Abans d’endinsar-nos en aquesta fantàstica ruta anomenada així principalment pel turisme, estaria bé aclarir (si és que és possible) quatre mots bàsics per entendre la zona i les seves tipologies arquitectòniques amb una mica d’èxit.
La diversitat de termes existents és, en primer lloc, conseqüència del concurs de diferents llengües: l’àrab clàssic és l’idioma oficial del Marroc i la seva forma dialectal magrebina és el que parla la major part de la població del país; els habitants de l’atlas i la major part de les comunitats instal•lades en les valls presaharianes són berebers que es comuniquen en tamazight. A més, està el francès, idioma utilitzat per a la transliteració oficial a l’alfabet llatí i, per últim, jo estic utilitzant el català per escriure aquests relats. Un segon aspecte que augmenta la complexitat de la terminologia té a veure amb la gran varietat de paraules utilitzades per nombrar un mateix tipus d’edifici, segons la zona geogràfica on aquest es trobi.
Tipologies arquitectòniques
KSAR (pl. KSUR) en àrab
IGHREM (pl. IGHERMAN) en bereber
- Definició: Poblat protegit per una muralla flanquejada amb torres de vigilància a les cantonades i, segons la seva longitud, també a les parts intermitges dels trams de muralla.
- Cronologia: es situen en els origens de la sedenterització en aquestes terres per tal d’organitzar la defensa d’altres grups, generalment nòmades. Segons Roger Mimó a “Fortalezas de barro en el Sur de Marruecos” es podria situar el seu origen entre els segles III i VIII d.C. tot i que no hi ha estudis arqueològics que ho confirmin.
- Localització: s’extenen en el vessant sud del Gran Atlas al llarg de les línies d’aigua i allà on la proximitat del nivell freàtic ha permès la creació d’un palmerar.
- Morfologia: els ksur de traçat de carrers més complex i irregular són els d’origen més antic, mentre que els de traçat més regular corresponen a partir del segle XIX. En ambdós casos els carrers es presenten coberts en molts trams per les edificacions a nivell de planta primera, deixant tan sols petites zones descobertes que són com pous de llum per on s’il•lumina i ventila la trama urbana.
TIGHREMT (pl. TIGHREMATIN) en bereber
- Definició: habitatge familiar quadrat i fortificat per alts murs i quatre torres angulars que sobresurten dels paraments de façana i que en alçada sobrepassen les terrasses.
- Cronologia: des de finals del segle XVIII i principis del segle XIX.
- Localització: la zona amb més concentració és la vall del Dades (datades de principis segle XX) i tan es pot trobar tant en l’interior dels QSUR com aïllades.
- Morfologia: tancament concèntric als murs exteriors que també defineix planta quadrada i forma la primera crullia perimetral. El centre de l’espai interior pot tenir un pati interior o no, essent el més habitual l’existència d’un pati de llum limitat per quatre grans pilars d’adobe anomenat “ull de la casa”.
KASBA (pl. KASABAT) en bereber
- Definició: Conjunt residencial fortificat que generalment pertany a personatges amb poder.
- Cronologia: des de finals del segle XIX i principis del segle XX.
- Localització: són les fortaleses dels grans caps berebers de l’Atlas i de les valls Presaharianes.
- Morfologia: Formalment podriem parlar de dues tipologies diferents. Palaus urbans: situades principalment a la zona del Tafilalet i amb diferents recintes emmurallats concèntrics i estructura de patis rodejats d’estances que van adquirint una major privacitat. Tighremt: amb l’adquisició de poder i riquesa es van ampliant amb més dependències i enriquint-se en acabats i ornamentació.
IGHREM (pl. IGHERMAN) en dialecte tamazight (bereber d’orient)
AGADIR en dialecte tachelhit (berebers de ponent)
- Definició: graners col•lectius construïts per un clan amb la finalitat de guardar amb seguretat els seus béns.
- Cronologia: origen incert, anterior a la sedenterització de les tribus.
- Localització: abundants a l’Antiatles i en el Gran Atles occidental.
- Morfologia: Diverses tipologies entre les que destaques la linial amb passadís central i la quadrada amb pati central.
MAUSOLEU I ZAGÜIA
- Cronologia: des del segle XV.
- Localització: tot el territori del Magreb.
- Mausoleu: o marabout, o santuari o tomba d’un santó. Petita edificació d’una sola planta quadrada, essent l’element més característic una petita bòveda que cobreix la part central de la planta (Kouba) que es sustenta sobre quatre pilars centrals d’adobe.
