Ruta 1000 Alcassabes 2011. 01 Dades útils

Aquest ha estat el nostre tercer viatge per terres marroquines. El primer van ser 5 dies a Marrakech l’abril de 2010 i el segon van ser 4 dies a Fez l’octubre de 2010, tots dos en parella. Teníem molt clar que la propera vegada havien de venir els nens, tot i que el panorama econòmic no ens mostrava cap pista sobre quan podria ser aquest viatge somiat tant per nosaltres com pels nostres fills.



Els bitllets que ens van portar els reis

Gràcies a l’invent diabòlic del conseller Maragall consistent en la “setmana blanca” teníem la possibilitat de que els nens fessin vacances una setmana al març i, com que ja se sap que els Reis d’Orient saben el que nosaltres realment volem, els bitllets d’avió van ser el nostre regal de reis d’enguany. Des del dia de Reis el nostre fill de 6 anys no ha parat de somiar despert amb el viatge, i nosaltres també.

L'itinerari inicial, doncs, consisteix en 2 dies a Marrakech, 5 dies fent la denominada turísticament “Ruta de les 1000 alcassabes” i un darrer dia a Marrakech.



Mapa turístic de la ruta de les 1000 alcassabes
Font: www.turismomarruecos.com

Per baixar el track en format KML de la ruta, cliqueu aquí.

Preparació del viatge

Webs útils

Web oficial de turisme de Marroc

Trip advisor és sempre el meu punt de partida a l’hora de cercar allotjament i, sobretot, les opinions de viatgers i les seves fotos són el que normalment em fa decidir.

Del portal LosViajeros he tret, com sempre, un percentatge molt elevat de la informació que necessitava però, sobretot, m’ha servit per a resoldre dubtes concrets. He vagat per molts dels fils d’aquest fòrum, però sobretot d’on més informació he extret ha estat: Ofrezco consejos sobre Marrakech, Consejos para Marruecos, Alquiler de coches y carreteras en Marruecos, Riads en Marrakech i Al desierto desde Marrakech: Erg Chebi (Merzouga) o Zagora, entre d'altres.

Una vegada més, en aquest mateix portal el directori d’enllaços de Marroc preparat per Agni_Magni és un punt de partida excel·lent per a començar a cercar informació de les zones que encara no coneixem.

Per les complicacions en el context social i polític en el nord d'Àfrica dels darrers mesos hem consultat bastant el fil MARRUECOS: Situación política y Seguridad, que ens ha servit per constatar dues coses: que objectivament no hi havia cap motiu per patir durant el viatge i, també, que hi ha gent vertaderament alarmista que no es conforma en alarmar-se individualment, sinó que ha d'intentar exportar totes les seves paranoies. Afortunadament, tots som adults i cadascú utilitza el seu sentit comú el millor que pot i, igualment, considero molt respectable canviar de destinació turística si hom no s'hi ha de sentir còmode i tranquil.
 
Cartografia

A Marrakech no ens va caldre més plànol que la nostra memòria, però segons la meva opinió els de la guia Time Out segueixen sent els millors.

Per la resta de ruta cap al sud vam utilitzar fonamentalment dos plànols de carreteres:

Mapa num. 742 - Marruecos

Michelin

Preu: 6,50€

Comentaris: és un bon plànol força detallat, però té l’inconvenient que no hi ha grafiades les benzineres i que resulta enorme per portar-lo obert dins el cotxe.

Ruta de las mil casbas

Mapa cultural del sur de Marruecos
Ed. Piolet
Preu: 9,00€

Comentaris: mapa ben dibuixat i molt útil que, a més, en el seu revers té un recull d’elements del patrimoni arquitectònic amb una breu explicació i amb indicacions pràctiques per al seu accés o el preu de l’entrada.

 

Pàgines personals de viatgers

Viajar por Marruecos : blog personal dels germans Fernando i Pablo Muñoz Carballeda, de referència per a qualsevol que es disposi a viatjar al Marroc amb moltíssima informació ordenada per categories i amb links i reflexions molt interessants. L’ajuda directa d’en Pablo Muñoz via mail ens ha permès fer un recorregut fantàstic i ben dimensionat.

