08:00 Quan el dia es presenta ple de visites, quilòmetres i emocions, val més rebre’l amb un bon esmorzar. I això és justament el que hem fet al Sawadi, després hem abonat la factura i a les 9:15 sortíem per iniciar el nostre recorregut fins a les Gorges del Dadés. Estem en el km 266 del nostre recorregut des de Marrakech.
 |
| Part del nostre esmorzar al Sawadi |
Per tal de sortir del palmerar d’Skoura només cal anar seguint les fletxes de color taronja o als escolars que, amb la seva bata blanca, circulen amb bicicleta fins l’escola, situada arran de la carretera principal. El que no tenim tant clar és el seu horari, perquè a tota hora hi ha nens circulant amb bici. També hem vist que la bata blanca només la porten les nenes.
 |
| Nenes camí de l'escola amb bicicleta |
 |
| Sortint d'Skoura amb l'Atles nevat al fons |
9:30 Fem una paradeta davant la kasba d’Ameridhil, imatge que surt tatuada als bitllets antics de 50 DH (regnat de Hassan II), i fem el mateix davant d’Ait Ben Moro i comencem la nostra ruta per carretera. Segurament hauríem d’haver entrar a visitar Ameridhil i, si hagués estat una altra hora, hauríem entrat a fer un te a Ben Moro, però davant la perspectiva incerta del dia que comença, hem preferit fer camí.
 |
| Bitllet 50 DH de Hassan II: kasbah d'Ameridhil |
 |
| Kasbah Ameridhil |
 |
| Bitllet 50 DH de Mohammed VI: kasba de Taourirt |
10:30 El principal perill de les carreteres al Marroc som els turistes fent fotos: deixem el cotxe tirat en qualsevol banda (cosa que mai faríem a casa) i sortim carregats amb la càmara a inmortalitzar… Per poc ens atropellen fent unes fotos a unes cigonyes.
 |
| Cigonyes a Ilyhane |
11:15 Passem per Boulmane i agafem la carretera de les gorges. Mai hauria cregut que en tan pocs quilòmetres fos possible parar tantes vegades… Cada moment el paisatge és millor que l’anterior, a cada revolt apareix una nova kasba, un nou douar de fang… el dit sempre preparat damunt la càmara. És un dels trajectes que he viscut amb més intensitat, amb un nus a l’estómac i totalment aclaparada, com la primera vegada que vaig pujar caminant la Rue Semmarine des de Djemaa-el-Fna fins a Ben Youssef… Els nens i el meu company estan igual de meravellats.
 |
| Vista de kasbah des de la carretera |
 |
| Aït Moutad: és l'única kasbah del sud del Marroc que té cinc torres en lloc de les quatre habituals, degut probablement a la seva adaptació al terreny, ja que fou construïda a la vora d'un barranc (font: Roger Mimó) |
|
 |
| Kasba de El Haj Moha Ou Abdessalam: la meva preferida |
11:35 El Síndrome d’Stendhal i la set ens porten a buscar un lloc on fer un te i acabem a la Kasbah Tifawen, un petit alberg a peu de carretera, que segueix el costum local d'adoptar impròpiament el nom de kasbah sense ésser-ne. La terrassa té unes vistes increíbles i ens hi estem una estoneta mentre els nens estiren les cames. Ens cobren 30DH per dos tes a la menta i una fanta i demanem que ens ensenyin les habitacions perquè ens ha semblat un lloc d’allò més agradable a tenir en compte en alguna altra ocasió (250 DH per persona en règim de mitja pensió).
 |
| Vista des de la terrassa de l'Alberg Kasbah Tifawen |
 |
| Aprofitant per fer un te a la menta |
12:40 Després de passar per les fantàstiques formacions rocoses “dactiliformes” properes a Tamlalte i de recordar-nos les muntanyes de Montserrat ajagudes en una vessant… comencem la darrera part de l’ascensió de les Gorges del Dadés.
 |
| Formació rocosa dactiliforme... |
 |
| ...com les muntanyes de Montserrat ajagudes |
La vall es va tancant i a partir de “Le Vieux Chateau du Dadés” comença la carretera corbada i retorçada més fotogènica i fotografiada del Marroc. Aquí van gravar l’anunci de la Biodramina marroquina, hi posaria la mà al foc.
