Ruta 1000 Alcassabes. 10 De Merzouga a Ouarzazate

L’etapa d’avui és el relat de com sempre en surt quelcom positiu dels fets aparentment negatius i de que perdre’s moltes vegades serveix per retrobar-se.

9:00 Sortim de Merzouga

A les tres de la matinada la nostra filla s’ha despertat plorant, ens hem adonat que era del fred i l’hem posat a dormir com un angelet entre nosaltres. A partir d’aleshores a nosaltres ens ha estat bastant difícil de tornar a dormir. El revestiment de les parets al més pur estil “niu d’oreneta” i la humitat residual de les obres també han contribuït a l’insomni. Per tant, després d’haver passat la nit del lloro amb els nens despertant-se constantment i amb els membres entumits per culpa del fred suportat durant la nit, el nostre nivell de tolerància a les brometes fàcils dels amics pseudo-tuaregs és similar a zero. Hem esmorzat ràpid i hem sortit en direcció Ouarzazate.

Hem iniciat la ruta d’avui en el Km 700 des de Marrakech i amb la intenció de dirigir-nos a Ouarzazate passant per la carretera N12 que uneix Rissani amb Alnif, passant per N’kob i desembocant a la N9 poc després de Tamnougalt. Segons les nostres referències es tracta d’una ruta ràpida que es pot executar en unes 4 hores i arribant a mitjanes de 80 km/h (que ja és molt per les carreteres del Marroc).

Paisatge desèrtic amb acàcies entre Merzouga i Alnif

Els paisatges desèrtics amb abundants acàcies retallant-se a l’horitzo et transporten a la sabana africana, tot i que amb la tempesta de sorra del dia anterior les fotografies no acaben de sortir bé perquè a l’ambient hi ha una mena de boira marronosa que tot ho emborra.

La carretera està en bones condicions i el tràfic és realment escàs. A les 10:35 passàvem per Alnif, on un camió estava atravessat a la carretera i ens ha obligat a fer un petit desviament, i a partir d’aquesta població tan sols hem trobat 8 cotxes en 75 km.

11:23 Els punts quilomètrics

De vegades hauríem de confiar una mica més en els coneixements adquirits, però no hi donem prou importància pel fet que no ens ha costat esforç adquirir-los. 

I això ens ha passat amb els punts quilomètrics marroquins, un gran exemple de com quelcom ben senzill pot estar molt ben pensat. Aquests petits monòlits prismàtics de color blanc i amb la part superior de color (vermell,  groc o verd segons el tipus de carretera) s’utilitzen per 4 de les seves 6 cares: la inferior per a recolzar-se (òbviament), una de les cares estretes per indicar-hi la nomenclatura de la carretera i el seu punt quilomètric; les dues cares més amples serveixen per indicar les properes poblacions i la distància a la qual es troben en ambdós sentits de la marxa. Tan petit i tan ben aprofitat.

 

Doncs aquest coneixement adquirit de manera gairebé subliminal ens ha posat ben bé la mosca al nas quan, passada gairebé una hora després d’Alnif i no trobar cap població que poguéssim localitzar en el mapa, ens hem adonat que ens havíem equivocat de carretera. Ens hauria d’haver fet sospitar no trobar cap punt quilomètric en molts quilòmetres… Però no. Hem atravessat el Jebel Sarhro per una carretera asfaltada que uneix Alnif amb la N10 entre Tinerhir i Tinjedad, on haviem passat el dia anterior. I a sobre el mapa de Michelin 742 (el millor i més actualitzat, ja!) indica aquesta via com una pista. Ni de conya, està asfaltada i fa força temps si hem de jutjar-ho per l’estat del ferm.

La cara d’idiotes que se’ns ha quedat era per fotografiar-la. Afortunadament els nens han estat dormint des de fa més d’una hora i hem pogut resoldre el conflicte tranquilament. Dir adéu a la possibilitat de visitar N’kob i Tamnougalt m’ha fet molta ràbia i he anat arrossegant un mal humor considerable fins arribar a Tinerhir, on hem parat a fer benzina i uns refrescs.

