Ruta de les 1000 Alcassabes. 11 De Ouarzazate a Marrakech passant per Telouet

Darrera crònica d’aquest viatge, en un dia de sorpreses i descobriments que trascendiran molt més enllà d’aquesta escapada al Marroc.

Que el món és molt petit ja ens ha anat quedant clar al llarg del temps… però tant petit? Ja és casualitat que haguem conegut, mentre estàvem aquest matí degustant l'exquisit esmorzar del riad,  els altres hostes del “Petit Riad”, un petit grup de mestres de Vilafranca del Penedès que, acompanyats per una altra mestra de Manresa, havíen aprofitat la setmana blanca per fer unes convivències amb professors de la Vall del Dadés. Ja és casualitat…

I en podríem dir Baraka o Qdar  però fer coneixença de la Mònica, la mestra que acompanyava al petit grup, ha estat una de les casualitats mes interessants que ens han passat darrerament. Hem xerrat una bona estona i ens ha dit que ells anàven a fer una excursió per la muntanya i després cap a Telouet, on faríen nit. Ens ha convidat a unir-nos a ells i fer la visita a Telouet junts després de dinar, però la nostra idea inicial era anar directes cap a Marrakech, on encara havíem de fer algunes compres en la darrera tarda de les nostres vacances. Hem intercanviat telèfons i e-mails i ens hem acomiadat d’ella i dels mestres.

9:30 Sortim de Ouarzazate en direcció a Marrakech a través del Tizi’n Tichka. Estem en el km 1073,5 del nostre recorregut.

A mesura que fem quilòmetres comença a ploure… primer quatre gotes i poc a poc una pluja més intensa. La Fàtima (propietària de Le Petit Riad) just ens acabava de dir que feia 11 mesos que no queia una gota i això ens ha reafirmat en l’opinió que és un dia de moltes casualitats. Ha estat curiós en aquesta conversa quan li hem preguntat “I què feu aquí quan plou?” i ella ens ha respost “Sortim al carrer per gaudir-ne”. Jo faig precisament el contrari, m’agobia la pluja…

Pujant el Tichka

I tot començant a pujar el Tichka decidim que les nostres compres a Marrakech “tampoc són tant importants” i agafem el trecall cap a Telouet, a uns 20 km per una carretera estreta i amb un asfalt força justet.. inexistent en algun tram, de fet. Però quan et vas creuant amb autocaravanes en sentit contrari, acabes pensant que si elles hi han arribat, tu també podràs amb un turisme, segur!

Algun tram de la carretera del Tichka a Telouet

11:50 Arribem a Telouet en el km 1182 de la ruta i aparquem davant l’Alberg, on entrem a fer un te. Fa un fred que pela, els nens porten la dessuadora de cotó i una jaqueteta i necessiten descansar. Un parell de teteres ens ajuden a arrencar de nou (una de sencera se la prenen gairebé els nens sols) i ens apropem fins la kasbah Glaoui per visitar-la.

Els nostres fills morts de fred fent un te a la menta

És com un castell de conte de fades mig amagat entre la boira i la pluja, enmig del silenci, envoltat de camps verds, enrunat a voltes… misteriós. Paguem l’entrada al vigilant (20 DH) i entrem al primer dels patis sota la pluja, amb les caputxes de les jaquetes posades i la nostra filla carregada a la motxilla. Ella busca la princesa “Fàtima Cous-cous” en aquell castell on vivia quan era petita… i nosaltres, mentrestant, ascendim les escales fins la primera planta i entrem a les primeres estances. Clarament és un palau on el seu estat de conservació és ben deficient, l’anima et va relliscant poc a poc, caient de mica en mica veient les esquerdes, les filtracions i les reparacions. Això fins que arribes a les sales principals del palau on el cor et fa un bot quan veus la meravella que s’amaga en aquell edifici, les cambres ricament ornades amb arabescs, gelosies i alicatats. 

Exterior de la Kasbah: pati d'accés

La foto de l'interior que fa tothom

Sala interior

Detall dels arabescs i les guixeries

Vista des de la coberta

Quina sort haver vingut! I, alhora, quina tristesa en veure l’estat d’una kasbah tan magnífica en la qual, si bé s’han invertit alguns diners en reparacions, aquestes han estat, en la nostra opinió d’arquitectes, molt poc sensibles amb la naturalesa de l’edificació.

