Font: Hammam Cagaloglu |
Des del primer viatge al Marroc (per
errònia extrapolació i generalització) vam voler emular tant plaent experiència
per adonar-nos de seguida que un hammam tradicional al Marroc no té res a veure
amb el glamour del hammam turc. Ni la tipologia edificatòria ni el ritual
corresponen al model turc i, durant els darrers anys, la meva curiositat insana
i la meva passió per aquests temes m'han
portat a visitar diverses de les tipologies d'aquest servei que se m'han anat
presentant.
Massatgistes al hammam de Suleymaniye en plena acció Font: Hammam Suleymaniye |
De les diferents experiències que
he tingut us ofereixo a continuació una classificació en funció de les seves
característiques, des del més tradicional al gran negoci turístic, que no
correspon cronològicament a l'ordre en el qual els he conegut. Em disculpo per
avançat per la manca de fotografies pròpies o per la qualitat de les poquetes que tinc però, com podreu comprendre, la
presència d'una càmera de fotos no tenia gaire sentit en aquell indret on hom
destina una estona no només a la higiene sinó a la relaxació en una mena de
ritual de purificació que jo no pararia de repetir sempre que en tingués
ocasió.
Què cal saber abans?
Els hammam, o banys àrabs, tenen
tradicionalment una relació directa amb els rituals d'ablució i higiene previs
a les pregàries del culte musulmà i, en un país on en moltes cases no hi ha
encara aigua corrent ni cambra de bany, acostumen a situar-se al costat de la
mesquita. El forn de pa comunitari és el tercer element que acompanya a la mesquita
i al hammam en un paradigma de racionalització de recursos: s'aprofita la calor
residual del forn per a l'escalfament de l'aigua dels banys. Encara és molt
habitual trobar aquests tres elements associats, especialment en els hammam de
barri o dels pobles.
Els serveis d'aquests banys són
separats per sexes i, a excepció de hammam de gran tamany o més sofisticats, el
més normal és que cada sexe tingui un horari diferenciat d'utilització
(normalment les dones i la canalla pel matí i els homes per la tarda).
Tots els hammam als que he anat
tenen una estructura i un funcionament força semblant: una primera sala on hom
es desvesteix, va al lavabo si s'escau i deixa la roba i totes les pertinences
allà mateix. Segons el tipus de hammam, aquesta qüestió és més o menys
sofisticada i la quantitat de roba amb la qual hom entra a la resta d'espais
també es diferent, us ho aniré explicant en cada tipologia.
Després de la primera sala,
destinada a vestuari, s'accedeix al hammam pròpiament dit que, en funció de la
importància i de les possibilitats, tindrà una o més sales. Tradicionalment
aquestes cambres acostumen a tenir planta rectangular, un sostre en forma de
volta i un paviment de rajoles (compte que acostumen a lliscar!). En aquesta
part hi trobarem sempre dues aixetes en una paret (una d'aigua freda i una
d'aigua realment calenta), cubells de gran tamany i petits cubells de plàstic.
Els hammam fabricats de nova planta per als turistes generalment acostumen a
mantenir l'estructura tradicional, tot i que els seus acabats res tenen a veure
i acostumen a ser un paradigma de glamour. En tots els tipus la temperatura i
la humitat són molt elevades i, en el cas que hi hagi diverses sales, la
temperatura també augmenta entre elles. Poden haver-hi una mena de bancs d'obra
que fan de llit de massatges, però no sempre hi són i bona part del ritual es
fa simplement sobre el paviment.
Què cal portar?
Per anar al hammam et caldrà un
"equip bàsic", tot i que en funció de l'establiment ja t'ho
proporcionaran inclòs (o no) en el preu. Ho podeu trobar tot fàcilment a les
botigues dels souks. Tanmateix, tant si ho portes tu com si t'ho ofereixen
inclòs en el preu, et caldrà:
- Sabó negre: es tracta d'un sabó fet amb oli de palma que es ven a granel o en pots d'uns 250 gr. i acostuma a costar uns 10dh. Jo prefereixo comprar el natural i tradicional, tot i que hi ha a la venta versions molt sofisticades amb aroma de roses, de menta, etc. Un pot d'aquest tamany el vam utilitzar quatre persones i en va sobrar bastant.
- Guant per a l'exfoliació (kessa): es tracta d'una manyopla rectangular feta d'una tela negra i amb un puny elàstic de cotó, en la seva versió més senzilla. Aneu amb compte a l'hora de comprar-los, perquè en venen amb diferents "graus" d'exfoliació i val més que compreu el menys agressiu, la vostra pell us ho agrairà. Costa com a molt uns 10 dh.
