26.06.10 Dissabte
A la planificació inicial, la visites del dissabte havien de ser pel Cairo Islàmic i les visites al Barri Copte estaven previstes pel diumenge per la oportunitat que suposa poder veure una litúrgia ortodoxa en viu. En la nostra anterior visita, el mes de març de 2007, va coincidir en diumenge i va ser molt interessant i ens hauria agradat repetir-ho amb els nens i els meus pares.
Malgrat això, el dia anterior ha estat cansat i amb el sopar a El Azhar Park hem anat dormir força tard i volíem estar al 100% per veure el Cairo Islàmic, un dels principals motius que m’impulsaven a tornar a Cairo aquesta vegada. Per tant, decidim canviar l’ordre de les visites considerant que el dia al Cairo Copte és més lleuger i reservem forces per a l’endemà.
07:30 Matinem una mica
Tots cansats però amb moltes ganes de veure coses noves, esmorzem al fantàstic buffet amb tota calma i parlem una mica dels plans del dia. Els meus pares es deixen portar i es mostren una mica encuriosits pel fet d’anar en Metro. Ens truquen de l’agència per confirmar l’hora en què recolliran els meus pares per anar a veure l’espectacle de Llum i So a les Piràmides.
 |
| El metro de Cairo a l'estacio de Mar Girgis |
El Metro de Cairo és l’unic que hi ha en tot el continent africà i, entre els turistes de viatges organitzats i els fòrums de viatgers, s’en parla com si fos el “Triangle de les Bermudes”. Puc confirmar que no és pitjor que altres metros que hem utilitzat en ciutats Europees.
Té dues línies que donen un gran abast al territori i l’únic “inconvenient” d’aquest metro per als turistes que s’allotgen al centre és que l’únic trajecte que té una mica d’utilitat és de l’estació de Sadat (situada a Midan Tahrir) fins a la de Mar Girgis (Old Cairo o Barri Copte). És un curt trajecte de 10 minuts que en taxi suposaria més de mitja hora i resulta còmode i pràctic. A la resta de destins eminentment turístics no hi ha parades de metro properes.
Fa anys que es parla de la construcció d’una nova línia, la qual es troba ja grafiada en tots els mapes i plànols, i serà fantàstica per a visitar la ciutadella, Khan-al-Khalili, etc. Però quan preguntes a algú quan falta perquè la obrin, la resposta és invariable: l’any que ve. Exactament la mateixa resposta que quan hom pregunta pel nou Museu a les Piràmides.
A continuació poso un plànol del metro que he tret de http://www.johomaps.com/ que m’ha semblat interessant pel fet d’ésser bilingüe (àrab i anglès). No hi ha grafiada la tercera línia…. Però fins que no existeixi realment no em sembla útil de grafiar-la per evitar confondre als possibles visitants.
 |
| Plànol bilingüe del Metro de Cairo font: www.johomaps.com |
A l’estació de Sadat, sota la plaça Midan Tahrir, el vestíbul del metro és enorme (i molt útil a l’estiu per creuar la plaça fàcilment, a l’ombra i sense posar el cos en perill en creuar el carrer) i els indicadors estan en àrab i anglès. Cal comprar els bitllets a les guixetes i el preu és 1LE per als adults i 0,5LE per als nens (no està clar a partir de quina edat paguen) i no suposa cap mena de dificultat més enllà d’entendre que als egipcis els costa força fer cua d’una manera endreçada. Cal conservar el bitllet fins la sortida perquè s’ha de tornar a introduir al torniquet per poder sortir i no és possible quedar-se’l com a record perquè se’l “menja” la màquina.
Els trens normalment són de 6 vagons i els dos primers són exclusivament per al sexe femení, la resta són mixtes. En entrar al vagó els meus pares s’han sorprès molt pel fet de veure que dos senyors s’aixequessin i cedissin el seu lloc per tal que la meva mare i el meu company amb la nena a la motxilla poguessin seure. Com ells mateixos han dit: “Feia vint-i-cinc anys que no veia això”.
