Marroc amb avis i nens: 03 Skoura - Aït Ben Haddou - Télouet

Dia 3  Skoura - Aït Ben Haddou - Télouet        

Distància:  159 km

Allotjament: Auberge Télouet

Ruta a Google Maps

Maons de fang assecant-se

Un bon esmorzar és sempre preludi d'un gran dia, i us garanteixo que aquest va ser un dels dies del viatge que més va sorprendre els meus pares. Després d'acomiadar-nos d'en Soufiane i de prometre que tornaríem aviat (promesa que no ens pesarà gaire d'acomplir) vam conduir el cotxe per l'interior del Palmeral d'Skoura. Us recomano molt de fer aquesta petita ruta: des del "centre" d'Skoura cal agafar un dels camins que s'endinsen en el Palmeral i anar seguint les fletxes vermelles. Pot semblar una indicació molt vaga, però no ho és: si sou rigorosos seguint aquestes fletxes tindreu l'oportunitat de veure la vida diària dels habitants d'aquesta zona, una de les coses que més m'agraden: les petites botigues, els agricultors, la canalla que va a escola, les dones rentant plats i roba als regs, també els petits maons de fang i palla assecant-se al sol... Tot això pels petits camins perfectament transitables en un turisme i a l'ombra dels milers de palmeres que us menaran fins a la Kasbah Aït Abou, la més alta del Palmeral i destí final, com per art de màgia, de les fletxes vermelles.

Aquesta preciosa Kasbah havia funcionat com a allotjament fins no fa gaire però les seves condicions eren bastant justetes així que, actualment, estan millorant molt les seves condicions gràcies a l'esforç del seu propietari per recuperar-la i tornar a dedicar-la a l'allotjament de viatgers amb més comoditat. Per uns poquets dirhams (20 dh per adult) la podreu visitar en la seva companyia i gaudir des de la seva terrassa d'una vista inigualable del Palmeral amb l'Atlas a l'horitzó que, per si sola, ja mereix la visita. 

Pura arquitectura tradicional

A més, per l'interès del meu pare (paleta jubilat) i per les ganes de comunicar del propietari (paleta en actiu), la visita es va convertir en una classe magistral sobre "Tadelakt" (estuc a la calç) que, com us podeu imaginar, va ser una delícia també per a nosaltres. L'escena amb mi fent de traductora entre ells va ser ben simpàtica i la petita visita als bungalows que estan construint per allotjar famílies al costat de l'hortet va ser reveladora, seran preciosos i molt recomanables quan estiguin acabats.

Kasbah Amridil

Després, vam retornar cap a la nacional i ens vam endinsar de nou al Palmeral per visitar la Kasbah d'Amridil, coneguda per sortir en els bitllets de 50 dh darrera la imatge de Hassan II, pare de l'actual rei. La grandíssima astúcia i picaresca marroquina ha generat una situació de vertader surrealisme africà: quan ets a punt d'arribar-hi, a uns 300 metres, et trobes davant la kasbah amb dos camins possibles, dos parkings possibles, dos accessos i dos individus jurant que aquell és l'accés autèntic, en fi...ja us ho podeu imaginar. Ens vam inclinar per la part de la kasbah des d'on es pot emular la foto dels bitllets. L'interior de la kasbah es troba força deteriorat però, tanmateix, hom pot transportar-se fàcilment al moment en què estava habitada per una grandíssima família. Tenen un petit racó del pati interior amb eines tradicionals i estris domèstics que resulta interessant per als nens i per als adults.

Racó amb eines tradicionals

La nostra següent parada va ser Aït Ben Haddou, on ens vam fer "la típica foto" des de la llera del riu (tant nosaltres com els meus pares ja coneixíem aquest ksar i no ens calia tornar-hi a entrar) i vam dinar en un dels molts albergs que hi ha i que tenen una oferta gastronòmica molt similar. Després de preguntar al cambrer l'estat de la carretera cap a Télouet, vam enfilar camí, ja que La Vall d'Ounila era, per nosaltres, el vertader objectiu del dia.

Poblet a la Vall d'Ounila

La Vall d'Ounila, tot i que no es pot considerar una alternativa a la N9 que passa pel Tizi'n Tichka perquè es tracta d'un recorregut molt més llarg en temps, és imprescindible si hom va de Marrakech a Ouazazate, o a la inversa. Així, aprofitant que anàvem de tornada i en direcció a la costa, vam enfilar en direcció nord la carretera que puja per la Vall d'aquest riu fins a Anmiter, on la carretera gira cap a l'est per l'altiplà on trobarem Telouet. El recorregut des d'Aït Ben Haddou a Télouet és d'uns 45 km, els quals, en teoria, estan asfaltats en la seva totalitat i va ser durant molts anys una de les pistes terrorífiques per als amants del 4x4. L'any 2009 es va acabar el seu asfaltat però actualment el primer tram que es va acondicionar (des de Telouet a Anmiter) per l'altiplà i molt proper a la llera del riu té l'asfalt completament desaparegut, tot i que és transitable amb un turisme si ho circula amb precaució. En les dates de la visita que relatem s'estava preparant la base per a asfaltar-la de nou. El trajecte des d'Aït Ben Haddou, fet amb molta calma, el fareu en 1,5 hores.