13:30 El Kelaa M’Gouna o la Vall de les Roses

I tal com diuen en castellà “No hay mal que por bien no venga” hem tingut l’oportunitat d’endinsar-nos una mica a la Vall de les Roses aprofitant que tornàvem a passar per El Kelaa M’Gouna, la problació en la qual desemboca l’Assif M’Goun, el riu que rega aquesta magnifica vall afluent del Dadés. Estem en el Km 975 del nostre recorregut des de Marrakech.

I des d’aquest moment el nostre dia s’ha convertit en pura “Baraka”, la paraula que millor defineix els nostres viatges pel Marroc, de fet.

Ksar de Talmout

Kasbah de Tini

Ens hem endinsat en la vall fins a un alberg situat en un lloc absolutament privilegiat: la Kasbah Itran. Aquesta edificació aterrassada sobre la vessant d’un massís ofereix vistes impressionants cap al Ksar de Talmout en una banda i a la Kasbah de Tini, de l’altra. Un lloc espectacular on hem aprofitat per dinar en una de les seves terrasses un menjar molt correcte per 150 DH tots quatre.

Pati de la Kasbah Itran

Deixo el link a la seva web perquè després d’estar-hi una estona i d’haver tafanejat per les habitacions estem segurs que en algun viatge futur ens allotjarem en aquest indret.

Terrassa de la Kasbah Itran sobre la Vall de les Roses

A les 15:00 sortim de la kasbah Itrane en direcció a Ouarzazate i el km 1000 del nostre recorregut des de Marrakech el trobem a prop d’Skoura.

16:20 Ouarzazate

Arribar a “Le petit Riad” ha estat increíblement senzill perquè es troba just a l’entrada de la ciutat en el nostre sentit de la marxa, en una avinguda molt ampla que confronta amb la tanca de l’aeroport i on és ben senzill d’aparcar-hi.

Aquest establiment és un oasi en una ciutat on tothom hi és de pas. Regentat per la Fàtima, una elegant marroquina amb una conversa molt amena i educada, l’allotjament té una relació qualitat-preu excel·lent. No ens podem creure la sort que tenim d’haver escollit aquest lloc i n’aprofitem l’impecable bany per posar-nos ben guapos i sortir a sopar.

De tots els restaurants que recomana la Lonely, escollim “La kasbah” perquè es troba just davant de la Kasbah de Taourirt, magníficament il·luminada de nit. Decidim d’anar-hi amb cotxe perquè queda una mica lluny i som els únics a la gran explanada que fa d’aparcament. Això sí, no hi ha manera d’esquivar el xaval que suposadament farà de vigilant del nostre bòlid…

El millor del restaurant són les terrasses, però considerant que fa fred i que els cambrers estan ben poc disposats de servir-nos-hi el sopar, ens instal·len en un petit i claustrofòbic menjador interior. De vegades no entenem l’actitud envers el turista… La desídia és molt evident en algunes situacions.

La kasbah de Taourirt des del Restaurant la Kasbah

Aquest restaurant té tots els ingredients per agafar-hi un bon mal de panxa: cap client i una carta farcida de plats cuinats prèviament. Jo em demano una harira i unes brotxetes, però als nens no hi ha manera de convènce’ls que no demanin couscous i, per suposat, el meu company no pot viure ni un instant més sense un tajine de corder amb prunes.

I, com acostuma a ser habitual, m’he equivocat en l’elecció: la harira insípida me l’he hagut de menjar en una mena de culleró de fusta amb una geometria impossible, en un plat que no hi cabien més escantonades i les brotxetes estaven gairebé carbonitzades. Això sí, el  tajine de corder amb prunes és el millor que hem menjat fins ara i el couscous és més que acceptable. Tot això acompanyat d’una cuinera que cridava com una possessa per un preu de 260 DH els quatre.

La kasbah de Taourirt de nit

No cal ni dir que el suposat vigilant del parking no hi era pas quan hem sortit...

Índex d'entrades publicades "Ruta 1000 Alcassabes"

00 Per anar fent boca

01 Dades útils
02 Allotjament
03 Preparatius: com anar al Marroc amb nens i no morir en l’intent
04 Souks de Marrakech
05 Artesans de Marrakech
06 Terminologia bàsica
07 Creuant l’Atles fins a Skoura
08 De Skoura a Tinerhir
09 De Tinerhir a Merzouga
10 De Merzouga a Ouarzazate
11 De Ouarzazate a Marrakech passant per Telouet
12 Despeses, compres i regateig