El Diwan, el blog personal de la Marta Leonor Vidal, una canària enamorada del món islàmic i que és una referència obligada tant per les innombrables fonts d’informació que hi cita com per les magnífiques fotos que hi publica. També li he d’agrair molts bons consells en la nostra ruta pel sud.

Roger Mimó, la web del polifacètic escriptor català afincat, casat i afillat al Marroc. La seva explicació de la ruta de les mil alcassabes per etapes va ser la guia que vam anar utilitzant en pràcticament tot el recorregut. És una web de visita obligada per qui pretengui visitar aquesta zona del Marroc.

Guies de viatge

GUIA LONELY PLANET MARRUECOS
Autor: VVAA
Editorial: Planeta

ISBN: 9788408069256

Comentaris: No ens ha estat especialment útil per aquest viatge, però com que ja la teníem ens la vam emportar per si sorgia algun contratemps. El criteri de valoració de restaurants generalment coincideix amb el nostre però el dels hotels ens encaixa menys. Els plànols, malgrat que són d’una simplicitat aclaparadora, resulten pràctics sobretot per la situació exacta dels punts d’interès (allotjament, restaurants, monuments, etc.).

Guia Time Out - Marrakech

Autor: VVAA

Editorial: Blume

ISBN: 9788498014631Comentaris: pel nostre anterior viatge a Marrakech vam descobrir les guies Time Out. Un 10: molt barata (6,95€) amb informació actualitzada, petita, preus molt fiables i els millors mapes de la medina. El criteri de valoració de restaurants, hotels, etc. coincideix amb el nostre. Jo no buscaria més per estar en aquesta ciutat.

Llibres de lectura

SEDUCCIONS DE MARRÀQUEIX

Autor: Josep Piera

Col·lecció El balancí

Edicions 62

ISBN: 978848307101
Comentari: Es tracta d’un llibre que en el moment de la redacció d’aquestes paraules encara no he acabat. El vaig començar a l’avió en el trajecte d’anada i, pel que he llegit fins ara, les paraules d’aquest poeta valencià seran la millor descripció de moltes de les fotografies i de les emocions que han succeït en aquest viatge.

EL CIELO PROTECTOR

Paul Bowles
http://www.paulbowles.org/

Col·lecció Biblioteca Formentor
Ed. Seix Barral
Comentari: És senzillament una obra mestra. Una parella americana que viatja al desert en una experiència vital que els canvia profundamen la seva existència. Hi vaig pensar molt en el camí cap a Merzouga. (Més informació en aquest mateix bloc)

UNA INFANCIA EN MARRAKECH

Esther Freud

Col·lecció Galaxia GutenbergComentari: Viatge realitzat durant la infantesa de l'autora, néta del cèlebre psicoanalista Sigmund Freud. (Més informació en aquest mateix bloc)

Ed. Círculo de Lectores

MIMCINA. La terra llegendària

Roger Mimó

http://www.rogermimo.com/

Ed. Columna Jove

Comentaris: En aquesta novel·la juvenil el polifacètic català ens situa en els paisatges del sud del marroc i en la seva arquitectura tradicional. (Més informació en aquest mateix bloc).

Equipatge per a 2 adults i 2 nens

La premisa principal és no facturar maletes per dos motius. El primer, clarament econòmic, és que cada maleta que factures et costa 30€ addicionals i una bona estona més d’espera tant per facturar-la com per recollir-la. La segona, més pràctica, és que ens van perdre el cotxet de la meva filla en un viatge a Egipte quan tenia 18 mesos i va ser una autèntica putada.

El que cal evitar...

El nostre sistema per fer la maleta

El primer que cal és adaptar l’equipatge a la maleta, no la maleta a l’equipatge. Per tant, la idea era portar dues trolleys molt petites i una motxilla d’esquena de 35 litres. I es tracta de no passar d’aquí: una de les trolleys per la roba dels nens, l’altra per nosaltres i la motxilla pels “varis” (sabates, necesser, carregadors, guies viatge…). Han estat únicament 20 kg d’equipatge en total.

