De dioses y de hombres a Midelt

Preparar els viatges amb antelació em permet de gaudir-los triplement: abans, durant i després. Tot i que, òbviament, la fase que més m'agrada és el "durant", reconeixo que tots els preliminars de preparació de viatges m'encanten. És un fet sense discussió.



Ara mateix estem preparant el nostre viatge de Setmana Santa al Marroc i, com qui no vol la cosa, ahir vaig topar amb aquesta pel·lícula. El primer dia del nostre proper viatge en terres marroquines ens permetrà arribar a Midelt a mitja tarda, ciutat que no té gaire encant, la veritat. Ja teníem assumit que seria una tarda de descans i lectura després de dos dies intensos de cotxe per tal d'arribar-hi des de casa però, per casualitat, vaig topar amb un comentari al portal "Los Viajeros" on un dels usuaris més experimentats en el país recomanava una visita en aquesta ciutat: el monestir de la Mare de Déu de l'Atlas. Mare de Déu? A l'Atlas? Comprendreu que em vagi cridar l'atenció, oi? No sóc una persona en absolut creient ni practicant, però sóc essencialment curiosa i conèixer el gènere humà m'apassiona.


Després de fer la primera recerca a Internet vaig intuir que havia d'estirar el fil d'aquest tema: es tracta d'un monestir de recent creació on es van instal·lar els monjos franciscans trapistes supervivents de la tragèdia que es produí  a Algèria l'any 1996 en el monestir del mateix nom, a la zona de Tibhirine. I, de sobte, tot interessant-me pel tema vaig veure que, des de diverses fonts, es recomanava de veure aquesta pel·lícula: De dioses y de hombres, del director francès Xavier Beauvois, amb premi d'honor i premi del públic al Festival de Cannes.


La pel·lícula recrea amb gran delicadesa els sentiments dels set monjos durant els tres anys que van disposar per prendre la decisió més compromesa de la seva vida: marxar o restar en aquesta zona d'Algèria durant la seva guerra civil, en la comunitat on, efectivament, estaven integrats i davant la clara recomanació del govern per tal que tots els estrangers deixessin el país. Vista en versió original resulta deliciosament introspectiva i, per aquells que coneixeu el Marroc, els exteriors us resultaran molt familiars.

Tot i que part dels supervivents de la tragèdia es van establir a Midelt on, a les edificacions de la kasbah Myriem, van crear la comunitat del monestir de la Mare de Déu de l'Atlas l'any 2000, el rodatge de la pel·lícula es realitzà en l'antic monestir de Tioumliline, proper a Azrou. Per aquells qui us meravelli l'Atlas Mig tant com a nosaltres, us resultaran molt familiars els boscs de cedres i, sobretot, el llac Afnourir, un indret màgic d'una bellesa encara salvatge.

El monestir proper a Azrou on es va rodar la pel·lícula no hi ha comunitat religiosa des del 1968, durant els anys 80 es va dedicar a centre de formació professional i posteriorment va entrar en un estat d'abandonament. Actualment sembla que s'estan plantejant de dedicar-ne les edificacions a l'hostaleria. Tanmateix, la comunitat de Midelt segueix existint i està composada de quatre monjos franciscans. A veure si arribem a Midelt a una hora prudent per anar a tafanejar. Ja us explicaré.

Si us ha picat la curiositat igual que a mi, us deixo alguns enllaços on trobar informació i, de debò, veieu la pel·lícula.


I si teniu ganes de veure com és actualment aquest monestir amb la seva comunitat, aquí us deixo un documental en francès on es pot veure el monestir de Midelt i els germans franciscans que formen la seva comunitat.







2 comentaris:

Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...