05.03.11 Marrakech
Tornar a una ciutat que ja coneixes implica contrarestar la peresa de l’anterior incursió tot intentant visitar allò “que va quedar pendent”. De vegades pot ser un error, d’altres, una oportunitat. I en aquesta ocasió, de l’error n’ha sorgit una oportunitat. El millor exemple d’això és la meva insistència en anar a veure els Jardins Majorelle.
Mentre esmorzàvem al riad Marrakiss en una petita sala annexa al pati hem estat parlant amb una parella gai franco-marroquina que ens han fet riure molt explicant-nos el fred que havien passat durant la nit. Se’ls ha posat una cara quan els hem dit que el comandament de la bomba de calor cal demanar-lo a recepció. Pobres, pensaven que era únicament aire acondicionat… amb el fred que ha fet!
Just en sortir del riad, sobre les 09:00, ens ha “abordat” un petit taxi oferint els seus serveis, li hem dit que volíem anar als Jardins Majorelle i, quan gairebé havíem acordat un preu raonable, el pobre taxista ha hagut de marxar amb la cua entre cames escridassat per dos taxistes més. Només poden portar 4 persones els Grand Taxi i li han deixat ben clar! Per 30 DH hem anat fins als jardins en un (McLaren)-Mercedes gairebé aixecant roda a les corbes.
Jardins Majorelle
Horari de l’1 d’octubre al 30 d’abril: 8:00 a 17:30
Horari de l’1 de maig al 30 de setembre: 8:00 a 18:00
Horari durant Ramadà: 9:00 a 17:00
Entrada Jardins: 40 DH adults
Entrada al Museu: 20 DH addicionals
Els nens no paguen, però millor no preguntar.
El 1919 el pintor francès Jacques Majorelle (1886-1962) s’instal•la a la medina de Marrakech on queda fascinat per les llums, els colors, les olors, l’arquitectura, el souks, la gent… El 1922 compra una finca de palmeres a la vora del palmeral i, el 1931, es fa construir un xalet d’estil Art Déco d’una sorprenent modernitat inspirada en l’obra de Le Corbousier. Arrel d’un accident de cotxe, Majorelle es repatria a París i mor l’any 1962, deixant el seu jardí en estat d’abandonament.
El 1980 Yves Saint-Laurent i la seva parella Pierre Bergé fundan l’ «Association pour la Sauvegarde et le Rayonnement du Jardin Majorelle», readquireixen el xalet-taller i el jardí, que fan restaurar incrementando el nombre d’especies vegetals de 135 a més de 300. Conserven l’habitatge per al seu ús privat i transformen el taller en Museo d’art islàmic de Marrakech, obert al turisme.
 |
| Els peixos en un dels estanys |
Fins aquí la teoria; la pràctica ha implicat fer cua per comprar les entrades amb els ocupants d’un autobús de jubilats alemanys i considerar desproporcionat el preu de l’entrada. Crec que el principal error ha estat la direcció en la qual hem iniciat el recorregut perquè durant una estona m’ha decebut completament, he sentit que m’havien pres el pèl i estava fent la turistada. No em mal-interpreteu, però. Els jardins són un magnífic exemple de pulcritut i la varietat d’espècies es espectacular, però m’he sentit tancada entre quatre parets en un ambient completament de cartró-pedra. El punt culminant d’aquesta sensació ha estat el descobriment del memorial del cèlebre dissenyador, on el meu company s’ha fet una “foto triomfal” per un amic que col•lecciona “turisme necrològic”.
 |
| Aquesta va per tu, Antonio. Supera-ho! |
Malgrat tot això, als nens els ha encantat, no han parat de córrer com conills meravellats pel munt de plantes extranyes, de cactus, peixos, pèrgoles i turistes. He de dir que cap al final del recorregut, en arribar a la casa-museu, he tingut sentiments enfrontats: un fantàstic edifici hereu de l’arquitectura del moviment modern pintat de blau cridaner, envoltat de jardins al més pur estil del romanticisme anglès i coronat amb una botiga i una cafeteria amb preus més adequats a les galeries Laffayette que no pas a l’estil local.
 |
| Vista de la casa-taller |
Tot plegat molt curiós i, tanmateix, el conjunt resulta d’allò més fotogènic. Amb una hora hi ha temps de sobra per veure el conjunt.
