Presentació del llibre "Experiències de viatge"

El dia de Sant Jordi vaig poder rememorar amb propietat aquella bonica cançó d'en Serrat que diu "Ara fa vint anys que tinc vint anys" deixant de ser de ser una "-añera" per començar a ser una "-entona", com em va dir un bon amic. Això sí, vaig abandonar els 39 amb honor, a la presentació del llibre "Experiènciesde viatge" que acaba de publicar Nova Casa Editorial després de gairebé dos anys d'intensa lluita, un llibre amb un recull de 55 relats de viatges realitzats per 44 blocaires que habitualment escrivim en català. Vam tenir la immensa sort de ser a la presentació del llibre el dia 22 d'abril a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona perquè un dels relats seleccionats era el nostre "B de Berebers" i, us ho ben asseguro, va ser una experiència increïble. Així, publico avui aquesta carta d'agraïment a l'editorial i a tot el seu equip que són els vertaders "culpables" de tot plegat:

Col·laboració al llibre "Experiències de viatge"

“Nova Casa Editorial” ha seleccionat un relat de Tips de Viatges que parla de tres coses que ens apassionen: viatjar en família, el Marroc i la cultura bereber per tal d'incloure'l en un llibre que es presentarà el proper 22 d'abril.

El llibre, que es titularà "Experiències de viatge”, té 51 relats de 44 autors diferents i, com ells bé diuen, és tot un món per descobrir.

El relat seleccionat es titula "B de berebers" i parla de les 24 hores que vam passar a casa d'una família amaziga de l'Alt Atlas amb els nostres fills en el viatge que vam fer durant tres setmanes el mes de juny de 2012, una experiència que recordarem durant molt de temps i amb molt d'afecte. 

La resta de relats, de blocaires viatgers de gran qualitat, estic desitjant veure'ls maquetats i poder-los llegir.

Si no teniu res pensat per Sant Jordi, potser és una bona idea, no? 

Allotjament a Imilchil

Qui viatja al Marroc i creua l'Atlas per primera vegada "acostuma" a fer-ho pel Tizi'n Tichka, des de Marrakech a Ouarzazate, i així ho vam fer nosaltres, de fet. Tanmateix, quan ja t'ha picat "el gusanillo moruno", passar per Imilchil és d'obligat compliment perquè és el carrefour de moltes vies que ascendeixen a l'Atlas (Todrà, Dadès, Tizi'n Isly i Tassent, Tounfite i Angfou, Anergui...). Com a població en sí mateixa no té res ara mateix que cridi especialment l'atenció (malauradament la seva Kasbah està en un estat lamentable) però tots els camins per arribar-hi són d'aquells que deixen bocabadat (sí, sí, ja ho sé, encara no hi he arribat per la pista del Dadès, però a la tercera va la vençuda). Com que nosaltres viatgem amb nens i fer aquesta travessia de l'Atlas en un dia és una mica massa perquè fem mil parades a fer fotos, estirar les cames o gaudir del paisatge, ens cal fer estació en aquesta població per fer nit i poder dedicar una estona als seus dos llacs.

Actualment hi ha múltiples allotjaments d'una qualitat similar, però l'Hotel Izlane és un referent a la zona i és famós per la seva bona cuina i la seva neteja, fet que vam poder corroborar.

C de Casa

03/07/2011  Imilchil - Boulmane Dadés

Etapa:           206 km

Acumulats:  2.591 km

Compartir un te i conversa, un bon cuscús i dormir entre amazics a casa de la Fàtima ha estat impactant, una experiencia molt interessant, però tampoc en podem dir conviure. Som el que som (turistes) i passar un dia en una casa no ens dóna dret a parlar de convivència en el seu sentit més estricte. Però ha estat com obrir una porta, el naixement de l’ànsia de saber més sobre els amazics i, en el nostre cas, sobre la seva vida domèstica, sobre les seves cases. Per tant, la nostra experiència en dues cases tradicionals ben diferents crec que es mereix una entrada que intenti descriure aquesta tipologia domèstica poc valorada i (re)coneguda.

B de berebers

02/07/2011 Azrou - Midelt – Imilchil
Km etapa: 385 km
Km acumulats: 2.385 km

Parlar de “Berebers” hauria de ser un dels 7 estereotips a evitar pel viatger que pretén conèixer realment el país, segons Fàtima Mernissi a “El hilo de Penélope”. Aquesta autora postula que la paraula “bereber” està carregada de xenofobia, ja que etimològicament deriva de “bàrbars”, terme que en l’antiga Grècia designava a tot aquell que no era grec; en canvi “amazics” té connotacions positives perquè en tifinag, l’antiga llengua del nord d’Àfrica, significa “homes lliures”.

Dona dels Aït Hadiddou

Efectivament crida l’atenció que quan hom es documenta sobre aquest grup ètnic totes les publicacions s’hi refereixen com amazics (imazighen en plural) i, en canvi, quan parles amb algun marroquí d’aquesta ètnia sempre et parlen de “berebers”. Si hi pensem una mica acabarem deduint que per ells és més senzilla aquesta simplificació per parlar amb els extrangers, pensant que per nosaltres és més senzill d’entendre el terme bereber que no pas amazic. No obstant, el terme amazic és el que ells utilitzen per parlar de la seva cultura, la seva llengua i la seva música. Per la meva part, aleshores, el terme bereber queda relegat a un segon pla com a mostra de respecte cap a aquesta cultura ancestral i l’única realment originària del nord d’Àfrica.