Marroc amb avis i nens: 05 Essaouira - Oualidia

Dia 5 Essaouira - Oualidia 

Distància: 234 km 

Allotjament: Dar Dielna

Ruta a Google Maps

Els esmorzars acostumen a definir-me els dies, o almenys aquesta és la meva superstició quan estic de viatge. Així, l'esmorzar que ens van servir a la cuina - menjador del Riad Thaïs, a mesura que l'anaven elaborant, va ser el presagi d'un gran dia, gairebé dels millors del viatge (tot i que el meu pare no està completament d'acord amb aquesta apreciació). També vam tenir una molt agradable sorpresa en veure que al racó de lectura del Riad hi tenien imprès com a informació de consulta l'article que el nostre bon amic Pablo té publicat al seu blog sobre Essaouira, això demostra el bon criteri que impera en aquest establiment i el fa doblement recomanable.

Després de força visites a aquesta ciutat, per una o altra raó, mai no havia vist arribar els vaixells de pesca al port i en aquesta ocasió ho vam gaudir al màxim. El meu pare i el meu fill són aficionats a la pesca, així que estaven com dos peixos a l'aigua: anaven pel port amunt i avall entre les muntanyes de caixes de magnífiques sardines, sense perdre's cap detall d'aquell moment de bullici, només per això ja puc dir que va ser un gran dia. En teoria, els vaixells surten a pescar cada nit a excepció dels dissabtes i hom en pot veure la seva arribada a partir de les vuit del matí al port, i fins gairebé migdia hi ha un ambient ben interessant, no us ho perdeu.

Després de veure més sardines juntes de les que mai hem vist, vam portar als avis a fer les dues visites de rigor a la ciutat, la Skala del Port i la Skala de la Kasbah, les dues zones defensives de la muralla de la medina. Des de la Skala del Port, previ pagament de 10 DH per adult, hom té la perspectiva més coneguda i fotografiada de l'antiga ciutat de Mogador. Si teniu l'oportunitat d'anar-hi a la posta de sol, és el millor moment i la millor llum per fer unes fotos magnífiques. Són tan espavilats els marroquins que han posat dues petites escaletes de fusta en el punt exacte on utilitzar-ho de photocall: la primera escaleta la utilitza el fotografiat i la segona, el fotògraf. Tot un espectacle. No cal dir que vam bloquejar aquesta zona una bona estona fent totes les combinacions possibles de fotos que permeten sis persones. Les peces d'artilleria que hi ha al baluard fan les delícies dels grans i dels petits, tot i que en aquest darrer cas el més interessant per ells és pujar al damunt dels canons demandant una foto. Tenim fotos dels nostres fills cavalcant aquests canons que demostren com han crescut en els darrers anys... Arriscant-me a ser una mica prosaica, a la planta baixa del baluard hi ha uns lavabos que hom pot utilitzar sense risc de quedar-hi adherit per sempre més.

Des d'aquesta zona del port i creuant la Plaça Moulay Hassan, acostumem a prendre el primer carreró a l'esquerra, que ens porta directament fins a la muralla. Anirem seguint-la pel petit carreró que la separa de les primeres cases i arribarem a la rampa d'accés a la Skala de la Kasbah. Aquesta és un bona zona per aquells que tenen ganes de comprar souvenirs i no trencar-se gaire el cap: hi ha coses boniques, a un preu raonable i fixe, sense regateig. No busqueu vertadera artesania ni obres d'art, però hi ha coses ben boniques per emportar-se com a record, sobretot petits estris de fusta molt ben treballats. Si sou seguidors de Joc de Trons, és en aquesta zona defensiva on es va fer el rodatge que representava la ciutat d'Astapor amb aquella inquietant escena on li tallen un mugró a un soldat davant Daenerys... aixxxx. Mentre degusteu un petit bocí del turró d'argan que, de ben segur, us oferirà un venedor just a l'entrada, podreu passejar entre els canons i veure quin any i a quina ciutat van ésser forjats. És una bonica perspectiva i un petit passeig interessant.

