Tip del dia: Hammam tradicional en família
Un dia completet... jeje. Com que era el Sant del nostre
fill, i segons una tradició establerta en els darrers anys, havia de ser
especial.
El tajine de bou i l’amanida que ens van prometre
per sopar ahir es van quedar en un tajine de bou perquè no tenien tomàquets per
fer-nos l’amanida, c’est la vie...
Això sí, ens van convidar a una cervesa a cadascun (als nens no, no us
preocupeu, ells van prendre Sprite) i ens van descontar 5€. La veritat és que
el propietari de l’hotel,
un gendarme francès pre-jubilat anomenat Pierre, es va mostrar molt atent amb
els nens tota l’estona i aquest matí els ha anat a comprar Nesquik i tot perquè
se’l posessin a la llet.
Hem sortit cap a l’Alt Atlas per travessar-lo fins
a la meitat, a l'alçada de Toufrine, on surt la pista que recorre la vall del
Tessaout, on teníem intenció de passar la nit. La R3017, la única carretera que atravessa l'Atlas a aquesta alçada, va ser asfaltada no fa gaires anys i, actualment, hi ha trams on l'asfalt és tan precari que està molt a prop de tornar a esdevenir pista. Considerant que és època de sega dels cereals i que la carretera semblava una cursa d'obstables, hem arribat a Toufrine bastant ràpid, en
un parell d’hores com a molt.
