Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reflexions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reflexions. Mostrar tots els missatges

10 temes indispensables per anar de camping amb nens



Les coses de vegades venen com venen i no s’hi pot fer més. A mi, que tant m’agrada planificar viatges, m’he trobat enguany en la situació de decidir d’un dia per un altre el destí de les nostres vacances i, de pas, preparar-ho tot així de sobte. Durant un matí  vam enllestir tots els preparatius per sortir sense un rumb precís amb les motxilles i les tendes al maleter del cotxe com fèiem abans (quan dic abans vull dir moooooooolt abans), gairebé l’única alternativa si el destí és Europa i no tens cap reserva feta ni idea del destí.

Tanmateix, no va ser tant complicat i aquest és el resum dels elements imprescindibles per a nosaltres per sortir de càmping sense destí amb nens (o sense ells):


Explosió a Marrakech

La vida i la mort s'entrellacen de la manera més macabra. Al mateix moment en què rebia la gran notícia del naixement del fill d'un amic també tenia els primers indicis d'aquesta explosió al cor del Marroc.

Sento un profunda pena. És la meva conclusió final després d’una tarda angoixada pensant en el terrible atemptat a la coneguda cafeteria Argana a la Plaça de Jmaa-el-Fna a Marrakech.

L'interior de l'Argana fa 1 any i 1 dia
La història es repeteix i es repeteix, atemptats se’n veuen a les notícies desgraciadament cada setmana, ara 5 morts a l’Afganistan, ara 15 morts a Gaza, ara 10 morts a l’Irak… i ja no ens provoca cap sentiment, fent-nos sentir una mica menys humans quan hi pensem fredament.


Però hi ha notícies que et sobten i la d’avui n’és una. És la primera vegada que he estat en l’escenari d’un atemptat pocs dies abans i em produeix una sensació de buidor molt gran. També tinc previst viatjar a Marrakech en pocs dies i aquesta sensació de buidor es convereix en tensió. I, per acabar-ho de rematar, avui mateix una amiga estava just a la medina en el moment de l’explosió.


Vam estar fa un parell d’anys a Egipte visitant el temple de Hatshepsut i recordo que em mirava les muntanyes del voltant recordant que des d’allà va ser d’on van tirotejar un grup de turistes extrangers pocs anys abans. Era un sensació extranya.


Però avui em mirava les fotos de la Plaça amb l’Argana al fons que vam fer fa escassament un mes i tenia un nus a la gola. Fa exactament un any i 1 dia que jo estava fent un gelat en aquesta cafeteria.
 S’ha dit en un primer moment que havia estat una explosió de gas, després ha anat agafant cos la teoria de l’atemptat i el darrer que he llegit avui han estat les paraules de Juan Goytisolo defensant la teoria que eren actes terroristes en contra de l’evolució del procés democràtic.

I pensant en la dependència profunda del turisme que tenen aquestes grans ciutats imperials marroquines, estic segura que, combinat amb la incertesa provocada per les revoltes en el món musulmà, això suposarà un efecte molt negatiu en els seus habitants.

Penso que de vegades les coses succeeixen en l’indret equivocat, en el moment equivocat i per un motiu igual d’erroni. Sigui quin sigui el motiu, els marroquins sobreviuran una vegada més i tornaran a aixecar cap, però, repeteixo, sempre plou sobre mullat.


La imatge de Marrakech que perdura en tot viatger





Jemaa-el-Fna amb l'Argana al fons fa 1 mes

Fer la maleta o l'art d'evitar que l'equipatge et sepulti

És inversament proporcional el tamany i l’edat del teu fill enfront de la quantitat d’equipatge que necessites (o creus necessitar).