- Pinta: a mi m'agraden particularment les pintes de plàstic de colors llampants de superfície circular i pues curtes que s'utilitzen al Marroc perquè són extraordinàries per a desenredar el cabell (tant sec com mullat) però cadascú porta la pinta que més li convé. Si opteu per la típica de plàstic que us explicava abans, us costarà no més de 10 dh als souks.
- Xampú: val més portar-te el xampú que utilitzes normalment, però si no tens gaires manies segur que sempre hi haurà algú que te'n proporcionarà.
- Tovallola: tot i que en els establiments més sofisticats ja està inclosa en el preu, en un hammam tradicional la necessitarem per quan tornem al vestidor a assecar-nos i tornar-nos a vestir.
La pinta, el guant i el sabó negre |
Quin és el ritual?
El ritual als banys àrabs té,
aproximadament, els següents passos, tot i que poden ampliar-se gairebé
infinitament en funció de la butxaca i la disponibilitat de temps de cadascú:
- Quan entres a la sala calenta, cal barrejar l'aigua de les dues aixetes fins a tenir la temperatura desitjada en el cubell gran i, amb l'ajuda dels cubells petits, cal mullar-se completament.
- Cal repartir el sabó negre per tota la pell i esperar que amb la temperatura s'obrin tots els porus de la pell.
- Un cop aconseguit aquest objectiu, i amb l'ajuda d'un guant es fa una exfoliació completa on surten totes les cèl·lules mortes (i part de les vives) en forma de macarrons. No us creureu que tot allò hagi pogut sortir de la vostra pell.
- Després d'aquesta primera exfoliació vindrien els massatges, si hom ha contractat aquest servei.
- Finalment es fa la higiene del cabell i una bona ensabonada a la resta del cos.
- Amb la pell i els cabells més nets del que recordareu haver tingut mai, sortireu als vestuaris per vestir-vos de nou.
- Un bon te a la menta per mi és imprescindible després d'aquest magnífic ritual.
Quins tipus de hammam es poden trobar al Marroc?
1. Hammam de
barri
Aquest és el tipus primigeni de
banys àrabs, propis d'una comunitat i que actualment estan en plena vigència. Tot
i que no tenen unes indicacions molt evidents, si sou observadors no us
passaran desapercebuts. A la ciutat acostumen a ser més visibles i segueixen
situant-se en proximitat a la mesquita. Als pobles és més difícil de trobar,
tot i que preguntant s'arriba a Roma. Per als locals el preu és d'entre 1 i 2
dh però per als turistes la cosa pot arribar als 50 dh i hom pot contractar, o
no, l'assistència d'algú per a l'exfoliació o massatge.
Tal com us vam explicar aquí,
vam tenir la sort d'anar amb els nostres fills a un petit hammam de barri situat
al bell mig del palmerar de Skoura. Vam anar-hi amb la mediació del gerent de
l'allotjament on estàvem i el vam tenir per nosaltres sols entre el torn dels
homes i el de les dones, allà les cinc de la tarda. Abans d'entrar al hammam,
ja portàvem el "pack bàsic" amb el sabó negre, el guant, la pinta, el
xampú i tovalloles de l'allotjament.
Res distingia l'aspecte d'aquest
petit hammam de la resta d'edificacions que tenia al voltant, tractant-se d'una
petita edificació de terra d'una sola planta i amb una porta metàl·lica com a
única obertura. Sort que ens hi van acompanyar, perquè, en cas contrari, encara
l'estaríem buscant entre les palmeres... En tractar-se d'un servei una mica
singular (una parella amb un nen i una nena) no vam contractar cap mena d'ajut
per fer el bany ni massatge i ens vam espavilar nosaltres mateixos. Així, vam
entrar a la primera sala - vestidor, vam tancar la porta per dins tal com ens
van indicar, vam deixar la roba sobre uns bancs d'obra que hi havia a tal
efecte i vam accedir a la segona sala amb l'equipament bàsic i sense roba.
Aquest hammam tenia tres sales
paral·leles de dimensions molt semblants, les tres amb planta rectangular i amb
un sostre en forma de volta. La primera era el vestuari, la segona i la tercera
eren sales calentes amb el paviment de formigó polit i les parets enrajolades.
De la segona a la tercera sala la diferència de temperatura era important. En
les dues sales calentes no hi havia cap mena de mobiliari i l'únic equipament
eren els cubells i les aixetes d'aigua freda i calenta.
El ritual va transcórrer com us
he descrit en l'apartat anterior, tot i que, anant amb nens, no va ser precisament
una experiència relaxant i per a la meditació (sort que estàvem sols perquè ni us imagineu l'escàndol...). Més
aviat va transcórrer tot plegat entre rialles i a cops de cubell d'aigua, una
situació molt divertida que els nens encara recorden.
