Allotjament a Amtoudi

Graner d'Aguelluy

Hom pot arribar al màgic racó de l'Antiatlas on s'amaga Amtoudi Id Aïssa per moltes raons, però tothom qui hi arriba coincideix en què l'indret és PURA MÀGIA. Fer senderisme, banyar-se en tolls d'aigua cristalina gairebé tot l'any o sorprendre's amb els gravats rupestres poden ser algunes de les excuses. En el nostre cas, hi afegim la pura admiració dels dos Graners Col·lectius (Id Aïssa i Aguelluy) que s'alcen en aquest indret com dos esplèndids nius d'àligues, per nosaltres, el màxim exponent de l'arquitectura tradicional pública d'aquesta zona del Marroc.

El que està clar és que si acabeu a Amtoudi (cosa que recomano acaloradament) us allotjareu a l'alberg de Georges Roy, anomenat "On dirait le sud", com la cançó de Nino Ferrer, preciosa... Creieu-me: encara no coneixo ningú que no hagi sortit fascinat d'allà. I què té aquest allotjament que el faci tan únic? Per a nosaltres té l'essencial que tot bon allotjament necessita.

Allotjament a Oualidia

Pura gula...

Fins el passat mes d'abril, per mi Oualidia no existia més enllà del seu nom en algunes guies o en algun indicador de carreteres. Però, des de fa uns mesos, s'ha convertit en una passió que intentaré repetir. De fet, ja van dues vegades enguany. L'encant més reconegut d'aquesta localitat de la costa atlàntica marroquina és la seva llacuna litoral, i amb tota la raó perquè és un indret fantàstic i molt aconsellable per anar amb nens, però el nostre gran interès és el marisc. I és per això que l'allotjament que escollim té una importància immensa en aquest cas, sobretot si hi anem en família.

V de vehicle propi pel Marroc

Moments abans de la sortida

Decidir-se a baixar amb vehicle propi

Sobre aquest tema se'n podria escriure un llibre sencer però no pas per la dificultat que comporta la circulació sinó perquè el terme "aleatori" es va inventar a les fronteres marroquines. Res és igual dues vegades i les aparents millores del sistema acaben complicant-lo encara més (si és que això és possible). Però si encara us crida la curiositat saber què cal i com cal portar el vostre vehicle per fer el guiri pel Marroc, us n'intentarem fer una breu pinzellada. No prometem aclarir gran cosa.

Allotjament al Dades

M'atreviria a dir que no hi ha lloc al Marroc rural amb més abundància d'allotjament, exceptuant Merzouga on ja és escandalós, que les Gorges del Dadès. És materialment impossible no trobar-hi lloc on allotjar-se, sobretot en una franja de pressupost mitjana. Per tant hi ha tant on escollir que resulta difícil i tot, és com plantar-se davant una prestatgeria plena de llibres, personalment prefereixo que em recomanin alguna cosa. El lloc de referència que ens han recomanat "els experts" és el Vieux Chateau du Dades, situat just abans del primer mirador i on hom viu la sensació d'allotjar-se dins les gorges. 

Però nosaltres som com el cul del Jaumet i ens feia gràcia allotjar-nos el més a prop possible dels "Dits de Mono" perquè des de la primera vegada que els vam veure ens van cridar l'atenció i teníem ganes de visitar-ne les gorges que s'han generat en aquestes formacions rocoses. L'Hotel Tamlalte és el més proper que vam trobar i no va estar pas malament.

Allotjament a Imilchil

Qui viatja al Marroc i creua l'Atlas per primera vegada "acostuma" a fer-ho pel Tizi'n Tichka, des de Marrakech a Ouarzazate, i així ho vam fer nosaltres, de fet. Tanmateix, quan ja t'ha picat "el gusanillo moruno", passar per Imilchil és d'obligat compliment perquè és el carrefour de moltes vies que ascendeixen a l'Atlas (Todrà, Dadès, Tizi'n Isly i Tassent, Tounfite i Angfou, Anergui...). Com a població en sí mateixa no té res ara mateix que cridi especialment l'atenció (malauradament la seva Kasbah està en un estat lamentable) però tots els camins per arribar-hi són d'aquells que deixen bocabadat (sí, sí, ja ho sé, encara no hi he arribat per la pista del Dadès, però a la tercera va la vençuda). Com que nosaltres viatgem amb nens i fer aquesta travessia de l'Atlas en un dia és una mica massa perquè fem mil parades a fer fotos, estirar les cames o gaudir del paisatge, ens cal fer estació en aquesta població per fer nit i poder dedicar una estona als seus dos llacs.

Actualment hi ha múltiples allotjaments d'una qualitat similar, però l'Hotel Izlane és un referent a la zona i és famós per la seva bona cuina i la seva neteja, fet que vam poder corroborar.

Allotjament a Essaouira

I de l’infern al paradís,  va ser la primera impressió en arribar a Essaouira venint de la calor asfixiant a Taroudant... No és cap secret des d'aleshores que aquesta és una de les meves ciutats favorites al Marroc. Les opcions d’allotjament, tant a la medina com a l'exterior d'aquesta, són infinites i amb tota la gama de preus disponible. Així, hem provat quatre opcions (i quatre indrets) ben diferents on allotjar-se en aquesta ciutat i les seves proximitats:

1. Ghazaoua: a uns 8 km al sud en una zona molt tranquil·la i residencial.
2. Sidi Kaouki: a uns 20 km al sud en una platja que és la meca dels surfistes al país.
3. Fora de la medina d'Essaouira: molt a prop de la platja i amb possibilitat d'aparcar vehicle davant mateix.
4. Akermoud: a uns 40 km cap al nord al mig d'una infinita platja deserta i salvatge.
5. A dins la medina: just al cor d'aquesta medina tranquil·la i acollidora.

Voleu detalls?

Allotjament a Azrou

L’allotjament per la zona d’Azrou, a excepció d’alguna casa que fan pagar gust i ganes, és força cutre i de totes les males opcions, imagino que en la nostra primera visita vam escollir la millor. El turisme és bàsicament interior o residual de la zona d’Ifrane, on es concentren totes les infraestructures turístiques. Igual que a Ifrane, Azrou demostra haver estat una ciutat molt més bonica fa un parell de dècades que no pas ara, que està sumida en una mena de letàrgia decadent. I dins d’aquesta letàrgia s’ubica l’hotel al qual vam anar a parar sense haver-ho previst, un lloc que ha viscut millors moments, però que tampoc és desaconsellable del tot.