El primer cap de setmana que vam sortir després de néixer el nostre fill va ser esperpèntic… Aleshores teníem un Renault Clio i no només vam omplir el portamaletes, sinó que el seient del costat del nen a la part del darrera va acabar també ple de “trastos”… i això que anàvem una casa dels meus pares!!! Afortunadament hem evolucionat força des d’aleshores. Actualment acostumem a portar una “trolley” petita (d’aquestes que no cal facturar) quan anem de cap de setmana els quatre.


EL QUE REALMENT INCREMENTA L’EQUIPATGE ÉS TOT ALLÒ QUE AGAFES “PER SI DE CAS”. Comprovat. Es tracta, en definitiva, de simplificar. Segurament no necessites TOT el que tens a casa i probablement allà on vas puguis trobar qualsevol cosa que eventualment necessitis i no hagis agafat.


L’elecció de la maleta és molt important. Hi ha dos sistemes possibles: preparar tot el que cal emportar-se i escollir la maleta adequada per tal que hi càpiga tot, o escollir primer la maleta i acceptar que la capacitat que té és el màxim que podem portar. La segona és la que utilitzem nosaltres.


No és difícil d’aconseguir bolquers, a les farmàcies es poden trobar potets d’aliments per a nadons i arreu t’escalfaran amb molt bona voluntat un biberó, sigui quin sigui el destí del teu viatge. Un altre tema, que gairebé mereix una entrada, és la varietat de sistemes que poden arribar a emprar per escalfar un biberó o un potet.


Potito comprat en una farmàcia al centre de Cairo


Malgrat això, hi ha dos temes amb els quals mai ens la juguem. El principal excès en l’equipatge que ens permetem és una bona colla de medicaments (que gairebé mai hem hagut d’utilitzar), ja que en alguns indrets és força complicat aconseguir medicaments tan bàsics com el paracetamol (per posar un exemple d’un familiar que va anar no fa gaire a Laos).


Tip: En una farmaciola bàsica no pot faltar (i sempre consultant al metge):


Analgèsic (paracetamol,...)
Antiinflamatori (ibuprofé,....)
Antidiarreic (loperamida, fortasec, sulfintestin...)
Protector d'estómac (omeprazol, almax....)
Tirites, venes
Biodramina (si teniu tendencia a marejar-vos)
Protector labial (per protegir-se del fred i del vent)
Antihistamínic (possibles reaccions alèrgiques)
Protector solar
Repel•lent d'insectes
Productes per tractar l'aigua (perquè de poc serveixen les precaucions si després neteges el biberó amb aigua de l'aixeta i no l'esterilitzes...)
Preparats per a la rehidratació oral (sueroral, citorsal...)


La llet per al biberó de la nostra filla també acostumem a portar-la d’origen, malgrat que ara, ja amb més de dos anys, ja pot beure llet sencera tranquilament. Si hem de viatjar amb la llet, ho fem amb llet en pols, la qual es pot preparar fàcilment amb aigua mineral. De tota manera, en el darrer viatge cridava força l’atenció la llet en pols a dins de bosses de congelació per la seva semblança a un paquet de cocaina, heroína o el que sigui….


El nombre de maletes també és important: nosaltres som dos adults i dos nens. Per tant, ja que no ens sembla massa educat fer carregar els nens amb maletes, per a nosaltres l’equipatge ideal són dues maletes tipus trolley, que ens permeten portar maleta en una mà i criatura a l’altra. És força important el fet de separar l’equipatge entre les dues maletes per evitar que si te’n perden una, algú es quedi sense roba…


Per acabar, en l’eleccio de la roba ja no m’hi poso, perquè les guerres a casa serien infinites… Intentem que sigui la mínima utilitzant el sentit comú…

Tip: a la tornada acostumem a acumular la roba bruta en una de les dues maletes i, gràcies als consells d’una tieta que es dedica a enviar força roba per correu, hem comprovat que si “enrotlles” les peces de roba ben apretadetes ocupen molt menys …. i alliberes una part de maleta per als souvenirs.

