Fa uns dies llegia en una de les
entrevistes del magnífic llibre "Educar millor" del gran CarlesCapdevila que una bona activitat per educar en els valors en família és veure
pel·lícules plegats. A partir d'aquesta certesa, i aprofitant una tranquil·la
tarda al Pirineu, vam recórrer a la
nostra "llista de pel·lícules que hem
de veure amb els nostres fills" i, en una mena d'atac de telepatia poc habitual en nosaltres,
vam coincidir en veure "The hundred-foot journey", l'adaptació
cinematogràfica de la novel·la de Richard C. Morais. Dos grans amics nostres
feia una setmanes que ens l'havien recomanat per separat a cadascun de
nosaltres i, sí senyor, va ser un encert.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Índia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Índia. Mostrar tots els missatges
Maig 2009. Un jardín en Badalpur
UN JARDÍN EN BADALPUR
Khenizé Mourad
Origen: biblioteca pública
Relat basat en la història personal de l’autora, filla d’una sultana otomana i una rajà indi. Nacuda i educada a París sent la necessitat de conèixer la seva família a l’Índia i aquest llibre en relata les experiències en diversos viatges. Més enllà de l’almíbar de la història, resulta interessant per la descripció dels costums i sentiments d’una família musulmana en un país de majoria hindú. És una història sobre trobar-se a un mateix i recuperar els orígens per aprendre a acceptar-se.
Aquest llibre va ser recomanació de la meva “bibliotecària de capçalera”. En començar-lo a llegir em vaig adonar que era la segona part d’un llibre que vaig llegir fa, com a mínim, quinze anys anomenat “De parte de la princesa muerta”. En acabar-lo, vaig anar a la bilioteca per tornar-lo a llegir.
Khenizé Mourad
Origen: biblioteca pública
Relat basat en la història personal de l’autora, filla d’una sultana otomana i una rajà indi. Nacuda i educada a París sent la necessitat de conèixer la seva família a l’Índia i aquest llibre en relata les experiències en diversos viatges. Més enllà de l’almíbar de la història, resulta interessant per la descripció dels costums i sentiments d’una família musulmana en un país de majoria hindú. És una història sobre trobar-se a un mateix i recuperar els orígens per aprendre a acceptar-se.
Aquest llibre va ser recomanació de la meva “bibliotecària de capçalera”. En començar-lo a llegir em vaig adonar que era la segona part d’un llibre que vaig llegir fa, com a mínim, quinze anys anomenat “De parte de la princesa muerta”. En acabar-lo, vaig anar a la bilioteca per tornar-lo a llegir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
