquestes aglomeracions per entrar a les tombes de la Vall dels Reis o esperant per fer-se la foto banal davant els Colosos de Memnon.



Medinet Habu sense turistes

Però davant d’aquesta situació hi ha ben poques alternatives, sobretot si el viatge és en grup organitzat i supeditat als dies de navegació d’un creuer. Per tant, si hom vol gaudir d’una major tranquilitat, cal fugir dels dies de sortida i arribada dels creuers, que són els de màxima afluència de públic. Nosaltres, en els darrers viatges hem optat per gaudir en un bon hotel a la ciutat i fer les visites amb tota la tranquilitat, sense mirar el rellotge i el termòmetre constantment.

L’abril de 2008 vam arribar a estar sols amb el nostre fill una bona estona a la Vall dels Reis, si més no nosaltres no vam veure cap més turista, i, a més, recordo especialment aquell moment perquè plovia… i resultava totalment irreal.

Per les visites a la zona, deixo un link als horaris i preus de tots els monuments visitables, tant a la riba est com a la oest.

Una web extraordinària amb documentació gràfica molt ben el·laborada i classificada és la corresponent al “Theban mapping project”, on hom pot dedicar moltes hores a fer el tafaner per les tombes de l'antiga Tebas.

GUÍA ILUSTRADA DE LUXOR. TUMBAS TEMPLOS Y MUSEOS
Autor: Kent R. Weeks
WS – White Star Publishers

Aquesta és la millor guia per a les visites de l’Alt Egipte, una guia molt ben il·lustrada i amb un contingut perfectament seleccionat increíblement útil per planificar visites i, també, per portar-la per anar consultant. La documentació gràfica és excepcional i els comentaris de l’autor, un reconegut arqueòleg que actualment està treballant al projecte KV5, molt concisos, entenedors i fonamentats. Jo me’l vaig comprar a la botiga del Museu de Luxor fa uns anys, però també l’he vist per aquí en algunes llibreries (Altair, Fnac i El Corte Inglés) i al mateix preu.


07:30 La vall dels Reis (King’s Valley)

Després de recollir-nos la furgoneta ben d’hora, li demanem al conductor d’anar primer a la Vall dels Reis, on el calor apreta fort més tard i no hi ha cap cafeteria on refugiar-se. Com que portàvem el transport contractat amb l’agència, la furgoneta ens ha recollit a l’hotel i hem arribat al West Bank a través del pont que creua el Nil a uns 5 km de Luxor. És curiós que aquest pont resta tancat per la nit i l’obren a les 06:00 del matí, moment en el que hi ha corrua d’autobusos de turistes esperant per creuar els dies que coincideix amb els creuers. Nosaltres hem creuat una mica més tard, sobre les 07:00 perquè teníem clar que no seria un dia de molts turistes. De tota manera, el més interessant i més ràpid per arribar a aquesta banda del riu és creuar-lo amb el ferry o amb alguna barca privada i a partir d’allà seguir en cotxe.

És molt important fer la primera parada a la guixeta del “West Bank” on es compren les entrades per gairebé tots els monuments de la zona. Cal preveure els monuments a visitar el mateix dia, perquè les entrades no serveixen per l’endemà i perquè, en cas que les visites resultin més ràpides del previst, tornar a la guixeta a comprar entrades és una pallissa.

Horari: 06:00 – 17:00 h
Entrades: 80 LE per entrar al recinte amb dret de visita a 3 tombes (Estudiants i nens 40 LE)
100 LE addicionals Tomba Tutankamon
50 LE addicionals Tomba Ramses VI
2 LE trenet des de la guixeta fins l’accés
Altres: Les entrades es compren a la guixeta del recinte

La primera novetat just en arribar a la tanca d’entrada de la Vall dels Reis ha estat que aquest any ja no deixen ni entrar les càmeres al recinte. En les anteriors visites no es podien fotografiar els interiors de les tombes, però tenim fotos en les escales d’accés a aquestes i perspectives generals de la vall. Aquest any les càmeres d’han quedat a consigna.