Cal anar posant sobre la taula el que creiem imprescindible i quan ja estem convençuts de tenir-ho a punt, hi dediquem una mirada ben crítica. La premisa és “tot allò que dubtes si prendre-ho, ho deixes”. És a dir, tots els “per si de cas” es queden a casa. A més, al Marroc es pot trobar gairebé tot el necessari per nosaltres i per als nens.

També cal tenir en compte que el fet de no facturar equipatge implica que cal controlar el tema dels líquids pel control de seguretat de l’aeroport. Simplement es tracta de no portar recipients de més de 100 ml. Això és senzill encara que no ho sembli: si ho has de carregar tu i, a més, has d’arrossegar a dos nens, segur que portes només l’imprescindible.

La farmaciola

Abans de sortir em vaig dedicar a anotar els medicaments que portàvem (que és la nostra única concessió al per-si-de-cas, tot i que al Marroc hi ha moltes farmàcies i s’hi poden trobar la major part de medicaments que tenim aquí).

Nens

Ibuprofè en xarop (Dalsy)

Paracetamol en xarop (Apiretal)

Ampolletes pel mareig (Cinfamar)

Antibiòtic (Zitromax)

Adults

Ibuprofè en comprimits

Paracetamol

Antidiarreic (Fortasec)

Diazepam (tinc por de volar…)

Antibiòtic en comprimits (Amoxicilina)

Per a tots

Antidiarreic (Sulfintestin)

Sèrum d’hidratació oral en pols (Citorsal)

Tiretes

Mitjans de transport

Vols, visats i transport des de l’aeroport

Hem volat amb Ryanair des de Reus, en aquesta ocasió, perquè resultava a meitat de preu que des de Girona. Considerant que es tractava del nostre regal de reis, comprenem que els reis no es volguéssin gastar més diners dels necessaris i imprescindibles.

Són gairebé dues hores de vol que passen volant gràcies als múltiples entreteniments que ofereix la tripulació (loteria, cigarretes sense fum, esmorzar irlandès, duty free…).

No és necessari el visat per als ciutadans espanyols que entren al Marroc i amb el tràmit d’estrangeria t’hi pots estar fins a tres mesos sense més gestions.

Però cal ser ràpid!! Un cop entres a la terminal agafes els formularis que cal omplir pel control d’estrangeria i et poses a fer cua. Són tan lents que tens temps més que suficient per anar omplint els papers a la cua mentre esperes (i jo en vaig omplir quatre!). Molta gent comet l’error d’omplir el paper abans de posar-se la cua i, per experiència, fer això pot suposar perdre ben bé una hora.

De la recollida de maletes, poca cosa puc dir, perquè nosaltres no facturem (som gats escaldats).

La terminal des de l'interior de l'autobus

L’aeroport de Menara és molt a prop de la ciutat, aproximadament a uns 4 km de la medina i és un edifici de recent construcció, agradable estèticament i molt funcional. Per anar fins al centre el trajecte es pot fer en taxi (60 DH depenent de la “capacitat negociadora” perquè rarament baixen dels 100DH) o en el bus num 19 (20 DH). Nosaltres en aquesta ocasió hem anat en bus i ha estat un encert. Només sortir de la terminal veureu la parada dels taxis just davant i a continuació cap a l’esquerra, la parada del bus. Hem esquivat els taxistes, que tampoc ens han fet gaire cas perquè anàvem amb nens i hem entrat al bus que ja esperava. Diuen que surt cada mitja hora, però jo diria que surt quan està ple. Per tant, en poc més de 5 minuts hem sortit en direcció a la medina. Ens han cobrat 10 DH pel bitllet dels nens.

Els hotels ofereixen el transport des de l’aeroport per 15€, en la nostra opinió no val la pena, et perds una part súper divertida del viatge.

Taxis

Només els hem utilitzat a Marrakech i en podem distingir de dos tipus:

Petit taxi: són utilitaris petits (tipus Fiat Uno o Peugeot 205) de color beige, que no saben què és un taxímetre i que únicament poden portar 3 places.