 |
| Inscripció en un dels lavabos, no sé si era "de sèrie" o creada per un espontani. |
Però després d’aquesta lleugera decepció, ha vingut l’oportunitat en forma de passeig des dels jardins retornant a la medina fins a Bab Doukkala.
 |
| Plàtans... |
 |
| ... panets i crepes. |
Accedir a la medina per aquesta porta és fer-ho “per la porta del darrera”, en un carrer ben comercial i ben poc turistejat. Quin gust parar a comprar un pa i dues crepes (3 DH) i una mica de fruita (7 DH) i anar-ho menjant tot passejant. Els comerciants, encantadors, sempre tenen una paraula amable pels meus fills i ens acaben ensenyant els conills, coloms i pollastres vius que tenen a les gabies sota el mostrador a punt per ser venuts.
 |
| Mercat a Rue Doukkala |
Però la gran oportunitat d’aquest magnífic passeig ha estat poder veure una bona colla de “Funduq” que hi ha en aquest tram de la Rue Doukkala, proper a Dar El Bacha.
Vicent Soriano, a “Arquitectura de tierra en el Sur de Marruecos. El Oasis de Skoura”, defineix un funduq com un edifici que ofereix allotjament a viatgers i comerciants, de planta rectangular o quadrada amb un gran espai central al voltant del qual s’organitzen les habitacions (a les plantes altes) i els magatzems i els estables a la planta baixa. D’aquest mot àrab ha derivat la nostra tradicional “fonda” i en altres indrets de l’Islam s’anomena caravansaray (Turquia) o Khan (Egipte).
 |
| Funduq Tadlaoui |
 |
| Funduq Al Amri |
Actualment, després d’unes dècades en desús i franca decadència, aquestes edificacions estan obrint les seves portes reutilitzant les plantes baixes per al comerç i els tallers. Malgrat això, les plantes altes es veuen abandonades o utilitzades com a habitatge, però en unes condicions força precàries.
 |
| Funduq Al Mizrane (?) |
Hem entrat als funduq Tadlaoui, Alamri, Al Mizane i Kharbouch, amb estats de conservació molt diferents i amb botigues i artesans molt diversos, però tots ells amb la característica comuna pròpia d’aquestes edificacions: un fantàstic pati central que ensenya, exposa i convida al curiós a passar-s’hi una bona estona fent el tafaner. El darrer Funduq on hem entrat, víctima de la transformació en galeria comercial amb molt de glamour, ha estat el que té la “Terrassa de les Espècies” a la seva planta superior, tancada durant la nostra visita.
 |
| El penjoll recent fet |
De camí cap al Cafè de les Espècies, a Rahba Kedima, ens ha cridat molt l’atenció un artesà que el•laborava amb un torn peces d’escacs de fusta. El més curiós és que ho feia ajudant-se amb els peus. Els nens s’hi han apropat molt encuriosits i ha parat de fer una el•laborada peça, ha agafat un cilindre d’aromàtica fusta de cedre i els ha fet un petit penjoll a cadascun. Els nens encara els guarden acompanyats de molts bons records i nosaltres donem per molt ben invertits els 20 DH que li vam donar a l’autor. Des d’aquell moment relaciono l’olor de la fusta del cedre amb Marroc, igual que relaciono el sàndal amb Egipte… curioses associacions.
 |
| Els meus fills fent proves. |
És passat migdia i, després d’una bona estona, un parell de tes a la menta i un suc (32 DH) i mil vegades d’emprovar-nos els barrets de palla, hem continuat el nostre passeig pel Souk Semmarine fins al pudent Mercat dels ous.
 |
| Uixx.... el mercat dels ous |
Sento passar-me de refinada, però aquest lloc i la seva olor penetrant acaben amb mi, de manera que prefereixo esperar que els meus Indiana Jones ho vegin tot mentre jo em miro totes les escandaloses imitacions de bolsos de Prada.
 |
| La gastronomia marroquina explicada als nens... |
 |
| Reflexionant al Souk Mouassine |
Han aprofitat el camí de tornada per comprar unes pastes (23 DH) que hem berenat a la terrassa abans de sortir de nou, cap a les 17:00.