Als meus pares els ha sobtat la diferència amb la seva primera visita, on encara no estava construït el centre d’interpretació que hi ha a l’accés ni la urbanització de la zona d’aparcament. Però, sobretot, el que els ha encantat és la maqueta transparent que hi ha al vestíbul. A mi em sembla fantàstica, una manera 100% efectiva d’entendre l’orografia subterrània d’aquesta zona i una eina fantàstica per planificar la visita. Ens hi hem estat una bona estona mirant-la i explicant-los quines eren les tombes que havia seleccionat per aquesta visita que, en aquest cas, havien de ser poc profundes i representatives.

Sabíem que no entrariem a la tomba de Tutankamon perquè hi havíem entrar l’any anterior com a regal del sant del nostre fill. Sincerament no creiem que el preu justifiqui la visita en tractar-se d’una tomba petita i completament buida a excepció de la mòmia del faraó. Té, malgrat tot, un cert contingut simbòlic i mediàtic que la fan molt popular entre els visitants.

Tampoc anàvem a entrar a la tomba de Ramses VI, simplement pel fet que l’entrada són 50 LE addicionals i consideràvem que amb les 3 tombes incloses en l’entrada ja serien suficients per als nens i als avis. Malgrat això, aquesta és una tomba fantàstica i molt aconsellable de visitar. El preu de l’entrada és del tot justificat i en la nostra visita l’any 2008 la vam gaudir sobretot perquè desconeixíem que ja s’hagués obert al públic després de la restauració i va ser una grata sorpresa.

08:50 La vall dels artesans (Deir-el-Medina)

Horari: 06:00 – 17:00 h

Entrades: 30 LE Adults i 15 LE Estudiants i nens (2 tombes i el temple)

25 LE addicionals Tomba Pashedu

Altres: Les entrades es compren a la guixeta del West Bank

La Vall dels Artesans, anomenada Deir-el-Medina en àrab i que significa “El temple de la ciutat”, és la petita vil·la fortificada on vivien els artesans que s’ocupaven de construir i decorar les tombes dels faraons a la Vall dels Reis. Eren una èlit, uns artistes protegits i amb un estatus superior als simples artesans. El faraó els proveïa de totes les necessitats vitals a la seva vil·la i ells li dedicaven el seu esforç i, alhora, el seu silenci respecte de les tasques que realitzaven a les reals tombes. Hi ha una tetralogia fantàstica de Christian Jacq anomenada “La pedra de llum” que té el seu fil argumental en aquesta vil·la i en els seus habitants en el període des de la mort de Ramses II fins a Ramses III.

El camí blanc que uneix el poblat dels artesans amb la vall dels Reis

Des d'aquest enclavament els obrers accedien a la vall dels Reis pujant pel "Camí blanc" fins la carena de la muntanya on es recolza el poblat, anomenada "El-Qurn" i descendint fins les tombes on treballaven. Actualment encara és possible fer aquest recorregut i és una de les coses que tenim pendents de fer quan els nens ho puguin fer pel seu propi peu, que, a mi, això d'anar en burro no em fa gaire gràcia.

Per a mi és una de les visites imprescindibles de la zona perquè, si bé a la Vall dels Reis hom pot observar les tombes dels faraons amb la decoració simbòlica i idealitzada seguint uns cànons molt estrictes, en les tombes dels artesans es pot veure la vida quotidiana com en cap altre lloc. A més, la visita resta fora dels circuits organitzats i tens gairebé garantit que estaràs sol al recinte.

Deformació professional...

Hem entrat a la tomba de Senedjem, que és una petita meravella, i als nens i als meus pares els ha encantat. És un canvi d’escala molt interessant després d’haver vist les tombes a la Vall dels Reis a primera hora: són tombes molt petites, amb una o dues cambres i amb un accés més difícil, però la subtilesa de les pintures i el seu estat de conservació fa que siguin, en la meva opinió, de les coses que més m’agraden de l’egipte faraònic. En aquesta tomba el visitant pot recorrer amb la mirada, com qui mira un comic, diferents aspectes de la vida de l’artesà, de la seva família i de la seva vida quotidina.

