Encerclant d'Atlas 2013: 04 De la Zaouia Ahansal a Agouti

04 De la Zaouia Ahansal a Agouti (26.06)

Etapa: 69 km - Link a Google Maps

Allotjament: Gîte Flilou - La Maison Berbère 

• 415 DH per la mitja pensió de 2 adults i 2 nens 
• Links: Ressenya al blog - Web

Tip del dia:

• Desconnexió: em declaro una fervent buscadora de xarxes wifi (com una mena de saorí amb el mòbil a la mà cercant cobertura) però, en aquestes valls la connexió amb la natura és tan intensa que, fins i tot jo, recomano desconnectar i gaudir de la connexió amb tu mateix i amb la teva família.

Magnífiques estampes de la vida quotidiana a Amezray en l'època de la collita dels cereals

Encerclant l'Atlas 2013: 03 D'Azrou a Zaouia Ahansal

03 D’Azrou a Zaouia Ahansal (25/06)

Etapa: 330 km - Link a Google Maps

Allotjament: Dar ahansal

• 720 DH per una habitació quàdruple en Mitja Pensió

• Links: Web – Tripadvisor

Tips del dia: 

• Paciència: la N8, la carretera que uneix Azrou amb Marrakech, és molt lenta perquè té una densitat de tràfic important, així que millor agafar-s'ho amb calma.

• Mareig: el suc de taronja de l'esmorzar i els revolts no semblen ser bons amics, millor porteu alguna cosa per al mareig.

• Aigua: l'única precaució que tenim al Marroc pel que fa al menjar és beure aigua embotellada. Si us dirigiu a la muntanya en època de calor, no és mala idea portar-ne unes quantes ampolles al maleter.

L'infame Nacional 8

Encerclant l'Atlas 2013: 02 De Melilla a Azrou

De Melilla a Azrou sense gaires parades (24.06)

Etapa: 399 km - Link a Google Maps

Allotjament: La Perle d’Azrou

• 740 DH per una habitació quàdruple en Mitja Pensió
• Links: Web – Tripadvisor – Entrada al blog

Tips del dia: 

• Frontera: portar els papers d’importació del vehicle fets i els fulls blancs d’entrada ja emplenats.
• Oued Amlil: parada obligada per menjar la millor kefta del món.
• Passar per la N19: el millor camí des de Melilla fins a agafar l’autopista a Taourirt.
• Descans al Dayet Aoua: a 18 km d’Ifrane, un llac molt recomanable per parar a fer un descans i/o un pícnic.
• Telèfon mòbil: portar un terminal lliure i comprar una targeta de prepagament.

Autopista entre Taourirt i Fes

Encerclant l'Atlas 2013: 01 del Penedès a Melilla

Del Penedès a Melilla (22-06 al 23-06)

Etapa: 805 km - Link a Google Maps

Allotjament: Ferry nocturn “Sorolla” (Naviera Acciona – Transmediterránea)

• 457 € total 2 adults + 2 nens + 1 vehicle (anada en camarot nocturn i tornada en butaca)
• 90,40 €/adult anada i tornada
• 60,51 €/nen anada i tornada
• 156,00 €/cotxe anada i tornada

Tips del dia:

• Autovia del Mediterráneo: una bona alternativa als peatges de la AP7 (21,10 € peatge en total)
• Embarcar a Almería: en 18 hores et plantes del Penedès a Melilla, la manera més ràpida d'arribar al Marroc en vehicle propi.
• Ferry: portar en una motxilla petita l’imprescindible per passar la nit i deixar tota la resta al cotxe. Als camarots ja hi ha tovalloles.

Melilla des del ferry, amb el Gurugú al fons 

Encerclant l'Atlas 2013: 06 De Demnate a Skoura i un hammam tradicional

Ruta: Link a Google Maps (194 km)

Allotjament: Chez Talout (Skoura): Web – Tripadvisor – Entrada al blog

Tip del dia: Hammam tradicional en família

Un dia completet... jeje. Com que era el Sant del nostre fill, i segons una tradició establerta en els darrers anys, havia de ser especial.

El tajine de bou i l’amanida que ens van prometre per sopar ahir es van quedar en un tajine de bou perquè no tenien tomàquets per fer-nos l’amanida, c’est la vie... Això sí, ens van convidar a una cervesa a cadascun (als nens no, no us preocupeu, ells van prendre Sprite) i ens van descontar 5€. La veritat és que el propietari de l’hotel, un gendarme francès pre-jubilat anomenat Pierre, es va mostrar molt atent amb els nens tota l’estona i aquest matí els ha anat a comprar Nesquik i tot perquè se’l posessin a la llet.