La sortida de l’estació de Mar Girgis està just davant de la porta per accedir al Barri Copte de Cairo, només cal creuar el carrer, tal com s'observa a la fotografia.
 |
| A l'esquerra: estació Metro Mar Girgis A la dreta: Barri Copte |
09:30 Barri Copte o Old Cairo
Malgrat que actualment gairebé el 90% de la població a Egipte és musulmana, aquest país va ser cristià durant la dominació romana i el Barri Copte es situa sobre les runes de l’antiga fortalesa de Babilònia del segle III.
L’horari d’obertura a tots els llocs de culte és de 9:00 a 16:00 i l’entrada és gratuïta, excepte en el cas del Museu Copte, on es paga una entrada de 40LE i el seu horari és de 9:00 a 17:00. És permesa l’entrada a les esglésies durant el culte dels diumenges, però cal fer-ho, òbviament, amb tot el respecte i silenci que l’ocasió mereix.
En la nostra primera visita anàvem acompanyats d’un guia, un noi musulmà que ben poca cosa ens va explicar i, a més, no va gosar entrar a cap de les esglésies. Ens feia una breu explicació a l’exterior i ens deia “tiempo libre para visitar y hacer fotos, hay poco que ver, en quince minutos nos vemos”. Vam sortir decebuts, en certa manera, per no poder visitar un lloc tan interessant amb la calma que mereixia i teniem molt clar que quan tornéssim ho faríem al nostre propi ritme.
Església Suspesa o de la Verge Maria
Construïda sobre la Porta de l’Aigua de l’antiga fortalesa romana de Babilònia és datada de l’any 690, però es creu que es fonamentà sobre un temple anterior del segle III. S’accedeix a través d’un pati ornat amb rajoles amb formes geomètriques amb una filera de palmeres fent filera just al centre i fins l’inici de les escales d’accés al temple, on hi ha uns curiosos quioscs on es poden comprar CD’s de música litúrgica i làmines dels darrers popes ortodoxos.
La nostra visita al pati i al temple s’ha produït entre les obres que hi estan fent i, per tant, ho hem vist tot cobert per una espessa capa de pols o de plàstics… Malgrat això, la coberta d’aquesta església, de fusta i amb la forma d’una barca invertida, és igualment impressionant, igualment l’iconostasi darrera el qual hi ha l’altar major on es produeix la litúrgia, el millor d’Egipte segons es diu. Resulta molt curiós de veure la columna de basalt negre entre les altres onze de marbre blanc, Judes Tadeu entre els apòstols segons diu la història.
Església de Sant Jordi
En realitat es tracta del recinte d’un convent on encara hi ha unes quaranta monges i només es visita la gran sala i una petita capella en un nivell inferior que s’accedeix des de l’exterior. Es creu que es construí com a palau dels mamelucs i, posteriorment durant el segle XV, transformat en temple cristià.
Jo crec que Sant Jordi és el més reivindicat en molts llocs, tothom ens el fem nostre… a Catalunya…a Turquia… a Egipte… En fi, que jo vaig néixer el dia de Sant Jordi i també el reivindico, doncs.
S’accedeix a la gran sala circular a la part superior d’un llarg i monumental tram d’escales i l’altar major té un icon de Sant Jordi, amagat darrera l’iconostasi. En la nostra visita de l’any 2007 vam poder accedir durant la litúrgia a tota la planta circular de la sala gran. En la visita d’enguany, únicament l’hem poguda veure des de la cadena situada a uns tres metres de la porta d’accés.
En sortir, i baixar un nivell per les escales exteriors, hem entrat en una petita capella amb tota mena d’objectes artesanals dedicats al Sant i on, també, s’exposa la columna on es diu que l’hi van decapitar.