Avis i néts gaudint de la Vall

Aquesta carretera és preciosa pels paisatges que ofereix, pels desnivells que permeten veure el riu, els petits poblets al fons on hom hi pot veure la vida quotidiana dels seus habitants i, sobretot, les precioses kasbahs de fang que cada vegada són menys visibles per la seva imminent degradació. I quedar-nos a dormir a Télouet, que era una de les apostes d'aquest viatge, i un dels riscs considerant que hi anàvem amb els avis. Per suposat, la visita a la Kasbah Glaoui va compensar totes les corbes i bonys de la carretera, no us la perdeu. Per 20 dh cada adult podreu veure aquesta preciosa Kasbah que, malauradament, cada vegada està més degradada. Un dels nois de l'alberg (tan si volíem com si no) ens va acompanyar en la visita, tot i que les altres vegades que hi hem anat ho hem fet pel nostre compte sense cap mena de dificultat.

La kasbah Glaoui des de l'Alberg

I l'Alberg de Telouet va ser "la cirereta" del dia... No tot podien ser llocs tant magnífics com el nostre refugi d'Skoura, també volíem que els meus pares "visquessin" una mica algun allotjament del tipus que habitualment acostumem a utilitzar en els nostres viatges. No us enganyeu, aquest allotjament està molt bé considerant el lloc on es troba, fins i tot teníem bany a dins les habitacions i una petita saleta d'estar comuna a les dues habitacions, més no es pot demanar. Però hauríeu d'haver vist la cara de la meva mare quan va veure que, en ésser els únics hostes, l'indret on havíem de fer els àpats era la jaima de davant l'Alberg, una mena de local social del poble, però a la marroquina.  

En arribar a la jaima, alguns dels senyors que estaven literalment adormits als sofàs van ser convidats a marxar per tal que poguéssim seure nosaltres. Va ser una situació simpàtica i, en honor a la veritat, vam menjar magníficament perquè, està comprovadíssim, en aquestes valls d'alta muntanya les verdures són espectaculars (això mateix ja ho vam comprovar a la Vall dels Aït Bou Guemez i a la Vall del Tessaout).

Tips de consells:

• Arquitectura de terra: aquesta tipologia de la construcció tradicional a nosaltres ens té el cor robat, suposo que es tracta de deformació professional, i va bé tenir una lleugera idea dels diferents tipus de construccions que us trobareu, com ja us vam explicar aquí. Tanmateix, les millors referències les trobareu a la web i els llibres de Roger Mimó, un català afincat al país des de fa molts anys, una persona que s'ha preocupat molt per la degradació que està patint el patrimoni del sud del Marroc. També tenim total i absoluta fascinació per la feina que està realitzant la magnífica arquitecta marroquina Salima Naji que, amb els seus llibres i les seves obres de reconstrucció, està contribuint no només a mantenir aquest patrimoni, sinó també a potenciar-lo i a valoritzar l'ofici dels mestres artesans, els "maalems". En els nostres viatges hem visitat nombroses edificacions que ha restaurat i la nostra admiració no fa altra cosa que augmentar.

• Elecció tipus del vehicle de lloguer (o propi): Quan diem que anem al Marroc sempre ens fan dues preguntes. La primera: aneu al desert? (Ho confirmem: al Marroc TAMBÉ hi ha altres coses). I la segona: portareu un tot-terreny, no? NO, NO CAL UN 4X4, a no ser que l'objectiu sigui fer pistes de muntanya. La xarxa d'autopistes es magnífica (allà on n'hi ha), la de carreteres nacionals és acceptable i es pot circular amb un turisme i amb prudència per totes les carreteres asfaltades. I allà on no hi ha asfalt normalment es tracta de pistes molt transitades que connecten poblacions i que els marroquins utilitzen i mantenen, així que s'hi pot circular amb qualsevol vehicle. De fet, de vegades, és molt millor una pista mantinguda que una carretera amb l'asfalt deteriorat. Per altres qüestions relacionades amb anar al Marroc en vehicle, us recomano que doneu un cop d'ull aquí. 

• Preguntar l'estat d'una carretera o d'una pista: és quelcom al que ens hem acostumat en tots els trajectes, fins i tot en els que coneixem d'altres vegades. Al Marroc les vies de comunicació poden variar molt d'un any a l'altre tant de manera positiva (han millorat l'asfalt) o negativa (les darreres pluges s'han emportat l'asfalt, la pista o la carretera sencera...). Així que és prudent preguntar abans d'endinsar-se en un recorregut que pugui tenir algun punt delicat. Una altra cosa és el que interpretem de la resposta que ens donin, de vegades confusa, de vegades exagerada o, moltes vegades, simplificada. En la darrera part d'aquesta entrada  us feia un resum/traducció del que podeu interpretar de la resposta que obtindreu quan  pregunteu per l'estat d'una carretera o pista.

El meu fill i un pany bereber

Per altres entrades i consells del mateix viatge: cliqueu aquí