Ruta de les 1000 Alcassabes. 13 Efemèride

Ksar El Khorbat

Avui fa un any que vam portar els nostres fills al Marroc per primera vegada i, aquest, va ser un viatge que canviaria les nostres vides per sempre. Mentre cercava una foto dels nens per penjar en aquesta breu entrada m'han vingut al cap molts records i moltes sensacions. 

Va ser un viatge iniciàtic en molts sentits, ple d'encerts i d'algun desengany però, sobretot, va fer germinar en nosaltres la passió per un país màgic que ja coneixíem, però que no havíem gaudit amb tanta intensitat. 

A tots aquells que acostumen a tractar-nos de bojos amb els viatges que fem amb els nostres fills el diria que:

• No em penedeixo d'haver utilitzat una setmana de les nostres vacances per marxar de viatge en ple hivern, aprofitant la setmana blanca de l'escola.

• No em penedeixo d'haver fet cas a aquells qui coneixen bé el país i em deien en el seu moment que no hi havia cap motiu pel qual patir mentre en d'altres països del Nord d'Àfrica la "Primavera àrab" s'estava desenvolupant amb força virulència.

• Però no em penedeixo, sobretot, d'haver portat amb nosaltres als nostres fills de 3 i 6 anys.

Perquè si no ho haguéssim fet, ara no:

• Sabríem què significa agafar un cotxe i sortir de Marrakech en direcció cap al Gran Sud és de les experiències més boniques i impactants que hom pot tenir en aquest país.

• Sabíem que la convivència i el coneixement dels éssers a qui estimes es posa a prova en situacions alienes a la nostra quotidianeïtat i que, després de cada viatge, el nostre "nucli dur" és més dens i compacte.

• Tindríem un gran amic que ens va ajudar infinitament en la preparació d'aquest viatge (i de tots els successius).

• Coneixeríem a la Mònica, una persona amb la qual hem après molt del Marroc i ens ha permès de col·laborar en la seva associació fent allò que més ens agrada: parlar de l'immensa arquitectura d'aquestes terres.

• Estaríem segurs que el Marroc és un país molt gran on encara hem de veure moltíssim però, sobretot, és un gran país que el fa la seva gent.

I després d'aquesta màgica experiència, ja han estat tres els viatges que enguany hem pogut fer a aquest país amb els nostres fills: la Ruta de les Mil alcassabes al març, tres setmanes amb el nostre propi cotxe fent una ruta fantàstica al juny i una setmana al desembre explorant una part de l'Anti-Atles. Aquesta és una història d'amor que just ha començat, poc a poc vaig relatant les nostres experiències per si hi ha d'altres famílies que s'hi animen (a les quals ofereixo encantada la meva ajuda) i, sobretot, en la nostra ment sempre hi ha lloc per anar planificant "la propera".

La imatge escollida: els meus fills a Telouet prenent un te.
Aquesta imatge, més enllà de totes les típiques imatges que tenim de les excursions en camell per Merzouga, de Jmaa-el-Fna i de les gorges visitades, per mi té un significat més especial: dos nens petits en un alberg refugiant-se del fred en una tempesta de neu al cor de l'Atles, feliços d'estar amb els seus pares i comportant-se millor que molts adults.