Grand taxi: són mercedes grans de color beige que fan trajectes llargs, normalment entre ciutats o cap a l’aeroport. També cal utilitzar aquest tipus de taxi si sou 4 persones. En el nostre cas vam viure un parell d’esbroncades fortes entre taxistes discutint si la nostra filla “comptava” o no com a plaça ocupada…

Lloguer de cotxes

Hi ha dues alternatives: empresa europea o empresa local i adverteixo llogar un cotxe al Marroc no és pas barat. En general a tothom que preguntàvem ens deia que escollíssim una empresa internacional (Avis, Hertz, Europcar…) per qüestions de “formalitat” i segurament no els mancava raó, però eren força més cares.

L’opció econòmicament més rentable, pel què els experts diuen, és llogar el vehicle un cop allà, però no ens podíem arriscar a que no tinguéssin cadiretes per la petita i tampoc teníem garanties que ens acabaria sortint més barat (perquè no tenim la sort de ser d’aquells als que les gangues els plouen del cel).

L’opció de llogar amb empresa local a través d’internet era complicada perquè les web eren realment pobres i no hi havia cap referència a cobertures d’assegurança, seients pels nens, etc.

Per tant, i gràcies als grans consells d’Agni_Magni i Hayati de LosViajeros, vam optar per llogar a través del portal http://www.ealquilerdecoches.es/. Aquest portal treballa amb diverses agències de lloguer (Firstcar, Budget i Alamo) i pel què vaig poder comprovar el preu era molt més econòmic que amb les grans empreses.

La nostra víctima al parking de l'aeroport

Malgrat això, i gràcies a les experiències en aquest tema de Hayati de no acceptar un cotxe de Budget, vaig acabar fent la reserva telefònica per assegurar-me que l’agència receptiva era Firstcar. Únicament em va costar una trucada a la central de reserves i la resta de documentació es va fer via mail. Vam llogar el cotxe més barat que tingués 5 portes.

De la gestió del lloguer al destí, només puc dir que cap problema. Van respondre professionalment, el cotxe estava en molt bones condicions, teníem la cadireta de la meva filla a punt i no hi va haver cap sorpresa econòmica.

Únicament voldria explicar una peculiaritat de les assegurances en els vehicles de lloguer al Marroc (no sé si també pot ser extensiu a d’altres indrets). Les assegurances són a tot risc amb una franquícia molt elevada (en el nostre cas era de 1.200€) i l’únic que no cobreixen són les contingències succeïdes fora de carretera (o sigui que vam anar uns quants quilòmetres circulant creuant els dits). Un cop allà t’ofereixen una mena d’assegurança addicional per reduir la franquícia a 400€ per un preu de 35€. Nosaltres la vam contractar, vam pagar els 35 € i únicament ens van bloquejar 400€ de la tarja de crèdit que posteriorment ens van retornar. Tota la gestió molt clara i ben documentada.

Per tant, el lloguer del cotxe per 5 dies ens va costar 199€ (lloguer) + 35€ (assegurança addicional) + 20€ (cadireta) = 254€.

Conducció

Ha estat menys terrible del què pensàvem. Les carreteres estan correctes, sense voral però l’asfalt està en bon estat en el cas de les nacionals. Una altra cosa són els desviaments per anar a fer visites, que acostumen a ser estrets i amb les vores de l’asfalt força malmeses.

Per experiència hem après que quan no tens la seguretat que la carretera per la que vas porti a algun lloc, t’acabes creuant amb una autocaravana gegant que ja en torna… En general no cal un 4x4 si no es pretén fer alguna mena de circuït per pistes.

El més difícil és circular per l’interior de les poblacions (i ja ni us explico arribar a Jmaa-el-Fna!) on l’atac de burros, carros, vianants, altres cotxes, camions i autobusos és indiscriminat. Cal relaxar-se i anar fent.

La senyalització és internacional (quan n’hi ha) i cal pensar en què no gasten senyals gratuïtament: quan indiquen una corba és que realment es tracta d’una corba perillosa, etc.

Hem vist que la conducció al Marroc consisteix en anar fluint… adelantar quan el sentit comú et digui que és possible… com diria en Bruce Lee: be water, my friend!