Hem sortit cap a l’Alt Atlas per travessar-lo fins a la meitat, a l'alçada de Toufrine, on surt la pista que recorre la vall del Tessaout, on teníem intenció de passar la nit. La R3017, la única carretera que atravessa l'Atlas a aquesta alçada, va ser asfaltada no fa gaires anys i, actualment, hi ha trams on l'asfalt és tan precari que està molt a prop de tornar a esdevenir pista. Considerant que és època de sega dels cereals i que la carretera semblava una cursa d'obstables, hem arribat a Toufrine bastant ràpid, en un parell d’hores com a molt. 

V de vehicle propi pel Marroc

Moments abans de la sortida

Decidir-se a baixar amb vehicle propi

Sobre aquest tema se'n podria escriure un llibre sencer però no pas per la dificultat que comporta la circulació sinó perquè el terme "aleatori" es va inventar a les fronteres marroquines. Res és igual dues vegades i les aparents millores del sistema acaben complicant-lo encara més (si és que això és possible). Però si encara us crida la curiositat saber què cal i com cal portar el vostre vehicle per fer el guiri pel Marroc, us n'intentarem fer una breu pinzellada. No prometem aclarir gran cosa.

Allotjament a Moulay Idriss

Qui em conegui una mica sabrà la meva relació d'amor-odi amb Fes, haurà llegit les meves "sensacions" cada vegada que trepitjo aquesta ciutat... Doncs he de reconèixer que a Moulay Idriss vaig "patir" el mateix, per més greu que em sàpiga i per més que m'haguéssin advertit. Però ja feia tres anys que passava per la zona per anar a veure les ruines de Volúbilis i cada vegada ho havia posposat per la calor (viatgem amb dos nens petits) i enguany les temperatures eren més suaus, així que no ens ho vam pensar dues vegades i vam improvitzar una nit en aquesta ciutat Santa per veure la ciutat romana a primera hora del matí, a escassos quilòmetres.

La primera parada va ser a l'hotel Diyar Timnay, però ens va semblar tant fred i impersonal que vam continuar la recerca fins que un "caçapropines" ens va acompanyar a aquesta casa. Reconeixo que va ser una bona el·lecció, malgrat que no vaig aconseguir dormir més de dues hores en total. Es van sumar en mi diversos ingredients que van desembocar en un insomni tenaç: 

Allotjament a Errachidia

No formava part dels nostres plans allotjar-nos a Errachidia i, sincerament, no crec que torni a passar però aquest darrer estiu veníem del Dadès en direcció cap al nord i amb la intenció de dormir a Goulmima. La nostra amiga Marta ens havia aconsellat per anar amb canalla la "Maison d'Hôtes les Palmiers", però en arribar-hi vam veure que, primerament, havia canviat de nom i, en entrar-hi, també havia canviat de propietaris amb un desastre de resultat: el que havia estat una caseta amb jardí al costat del Ksar i del palmeral havia esdevingut un antre ple de mosques i caques de gat, almenys quan nosaltres ho vam veure. Per tant, vam fugir per cames i vam decidir de continuar cap al nord.

En arribar a Errachidia vam fer el que no s'ha de fer mai: quedar-nos al primer lloc. Quan l'endemà al matí descobreixes que el segon i el tercer dels hotels eren probablement millors i més barats fa molta ràbia, però feia moltíssima calor i els nens estaven una mica cansats, així que ens vam rendir fàcilment. 

Tot i que és un hotel preciós, és altament probable que no hi tornem per dos motius: va ser l'allotjament més car de tot el viatge (amb el súperdescompte que ens van aplicar vam sortir per 800DH per dormir i esmorzar) i perquè és l'únic lloc on vam conviure amb cuques (escarbats) més grans del que hi ha per les nostres terres. Els meus fills encara l'anomenen "l'hotel de luxe dels escarbats).

Allotjament a Agouti (Vall dels Aït Bou Guemez)

Avui un bon amic em deia que Marrakech s'ha convertit en una ciutat lowcost de "seudoaventureros y snobs en busca de su riad soñado". M'ha fet pensat molt. No he tingut la sort de poder conèixer el Marroc de fa vint anys i m'he hagut d'iniciar en el context que ara vivim i, tanmateix, m'ha fet sentir que té molta raó. Els meus viatges són una contínua recerca, en tots els aspectes (l'allotjament entre ells), i el que aquí em dedico és a donar consells pràctics per tal de treure ferro al fet de moure's amb nens. Però no he posat la meva ànima en aquesta sèrie d'articles sobre allotjament, he estat simplement funcional, i, malgrat que el meu gran amic Pablo m'anomena MontseBooking amb força raó, avui us entrego quelcom que guardo molt profund en els meus millors records, dos llocs que m'han fet sentir que m'hi podria passar molt de temps, dos llocs on m'amagaria del món si em calgués.