Aquests merlets fan mal a la vista...

Telouet des de la kasbah

Després d’una hora de visita sortim de Telouet amb intenció de parar a dinar una mica més endavant. Poc després de mitja hora i just abans de creuar el Tichka comença a nevar i ens comencem a espantar que no tanquin el port… Les muntanyes amb poca estona estan ben blanques i nosaltres demà a primera hora tenim el vol. Ens afanyem i aplacem el dinar fins que comencem a baixar el port, quan decidim de parar a l’Assanfou, un lloc curiós i que cal tenir en compte a la zona, en ésser una bona opció de parada.

Es tracta d’una mena de petit xalet més típic de Suïssa que no pas del Marroc, envoltat d’una gran terrassa, amb una petita cafeteria i uns serveis força nets a l’exterior. Fa molt de fred i fem la comanda del dinar amb les jaquetes posades i sense cap intenció de desprendre’ns d’elles. El lloc és força ple de gent que, com nosaltres, han parat aquí sentint-se segurs d’haver-se lliurat de la nevada. De cop sentim un fort soroll de motors i ens adonem que un gran grup de motoristes espanyols ha parat també a dinar. No us podeu imaginar la fressa que feien quan han entrat al bar unes 30 persones equipades amb cascs i roba de motorista tots xops, ni el merder que han organitzat per seure tots tot transportant taules i cadires. El soroll era infernal i afortunadament la nostra comanda ha arribat suficientment ràpid com per menjar ràpid i sortir pitant.

Baixant el Tichka

14:45 Sortim cap a Marrakech patint perquè amb la història de la nevada ens hem passat de llarg diverses benzineres i el dipòsit del cotxe és força buit, fet que ja ens va bé perquè cal retornar-lo en aquest estat a l’agència de lloguer. Però parem finalment en una benzinera quan veiem que la reserva toca al seu final i encara ens falten 50 km per arribar, on posem 50DH per sortir del mal pas. A les 17:00 aconseguim aparcar a un parking de Jmaa el-Fna (25 DH per tota la nit, abonats directament al vigilant). Cal felicitar al meu company, perquè conduir fins al centre de la ciutat no és fàcil, però un dijous al vespre és gairebé suicida!!

Ràpidament creuem la plaça fins al Riad Marrakiss de nou, on ens donen la mateixa habitació, llencem les motxilles a l’interior i sortim ben tapadets a fer les compres. Una mica d’oli d’argan per mi i les nostres mares, un mocador de seda, uns imants per uns amics i arracades i pulseres per les cunyades. Ben aviat estem esgotats de gastar calés i de donar voltes. Malgrat que hem intentat comprar algun quadre bonic per casa hem desistit perquè eren força més cars del que estàvem disposats a gastar. Hamdulillah!

Sopem en un restaurant “modernillo” que es diu Aqua, entre Chez Chegrouni i el Toubkal, on fem unes pizzes mediocres en una terrassa a cobert de la pluja i ens acomiadem de la ciutat fent una volta per la plaça sota la pluja i comprant unes pastes per esmorzar l’endemà. Just de tornada cap al riad, en unes porxades a l’inici de la Rue Agnaou, veiem un individu en una cadira de camping i una tauleta que feia cal·ligrafies àrabs i decidim que justament allò és el que volem: dos petits llenços amb el nom dels nostres fills en cal·ligrafia àrab.

Fent el llenç amb el nom de la nostra filla

L’endemà tot va molt ràpid: atravessem la plaça deserta a quarts de set del matí per arribar a les set a l’aeroport. L’encarregat de l’agència de lloguer de cotxes no es presenta fins gairebé una hora més tard i agafem el vol pels pèls.

Fins la propera...

Índex d'entrades publicades "Ruta 1000 Alcassabes"

00 Per anar fent boca

01 Dades útils
02 Allotjament
03 Preparatius: com anar al Marroc amb nens i no morir en l’intent
04 Souks de Marrakech
05 Artesans de Marrakech
06 Terminologia bàsica
07 Creuant l’Atles fins a Skoura
08 De Skoura a Tinerhir
09 De Tinerhir a Merzouga
10 De Merzouga a Ouarzazate
11 De Ouarzazate a Marrakech passant per Telouet
12 Despeses, compres i regateig