Dia 4 Télouet - Essaouira
Distància: 397 km
Allotjament: Riad
Thaïs
Quan viatjo tinc insomni, no ho puc evitar. És per
això que sempre porto alguns llibres i la
meva inseparable llanterna frontal (gran consell del meu bon amic Pablo en
un viatge al Toubkal), que em permet de llegir mentre el meu company i els nens
dormen. I aquella nit a Télouet va ser especialment moguda, considerant que ens
trobàvem a dos dies de les eleccions locals, a la recta final de la campanya i
en un allotjament propietat de l'alcalde i candidat a la reelecció. Fins a
altes hores va ser un anar i venir de gent, i això em va desvetllar de tal manera que
gairebé no vaig dormir. Però com que soc una persona molt positiva, tenir
l'oportunitat d'estar mirant per la finestra al cap d'unes hores em va oferir
una magnífica recompensa: una lluna plena en un nit amb un milió d'estrelles
sobre l'altiplà on es situa Télouet i la seva Kasbah. Oníric.
 |
| Una mica de surrealisme africà |
Menys poètic va ser el meu cansament de bon matí quan esmorzàvem a la
jaima, però us garanteixo que un te verd ben carregat m'omple
d'energia per unes quantes hores. A les 8:40 sortíem de Télouet i a
les 9:10 arribàvem a la N9 gairebé a l'alçada del Tizi'n Tichka. Gas a fons (és
un dir...) i amb una breu paradeta en l'àrea de servei de Chichaoua arribàvem a
la platja del Sidi Kaouki a les 16:00h. I, un cop allà, una mica de relax,
perquè aquest era un dels destins que els nens havien introduït al ruta i que
volien compartir amb els avis.
La platja de Sidi Kaouki, a uns 18 km al sud
d'Essaouira, objectivament, no té gran cosa sobretot considerant que a la
primera part de la platja hi ha innombrables pesats que ofereixen voltes en
dromedari, cavall, quad o a la seva pròpia grupa, si cal. Per si queda algun
dubte: NO, no m'agraden "els residus" que deixen els quadrúpedes a la
sorra de la platja i tampoc m'agrada l'olor, el soroll i l'agressió que suposen
els quads a les platges o les dunes. Ja està dit. Però superada aquesta primera
part i enfilant la sorra en direcció sud, podreu gaudir d'un magnífic passeig per una preciosa platja que acabarà esdevenint gairebé
salvatge.
 |
| Platja de Sidi Kaouki |
És allà on seureu tranquil·lament i degustareu aquell
aperitiu que heu preparat amb premeditació maliciosa: unes crêpes (comprades a
Essaouira si n'heu tingut ocasió) si és mig matí o l'hora de berenar o unes
cervesetes i unes olives si us agafa a migdia. Però, no ens enganyem, el que
vertaderament els interessa als nostres fills no és l'observació del marabout
ni el passeig per la platja: el que els encanta d'aquest indret és que es
tracta de "la meca del surf" al Marroc. Sobretot del kitesurf, espectacular modalitat en la qual els surfistes es
propulsen amb una mena d'estel. El que està assegurat en un 99,9% de
probabilitats a l'estiu és que hi farà vent, els corrents Alisis, que tant bé
li van anar a Cristòfol Colon, hi són presents i amb quina intensitat. No tenim
ni una foto en la qual no ens mengem els nostres propis cabells, especialment
jo mateixa que tinc un matoll llarg, arrissat i gairebé salvatge.
Des de la
nostra primera visita a la Kàbila de Beni Chiker on els nostres amics Paqui
i Lolo tenen la seva caseta ens hem tornat uns fanàtics de les
sardines. Considerant que la meva mare és malaguenya de naixement,
les sardines que ens vam demanar al xiringuito al costat del marabout de Sidi
Kaouki ens van reconfortar cos i ànima. Els nens van optar per uns spaguettis i
no ens hi vam poder negar després de les hores que portàvem tancats al cotxe,
ja se sap que allà on hi hagi pasta i pizza... Per 220dh vam dinar els sis amb
tots els extres: bon peix, bones patates fregides, spaguettis comestibles,
setrilleres demencialment brutes i... gats, molts gats!!! Aixxxxx.... ja feia
temps que no parlava del poc que m'agrada tenir gats rondant-me les cames
mentre menjo (i això em recorda
un dels pitjors dinars de la meva vida...).
Cap allà les 19:00 deixàvem el cotxe al parking del costat de la Plaça
Moulay Hassan i, carregats amb les motxilles, arribàvem al riad on acostumem a
anar, que sempre fa les delícies dels nostres acompanyants. La meva mare
arrossegava un refredat de campionat (gentilesa de l'aire acondicionat de
Ryanair), així que, després d'una dutxa reparadora, vam aprofitar per fer
algunes poquetes compres (olives i salsa harissa especialment), sopar unes
crêpes bretones i vam anar a dormir d'hora. L'endemà ens esperava una de les
meves activitats favorites del viatge...
