La nostra primera experiència en
un hammam va ser a Istanbul fa alguns anys coincidint amb un viatge en parella
en el qual no va deixar de ploure i vam haver d'improvisar tota mena
d'activitats indoor. Els banys turcs,
formalment, estan constituïts per una gran sala, normalment sota una cúpula, i
algunes petites sales perimetrals on hi ha una gran quantitat de vapor d'aigua
i una temperatura força elevada. Hom s'instal·la a un pedrís que hi ha a la
sala central i comença a suar tot seguit, refrescant-se amb les galledes que es
poden omplir a la font que hi ha a la mateixa sala. Arribat el moment i el
massatgista contractat, ets acompanyat a una de les saletes laterals on hi ha
una mena de llits de marbre on et faran el massatge o el que hagis contractat.
Tradicionalment estan separats per sexes però hi ha un hammam tradicional, el de Suleymaniye, un hammam que té més de 450 anys i que ha estat
condicionat per adaptar-se a les demandes turístiques i ofereixen servei
simultani als dos sexes. Aquí es on vam anar i en vam sortir encantats i
relaxats com dos nadons.
Des del primer viatge al Marroc (per
errònia extrapolació i generalització) vam voler emular tant plaent experiència
per adonar-nos de seguida que un hammam tradicional al Marroc no té res a veure
amb el glamour del hammam turc. Ni la tipologia edificatòria ni el ritual
corresponen al model turc i, durant els darrers anys, la meva curiositat insana
i la meva passió per aquests temes m'han
portat a visitar diverses de les tipologies d'aquest servei que se m'han anat
presentant.