MEDERSA BEN YOUSEFF
Entrada: 40 DH (60 DH combinada amb museu i Kouba)
Horari: 09:00 a 18:30
Els nens no paguen, però millor no preguntar.
La madrassa Ben Youssef fou una escola islàmica i se li posà el nom del soldà almoràvit Ali Ben Youssef, que va regnar entre 1106-1142, expandint considerablement la ciutat i la seva influència. L'escola es va fundar durant el període benimerí (segle XIV) pel soldà Abu al-Hassan al costat de la mesquita.
L'edifici de la madrassa, com és ara, fou reconstruït pel saadita soldà Abdallah al-Ghalib (1557-1574). En aquesta època, Marràqueix es transformà en la ciutat més opulenta del món àrab. És la madrassa més gran de tot el nord d'Àfrica. El 1565 s'acabaren les obres, com ho confirma la inscripció de la sala de l'oració. Les seves 130 cel•les de dormitoris d'estudiants s'agrupen al voltant d'un pati ricament ornamentat obert en cedre, marbre i estuc.
 |
| Pati de la Madrassa |
Som uns fetitxistes i ens agrada guardar les entrades i tiquets dels nostres viatges i, alhora, també tenim costum de fotografiar-los just després de comprar-los. En aquest cas sort que vam ser prou ràpids, perquè en aquest monument primer pagues i quan el vigilant et “pica” l’entrada se la queda.
La Madrassa em sembla una edificació extraordinària, d’una ornamentació rica, elegant i sense estridències. Em segueix meravellant la tipologia de les agrupacions de cel•les al voltant d’un pati que, alhora, s’agrupen al voltant d’un pati més gran; com una fractal des de la unitat mínima d’habitació fins a l’estructura urbana. Ens hi hem estat aproximadament una hora.
 |
| Guixeries en procés d'el·laboració |
De camí al Souk dels tintorers hem pogut veure un artesà que feia unes guixeries precioses i, com no!, ens hi hem parat una estoneta. Després d’això hem continuat, tot passant pel Souk dels ferres, també de parada obligatòria per veure com feien els milers de foradets d’un fanalet.
 |
| Una típica foto dels tintorers |
Finalment hem arribat al Souk dels tintorers i hem fet “el que cal fer”: para-se al mig del carrer amb cara de “això deu ser per aquí…” fins que surt algun xaval disposat a acompanyar-te a algun taller a canvi d’una comissió (20 DH). L’hem seguit a través d’un pati cap a la teulada d’una edificació on, alhora que les vistes del propi taller i pati eren esplèndides, la perillositat de l’indret per a adults i nens era igual d’aclaparadora.
 |
| Tot a punt per a alliçonar guiris! |
En el camí de retorn hem fet la necessària parada al taller on tenien preparada la típica taula amb pigments per fer el show. Els hem demanat que els ho expliquessin als nens i, de pas, que també els guarnissin a ells. Adjunto la foto de “Fàtima Couscous i Mohammed Tajine” abans que el seu pare es comprés un bonic mocador de color esbergínia (60 DH).
Després d’una bona dutxa al riad hem decidit (Sacrilegi!!) que avui soparíem una pizza. El millor lloc que coneixem pels voltants, de moment, és la Pizzeria Venezia, a la planta superior de l’Hotel Islane, just davant de la Koutubia amb unes vistes i unes pizzes magnífiques (215 DH).
 |
| Les vistes des de la Pizzeria Venezia |
01 Dades útils
02 Allotjament
03 Preparatius: com anar al Marroc amb nens i no morir en l’intent
04 Souks de Marrakech
05 Artesans de Marrakech
06 Terminologia bàsica
07 Creuant l’Atles fins a Skoura
08 De Skoura a Tinerhir
09 De Tinerhir a Merzouga
10 De Merzouga a Ouarzazate
11 De Ouarzazate a Marrakech passant per Telouet
12 Despeses, compres i regateig
02 Allotjament
03 Preparatius: com anar al Marroc amb nens i no morir en l’intent
04 Souks de Marrakech
05 Artesans de Marrakech
06 Terminologia bàsica
07 Creuant l’Atles fins a Skoura
08 De Skoura a Tinerhir
09 De Tinerhir a Merzouga
10 De Merzouga a Ouarzazate
11 De Ouarzazate a Marrakech passant per Telouet
12 Despeses, compres i regateig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!