Allotjament a Demnate

A Demnate no s'hi allotja ningú, o almenys ningú que jo coneixi s'hi ha allotjat, perquè és un lloc aparentment " de pas" com també li passa a Ouarzazate (on ens encanta allotjar-nos, per cert). Tanmateix, es troba situat en un lloc estratègic i en algunes etapes va molt bé poder-hi fer nit. En el nostre cas veníem de la vall del Bou Guemez, passant per la vall del Bou Ouli i el nostre destí havia de ser la vall del Tessaout o Skoura, massa per fer en un dia (o almenys per la nostra petita família). 

Les primeres recerques d'allotjament per internet en aquesta zona van resultar bastant frustrants perquè l'oferta existent és, realment, molt cara per al nostre pressupost. Els llocs que trobàvem eren increïbles, però no al nivell de la nostra butxaca. Havíem, però, localitzat aquest allotjament amb una web no gaire completa i amb poques referències al Tripadvisor, però que semblava que podia encaixar. No van contestar als nostres emails (han tingut problemes amb la connexió) i ens hi vam presentar directament. Un encert. Serà el nostre lloc a la zona quan hi tornem, sense cap mena de dubte.

Allotjament al Dades

M'atreviria a dir que no hi ha lloc al Marroc rural amb més abundància d'allotjament, exceptuant Merzouga on ja és escandalós, que les Gorges del Dadès. És materialment impossible no trobar-hi lloc on allotjar-se, sobretot en una franja de pressupost mitjana. Per tant hi ha tant on escollir que resulta difícil i tot, és com plantar-se davant una prestatgeria plena de llibres, personalment prefereixo que em recomanin alguna cosa. El lloc de referència que ens han recomanat "els experts" és el Vieux Chateau du Dades, situat just abans del primer mirador i on hom viu la sensació d'allotjar-se dins les gorges. 

Però nosaltres som com el cul del Jaumet i ens feia gràcia allotjar-nos el més a prop possible dels "Dits de Mono" perquè des de la primera vegada que els vam veure ens van cridar l'atenció i teníem ganes de visitar-ne les gorges que s'han generat en aquestes formacions rocoses. L'Hotel Tamlalte és el més proper que vam trobar i no va estar pas malament.

Encerclant l'Atlas 2013: 00 Resum

Recorregut total: 3.915 km

Durada: 18 dies

Track del viatge

Tenim un magnífic record d'aquest viatge que vam fer amb els nens l'estiu del 2013 perquè ni era el primer cop que anàvem al Marroc en cotxe, ni anàvem amb una idea molt clara d'on aniríem a parar i tenia un factor que el feia decisiu per ser un gran viatge: iniciar-lo un parell de dies i acabar-lo un altre parell de dies amb els nostres amics de Melilla.

La idea principal era centrar-nos en l'Alt Atlas, encerclant-lo, creuant-lo i gaudint-lo. Ho vam aconseguir.

Allotjament a Skoura

La primera vegada que vam fer nit a Skoura, fent la "Ruta de les mil Alcassabes",  seguint el consell de nostre amic Pablo, vas ser un dels grans encerts del viatge. Allotjar-se en aquest palmeral no resulta senzill, o almenys no ho és reservar un allotjament a un preu raonable. O els allotjaments són massa senzills per anar amb nens i a l’hivern (tipus jaima en un jardí o alberg atrotinat) o els preus es disparen perquè la resta d’allotjaments han entès que es troben en un entorn màgic i han creat espais que “es fan pagar”. Després de molt mirar i amb resultats bastant decebedors, vam arribar al Sawadi, situat al merescut número 1 de Tripadvisor en aquell moment. El preu, però, no era econòmic (o no per als standards del país) perquè ens va costar 70€ la doble amb allotjament i esmorzar, 9€ addicionals per cada nen i també vam fer-hi el sopar. Tot plegat per uns 150€ que, en aquesta ocasió, vam donar per molt ben gastats. 

Allotjament a Azrou

L’allotjament per la zona d’Azrou, a excepció d’alguna casa que fan pagar gust i ganes, és força cutre i de totes les males opcions, imagino que en la nostra primera visita vam escollir la millor. El turisme és bàsicament interior o residual de la zona d’Ifrane, on es concentren totes les infraestructures turístiques. Igual que a Ifrane, Azrou demostra haver estat una ciutat molt més bonica fa un parell de dècades que no pas ara, que està sumida en una mena de letàrgia decadent. I dins d’aquesta letàrgia s’ubica l’hotel al qual vam anar a parar sense haver-ho previst, un lloc que ha viscut millors moments, però que tampoc és desaconsellable del tot.