Aquest any la tomba d’Inherkau estava tancada per restauració i ens han indicat que la segona tomba visitable era una altra que es trobava de camí al petit Temple ptolemaic. Aquí el meu pare ja s’ha rendit i ha decidit que feia massa calor per anar-hi i ha preferit esperar-nos a l’ombra de la pèrgola a l’accés del recinte. Potser no li faltava raó perquè segur que estàvem a prop dels 40ºC.

El camí que uneix l’accés amb el petit temple i amb la tomba que hem visitat segueix lateralment les restes de les cases que conformaven la vila. Si pares una estoneta i observes es veu clarament l’estuctura dels habitatges amb les seves habitacions, llar de foc, magatzems, carrers, primers graons de les escales que pujaven a la teulada. A mi em sembla una visita molt interessant perquè l’escala és completament diferent a la resta de visites que es fan per la zona.

Hem visitat la segona tomba, crec recordar que era la de Ipuy, malgrat que no estic segura perquè no hi havia ni un sol cartell que ho indiqués i el “senyor de la xilaba” no estava gaire per la feina, i hem decidit tornar a la furgoneta. Em passat de la visita al petit temple perquè, si bé és interessant si no s’ha vist mai, ens sabia greu deixar més estona sol el meu pare i, a més, teníem molta set i molta calor.

09:40 Medinet Habu

Només deixar-nos el xofer a davant de Medinet Habu, hem resolt el tema de el calor i la set. Hi ha una cafeteria just a davant de l’accés amb unes quantes taules i bancs ben còmodes a l’ombra i, a més, hi fan un suc de llimona natural fantàstic. Hem aprofitat per fer unes llimonades, uns carcadés i una “mirinda de mandarina” mentre els nens gaudien d’unes galetes que els han portat per a ells. Resulta un bar d’allò més entretingut: mentre bevíem ha vingut el típic senyor tocant la “guitarreta”, després ha passat el propietari amb una mena de recipient de fang fumejant i repartint el fums per les taules per “espantar els mals esperits”...

 Finalment, ens ha vingut el propietari, una altra vegada, a dir-nos no-sé-què que tenia a la rebotiga i que volia que els nens veiéssin… En fi, que el meu company s’hi ha apropat i hi havia un falcó enorme tancat en una gabia. L’ha tret de la gabia i els nens i el meu company si han fet un munt de fotos, talment faraons acompanyats d’Horus!




Horari: 06:00 – 17:00 h

Entrades: 30 LE Adults - 15 LE Estudiants i nens

Altres: Les entrades es compren a la guixeta del West Bank

Aquesta fantàstica ciutat-temple fou construïda per Ramses III en el darrer moment de l’esplendor abans de la decadència del tercer període intermig, i posteriorment se li han addicionat altres construccions posteriors. Particularment em sembla un temple molt interessant, amb un cromatisme als sostres, dintells i columnes ben conservat i d’una escala majestuosa. A nivell arquitectònic té tots els elements clàssics dels grans temples ptolemaics que es conserven bé actualment (Dendera i Edfú, principalment) però amb el valor afegit que aquest temple és molt més antic.



El primer pati a Medinet Habu

Els meus pares no havien vist aquest temple perquè en el moment que ells van fer la visita no estava inclòs dins dels paquets organitzats. Aleshores es visitava el temple de Hatshepsut, però després de l’atemptat contra turistes de l’any 1997 en aquest temple, els turoperadors van anar poc a poc prescindint de la visita al fantàstic temple d’aquesta faraona a favor del de Medinet Habu. Poc a poc hi ha paquets organitzats que el tornen a incloure, encara que normalment com a “panoràmica”, una enganyosa manera de dir-te “fes una foto des de lluny i no t’encantis”.



Vestigis del cromatisme dels temples faraònics

 Hem fet la visita completament sols amb l’única companyia dels guardes de seguretat que estaven més cansats i amb més calor que nosaltres mateixos. Ens ha agradat molt, però amb el calor no teníem més forces. Per tant, la visita ha estat breu i hem fet una retirada ràpida cap a l’hotel a refrescar-nos una mica.