 |
| A punt per pujar el darrer tram, el mirador es veu al fons |
 |
| Típica, tòpica, turística...però no menys impressionant |
 |
| Les gorges continuen, nosaltres no. |
Amb un fred i una ventada impressionants al mirador, decidim girar cua i baixar a dinar a “Le Vieux Chateau du Dadés”, recomanació de l’amic Pablo Muñoz. Hauríem d’haver continuat uns quilòmetres més per les gorges, però la gana apremia. Estem al km 377,5 de la nostra ruta des de Marrakech i ens morim de gana.
 |
| brotxetes |
 |
| pa |
 |
| truita bereber |
 |
| tajine de be |
Podem dinar a la terrassa, tot i el vent, i les velles estovalles considerablement brutes que tot sovint acaben doblegades damunt la taula i els nostres plats. De tota manera, les dessuadores dels meus fills, també considerablement brutes, poden competir-hi perfectament. No tenim més jaquetes i totes les fotografies en què surten els nens van amb el mateix jersei durant tota la setmana (detall caçat a l’instant per la meva mare) i és que fa fred i no tenen res més de màniga llarga! Dinem els 4 per 250 DH (i en el moment ens sembla car... no tenim vergonya!)
 |
| Les vistes de les gorges des de la terrassa |
15:25 Arribem a Tinerhir, el punt final de l’etapa del dia. Malgrat això, veient que és prou d’hora i que les energies encara són bones i suficients per pujar les gorges del Todrà. Mentre prenem aquesta decisió ens cau el retrovisor interior del cotxe, que ràpidament hem tornat a situar al seu lloc com si res hagués passat. Uf! Quans diners et podrien fer pagar per un retrovisor caigut?
 |
| Tinrhir de camí a les gorges del Todrà |
La vall del Todrà s’inicia molt àmplia des de Tinerhir i mentre hom segueix la tortuosa carretera (d’un sol carril i amb un asfalt precari en algun tram) poc a poc el paisatge es va tancant, provocant una necessitat en el viatger, gairebé urgència, de veure “com acabarà tot plegat”. La recompensa són unes increíbles parets verticals només separades l’espai necessari per discórrer el riu i la carretera, una natura feréstega no exempta, tanmateix, de les típiques paradetes de mocadors…
 |
| La vall del Todrà en el seu punt més ample... |
 |
| ... i en el més estret |
Paradís dels escaladors i frustració per al fotògraf que no logra copsar la grandesa d’aquest espai. Estem al km 474 de la nostra ruta.
18:30 Trobem molt fàcilment l’Hotel Tomboctou a Tinerhir, kasbah de l’antic caíd Bassou Ou Alí restaurada i transformada en hotel pel fantàstic Roger Mimó. Parem davant, descarreguem nens i motxilles, fem el check-in sense incidències i, en un tres i no res, estem a la nostra fantàstica habitació familiar. Ens acompanyen a deixar el cotxe al parking de l'hotel, un solar amb una tanca a un parell de mansanes. Pugem a la terrassa de la kasbah on les vistes de Tinerhir son esplèndides i decidim d’anar a fer un tomb per la ciutat.
 |
| El passadís d'entrada a la Kasbah hotel Tomboctou |
Com diria Josep Piera a Seduccions de Marràqueix: Tinerhir no té cap interès. Matisso una mica: el nostre passeig va arribar fins l’estació d’autobusos amb l’intenció d’apropar-nos a l’antic Ksar convertit en mellah (barri jueu) però es va veure frustrat per culpa d’un rastafari pesat que se’ns va enganxar de mala manera i que, finalment, ens va fer dissuadir del nostre intent de fer una mica de visita turística. Fins al moment ha estat l'única vegada al Marroc que algú ens ha dissuadit de fer quelcom, però aquest individu (que jo diria que no era pas marroquí) tenia ens va fer desconfiar força.
Fem una parada en una farmacia per comprar protector labial i ens sorprenem del seu preu (52,5 DH), jo diria que gairebé és més car que per aquí. A la carretera principal hi ha totes les cases de canvi i bancs, on vam aprofitar per canviar uns euros, i just al costat del Tomboctou hi ha un ciber (4 DH per mitja hora), on ens vam connectar una mica amb la família i amb la feina (en el meu cas) per seguir directament fins a la jaima-menjador de l’hotel.
Índex d'entrades publicades "Ruta 1000 Alcassabes"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!