Monestir de Sant Jordi
Sortim del recinte per tornar-hi entrar al cap d’uns metres, fent camí cap a la Sinagoga. Els carrerons d’aquest barri estan nets i cuidats, amb llibres en venda exposats a les parets i una macrobotiga de souvenirs que fa por de veure: pel tamany i pels seus preus!
En aquest carreró d’accés hom pot entrar al pati del Monestir de Sant Jordi i accedir a la Sala amb una porta impressionant d’aproximadament 7 metres d’alçada. Aquí es fa el “ritual de l’encadenament”, on els creients es poden envoltar d’unes cadenes que simbolitzen l’encadenament del Sant. Hi havia alguns turistes encadentant-se i fent-se fotos i, també, creients de veritat fent el mateix ritual.
 |
| Ritual de l'encadenament |
Com a dada pràctica, val a dir que en el pati d’accés hi ha uns lavabos públics que cal tenir en compte per ser els únics de tot el recinte.
Església de Santa Bàrbara
Petita església amb forma de basílica romana que vam veure rapidet.
Església de Sant Sergi
Data del segle V però ha sofert diverses reconstruccions i és famosa per ésser el lloc on, segons la llegenda, es refugià la Sagrada Família en la seva fugida. Actualment s’ha restaurat aquest amagatall, una petita cripta situada sota l’altar major i tancada durant la nostra visita.
Sinagoga Ben Ezra
Després de recórrer uns carrerons arribem a l’accés d’aquest temple situat darrera de l’Església Suspesa. Per accedir-hi cal passar un parell de controls de seguretat força incòmodes i no hi és permès de fer-hi fotos. En tot moment hi ha un vigilant dins la sala del temple “controlant” els visitants.
Es fonamenta sobre una església cristiana del segle VIII i es construeix en honor al rabí del mateix nom, al seu interior es pot observar la forma de basílica romana, decoració d’arabescs florals i figures turques. Després de la darrera restauració ha deixar d’ésser un lloc de culte.
Cementiri copte
En sortir de la Sinagoga i davant l’accés de l’Església de Santa Bàrbara uns guàrdies ens indiquen la direcció per veure un cementiri copte just al final del carrer. Ens sembla una idea interessant perquè en la darrera visita ningú ens en va parlar. Ens hi apropem, passem la tanca i veiem el terrible estat en què es troba…
 |
| Impressionant, el cementiri copte. |
11:30 El descans del guerrer
Just abans de visitar l’església suspesa, a primera hora, hem vist una cafeteria al peu de les escales d’accés i ha arribat el moment de seure i prendre quelcom fresquet mentre la meva filla menja una mica, un potet en aquest cas perquè anem veient que se’ns farà una mica tard per al seu dinar si esperem a fer-ho plegats.
Demanar que t’escalfin un potet pot ser de les operacions més complicades i surrealistes que es poden produir. El nostre costum de posar-los 30 segons al microones no es pot posar en pràctica perquè, simplement, no en tenen enlloc, de microones. En aquesta ocasió ens han posat el potet dins d’una petita palangana plena d’aigua calenta de la cafetera. Hem esperat una estoneta, fins que la paciència ho ha permès, i la nostra filla se l’ha menjat simplement tebi, però amb molt de gust. Mentrestant hem pres cincs refrescos per 50 LE.
La visita no dóna per molt més, el calor comença a ser important, els nens i els avis estan força cansats i, per tant, queda pendent el Museu Copte per un futur viatge, segons diuen un gran museu, amb peces importants, recentment renovat i ben il·luminat. Queda pendent.
 |
| La zona de l'andana reservada a les dones |
En agafar el metro de tornada ens situem en el lloc adequat per als vagons mixtes i un policia ens insisteix que allà no és el lloc correcte i, en arribar el tren, ens fa pujar en els vagons femenins. Encara dubtem si va ser un “excés de zel” en la seva tasca per protegirnos (no sabem ben bé de què) o per fer-se el graciós. Sigui com sigui, les dones del vagó ens miraven simplement extranyades i el trajecte no va tenir cap altre tipus d’incident ni anècdota.