Després de recollir les motxilles al Riad i el cotxe a l'aparcament proper al port, vam fer una parada molt necessària al "Carrefour Market" a la rotonda de sortida d'Essaouira per carregar de cervesa, ingredients per fer una bona truita de patates i uns filets de pit de pollastre arrebossats. Les avantatges de llogar casa de tant en tant són  que et permet preparar uns pícnics de luxe. I, tot seguint la preciosa carretera que va acompanyant la costa, amb les seves dunes litorals i els penya-segats salvatges, hem fet una paradeta per veure el Marabout de Sidi Chackal, situat en un petit promontori arran de platja que la marea alta transforma en una illa. Val la pena desviar-se pels 200 metres de pista des de la carretera per poder veure'l des del cim del penya-segat. I fer un aperitiu aprofitant la paradeta, clar.

Tanmateix, el vertader objectiu del dia (o gairebé del viatge) era el que anava a succeir en les properes hores... Havíem passat moltes vegades per l'autopista a prop, una vegada fins i tot vam intentar parar-hi a dormir sense èxit, però vam prendre consciència de la vertadera existència de Oualidia tot just fa gairebé un any, en el viatge de Setmana Santa de 2015 amb els nostre amics de Melilla. Ells tenien clar que era una parada obligada i, de fet, vam dimensionar la ruta per tal de poder-hi passar una nit i, creieu-me, va compensar l'esforç. Tant, que el meu company i jo teníem clar que hi havíem de portar els meus pares en aquest viatge i, tot i les dificultats de trobar un habitatge per una nit en aquest indret, vam llogar una magnífica casa que no oblidarem en molt de temps. Ens instal·làvem a la casa poc després de dinar i vam començar a gaudir-la fent una migdiada ben merescuda i una gran tetera compartida al sofà amb molta mandra al cos. 

L'encant més reconegut d'aquesta localitat de la costa atlàntica marroquina és la seva llacuna litoral, un indret fantàstic i molt aconsellable per anar amb nens. Així, vam sortir cap a la llacuna perquè els nostres fills anaven amb la idea de fer un passeig en barca com el que ja van fer per Setmana Santa, però la marea alta, el vent i el refredat de la meva mare no van ajudar, i ens vam trobar sense barques i sense excursió. Tanmateix, al costat del petit "passeig marítim" s'instal·len els qui venen marisc amb una petita parada dels seus productes, per nosaltres el vertader motiu de l'excursió. No té pèrdua perquè si no estan allà us perseguiran en qualsevol moment pel carrer amb les seves motocicletes carregades de mercaderia, no tornareu amb les mans buides de ben segur.

Cal negociar per obtenir un bon preu però el marisc és tan fresc i els preus tan raonables que en sortireu encantats de la vida. En el nostre cas vam trobar una mica de tot a excepció del que a mí més m'agrada: la cabra de mar (centolla o araignée de mer). Tanmateix, el noi a qui vam comprar la resta ens va dir que quan baixés la marea ens portaria els dos espècimens que volíem. Vam aprofitar l'estona per tornar a la casa i fer una grandiosa truita de patates i la resta de pícnic per a l'endemà. Mentre el meu company i el meu fill van tornar al port a buscar els tan desitjats crustacis al cap d'una estona, vam esclavitzar el meu pobre pare a obrir les dues dotzenes d'ostres que havíem comprat.

Va ser ben curiós quan, en arribar al port, el noi que ens portava les cabres de mar es va sorprendre en veure que havíem tornat a buscar-les. Això és que no em coneix ni a mi ni a la meva passió per rosegar les potes del marisc. La resta del vespre va ser un somni: vi blanc, moltíssim marisc, unes vistes de la llacuna espectaculars i la millor companyia. Per mi, el millor dia. Tot i que el meu pare no opina el mateix perquè a ell li va tocar obrir TOTES les ostres.

Tips de consells:

