Ara mateix estem preparant el
nostre viatge de Setmana Santa al Marroc i, com qui no vol la cosa, ahir vaig
topar amb aquesta pel·lícula. El primer dia del nostre proper viatge en terres
marroquines ens permetrà arribar a Midelt a mitja tarda, ciutat que no té gaire
encant, la veritat. Ja teníem assumit que seria una tarda de descans i lectura
després de dos dies intensos de cotxe per tal d'arribar-hi des de casa però,
per casualitat, vaig topar amb un comentari al portal "Los Viajeros"
on un dels usuaris més experimentats en el país recomanava una visita en
aquesta ciutat: el monestir de la Mare de Déu de l'Atlas. Mare de Déu? A
l'Atlas? Comprendreu que em vagi cridar l'atenció, oi? No sóc una persona en absolut
creient ni practicant, però sóc essencialment curiosa i conèixer el gènere humà
m'apassiona.
Després de fer la primera recerca
a Internet vaig intuir que havia d'estirar el fil d'aquest tema: es tracta d'un
monestir de recent creació on es van instal·lar els monjos franciscans trapistes
supervivents de la tragèdia que es produí
a Algèria l'any 1996 en el monestir del mateix nom, a la zona de Tibhirine.
I, de sobte, tot interessant-me pel tema vaig veure que, des de diverses fonts,
es recomanava de veure aquesta pel·lícula: De
dioses y de hombres, del director francès Xavier Beauvois, amb premi
d'honor i premi del públic al Festival de Cannes.
La pel·lícula recrea amb gran
delicadesa els sentiments dels set monjos durant els tres anys que van disposar
per prendre la decisió més compromesa de la seva vida: marxar o restar en
aquesta zona d'Algèria durant la seva guerra civil, en la comunitat on,
efectivament, estaven integrats i davant la clara recomanació del govern per
tal que tots els estrangers deixessin el país. Vista en versió original resulta
deliciosament introspectiva i, per aquells que coneixeu el Marroc, els
exteriors us resultaran molt familiars.
Tot i que part dels supervivents
de la tragèdia es van establir a Midelt on, a les edificacions de la kasbah Myriem,
van crear la comunitat del monestir de la Mare de Déu de l'Atlas l'any 2000, el
rodatge de la pel·lícula es realitzà en l'antic
monestir de Tioumliline, proper a Azrou. Per aquells qui us meravelli
l'Atlas Mig tant com a nosaltres, us resultaran molt familiars els boscs de
cedres i, sobretot, el llac Afnourir, un indret màgic d'una bellesa encara salvatge.
El monestir proper a Azrou on es
va rodar la pel·lícula no hi ha comunitat religiosa des del 1968, durant els
anys 80 es va dedicar a centre de formació professional i posteriorment va
entrar en un estat d'abandonament. Actualment sembla que s'estan plantejant de
dedicar-ne les edificacions a l'hostaleria. Tanmateix, la comunitat de Midelt
segueix existint i està composada de quatre monjos franciscans. A veure si
arribem a Midelt a una hora prudent per anar a tafanejar. Ja us explicaré.
Si us ha picat la curiositat
igual que a mi, us deixo alguns enllaços on trobar informació i, de debò, veieu
la pel·lícula.
- Pàgina web de la comunitat de la Mare de Déu de l'Atlas
- Història del monestir de Tioumliline
- Fotografies antigues i informació de Tioumliline
- Article sobre la comunitat de Midelt
- Entrevista radiofònica a un dels monjos de la comunitat, que és espanyol. (més enllà de tota la parafernàlia religiosa (que ni em va ni em ve...) resulta un document molt interessant i il·lustrador del sincretisme religiós que duu a terme la comunitat.
I si teniu ganes de veure com és actualment aquest monestir amb la seva comunitat, aquí us deixo un documental en francès on es pot veure el monestir de Midelt i els germans franciscans que formen la seva comunitat.
La pel·lícula em va agradar.
ResponEliminaA mi també :)
Elimina