Octubre 2014: Herejes

HEREJES
Autor: Leonardo Padura
Col·lecció: Andanzas
Editorial: Tusquets
Origen: Biblioteca


La meva vida és perdre'm i retrobar-me, ho faig sovint i m'agrada. I porto una temporada d'abandonament del blog i no pas perquè no tingui coses a escriure, de fet, tinc més coses que mai sobre els viatges que fem amb el nostres fills, sobretot pel Marroc. Però han estat tants viatges, tantes setmanes de preparació, tants merders a la feina (i el que no és la feina) que no he trobat el moment de redactar dignament coses que puguin interessar a algú a banda de mi mateixa. Prometo esmenar-ho.

El que no he deixat en absolut de fer és llegir, molts llibres i molt diversos. I és aquest darrer llibre que he llegit, que res té a veure amb els nostres viatges, que m'ha despertat ganes de parlar-ne. M'envolten company i amics amants de la novel·la negra i ja havia llegit altres llibres del mateix autor cubà, amb el seu detectiu genial, en Mario Conde, amb resultat molt satisfactori. Però el profund fonament intel·lectual que té aquesta novel·la m'ha fet considerar-la digna de parlar-ne una mica. Animeu-vos, val la pena. Però aviso: és per llegir-la amb calma, en tardes d'aquelles en les quals no tens més compromís que la pròpia lectura.

Si ésser heretge significa ésser algú que sosté dogmes o opinions diferents a l'ortodòxia (religiosa, normalment), el que ens manca en els nostres dies és una mica d'heretgia, aleshores, no?

Juliol 2014: Los Chicos Shokran

LOS CHICOS SHOKRAN
Autor: Jordi Mateo
Editorial: Sahara Ediciones
Origen: Regal Sant Jordi


Quan enguany vam decidir (per moltes i molt bones raons) que canviàvem el nostre viatge al Marroc de tres setmanes a finals de juny per dotze dies a la Setmana Santa, tots dos sabíem que en arribar l'estiu estaríem molt nostàlgics, amb "gusanillo moruno", que diria el meu bon amic Pablo. I, naturalment, així ha estat. Tanmateix, per aquelles coses del destí, vaig regalar per Sant Jordi aquest llibre al meu company i, realment, ha estat la millor teràpia.


Els qui em coneixeu ja sabeu que m'agraden molt els llibres d'en Jordi Mateo, que vaig plorar amb "Dímelo con un Tango" (cosa gens fàcil en mi) i que "Cuentos de Sidi Baqur" em va encisar, però he de reconèixer que, tot i que ja anava advertida, aquest llibre ha superat les meves expectatives. Perquè aquest registre irònic, sarcàstic i foteta que demostra l'autor en aquest llibre prové directament del seu profund coneixement del territori del qual parla, cap mena de dubte. I, personalment, a mi la gent ràpida de reflexes i de pensament és la que més motiva la meva atenció, què hi farem!

Allotjament a la Vall del Tessaout

Si has decidit visitar la Vall del Tessaout, en realitat dóna ben bé igual on t'allotgis, el lloc és tan increïble que el tema de l'allotjament és completament banal. I aquest podria ser el punt i final d'aquesta entrada. Però fer això seria cometre una injustícia envers aquelles persones que ens han allotjat (acollit, més aviat) i que mereixen un reconeixement per l'interès demostrat, per la voluntat i, per què no, per la feina ben feta.

Es tracta d'una vall poc coneguda pel turisme en general, tot i que el turisme de muntanya fa anys que hi accedeix, on, tanmateix, hi ha oferta d'allotjament suficient per al turisme que hi arriba, sempre en forma de gîte d'étape. Crec poder afirmar que coneixem els dos millors llocs que hom pot escollir en funció de les necessitats, dos llocs regentats per dues famílies honestes que sabran mantenir el tresor tan sensible que tenen a les mans, aquesta petita vall amenaçada per l'arribada incomprensible i imminent de l'asfalt.

Octubre 2013. La kábila de Tzen

LA KÁBILA DE TZEN
Autor: Carlos Santiago
Editorial: Paperback
Origen: regal del meu amic Pablo


Tinc moltes ressenyes pendents i he escollit precisament aquest llibre per tornar a l'atac, un llibre que ens va regalar un bon amic i que, una vegada més, li agraïm que ho fes.

L'inici del llibre amb la simpàtica anècdota de la resurrecció del gall et posa completament en guàrdia perquè aquesta petita nota d'humor deixa entreveure el profund coneixement de la zona i de la seva gent per part de l'autor. Des de la resurrecció del gall "Manolete" fins la darrera de les pàgines, aquest llibre té una magnífica doble significació en funció de qui ho llegeixi, és a dir, que si per als melillenses la seva lectura significa reviure temps passats o recordar llocs i històries de la seva infantesa, per als no-melillenses implica l'inevitable despertar de l'interès per uns fets que, desgraciadament, els llibres d'història passaren molt pel damunt.

Allotjament a Moulay Idriss

Qui em conegui una mica sabrà la meva relació d'amor-odi amb Fes, haurà llegit les meves "sensacions" cada vegada que trepitjo aquesta ciutat... Doncs he de reconèixer que a Moulay Idriss vaig "patir" el mateix, per més greu que em sàpiga i per més que m'haguéssin advertit. Però ja feia tres anys que passava per la zona per anar a veure les ruines de Volúbilis i cada vegada ho havia posposat per la calor (viatgem amb dos nens petits) i enguany les temperatures eren més suaus, així que no ens ho vam pensar dues vegades i vam improvitzar una nit en aquesta ciutat Santa per veure la ciutat romana a primera hora del matí, a escassos quilòmetres.

La primera parada va ser a l'hotel Diyar Timnay, però ens va semblar tant fred i impersonal que vam continuar la recerca fins que un "caçapropines" ens va acompanyar a aquesta casa. Reconeixo que va ser una bona el·lecció, malgrat que no vaig aconseguir dormir més de dues hores en total. Es van sumar en mi diversos ingredients que van desembocar en un insomni tenaç: 

Allotjament a Errachidia

No formava part dels nostres plans allotjar-nos a Errachidia i, sincerament, no crec que torni a passar però aquest darrer estiu veníem del Dadès en direcció cap al nord i amb la intenció de dormir a Goulmima. La nostra amiga Marta ens havia aconsellat per anar amb canalla la "Maison d'Hôtes les Palmiers", però en arribar-hi vam veure que, primerament, havia canviat de nom i, en entrar-hi, també havia canviat de propietaris amb un desastre de resultat: el que havia estat una caseta amb jardí al costat del Ksar i del palmeral havia esdevingut un antre ple de mosques i caques de gat, almenys quan nosaltres ho vam veure. Per tant, vam fugir per cames i vam decidir de continuar cap al nord.

En arribar a Errachidia vam fer el que no s'ha de fer mai: quedar-nos al primer lloc. Quan l'endemà al matí descobreixes que el segon i el tercer dels hotels eren probablement millors i més barats fa molta ràbia, però feia moltíssima calor i els nens estaven una mica cansats, així que ens vam rendir fàcilment. 

Tot i que és un hotel preciós, és altament probable que no hi tornem per dos motius: va ser l'allotjament més car de tot el viatge (amb el súperdescompte que ens van aplicar vam sortir per 800DH per dormir i esmorzar) i perquè és l'únic lloc on vam conviure amb cuques (escarbats) més grans del que hi ha per les nostres terres. Els meus fills encara l'anomenen "l'hotel de luxe dels escarbats).

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...