Cotxet vs. motxilla

En un dels nostres viatges a Egipte, on venien el nostre fill amb 5 anys i la nostra filla de 18 mesos, fins el darrer moment vam estar dubtant si prendre cotxet o motxilla per transportar la nena. Finalment (i en contra de tots els nostres principis) vam optar per ambdós.


El cotxet: Si bé ja havíem estat en diverses ocasions en aquest país i ja teníem clar que precisament no és un model de supressió de barreres arquitectòniques, vam optar pel cotxet per tal que la nostra filla pogués fer alguna becaina, sobretot a l’hora de sopar. Un error, és clar, perquè normalment aguanta més que nosaltres (i ho poden confirmar alguns dels companys de creuer...).



La motxilla: el tema de prendre una motxilla va sorgir de casualitat. Quan eren nadons havíem tingut una motxilla de Baby Björn que mai ens va resultar gaire pràctica ja que ens donava molta calor tan als grans com als petits i mai ens vam plantejar comprar una altra motxilla quan ja no els servia la que teníem. Les motxilles per nens a partir de 10 kg. resulten “aparatoses” si no ets un apassionat del trekking i només les utilitzes de manera puntual. Però una bona amiga acabava de comprar una motxilla que li havien recomanat i ens la va oferir pel viatge.
.
.
L’el·lecció “in situ”: va ser senzilla. El cotxet ens el van perdre a l’aeroport d’Aswan en el vol d’anada... O sigui que vam tirar de motxilla tot el viatge i, francament, va anar perfecte. Tant que mai més hem tornat a prendre cotxet de viatge (però també cal considerar que els nostres fills ja caminen, quan es va amb nadons és una altra història).

El resultat: la motxilla ens va anar tan bé que l’hem acabat comprant, és una meravella: lleugera perquè és tota de tela, molt còmoda en descarregar tot el pes de la criatura a la cadera i no a les espatlles, uns 90€ de preu de compra i, sobretot, la criatura pot anar a davant, darrera o de costat i es pot plegar i guardar en la bossa de mà que portem normalment. Per si a algú li interessa, és de la marca Ergo Baby i nosaltres la vam trobar al Toys‘r’us.



Del cotxet mai més no en vam saber res, malgrat la reclamació que vam fer a l’aeroport d’Aswan (a les 3 de la matinada i amb l’ordinador espatllat). Va ser una llàstima perquè era un cotxet que ens havia donat un rendiment fantàstic ja era lleuger, la criatura podia dormir-hi totalment horitzontal i protegida del sol i amb un preu d’uns 150€. Era el model Lite Way de Chicco i pels motius abans esmentats era infinitament millor que qualsevol Mclaren.

Algun dia Egyptair ens pagarà aquests 150€ del cotxet i ens n’anirem a sopar amb el nostre agent de viatges de capçalera, que s’ho ha guanyat de sobres...

Pobrets, allà te'ls emportes?

No ens agrada gens aquesta pregunta...i tenim per costum contestar-hi: és que allà també hi ha nens i, fins i tot, hi neixen!

Contràriament al que pugui semblar lògic, i parlant per experiència, ens va resultar més complicada la logística d’un viatge al Delta de l'Ebre que la d’un viatge a Egipte. Tot depèn de la planificació. Perquè viatjar amb nens, mentre aquests són menuts, implica planificar alguns detalls i, sovint, tendim a planificar menys quan anem a prop.

Amb els nens hem anat de camping, a hotels de 5 estrelles, de creuer i a hostals força senzills i n'hem après que ells s'adapten a moltes condicions, però que hi ha uns mínims que cal respectar. En el nostre cas el més important a respectar han estat els horaris dels dinars i les migdiades, en canvi els nostres fills han resultat molt flexibles pel què fa als esmorzars i sopars. Però els casos particulars són infinits i això és només el que a nosaltres ens ha funcionat.