- Zagüia: establiment fundat per un santó dedicat a l’ensenyament, sermó i reunió. Acostuma a contenir el mausoleu i la residència de la família.
COM DISTINGIR ENTRE:
- Un ksar i una unió de Tighrematin?? Un ksar es caracterítza pels seus equipaments comunitaris, dels quals no disposa una unió de Tighrematin. Entre aquests equipaments es troba el cementiri, la fonda, el pou, l’escola corànica, el hammam i, el més important, la mesquita.
- Una tighrem i una kasba? Es distingeixen principalment per la importància del propietari. Una kasba pertany a un individu amb poder i es tracta de la seva fortalesa a l’estil dels nostres castells durant l’Edat Mitjana. Tanmateix, una tighrem pot esdevenir una kasba en augmentar la importància del propietari i en enriquir-ne l’edificació.
Recomano molt aquestes dues fonts d’informació d’on he extret gairebé tot el que he escrit en aquesta entrada, llibres de culte per als amants de l’arquitectura d’aquestes terres:
Fortalezas de barro en el sur de Marruecos
Autor: Roger Mimó
Editorial Compañia Literaria
Arquitectura de tierra en el sur de Marruecos
Autor: Vicent Soriano
Col·lecció Arquitemas num. 18
Fundación Caja de Arquitectos
Ara ja tenim les eines necessàries per començar a navegar per la mal denominada “Ruta de les mil Alcassabes o kasbes”.
Índex d'entrades publicades "Ruta 1000 Alcassabes"
00 Per anar fent boca
01 Dades útils
La diversitat de termes existents és, en primer lloc, conseqüència del concurs de diferents llengües: l’àrab clàssic és l’idioma oficial del Marroc i la seva forma dialectal magrebina és el que parla la major part de la població del país; els habitants de l’atlas i la major part de les comunitats instal•lades en les valls presaharianes són berebers que es comuniquen en tamazight. A més, està el francès, idioma utilitzat per a la transliteració oficial a l’alfabet llatí i, per últim, jo estic utilitzant el català per escriure aquests relats. Un segon aspecte que augmenta la complexitat de la terminologia té a veure amb la gran varietat de paraules utilitzades per nombrar un mateix tipus d’edifici, segons la zona geogràfica on aquest es trobi.
Tipologies arquitectòniques
KSAR (pl. KSUR) en àrab
IGHREM (pl. IGHERMAN) en bereber
- Definició: Poblat protegit per una muralla flanquejada amb torres de vigilància a les cantonades i, segons la seva longitud, també a les parts intermitges dels trams de muralla.
- Cronologia: es situen en els origens de la sedenterització en aquestes terres per tal d’organitzar la defensa d’altres grups, generalment nòmades. Segons Roger Mimó a “Fortalezas de barro en el Sur de Marruecos” es podria situar el seu origen entre els segles III i VIII d.C. tot i que no hi ha estudis arqueològics que ho confirmin.
- Localització: s’extenen en el vessant sud del Gran Atlas al llarg de les línies d’aigua i allà on la proximitat del nivell freàtic ha permès la creació d’un palmerar.
- Morfologia: els ksur de traçat de carrers més complex i irregular són els d’origen més antic, mentre que els de traçat més regular corresponen a partir del segle XIX. En ambdós casos els carrers es presenten coberts en molts trams per les edificacions a nivell de planta primera, deixant tan sols petites zones descobertes que són com pous de llum per on s’il•lumina i ventila la trama urbana.
 |
| Ksar el Khorbat, a l'oasis de Ferkhla |
 |
| Encreuament de carrers al Ksar El Khorbat |
- Definició: habitatge familiar quadrat i fortificat per alts murs i quatre torres angulars que sobresurten dels paraments de façana i que en alçada sobrepassen les terrasses.
- Cronologia: des de finals del segle XVIII i principis del segle XIX.
- Localització: la zona amb més concentració és la vall del Dades (datades de principis segle XX) i tan es pot trobar tant en l’interior dels QSUR com aïllades.
- Morfologia: tancament concèntric als murs exteriors que també defineix planta quadrada i forma la primera crullia perimetral. El centre de l’espai interior pot tenir un pati interior o no, essent el més habitual l’existència d’un pati de llum limitat per quatre grans pilars d’adobe anomenat “ull de la casa”.
 |
| Tighremt a l'interior del Ksar Ait Ben Haddou |
- Definició: Conjunt residencial fortificat que generalment pertany a personatges amb poder.