Hammam de barri al palmerar de Skoura |
2. Hammam particular
"L'evolució" del hammam
comunitari és la construcció d'un de propi a la casa particular si les
condicions econòmiques acompanyen. Val a dir que es tracta d'una decisió presa
per famílies amb costums molt arrelades i tradicionals perquè, realment,
"l'evolució habitual" és la construcció d'una cambra de bany en el
seu sentit més occidental, reservant el ritual del hammam setmanal, més enllà
de la higiene, per a finalitats de socialització.
Tanmateix, en zones de muntanya
n'hem trobat en algunes cases i, en una ocasió, vam poder utilitzar el hammam
que tenien per al seu ús en una encantadora gîte
a Ijoukak. En tractar-se d'un espai destinat a un ús discontinu va ser
necessari avisar amb unes hores d'antelació per tal que els espais tinguessin
la temperatura adequada.
Vam utilitzar aquest servei la
meva amiga Maria i jo i vam acceptar de tenir assistència per a fer el bany. En
el meu cas, a més, vaig dir que volia que em posessin henna als cabells. A la
gîte ens van equipar amb els guants i el sabó. Nosaltres ens vam portar les
tovalloles, el xampú i la pinta.
El hammam no era distingible des
de l'exterior, essent una ampliació de l'habitatge de reduïdes dimensions. En
aquest cas hi havia únicament dues petites sales, d'aproximadament 3 x 2 metres
cadascuna, la primera dedicada a vestuari i la segona era una petita sala
calenta. Els acabats eren de formigó en el paviment i tant les parets com el
sostre de volta estava arrebossat i pintat.
Vam accedir a la primera sala -
vestidor a través d'una portella metàl·lica diminuta i, seguint les indicacions
de les dues noies de la casa que havien vingut a assistir-nos, vam accedir a la
segona sala en calcetes. Les nostres assistentes anaven vestides de cap a peus
i únicament es van treure el mocador quan vam ser a l'interior amb una calor
sufocant. Va ser una estona ben divertida perquè no teníem cap idioma en comú i
ens anàvem comunicant amb signes. Ens van remullar i posteriorment escampar el sabó negre, amb
nosaltres dues assegudes en un banc d'obra i cadascuna d'elles en un petit
tamboret de plàstic. El moment estelar es va produir quan va aparèixer en
escena una olla plena a vessar de henna: no sabíem com fer-los entendre que
únicament era jo qui volia henna i que la volia únicament al cabell... No vaig sortir
d'allà amb tota la pell de color taronja per acció de la Divina Providència.
Les noies, tanmateix, es van esforçar molt per donar un bon servei i va
resultar una estona agradable i plena de complicitat.
La gîte i el seu propietari, amb la henna pel meu cabell |
3. Hammam turístic
A les grans ciutats, per tal de
donar resposta a la demanda turística, han aparegut molts establiments anomenats
hammam o banys àrabs. En alguns casos poc tenen en comú amb aquest servei
tradicional ni per les condicions materials del lloc ni pel tipus de
tractaments que hom hi rep. Tanmateix, hi ha un lloc on acostumo a portar a tot
aquell qui m'acompanya als viatges a Marrakech i que recomano sempre que em
pregunten i acostuma a agradar: el Hammam
Ziani.
Està situat dins la medina de
Marrakech al costat del parking i de la comissaria de policia, a la rue Riad
Zitoun el Kdim, l'artèria que comunica Jmaa-el-Fnaa amb la Place des
Ferblantiers i molt a prop del museu Dar Si Said i el Palais Bahia. És fàcil de
trobar perquè a l'exterior té un cartell a l'exterior i diversos caça - turistes
que us oferiran els serveis del hammam. No us voldria enganyar: és un indret
turístic i no hi trobareu cap marroquí, però la relació entre el que ofereixen,
com són les instal·lacions i el seu preu és força adequada. A més, tenen les instal·lacions
duplicades per tal que es puguin utilitzar simultàniament pels dos sexes. És a
dir, si hi aneu en parella us podran atendre simultàniament, però cadascú per
la seva banda.
Un dels avantatges d'aquest lloc
és que està obert de les 9:00 a les 22:00, tot i que us recomano que us passeu
abans per "reservar". Estrictament no és necessari, però si hi aneu
abans us assegurareu que a l'hora acordada no us faran esperar per escalfar les
instal·lacions i, de pas, podreu regatejar el preu. En general he agafat el
pack de hammam, exfoliació i massatge
amb oli d'argan per 250 dh. Un altre avantatge és que no cal portar
absolutament res. Heu de comptar que tot plegat us retindrà allà una hora i
mitja i el temps que vulgueu destinar a prendre la infusió que us oferiran al
final.