Els meus pares ja anaven avisats que el dinar seria en “un lloc autèntic” i que, malgrat que està a tocar del centre, es situa en una zona poc turística. Però igualment, només mirant-los la cara mentre ens apropàvem, es podia llegir clarament “on carai ens porten ara?”.
 |
| Abou Tarek al carrer Champollion |
Tal com ja he explicat a l’entrada corresponent a Bars, restaurants i pastissos, té la fama (merescuda o no) de fer el millor Koshari de Cairo. Per la meva part, encara no n’he trobat que m’agradi més, però segurament es tracta d’una etiqueta que se li va penjar fa temps.
M’agradaria fer un parèntesis sobre com vam descobrir aquest lloc en el nostre anterior viatge amb els nens, el juny de 2009.
Estàvem fent un te a la cafeteria del temple de Luxor amb el nostre guia i amic Ahmed mentre esperàvem que la resta del grup tornés del “tiempo libre para fotos”. La conversa va anar derivant del cuscús a l’arròs amb llet, que li encanta al meu company i l’Ahmed ens va comentar que el millor arròs amb llet que ell mai havia provat estava a un local de Cairo que no podia recordar exactament el nom. Tot parlant de gastronomia, jo li vaig dir que m’agradaria molt tastar “l’equivalent egipci al pa amb tomàquet català”, és a dir, el menjar popular, ràpid, barat i sense complicacions… allò que el turista mai troba en els buffets dels grans hotels per ésser considerat “vulgar”. La resposta va ser molt clara i ràpida: KOSHARI. I el que també tenia clar és que el millor koshari de Cairo i el millor arròs amb llet el feien al mateix lloc, però seguia sense recordar el nom. Va trucar a un amic i li va confirmar: el lloc exacte és Abou Tarek, al carrer Champollion, just entre el museu egipci i Talaat Harb Street. I així va ser com el vam descobrir (i gaudir) el juny de 2009, però reservo les anècdotes per quan tingui temps de fer-ne l’entrada corresponent.
 |
| El mostrador de take-away de la planta baixa |
Val a dir que el Koshari és un plat força nou, una causa de les mancances que a l’orient mitjà hi han hagut en determinats moments de la història, com molt bé explica en Salah Jamal a Aroma Àrab, un gran llibre de receptes i relats. Aquest plat té les condicions de “supervivència” necessàries: hipercalòric i, alhora, vegetarià. Es considera el plat nacional egipci, encara que també s’el·labora en altres regions de l’Orient Mitjà amb altres noms (mjadarah a Palestina, o mudardara a Síria).
Es considera un plat molt humil, que un amfitrió àrab mai oferiria a un convidat, excepte en el cas que que aquest darrer el sol·licités, el qual seria considerat un signe de mútua confiança. Per qui li interessi, deixo aquest link d’una recepta que he trobat a internet que sembla senzilla.
Mentre menjàvem el koshari se’m va ocórrer gravar un video dels meus pares i fills menjant-ne i cada vegada que el miro em provoca un riure increíble. El meu pare no suporta la majoria dels ingredients (pasta, arròs, llenties i ceba fregida) de manera que ho va ofegant estoicament amb la salsa de tomàquet i el vinagre d’all que serveixen a part com a condiment. La meva mare més o menys fa el mateix i, al mateix temps, els meus fills el devoren com si res… molt divertit.
La veritat és que, malgrat l’aspecte que pugui tenir, la combinació és agradable al gust. Puc dir, fins i tot, que m’agrada i el meu company també hi coincideix. Demanem unes raccions d’arròs amb llet pels postres i estan espectaculars. Per 5 raccions de koshari, 4 raccions d’arròs amb llet i 4 ampolles petites d’aigua ens cobren 70 LE (no arriba a 10€…). És un lloc molt recomanable i hi penso tornar tantes vegades com torni a la ciutat.
