"Un viatge de deu metres" al sofà de casa

Fa uns dies llegia en una de les entrevistes del magnífic llibre "Educar millor" del gran CarlesCapdevila que una bona activitat per educar en els valors en família és veure pel·lícules plegats. A partir d'aquesta certesa, i aprofitant una tranquil·la tarda al Pirineu,  vam recórrer a la nostra "llista de pel·lícules que hem de veure amb els nostres fills" i, en una mena d'atac de telepatia poc habitual en nosaltres, vam coincidir en veure "The hundred-foot journey", l'adaptació cinematogràfica de la novel·la de Richard C. Morais. Dos grans amics nostres feia una setmanes que ens l'havien recomanat per separat a cadascun de nosaltres i, sí senyor, va ser un encert.

De dioses y de hombres a Midelt

Preparar els viatges amb antelació em permet de gaudir-los triplement: abans, durant i després. Tot i que, òbviament, la fase que més m'agrada és el "durant", reconeixo que tots els preliminars de preparació de viatges m'encanten. És un fet sense discussió.

Ara mateix estem preparant el nostre viatge de Setmana Santa al Marroc i, com qui no vol la cosa, ahir vaig topar amb aquesta pel·lícula. El primer dia del nostre proper viatge en terres marroquines ens permetrà arribar a Midelt a mitja tarda, ciutat que no té gaire encant, la veritat. Ja teníem assumit que seria una tarda de descans i lectura després de dos dies intensos de cotxe per tal d'arribar-hi des de casa però, per casualitat, vaig topar amb un comentari al portal "Los Viajeros" on un dels usuaris més experimentats en el país recomanava una visita en aquesta ciutat: el monestir de la Mare de Déu de l'Atlas. Mare de Déu? A l'Atlas? Comprendreu que em vagi cridar l'atenció, oi? No sóc una persona en absolut creient ni practicant, però sóc essencialment curiosa i conèixer el gènere humà m'apassiona.