- Cronologia: des de finals del segle XIX i principis del segle XX.
- Localització: són les fortaleses dels grans caps berebers de l’Atlas i de les valls Presaharianes.
- Morfologia: Formalment podriem parlar de dues tipologies diferents. Palaus urbans: situades principalment a la zona del Tafilalet i amb diferents recintes emmurallats concèntrics i estructura de patis rodejats d’estances que van adquirint una major privacitat. Tighremt: amb l’adquisició de poder i riquesa es van ampliant amb més dependències i enriquint-se en acabats i ornamentació.
 |
| Kasba de Tini, a la vall de les roses |
 |
| Kasba de Taourirt a Ouarzazate |
 |
| Kasba de El Glaoui a Telouet |
IGHREM (pl. IGHERMAN) en dialecte tamazight (bereber d’orient)
AGADIR en dialecte tachelhit (berebers de ponent)
- Definició: graners col•lectius construïts per un clan amb la finalitat de guardar amb seguretat els seus béns.
- Cronologia: origen incert, anterior a la sedenterització de les tribus.
- Localització: abundants a l’Antiatles i en el Gran Atles occidental.
- Morfologia: Diverses tipologies entre les que destaques la linial amb passadís central i la quadrada amb pati central.
 |
| Graner col·lectiu a Ighrem N'Oughdal |
MAUSOLEU I ZAGÜIA
- Cronologia: des del segle XV.
- Localització: tot el territori del Magreb.
- Mausoleu: o marabout, o santuari o tomba d’un santó. Petita edificació d’una sola planta quadrada, essent l’element més característic una petita bòveda que cobreix la part central de la planta (Kouba) que es sustenta sobre quatre pilars centrals d’adobe.
- Zagüia: establiment fundat per un santó dedicat a l’ensenyament, sermó i reunió. Acostuma a contenir el mausoleu i la residència de la família.
 |
| Santuari a la vall del Dades |
COM DISTINGIR ENTRE:
- Un ksar i una unió de Tighrematin?? Un ksar es caracterítza pels seus equipaments comunitaris, dels quals no disposa una unió de Tighrematin. Entre aquests equipaments es troba el cementiri, la fonda, el pou, l’escola corànica, el hammam i, el més important, la mesquita.
- Una tighrem i una kasba? Es distingeixen principalment per la importància del propietari. Una kasba pertany a un individu amb poder i es tracta de la seva fortalesa a l’estil dels nostres castells durant l’Edat Mitjana. Tanmateix, una tighrem pot esdevenir una kasba en augmentar la importància del propietari i en enriquir-ne l’edificació.
Recomano molt aquestes dues fonts d’informació d’on he extret gairebé tot el que he escrit en aquesta entrada, llibres de culte per als amants de l’arquitectura d’aquestes terres:
Autor: Roger Mimó
Editorial Compañia Literaria
Autor: Vicent Soriano
Col·lecció Arquitemas num. 18
Fundación Caja de Arquitectos
Ara ja tenim les eines necessàries per començar a navegar per la mal denominada “Ruta de les mil Alcassabes o kasbes”.
Índex d'entrades publicades "Ruta 1000 Alcassabes"
00 Per anar fent boca
01 Dades útils
02 Allotjament
03 Preparatius: com anar al Marroc amb nens i no morir en l’intent
04 Souks de Marrakech
05 Artesans de Marrakech
06 Terminologia bàsica
07 Creuant l’Atles fins a Skoura
08 De Skoura a Tinerhir
09 De Tinerhir a Merzouga
10 De Merzouga a Ouarzazate
11 De Ouarzazate a Marrakech passant per Telouet
12 Despeses, compres i regateig
03 Preparatius: com anar al Marroc amb nens i no morir en l’intent
04 Souks de Marrakech
05 Artesans de Marrakech
06 Terminologia bàsica
07 Creuant l’Atles fins a Skoura
08 De Skoura a Tinerhir
09 De Tinerhir a Merzouga
10 De Merzouga a Ouarzazate
11 De Ouarzazate a Marrakech passant per Telouet
12 Despeses, compres i regateig
Magnífico y sobre todo muy didáctico. Enhorabuena.
ResponEliminaMuy buena guia explicativa de las distintas edificaciones. Gracias por el trabajo.
ResponEliminaUn abrazo
Pablo y Marta: viniendo de vosotros, es un gran halago!!
ResponElimina