Canvi de moneda

Hem fet un primer canvi de moneda a l’aeroport totalment conscients que el canvi és més desfavorable, però no ens agrada anar sense diners i bé havíem de pagar el bus! El canvi a l’aeroport és de 10,49 DH per 1€. La resta de canvis que hem anat fent en bancs o cases de canvi els hem fet a més d’11 DH. No et cobren comissió enlloc per la gestió.

El pagament amb tarja de crèdit és pràcticament impossible i si te l’accepten, molt de compte amb les comissions!! Per tant, cal anar ben assortit de cash. Únicament hem pagat en euros els hotels (perquè el preu havia estat pactat en aquesta moneda) i tota la resta en la moneda local.

Allotjament

Reservo la següent entrada per parlar d’allotjaments, ja que hem estat en 5 llocs diferents que bé es mereixen comentari a part.

 

Restaurants

En aquesta ocasió no puc aportar grans novetats en restauració ni gaires primícies gastronòmiques perquè el fet d’anar amb nens implica experimentar una mica menys. Aniré fent els comentaris dels llocs on hem menjat dins les pròpies entrades.

Malgrat això, en el nostre anterior viatge a Marrakech vaig publicar un petit resum de llocs on menjar en aquesta ciutat.

També pot ser útil, per qui hagi de viatjar per aquestes terres, donar un cop d’ull a l’entrada referent a gastronomia que vaig publicar amb motiu del nostre viatge a Fez.

Per a nens...

Viatjar a un pais islàmic

Extret textualment de l’entrada corresponent a l’anterior viatge a Marrakech: “El Marroc és un país islàmic i això defineix completament la seva vida i els seus costums. Les dones utilitzen shador, niqab i burka (poques) amb gran proporció, però tenen un gran respecte per les dones extrangeres. De fet, per tothom en general. El crit a l’oració des dels minarets forma part del paisatge i defineix les parts del dia.

En general acostumen a ser una mica pesats i tendeixen a apropar-se’t força amb la intenció de vendre’t quelcom. Malgrat això, amb un NO, gràcies (la, shukran), és suficient. Respecte d’altres països àrabs, la seva insistència és menor.

Hem passat estones molt divertides regatejant. Mai no s’ha de perdre el bon humor per regatejar i, sobretot, cal tenir molt clar quant vols pagar per un objecte abans de començar a negociar. I no començar mai a negociar si realment no es vol comprar, això els emprenya força. Les nostres negociacions, en general, van acabar resultant al voltant d’una tercera part del preu de sortida.

La frase que més sentireu és: La prisa mata. I ells l’apliquen 100% en tot. Impossible esmorzar ràpid, ni fer el te ràpid, ni comprar, ni dinar,…res de res. “

El que afegeixo en aquesta ocasió és que torno emocionada amb aquest viatge, no únicament amb tot el que he vist, sinó per tot el que m’han fet sentir i reflexionar. La gent és càlida per naturalesa, però si viatges amb nens aquest comportament augmenta logarítmicament. Ni sé el munt de petons que li han donat a la meva filla! Però, a mesura que t’allunyes de la ciutat i t’endinses en l’entorn rural, encara s’accentua més aquest sentiment. En podríem aprendre molt de tot això.

Resumir, finalment, que ha resultat un viatge molt fàcil i agradable de fer per lliure i amb la companyia dels nens, els quals també han gaudit un munt.

El que ha quedat pendent per la propera

Visitar un hammam tradicional.

Passar uns dies al palmerar d’Skoura i fer-hi excursions en bicicleta.

Visitar les alcassabes d’Amerhidil i Taourirt per l’interior.

Intentar anar a Telouet des d’Ait Ben Haddou.

I per suposat… tota la Vall del Draa.

Índex d'entrades publicades "Ruta 1000 Alcassabes"

00 Per anar fent boca

01 Dades útils
02 Allotjament
03 Preparatius: com anar al Marroc amb nens i no morir en l’intent
04 Souks de Marrakech
05 Artesans de Marrakech
06 Terminologia bàsica
07 Creuant l’Atles fins a Skoura
08 De Skoura a Tinerhir
09 De Tinerhir a Merzouga
10 De Merzouga a Ouarzazate
11 De Ouarzazate a Marrakech passant per Telouet
12 Despeses, compres i regateig