Tips de consells:
- Autopistes i àrees de servei: m'arrisco a explicar obvietats, ho sé, i em disculpo abans de començar, però és que moltes vegades m'ho han preguntat. SI, al Marroc hi ha autopistes. És més, l'estat de les autopistes i, sobretot, el preu dels seus peatges, a nosaltres (catalans) ens semblen una vertadera meravella caiguda del cel. La xarxa al Marroc s'estén per la costa de nord a sud des de Tànger fins a El Jadida, i d'est a oest des de Rabat fins a Oujda (gairebé a la frontera amb Algèria). Hi ha dos brancals que connecten des de Casablanca amb Marrakech i, recentment, amb Beni Mellal. Quan en el vostre trajecte hi hagi possibilitat d'autopista, no ho dubteu, es la millor opció: hi ha poc trànsit (a excepció de les variants de Casablanca i el terrible By-pass de Rabat), els peatges són econòmics i les àrees de servei són magnífiques. Aquestes són totalment europees en la seva concepció i sempre hi trobareu una benzinera, un bar, un restaurant, botiga, zona de pícnic, lavabos i una mesquita. Mereix una consideració apart allò que ells anomenen "via exprés" (sobretot el tram que uneix Chichaoua amb Essaouira): té la secció d'una autovia de dos carrils per cada sentit i una autèntica plaga de rotondes on hom mai sap qui té preferència; passa per l'interior d'infinites poblacions i els controls de gendarmeria hi proliferen com els rovellons al Pirineu a la tardor. Un malson fet carretera, però tanmateix és més ràpid que una carretera convencional (compte amb els radars!).
- Allotjament a Essaouira: No és cap secret que aquesta és una de les meves ciutats favorites al Marroc i que, sempre que puc, procuro fer-hi parada d'una nit. Les opcions d’allotjament, tant a la medina com a l'exterior d'aquesta, són infinites i amb tota la gama de preus disponible. En funció de la companyia amb la que viatgem escollim la zona de l'allotjament i, d'aquesta manera, hem provat quatre opcions (i quatre indrets) ben diferents on allotjar-se en aquesta ciutat i les seves proximitats. En aquesta ocasió, amb els nens i els meus pares, teníem clar que havia de ser a la medina, però en aquest enllaç podreu veure detalladament els inconvenients i els avantatges de cadascuna de les zones.
 |
| Campanya a Essaouira |
- Campanya electoral: es va donar la
casualitat que el nostre viatge va coincidir amb el final de la campanya
electoral i també amb el dia de les eleccions locals. Vam viure la campanya de
molt a prop en tres ocasions i, realment, tot plegat ens va semblar molt
curiós, sobretot als meus pares. Al Marroc, sobretot en les zones rurals, hi ha
una part important de la població que no sap llegir i, per tant, els diferents
partits polítics s'identifiquen amb un dibuix que simbolitza part del seu
programa. Així, la població identifica ràpidament el grafisme (balança, rosa,
tractor, espiga de blat, etc.) amb el programa o ideari d'aquell partit. A Télouet, tranquil·lament asseguts a
la jaima a peu de carretera mentre sopàvem, van aparèixer tres ranxeres a tota
velocitat, carregades de gent, tocant el clàxon i, literalment, omplint la
calçada i els voltants amb petits papers blancs d'uns 10x7 cm. Moguts per la
curiositat, en vam collir algun de terra i vam poder veure que es tractava del
partit "de la balança" que estava fent campanya. Aquell mateix vespre
a Essaouira, vam poder veure la
segona modalitat d'actes de campanya: el que nosaltres assimilaríem a una
manifestació: un munt de gent darrera d'una pancarta (o vàries) corejant els
eslògans que es cridaven (literalment...) en un megàfon. La diferència? Els
timbals i la gent ballant. El soroll era esfereïdor i la densitat de gent
també. Ens vam topar diverses vegades amb aquesta manifestació per la medina
(donava la sensació que feia un recorregut circular) i vam tenir algunes
dificultats per sortir-ne. L'endemà, quan anàvem d'Essaouira a Oualidia, vam veure davant la seu d'un dels partits,
diria que era el de l'espiga, com les ranxeres (i també furgonetes i camionets)
carregaven tanta gent en el seu interior que posaven a prova les lleis de la
física. El punt en comú de tota la gent? La gorra i la samarreta blancs i les
mans carregades dels paperets amb el símbol del partit. Imaginem que anaven a
empaperar el terra de les poblacions durant el dia. També vam poder corroborar
que no existeix la jornada de reflexió.
 |
| Estat del carrer en campanya |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!