Després de llegir el títol d’aquesta entrada estareu pensant que ara venen tota una sèrie d’arguments a favor de viatjar amb els propis fills, doncs aneu errats. Aquesta és una opció personal i els nostres arguments i consells específics del fet de viatjar amb els nostres nens es van explicant al llarg de les entrades dedicades als dies de viatge, però volia dedicar una entrada a les setmanes prèvies a la nostra sortida, a tot el què va succeir a nivell mundial, a Catalunya, a la pròpia família i, també, a casa i que va posar “en perill” el nostre desitjat viatge.
El que succeïa al món…
Després d’immolar-se Mohamed Bouazizi, el dia 17 de desembre a Tunissia s’inicià la revolta en alguns països de confessionalitat islàmica situats majoritàriament al nord d’Àfrica i a la península aràbiga. Tot s’inicià en aquest país mediterrani i, a poc a poc, es van anar succeint, com una reacció en cadena, manifestacions populars en una bona colla de països. En el moment de començar a preparar aquest viatge s’iniciava la revolta en un país al qual ens sentim molt units: Egipte. Els missatges d’intranquilitat sobre fer turisme en aquests països eren insistents en els mitjans de comunicació, en els fòrums de viatgers a internet i, fins i tot, a la pròpia família. Potser si no haguéssim tingut l’experiència de conèixer alguns d’aquests països on s’estaven produïnt protestes hauríem caigut en la simplificació d’anular o posposar el viatge, ho reconeixo, però durant gairebé tres mesos vam intentar estar ben informats i no vam trobar cap motiu objectiu per no fer el nostre viatge.