Fa calor...

11:15 Piscina

La resta del dia a la piscina ens ha semblat la glòria! A mi, que tant em costa banyar-me al mar o a la piscina perquè sempre trobo l’aigua freda, aquí està més calenta del que mai he imaginat en una piscina, per tant, ens hi hem passat hores jugant amb els nens, fent partides a l’Uno i fent el madrós. També hem dinat al Tropicana Bar, una mena d’Snack just al costat de la piscina on fan cuina informal i només et cal posar-te una samarreta al damunt del banyador. Hem pagat 350LE per 5 plats combinats, les corresponents begudes i un parell de gelats.

 

19:30 Souk de Luxor

Després d’una llarguíssima migdiada hem decidit d’anar a comprar alguna coseta que tenim pendent i a xafardejar el souk de Luxor, que encara no hem vist mai.

Gairebé tots els taxis a Luxor, de color blanc i blau, són antics peugeot 506 tipus familiar, de manera que hi poden pujar unes 7 persones més el conductor. Qualsevol trajecte per la ciutat costa unes 10 LE.



Mubarak sempre present

Aquest souk té l’entrada just a la part del darrera del temple de Luxor, on hi ha una plaça amb alguns restaurants, i s’hi accedeix a través d’un arc on posa clarament “Souk”. Formalment és un llarg carrer ple de botiguetes amb alguns carrers transversals, però és un recorregut molt linial. 

La sensació principal ha estat que no hi havia turistes. De fet, a part de nosaltres 6 únicament hem vist una altra parella i, considerant que tampoc hi havia gaire locals, podríem resumir en que en tot el carrer de botigues únicament estàvem nosaltres i els venedors… Imagineu-vos la tensió, mirar endavant carrer enllà suposa veure només les cares dels venedors preparant-se per quan passéssim per davant la seva botiga per oferir-te les seves mercaderies. Personalment, aquesta sensació de “Bienvenido Mr. Marshal” no m’entusiasma i, realment, hauria gaudit més del passeig si haguéssim passat més desapercebuts.

 

Xilabes, galabiya...

Malgrat això, hem comprat algunes xilabes i mocadors per la meva mare i per mi. M’havien encarregat un potet de fusta per posar-hi el khol i vaig aprofitar l’ocasió per comprar-ne uns quants juntament amb el khol en pols.

No em considero especialment femenina, però m’encanta pintar-me els ulls amb khol. Sé perfectament que és molt més fàcil amb un simple llapis d’ulls i que, probablement, els resultats siguin més agraïts, però el ritual d’utilitzar cada matí el meu recipient per al polsim negre i fer “punteria” amb els meus ulls em sembla deliciós. És exactament la mateixa sensació de quan em prenc el meu te “El Arosa” cada matí i cada vespre, un te que només es pot comprar a Egipte, de moment, que m’agrada molt i em té completament viciada.

A mig recorregut hem parat en una placeta a prendre uns refrescs i uns tes en un bar mentre el meu marit regatejava a mort per un petit fanalet. S’hi ha estat una bona estona i ha tornat amb el fanalet i una guitarreta pel nostre fill, molt orgullós del seu tracte.



No hi ha treva...

 Després del passeig hem tornat a l’hotel a sopar al mateix restaurant italià que el dia anterior. Tampoc ens hem lliurat de l’espectacle (el fan a totes hores…) ni de la visita d’un tio disfressat de gorila…

Força cansats hem anat a dormir d’hora perquè l’endemà alguns de nosaltres han de matinar molt, però per una bona causa!

Índex Egipte 2010

01 Per què una altra vegada al mateix lloc?
02 Dades útils
03 De bars, de restaurants...i de pastissos
04 Cairo faraònic: Saqqara i Dashur
05 Cairo copte
06 Cairo islàmic
07 Alexandria
08 Del Museu Egipci de Cairo a Luxor
09 West bank
10 Sunrise, sunrise
11 Despeses, compres... i regateig