En arribar-hi sereu conduits als
vestuaris, amb cabines individuals per treure-us la roba i quedar-vos únicament
amb les calcetes d'un sol us que us oferiran. Sí, són d'un sol ús i
precintades, jeje. La roba i tot plegat ho podeu deixar en una guixeta, la clau
de la qual portareu amb vosaltres amb una mena de polsera. També hi ha lavabo
per si us cal abans d'entrar. El hammam s'estructura com una sèrie de sales més
o menys quadrades que es situen al llarg d'un passadís i les massatgistes us
conduiran a la primera després d'haver-vos ofert unes xancles de plàstic.
Aquestes xancles són comunitàries i, a banda de no pensar gaire en aquest tema, us recomano d'agafar-vos
ben fort a la mà de la massatgista perquè el paviment llisca de valent. Les
noies que us atendran parlen únicament quatre paraules en francès, però no és
complicat d'entendre's mitjançant signes.
La primera sala, de petites
dimensions, disposa de diversos bancs d'obra, la temperatura és elevada i hi ha
molt de vapor. Us deixaran allà una bona estona i us recomano que aprofiteu per
gaudir i relaxar-vos. A continuació us conduiran a la següent sala, on hi ha
diverses fonts amb aixetes i tres llits de marbre. Us remullaran amb les
galledes petites, us repartiran el sabó negre pel cos i posteriorment us faran
una exfoliació completa. Si heu contractat el massatge, us conduiran a la
tercera sala on hi ha diversos llits de massatge i podreu gaudir d'una
experiència molt relaxant. Després d'una bona estona de massatge us tornaran a
conduir a la segona sala per tal d'ensabonar-vos el cos i el cabell i
deixar-vos a punt de revista. Us embolicaran amb tovalloles com si fóssiu una
mòmia i us portaran de nou cap als vestuaris.
En el moment d'acomiadar-vos de
les massatgistes us demanaran, invariablement, una propina. No us espanteu, ho
faran amb educació i delicadesa, sense pressions. El propietari del hammam s'ha
entossudit en posar cartells pertot dient que ningú doni propina a les
massatgistes (suposo que en un intent de fer-se l'occidental tot i que desconeixo si els sous que els paga també podríem equiparar-los als "occidentals"...) i correspon a
cadascú valorar què fa en aquest cas.
Els vestuaris us espera una
darrera noia amb un barnús i es quedarà allà per si us cal alguna cosa i per
recollir les tovalloles humides. En sortir, podeu relaxar-vos una estona a la
saleta que tenen disposada a tal efecte mentre preneu una infusió.
Sala de relaxació al Hammam Ziani a Marrakech |
4. Hammam en un riad
La versió més íntima, occidental
i chic de tot plegat són els petits hammam amb els quals s'han equipat els
riads a les grans ciutats. Acostuma a ser un petit espai condicionat de manera
que resulta un híbrid entre la petita sala abovedada del hammam particular amb
una decoració i uns acabats totalment refinats. Aquest va ser el nostre primer
contacte amb un hammam al Marroc i, realment, va ser una experiència molt
agradable, recomanable i molt apta per a pudorosos i carregats de manies. Us
tractaran amb cotonets i us sentireu com a les "mil i una nits".
En aquesta primera ocasió vam
utilitzar el hammam del Riad l'Heure
d'été, un lloc que segueix essent molt recomanable. La flexibilitat és el
principal avantatge perquè l'horari l'establiu vosaltres amb anterioritat, no
cal portar-hi res i us poden fer el tractament en parella alhora. El preu és
força raonable, essent d'uns 15€ per persona el tractament de bany, exfoliació
i massatge.
Aquest hammam té una petita sala
que fa de vestuari i una altra sala rectangular que fa de sala calenta. Està
revestida completament de l'estuc típic marroquí (tadelakt) i mosaic de rajola (zellij) i té cuidat fins al darrer
detall. Hi ha un llit d'obra al centre per a fer els tractaments/massatges. Hi
entrareu amb les calcetes o calçotets i el ritual és força semblant a
l'habitual: remullada, ensabonat, exfoliació, massatge i rentat. La gràcia que
té és que tot es va fent alternativament si hi aneu en parella, de manera que
es fa molt entretingut. La noia que ho fa és una vertadera professional i en
sortireu encantats de la vida. A més, si hi esteu allotjats (és un riad
altament recomanable) teniu el llit a quatre passes per fer-hi una becaina.
Hammam Riad l'Heure d'été |
5. Hammam selecte
Aquesta tipologia és un
"bonus track" perquè jo mai no l'he provat. A Marrakech em consta que
n'hi ha uns quants i, per l'aspecte que tenen a la web, són magnífics. Mai m'hi
he decantat perquè pel preu que tenen puc trobar el mateix a Barcelona, per
exemple. Tanmateix, no ho descarto per a futurs viatges, mai se sap, potser algú m'hi convida!. Si voleu tafanejar, us deixo un
link on hi trobareu tota la llista amb opinions d'usuaris.
Les Bains de Marrakech |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!