El Convent de la Tourette amb nens

Versión en español

El convent de la Tourette, construït entre 1953 i 1960 a Éveux, és la darrera gran obra de Le Corbusier a França i, juntament amb d'altres edificis construïts íntegrament amb formigó, marca el punt d'inici cap al brutalisme arquitectònic i l'abandonament de la retòrica purista dels plans blancs que havia caracteritzat la seva obra fins aleshores. Le Corbusier aplica en aquesta obra els cinc postulats bàsics de l'arquitectura moderna: pilotis, terrassa-jardí, planta lliure, finestra correguda i façana lliure.

Detall de la façana oest i del campanar

L'any 1952 els dominics de la província de Lyon decideixen de construir aquest nou convent destinat a rebre un centenar de joves dominics que estaven cursant els estudis de filosofia i teologia. Le Corbusier, tot i no ser una persona de  grans conviccions religioses, va ser escollit pel seu renom, però també pel seu estil de vida rigorós, abnegat i senzill i s'esperava d'ell el disseny d'un edifici de bellesa austera en paral·lelisme amb la vida monacal. En aquesta obra l'arquitecte projecta la distinció entre els tres ritmes de la vida religiosa (vida individual, vida col·lectiva i vida espiritual) i aquestes tres funcions primordials (viure, estudiar i pregar) es corresponen amb els volums que articulen el convent.

L'edifici del convent, en forma de "C", i el de l'església, un gran prisma rectangular, estructuren un espai interior en tensió que, tanmateix, no respon a la idea clàssica de claustre en ésser concebut com un volum en el buit més que un espai d'estada i circulació del convent, una juxtaposició de volums que busca crear el desconcert. L'edifici del convent, aixecat sobre pilotis, deixa passar el pronunciat pendent del terreny natural i el volum de l'església és l'únic del conjunt que té la seva base sobre el terreny, com una metàfora més de les profundes arrels de l'espiritualitat de la comunitat.

Imatges del volum de l'església i la cripta

L'entrada principal d'aquest edifici format per cinc nivells es situa al tercer nivell, que es consagra a l'estudi i als seminaris (biblioteca, sala de treball,...). Sobre aquest nivell d'accés, s'hi troben les cel·les reservades als germans, amb terrassa i obertura cap a l'exterior i composada per un escriptori, un llit, un armari i un rentamans. Sobre aquestes cel·les hi trobem la coberta ajardinada que, amb el seu alt ampit de formigó impedint les vistes directes cap a l'exterior, constitueix una ampliació de la contemplació pròpia de la vida monacal.

Vista de les cel·les on vam domir en la nostra visita l'any 1996

Els nivells 4 i 5, situats sota el nivell d'accés, estan consagrats a la vida col·lectiva de la comunitat (refectori i sala capitular). Els recorreguts d'aquests nivells formen una creu en planta que creua el "claustre" i que formen "l'atri", un espai on es creuen totes les circulacions i que resulta singular per tenir una gran alçada i una coberta inclinada. Al final d'un recorregut descendent en rampa, hi ha l'església. Aquest espai és un prisma pur de proporcions gegantines on, malgrat la presència de les mínimes simbologies religioses, en el tractament de les entrades de llum i la subtilesa en l'elecció dels materials hom hi percep una profunda espiritualitat.

Claustre i espais de circulació

En el projecte d'aquest convent hi col·laborà Iannis Xenakis, compositor i arquitecte grec, qui s'ocupà especialment del disseny de la façana i de l'estructura interior. Aquestes façanes d'alguns dels espais de circulació al voltant del pati interior i especialment la façana nord de l'edifici estan formades per una cadència de lames verticals de formigó que van des del paviment fins al sostre. La cadència d'aquestes lames i els travessers horitzontals dels vidres que les separen provenen de la trasposició en partitura musical dels càlculs matemàtics corresponents al Modulor, representat el ritme per les línies verticals i la tonalitat per les divisions horitzontals (obra coneguda con "metàstasis"). El conjunt d'obertures en façana irradia armonia i, si teniu la oportuntiat de fer la visita guiada al convent, veureu que és especialment sublim en l'espai del refectori on les visuals cap a l'entorn natural formen part de la meditació.

Vidrieres a la façana nord del convent amb la partitura de Xenakis

A continuació us deixo tres bons vídeos sobre aquest edifici en els quals apareix Helio Piñón, arquitecte i catedràtic de construcció arquitectònica, del qual en tenim molt bons records de la nostra època d'estudiants a l'ETSAB. 

Part 1: presentació i composició global del projecte

Part 2: Descripció de les cel·les individuals, els passadissos i el refectori

Part 3: magnífica descripció del volum de l'església, la cripta, la coberta ajardinada i el claustre.

Les obres finalitzaren oficialment l'any 1960, però els germans dominics ocuparen l'edifici el 1959 i fins el 1970 el convent restà tancat al públic i fou habitat per una comunitat de 75 germans. En aquesta mateixa època coincidí el tancament del centre d'estudis per a la formació dels joves germans dominics a la Tourette i el convent esdevingué un indret d'acollida a grups d'estudi fins que l'any 1979 va ser classificat com Monument Històric. Actualment la comunitat de deu germans que forma el Convent de la Tourette obre les seves portes a les visites guiades i a l'acollida i allotjament de tota persona o grup que vulgui destinar el seu temps a la pregària, la reflexió, l'estudi i l'intercanvi. Es realitzaren recentment obres de restauració portades a terme del 2006 al 2013 i, actualment el Parc de la Tourette, una finca d'unes 70 Ha composada per boscos i terres cultivades i tancada perimetralment amb un mur, constitueix un indret molt apreciat per a fer-hi passejades per la seva riquesa natural amb una gran diversitat d'espècies vegetals i animals.

Moments d'una emocionant visita en família

Tinc costum de dir que som molt afortunats en la manera en la qual coneixem els llocs i, realment, en sóc força fetitxista. Així, mai oblidarem com vam conèixer aquest convent en un dia plujós i enboirat del mes de gener de 1996, ocasió en la qual vam tenir la oportunitat d'allotjar-nos en una de les seves cel·les durant una nit (bé, en dues perquè són individuals) i compartir el capítol i els àpats amb els germans de la comunitat. Va ser una experiència que hem recordat durant aquests vint anys. Acompanyats dels nostres fills, hem retrobat aquest edifici en un lluminós dia de juliol i l'emoció de la situació ha estat tant profunda que els nostres fills han suportat estoicament les gairebé dues hores de visita guiada en francès, única manera d'accedir a l'interior del conjunt. Malgrat el petit inconvenient d'haver d'anar traduïnt les explicacions de la nostra guia, només podem felicitar el contingut de les explicacions i l'amabilitat en general de tot el personal que ens va atendre.

Més moments de la visita guiada

Com arribar al Convent de la Tourette:

Més informació:

http://www.couventdelatourette.fr/

https://es.wikiarquitectura.com/index.php/Convento_Sainte_Marie_de_la_Tourette

http://www.sites-le-corbusier.org/

http://www.fondationlecorbusier.fr/