• Consumir alcohol: he esmentat, com qui no vol la cosa, que vam parar a comprar unes cerveses. Pot semblar un comentari d'allò més normal si hom ho mira amb ulls europeus, però cal tenir en compte que el Marroc és un país de confessionalitat musulmana i que les seves creences els impedeixen de beure alcohol i de consumir productes provinents del porc, com bé sabem. Tanmateix, al Marroc és possible comprar i beure alcohol i no hi ha problema en fer-ho sempre que es faci amb discreció i el màxim de respecte envers els seus costums. A les zones turístiques és possible prendre una cerveseta o una copa en alguns establiments que tenen llicència (normalment grans hotels) però el més habitual és que en establiments de menor tamany, en restaurants o fora de les grans poblacions això no sigui possible. Així, si hom vol prendre una cervesa, de vegades la millor solució és anar-la a comprar a la botiga i beure-la amb discreció. Fins fa un parell d'anys era tan senzill com anar a qualsevol hipermercat (Marjane, per exemple) i dirigir-se amb el passaport a la "cava", on es podia trobar una gran varietat de begudes alcohòliques de major o menor graduació, nacionals o d'importació. Però fa un temps l'empresa va decidir de no oferir més aquests productes i aquells qui en volien adquirir ho havien de buscar en altres establiments, coneguts pels locals però no tant pels turistes. En aquest viatge, però, vam descobrir amb gran alegria que als supermercats "Carrefour Market", abundants i repartits per la geografia, en tenen un bon assortit i sense necessitat de presentar el passaport (o potser no ens el van demanar perquè era bastant obvi que no érem marroquins). L'únic que cal tenir en compte és que la "cava" és un espai amb les seves pròpies caixes de pagament i una sortida directa al carrer, de manera que no es poden comprar les begudes i continuar passejant amb elles per la resta del supermercat. El millor és fer la compra d'alimentació general i, finalment, comprar les cervesetes o un vinet abans de pagar tots els productes a les caixes de la cava, on teniu assegurat que hi haurà molta menys cua per pagar. Després de la compra, dependrà de l'enginy de cadascú per trobar el lloc adequat per beure-ho i a la temperatura adequada. D'això en podríem escriure un capítol sencer (no descarto fer-ho).

• Comprar i cuinar marisc: per comprar el marisc només cal apropar-se a la platja i ja veureu les paradetes improvisades sobre unes caixes o a la pròpia moto. Cal donar una volteta per veure què s'hi ofereix i començar el procés. Abans de començar us podeu aventurar a tastar uns eriçons de mar frescos que us oferiran els propis pescadors, els obriran amb unes tisores i, amb una dubtosa cullera comunitària, podreu degustar el delicat sabor a mar que tenen. Si de cas, després us encomaneu a la Verge per no pensar en quina dècada es va produir la darrera neteja de la cullera (per la propera vegada, prometo recordar de portar cullereta pròpia). El fruit de les nostres negociacions en "matèria marisquil", i previ pagament de 250 dh, van ser: 2 dotzenes d'ostres, 2 dotzenes de navalles, 1 sac de musclos, 1 dotzena de conchafina i 2 cabres de mar. Per cuinar-ho, l'única precaució és tenir sal marina i llimones suficients, la resta és ben senzilla i aquest és el principal avantatge de llogar una casa: poder-hi cuinar com si estiguessis a casa teva mentre prens una copeta de vi blanc. Les ostres es van fer la meitat crues i l'altra meitat a la brasa perquè a mi crues no m'agraden; les navalles i les conchafines a la planxa; els musclos al vapor; i les cabres de mar bullides amb una gran quantitat de sal. Tot deliciós.

• Llogar una barqueta per la llacuna: com que per aquí acostumem a parlar de viatjar amb nens, almenys aquest petit consell dedicat a ells (bé, i també als més grans que també en gaudiran un munt). El millor moment del dia per fer-ho és pel matí, perquè hi ha la marea baixa, i trobareu les barquetes a les platges de la llacuna on us esperaran per tal de negociar un preu i sortir a fer un tomb. A veure, perquè ens entenguem: és una tu-ris-ta-da. Però també és un gustàs que et portin a fer un tomb per les aigües tranquil·les de la llacuna durant una hora, veient les nanses on hi ha el marisc o els mol·luscs que s'hi cultiven i també l'antic palau de Mohammed V (que està prohibit fotografiar, per cert!). Diria que vam pagar uns 250 dh per una passejada d'una hora i érem una bona colla de gent a dins la barca, sis o set. El meu fill es va quedar amb ganes de seguir l'oferiment del nostre barquer, que ens volia convèncer per fer una volta de mig dia amb sessió de pesca inclosa. Un altre any serà.

PD. No us espanteu, aquesta no és la barqueta que us portarà a donar un tomb. Són molt més "turístiques", tunejades i carregades d'ornaments tals com flors de plàstics multicolors.

Per altres entrades i consells del mateix viatge: cliqueu aquí