L’anècdota divertida es produeix en el moment que preguntem on és el lavabo (arriscat en aquest país, això dels lavabos….) i ens indiquen una porta al fons de la sala. El lavabo és un antic balcó transformat en aquest nou ús i la porta d’accés és el que devia ser la balconera, a la qual li han substituït el vidre per un mirall. De veritat que resulta curiós veure un inodor instal·lat en un balcó… això sí, hi ha un tancament d’alumini que garanteix que les inclemències del temps no afectin a l’usuari i, alhora, permeten unes bones visuals mentre hom l’utilitza.
Tornem caminant fins a l’hotel en uns 15 minuts i fem una llarguíssima migdiada i sessió de piscina, obligatòria si volem mantenir la pau amb els nostres fills.
 |
| De tornada cap a l'hotel |
19:20 Sopar al Café Riche
A les 20:30 hem quedat amb l’agència que recolliríen els meus pares per anar a l’espectacle de llum i so a les piràmides i anem a fer un mos rapidet.
Ens decidim pel Cafè Riche, que es situa a Talaat Harb i queda molt a prop de l’hotel. El local està força bé, el menjar i el servei no tant. Piquem poca cosa i ràpid i els meus pares tornen a peu sols cap a l’hotel per anar a l’espectacle, que comença a les 21:30.
21:00 Pastissets a El Abd
Després de sopar decidim d’anar a donar una volta pel centre fins a la pastisseria dels nostres somnis: El Abd. Hauria de ser cita obligada per tots els visitants de la ciutat i per tots als qui li agradin els pastissets àrabs (baklava). Hi ha molta gent passejant, moltes famílies i parelles, que aprofiten la “fresca” (35ºC) del vespre per sortir a fer un tomb.
En arribar descobrim que han canviat alguna coseta respecte els altres anys… ja no hi ha el mostrador on et posaven els pastissets a granel!!!!! De manera que hem d’optar entre les diferents combinacions que estan preparades en safates i caixes de tots els tamanys. Comprem 2 caixes grans de 2 kg com a souvenir per la família i una safata petita de 0,5 kg per picar una mica aquests dies. Tot plegat ens costa 265 LE.
El més terrible ha estat carregar els 4,5 kg de pastissos fins a l’hotel perquè teníem moltes ganes de voltar i gaudir del bon ambient que hi havia… però els meus braços han arribat al seu límit elàstic.
Per tant, anem a desmitificar una vegada més: NO PASSA RES per passejar de nit per Cairo, ni per anar-hi amb nens, ni per menjar-hi i, fins i tot, hi ha gent extranya com nosaltres que gaudeix amb la combinació de tots aquests elements alhora.
Un petit consell per qui vagi a veure l’espectacle de llum i so a les piràmides: un cop comprada l’entrada i després d’haver passat el control d’accés, el públic normalment corre ràpidament cap a les cadires que fan de grades al fons d’una gran explanada. És molt bona idea, just passant el control d’accés, anar a la cafeteria que hi ha a la dreta, que té una terrassa elevada respecte del nivell de les grades. Es veu fantàsticament l’espectacle i, mentre el públic seu a les grades, tu estàs còmodament assegut en els seients de vímet bevent un fantàstic suc de mango. És un molt bon consell, posat en pràctica per mi mateixa l’any 2007 i pels meus pares just aquest dia.
 |
| Vida nocturna al centre de Cairo |
Índex Egipte 2010
01 Per què una altra vegada al mateix lloc?
02 Dades útils
03 De bars, de restaurants...i de pastissos
04 Cairo faraònic: Saqqara i Dashur
05 Cairo copte
06 Cairo islàmic
07 Alexandria
08 Del Museu Egipci de Cairo a Luxor
09 West bank
10 Sunrise, sunrise
11 Despeses, compres... i regateig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!