La vida i la mort s'entrellacen de la manera més macabra. Al mateix moment en què rebia la gran notícia del naixement del fill d'un amic també tenia els primers indicis d'aquesta explosió al cor del Marroc.
Sento un profunda pena. És la meva conclusió final després d’una tarda angoixada pensant en el terrible atemptat a la coneguda cafeteria Argana a la Plaça de Jmaa-el-Fna a Marrakech.
La història es repeteix i es repeteix, atemptats se’n veuen a les notícies desgraciadament cada setmana, ara 5 morts a l’Afganistan, ara 15 morts a Gaza, ara 10 morts a l’Irak… i ja no ens provoca cap sentiment, fent-nos sentir una mica menys humans quan hi pensem fredament.
Però hi ha notícies que et sobten i la d’avui n’és una. És la primera vegada que he estat en l’escenari d’un atemptat pocs dies abans i em produeix una sensació de buidor molt gran. També tinc previst viatjar a Marrakech en pocs dies i aquesta sensació de buidor es convereix en tensió. I, per acabar-ho de rematar, avui mateix una amiga estava just a la medina en el moment de l’explosió.
Vam estar fa un parell d’anys a Egipte visitant el temple de Hatshepsut i recordo que em mirava les muntanyes del voltant recordant que des d’allà va ser d’on van tirotejar un grup de turistes extrangers pocs anys abans. Era un sensació extranya.
Però avui em mirava les fotos de la Plaça amb l’Argana al fons que vam fer fa escassament un mes i tenia un nus a la gola. Fa exactament un any i 1 dia que jo estava fent un gelat en aquesta cafeteria.
S’ha dit en un primer moment que havia estat una explosió de gas, després ha anat agafant cos la teoria de l’atemptat i el darrer que he llegit avui han estat les paraules de Juan Goytisolo defensant la teoria que eren actes terroristes en contra de l’evolució del procés democràtic.
I pensant en la dependència profunda del turisme que tenen aquestes grans ciutats imperials marroquines, estic segura que, combinat amb la incertesa provocada per les revoltes en el món musulmà, això suposarà un efecte molt negatiu en els seus habitants.
Penso que de vegades les coses succeeixen en l’indret equivocat, en el moment equivocat i per un motiu igual d’erroni. Sigui quin sigui el motiu, els marroquins sobreviuran una vegada més i tornaran a aixecar cap, però, repeteixo, sempre plou sobre mullat.
Sento un profunda pena. És la meva conclusió final després d’una tarda angoixada pensant en el terrible atemptat a la coneguda cafeteria Argana a la Plaça de Jmaa-el-Fna a Marrakech.
 |
| L'interior de l'Argana fa 1 any i 1 dia |
Però hi ha notícies que et sobten i la d’avui n’és una. És la primera vegada que he estat en l’escenari d’un atemptat pocs dies abans i em produeix una sensació de buidor molt gran. També tinc previst viatjar a Marrakech en pocs dies i aquesta sensació de buidor es convereix en tensió. I, per acabar-ho de rematar, avui mateix una amiga estava just a la medina en el moment de l’explosió.
Vam estar fa un parell d’anys a Egipte visitant el temple de Hatshepsut i recordo que em mirava les muntanyes del voltant recordant que des d’allà va ser d’on van tirotejar un grup de turistes extrangers pocs anys abans. Era un sensació extranya.
Però avui em mirava les fotos de la Plaça amb l’Argana al fons que vam fer fa escassament un mes i tenia un nus a la gola. Fa exactament un any i 1 dia que jo estava fent un gelat en aquesta cafeteria.
S’ha dit en un primer moment que havia estat una explosió de gas, després ha anat agafant cos la teoria de l’atemptat i el darrer que he llegit avui han estat les paraules de Juan Goytisolo defensant la teoria que eren actes terroristes en contra de l’evolució del procés democràtic.
I pensant en la dependència profunda del turisme que tenen aquestes grans ciutats imperials marroquines, estic segura que, combinat amb la incertesa provocada per les revoltes en el món musulmà, això suposarà un efecte molt negatiu en els seus habitants.
Penso que de vegades les coses succeeixen en l’indret equivocat, en el moment equivocat i per un motiu igual d’erroni. Sigui quin sigui el motiu, els marroquins sobreviuran una vegada més i tornaran a aixecar cap, però, repeteixo, sempre plou sobre mullat.
 |
| La imatge de Marrakech que perdura en tot viatger |
 |
| Jemaa-el-Fna amb l'Argana al fons fa 1 mes |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!