Anar d’aventura no és igual que anar a l’aventura.
Per tant, a l’hora d’escollir el destí de les vacances, a casa impera el criteri dels adults i no busquem un “destí familiar” perquè, realment, tots ho són, no? Els nens potencialment s’ho passen bé a tot arreu, només hauriem de ser capaços de trobar allò que els pot divertir en cada indret.

A part dels mitjans de transport i l'allotjament, des que anem amb nens intentem planificar "activitats" per matins i per tardes. Abans de marxar ens preparem una llista de coses i llocs que voldríem fer o visitar i els agrupen en funció de si és millor anar-hi pel matí o per la tarda, però sense situar-ho en dies concrets. Un cop al destí anem decidint quin "paquet" farem cada dia, en funció del cansament, la calor i les mil variables que es poden donar en un viatge.

Tot això implica una extensa tasca de documentació, que a mi m’apassiona i el meu company simplement detesta. Les meves principals eines a l’hora de planificar sortides són alguns fòrums d’internet i guies de viatges. Deixo uns links dels meus predilectes, però aquest tema es mereix ben bé una entrada pròpia. Queda pendent.

Fòrums de viatges
http://www.losviajeros.com/

Guies de viatges
Lonely planet: ben documentada sobretot si el que vols és anar per lliure
Time Out: l'hem descobert recentment, és excel·lent i molt econòmica. Més centrada en l'oci, però les recomanacions de restaurants i els plànols són de les millors.


Crítiques i opinions de viatgers:
Trip advisor: una mina, molt útil. Hi hem publicat algunes entrades.

Booking: les opinions són breus, però útils.
Llibreries especialitzades
Altair: si em perdo, em trobeu allà....la meva ruina.

Viatjar amb nens no és fàcil...

I no et dóna opció a l'avorriment...

Està clar que viatjar amb nens no és millor que viatjar sol o en parella, simplement és molt diferent. Segurament és menys còmode, la improvització sovint es veu coaccionada i hom no pot gaudir d'un te i una conversa tanta estona com voldria però compensa. Aquesta és l'eterna frase que diem aquells que tenim fills... que malgrat tot compensa.

Si hi ha un moment en què decideixes si viatjaràs o no amb els teus fills, amb tota probabilitat es produeix abans de ser pare. De fet, abans de passar per la paternitat, tots tenim unes idees molt clares sobre "el que farem quan neixi": des de viatjar molt o poc, alletar fins un determinat moment, portar-lo o no a l'escola bressol...fins que l'aparició del nou element de la família distorsiona la perspectiva, la transforma en fotografia en blanc i negre i s'obre el fantàstic capítol de la improvització.

Naturalment, els paràmetres que definiran la vida d'una família són infinits, des de la naturalesa dels propis pares i dels fills, els seus condicionants laborals, familiars, econòmics, religiosos... En fi, que generalitzar seria simplificar massa. Cadascú emprèn l'aventura de la paternitat el millor que pot. La nostra opció personal, malgrat tot, va ser viatjar amb els nostres fills i aquest blog neix a partir d'algunes experiències viscudes en viatges familiars amb la voluntat de treure ferro a la muntanya que suposa moure's amb nens.

Som una família inquieta, com el cul del Jaumet, i estem sempre fent alguna cosa o planificant la propera, però intentem fer-ho plegats perquè pensem que, si bé els nostres fills no recordaran moltes de les coses que hem fet amb ells de molt petits, el fet de moure'ns junts en ambients molt allunyats dels seus habituals i coneixent persones diferents els ajudarà com a persones per a entendre que aquest món en el que estem és molt divers.

Per aquí podeu trobar els viatges que més il·lusió ens fa de narrar i que més ens agradaria que gent com nosaltres (parelles joves amb fills) s'atrevissin a fer, però també hi ha d'altres activitats com excursions a peu o en bicicleta que també ens diverteixen i que les gaudim fent-les plegats. Us animo a tafanejar per la columna de la dreta on hi ha els que, de moment, hem tingut temps d'explicar.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...