"Bon dia Joan,
El primer motiu d'aquest escrit és demanar disculpes per haver marxar
el divendres sense haver-nos acomiadat convenientment. Els meus fills, tot i
que es van comportar molt bé les dues hores de la presentació del llibre,
estaven vertaderament cansats, anar amb nens significa adaptar-t'hi.
L'experiència a la presentació del llibre va ser extraordinàriament
positiva en molts aspectes. Primerament va ser un plaer posar cara a molts dels
blocaires als quals segueixo habitualment i sentir de viva veu què els
impulsava a escriure i com ho feien. Vaig descobrir molts motius comuns, tot i
que eren reflexions que jo mai havia fet pel que fa a mi mateixa i al meu bloc,
és a dir, va ser tot un aprenentatge. En segon lloc, ens va agradar molt posar cara a la vostra
editorial. La impressió que portàvem abans d'entrar, i ho vam estar comentant
pocs minuts abans, era que ho teníeu tot molt controlat amb una magnífica
organització. Sabíem que sou una editorial molt jove però quan us vam veure en
viu, especialment a tu, ens va agradar molt la imatge que vam obtenir: gent
jove, preparada i amb ganes. De debò, m'hauria decebut trobar davant un editor
fred vestit amb corbata!! Això de pujar allà dalt l'escenari va resultar molt
senzill amb tots vosaltres al voltant. No ens enganyem, no tinc cap problema
per parlar en públic (ho he de fer sovint per temes professionals) però fer-ho
des de la vessant personal és sempre més complicat. I amb els meus fills com a
espectadors... una novetat!! I el tercer aspecte que em va emocionar de la
presentació va ser que, en sortir, els meus fills es mostraven molt orgullosos
de mi, de debò, i això és molt bonic. De fet, m'han tractat tot el cap de
setmana com una "súper-star" de Hollywood, quin riure... No busco cap
mena de reconeixement i és per això que m'amago darrera un pseudònim, però
veure els teus entendre, de cop, allò que fas, resulta molt emocionant.
Durant la presentació va resultat molt divertit el moment en què una
senyora del públic va intervenir per dir que seria interessant recollir les
opinions dels "nens viatgers" en veure que alguns de nosaltres rodem
amb la canalla. Aquell moment va ser impagable: vaig mirar els meus fills i
estic segura que, si haguessin pogut, s'haurien amagat sota el seient. En
sortir, però, em van dir que si els haguessin apropat el micro haurien parlat!!
El pitjor del cas és que els vam preguntar què haurien dit i....sortosament no
van parlar!!!! La seva visió dels viatges sempre m'ha semblat fascinant i les
coses que en recorden, també. Ells coneixen els llocs no pel seu nom, sinó per
alguna anècdota que hi succeí i acabem anomenant el llocs amb expressions com
"l'hotel dels paons reals", "allà on no hi havia lavabo",
"on feia fred i només hi havia una estufa per tot l'alberg", "on
la mama va agafar mal de panxa", "on vaig recollir totes les anelles
de les llaunes de cervesa per fer una polsera"... Amb ells és sempre una
aventura, aquesta és la clau.
Només volia transmetre amb aquest escrit d'agraïment que l'experiència
del divendres va ser molt interessant i que estic degustant el llibre amb
fruïció, és com un platet delicat que hom menja bocí a bocí. Simplement em poso
a la vostra disposició i us desitjo el millor en el vostre prometedor futur.
Una fortíssima abraçada de part de tots quatre,
Bertika i família"
I pels més tafaners, faré un
exercici d'autocontrol i us penjo aquí un petit vídeo amb la presentació que
vaig fer del meu blog responent a la pregunta "què t'impulsa a
escriure?". Sigueu clements.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!