Encerclant l'Atlas 2013: 02 De Melilla a Azrou

De Melilla a Azrou sense gaires parades (24.06)

Etapa: 399 km - Link a Google Maps

Allotjament: La Perle d’Azrou

• 740 DH per una habitació quàdruple en Mitja Pensió
• Links: Web – Tripadvisor – Entrada al blog

Tips del dia: 

• Frontera: portar els papers d’importació del vehicle fets i els fulls blancs d’entrada ja emplenats.
• Oued Amlil: parada obligada per menjar la millor kefta del món.
• Passar per la N19: el millor camí des de Melilla fins a agafar l’autopista a Taourirt.
• Descans al Dayet Aoua: a 18 km d’Ifrane, un llac molt recomanable per parar a fer un descans i/o un pícnic.
• Telèfon mòbil: portar un terminal lliure i comprar una targeta de prepagament.

Autopista entre Taourirt i Fes

Avui hem tornat a matinar molt (tant que els nens gairebé s'arrossegaven), a les 6:30, per poder estar a la frontera el més d’hora possible i, sobretot, abans que arribi el vaixell carregat de marroquins que tornen a casa per passar les vacances amb les seves famílies. A les 7:20 hi hem arribat i ha estat increïble, ni que sigui per comparació. L’any passat vam tardar 6 hores en una odissea inenarrable, aquest any hem tardat 30 minuts com a molt. Ni un cotxe per arribar-hi.... els tràmits del passaport súper ràpids... la importació del cotxe... podria haver estat més ràpida si el policia no se n’hagués anat a esmorzar, però força bé igualment. Només hem hagut de buscat per la zona de “terra de ningú” algú que tingués pinta de “inspector d’aduana” perquè ens posés el segell al paper del cotxe.... i fora!!! Com sempre, em queda al tinter el pensament que cada vegada que creuo una frontera per entrar o sortir del Marroc els tràmits són diferents, no et pots confiar mai, allí es va inventar el terme "aleatori". Tanmateix, hi ha un parell de coses que cal tenir en compte per creuar més ràpid qualsevol frontera al Marroc:

• Segellat del passaport: és el primer tràmit que cal fer en tots els casos, és a dir, cal aparcar el cotxe entre la frontera espanyola i la marroquina i anar cap a la guixeta de segellat de passaports. Cal entregar el passaport i “la fulla blanca” emplenada per tal que el policia el segelli. El més pràctic és portar de casa les fulles blanques ja preparades perquè allà hi ha mil “chipis” que te les venen o s’ofereixen a “ajudar-te” si et veuen amb cara de dubte. (Si cliqueu aquí veureu que hi ha persones que les han escanejat i penjat a Internet, només cal descarregar, imprimir i emplenar. I si no, a les guixetes on segellen els passaports us en donaran gratuïtament). Cal estar presents tots els membres de la família, és a dir, que comproven que cada passaport correspongui amb la persona, no s’hi val deixar els nens dormint amb algú al cotxe. 

• Importació temporal del vehicle: Un cop segellats els passaports cal esbrinar quina és la guixeta del segellat dels papers del vehicle. No us puc donar cap pista, mai és la mateixa. Allà cal entregar la fitxa tècnica del vehicle, la carta verda de l’assegurança (de vegades) i el formulari d’importació del vehicle (es pot descarregar i omplir aquí). Un cop el policia ens retorna el formulari validat comença “la part divertida”: ens cal que el cap d’aduana ens posi el segell. El primer que cal fer, òbviament, és anar a l’oficina del cap d’aduana. Sempre hi ha un munt de cua, però que és per altres gestions, es tracta de fer-se trobadís amb algú i explicar-li el que necessitem. Si tenim sort, el cap de l’aduana estarà per allà i ens posarà el segell. Si no tenim tanta sort (sol passar...) ens tocarà anar per tot el pàrking fins que trobem al cap d’aduana. Això pot portar temps... 

El Dayet Aoua, un bon escenari per un pícnic

Just després de creuar hem parat a Nador a posar benzina a preu marroquí (8,43 DH/l) i a esmorzar uns bons ous ferrats, olives, formatget, molt de pa i te a la menta, la millor manera de començar el dia i tot plegat per 40 dh. El trajecte en cotxe ha anat bé i a les 10:15 ja estàvem agafant l'autopista a Taourirt i hem fet alguna parada a àrees de servei de l’autopista per descansar i jugar una mica als gronxadors per estirar les cames. A les 13:00 estàvem al Dayet Aoua, un llac a 18 km abans d’Ifrane, molt a prop de la carretera que ja coneixíem d’altres anys i que ens agrada molt. Hem fet un bon pícnic amb la taula i les cadires al costat de la riba del llac i ens hem estirat a fer la migdiada després de l'àpat fins que: 

1. Un cavall s’ha vingut a banyar al nostre costat. 
2. Unes cabres s’han dedicat a omplir-ho tot d’olives negres, la nostra manta inclosa. 
3. Dos gossos abandonats només feien que apropar-se. 
4. I... finalment... un ramat de vaques (i toros amb banyes ben llargues) han volgut passar per damunt nostre. 

Així que hem desistit, hem plegat veles i hem sortit en direcció a Azrou, a poc més de mitja hora on hem fet una parada per comprar una targeta de mòbil marroquí en el primer locutori que hem trobat. Portàvem un mòbil lliure i hem comprat una línia de prepagament de Maroc Telecom. La targeta ens ha costat 20 DH (2€) i hem fet una recàrrega de 50 DH (5€) que tenia una promoció de 3x1, de manera que ens han carregat 150 DH (15€). Així, els SMS surten molt més barats, es poden fer trucades dins el país molt econòmiques i es poden rebre les trucades dels avis que sempre volen assegurar-se que els nens estiguin bé (amb els nostres mòbils ens costa un ronyó aquest excés de protecció). Això sí, el terminal que portàvem era un mòbil molt antic del meu cunyat, d’aquells que es desplegaven, i que els darrers mesos havia utilitzat la nostra neboda en el seu procés d’inici de dentició, imagineu quin desastre d'aparell. Pel proper viatge n’alliberarem algun que no tingui marques de dents.

La Perle d'Azrou, un dels nostres llocs favorits al Marroc

Després d’això hem anat directes a la casa rural que havíem reservat. Aquí l’hem encertat de debò perquè Azrou és una zona amb abundància d’allotjament, però trobar un lloc agradable i a un preu correcte no és fàcil. La nostra darrera experiència a la ciutat va ser a l’Hotel Panorama, així que el llistó estava bastant baix. La Perle d’Azrou és una casa rural amb poques habitacions i hem estat els únics hostes (això és habitual en les èpoques en què viatgem), la propietària és encantadora, hem pogut escollir l’habitació i ens han muntat una piscina per als nens, que han gaudit a tope. Com a mínim en les properes 4 nits no hi haurà piscina enlloc, així que millor que se n’aprofitin... Uns magnífics anfitrions i un menjar totalment ecològic i cuinat amb molt d'amor han acabat de fer el dia complert.

Un bon sopar amb cuina marroquina amb un toc diferent

Altres etapes d'aquest viatge: cliqueu aquí!