30.06.10 Dimecres
Luxor crea en mi sentiments contraposats: si bé em fascina tot el que s’hi pot visitar i gaudeixo escollint quins monuments i quines tombes m’interessa veure en cada ocasió; un cop allà m’enfado molt veient els rius de turistes que tot ho aneguem. Jo, una turista més, em pregunto com pot ser que es permetin aquestes aglomeracions per entrar a les tombes de la Vall dels Reis o esperant per fer-se la foto banal davant els Colosos de Memnon.
 |
| Medinet Habu sense turistes |
L’abril de 2008 vam arribar a estar sols amb el nostre fill una bona estona a la Vall dels Reis, si més no nosaltres no vam veure cap més turista, i, a més, recordo especialment aquell moment perquè plovia… i resultava totalment irreal.
Per les visites a la zona, deixo un link als horaris i preus de tots els monuments visitables, tant a la riba est com a la oest.
Una web extraordinària amb documentació gràfica molt ben el·laborada i classificada és la corresponent al “Theban mapping project”, on hom pot dedicar moltes hores a fer el tafaner per les tombes de l'antiga Tebas.
GUÍA ILUSTRADA DE LUXOR. TUMBAS TEMPLOS Y MUSEOS
Autor: Kent R. Weeks
WS – White Star Publishers
Aquesta és la millor guia per a les visites de l’Alt Egipte, una guia molt ben il·lustrada i amb un contingut perfectament seleccionat increíblement útil per planificar visites i, també, per portar-la per anar consultant. La documentació gràfica és excepcional i els comentaris de l’autor, un reconegut arqueòleg que actualment està treballant al projecte KV5, molt concisos, entenedors i fonamentats. Jo me’l vaig comprar a la botiga del Museu de Luxor fa uns anys, però també l’he vist per aquí en algunes llibreries (Altair, Fnac i El Corte Inglés) i al mateix preu.
07:30 La vall dels Reis (King’s Valley)
Una web extraordinària amb documentació gràfica molt ben el·laborada i classificada és la corresponent al “Theban mapping project”, on hom pot dedicar moltes hores a fer el tafaner per les tombes de l'antiga Tebas.
Autor: Kent R. Weeks
WS – White Star Publishers
Aquesta és la millor guia per a les visites de l’Alt Egipte, una guia molt ben il·lustrada i amb un contingut perfectament seleccionat increíblement útil per planificar visites i, també, per portar-la per anar consultant. La documentació gràfica és excepcional i els comentaris de l’autor, un reconegut arqueòleg que actualment està treballant al projecte KV5, molt concisos, entenedors i fonamentats. Jo me’l vaig comprar a la botiga del Museu de Luxor fa uns anys, però també l’he vist per aquí en algunes llibreries (Altair, Fnac i El Corte Inglés) i al mateix preu.
07:30 La vall dels Reis (King’s Valley)
Després de recollir-nos la furgoneta ben d’hora, li demanem al conductor d’anar primer a la Vall dels Reis, on el calor apreta fort més tard i no hi ha cap cafeteria on refugiar-se. Com que portàvem el transport contractat amb l’agència, la furgoneta ens ha recollit a l’hotel i hem arribat al West Bank a través del pont que creua el Nil a uns 5 km de Luxor. És curiós que aquest pont resta tancat per la nit i l’obren a les 06:00 del matí, moment en el que hi ha corrua d’autobusos de turistes esperant per creuar els dies que coincideix amb els creuers. Nosaltres hem creuat una mica més tard, sobre les 07:00 perquè teníem clar que no seria un dia de molts turistes. De tota manera, el més interessant i més ràpid per arribar a aquesta banda del riu és creuar-lo amb el ferry o amb alguna barca privada i a partir d’allà seguir en cotxe.
Horari: 06:00 – 17:00 h
Entrades: 80 LE per entrar al recinte amb dret de visita a 3 tombes (Estudiants i nens 40 LE)
100 LE addicionals Tomba Tutankamon
50 LE addicionals Tomba Ramses VI
2 LE trenet des de la guixeta fins l’accés
Altres: Les entrades es compren a la guixeta del recinte
La primera novetat just en arribar a la tanca d’entrada de la Vall dels Reis ha estat que aquest any ja no deixen ni entrar les càmeres al recinte. En les anteriors visites no es podien fotografiar els interiors de les tombes, però tenim fotos en les escales d’accés a aquestes i perspectives generals de la vall. Aquest any les càmeres d’han quedat a consigna.
Als meus pares els ha sobtat la diferència amb la seva primera visita, on encara no estava construït el centre d’interpretació que hi ha a l’accés ni la urbanització de la zona d’aparcament. Però, sobretot, el que els ha encantat és la maqueta transparent que hi ha al vestíbul. A mi em sembla fantàstica, una manera 100% efectiva d’entendre l’orografia subterrània d’aquesta zona i una eina fantàstica per planificar la visita. Ens hi hem estat una bona estona mirant-la i explicant-los quines eren les tombes que havia seleccionat per aquesta visita que, en aquest cas, havien de ser poc profundes i representatives.
Sabíem que no entrariem a la tomba de Tutankamon perquè hi havíem entrar l’any anterior com a regal del sant del nostre fill. Sincerament no creiem que el preu justifiqui la visita en tractar-se d’una tomba petita i completament buida a excepció de la mòmia del faraó. Té, malgrat tot, un cert contingut simbòlic i mediàtic que la fan molt popular entre els visitants.
Tampoc anàvem a entrar a la tomba de Ramses VI, simplement pel fet que l’entrada són 50 LE addicionals i consideràvem que amb les 3 tombes incloses en l’entrada ja serien suficients per als nens i als avis. Malgrat això, aquesta és una tomba fantàstica i molt aconsellable de visitar. El preu de l’entrada és del tot justificat i en la nostra visita l’any 2008 la vam gaudir sobretot perquè desconeixíem que ja s’hagués obert al públic després de la restauració i va ser una grata sorpresa.
08:50 La vall dels artesans (Deir-el-Medina)
La Vall dels Artesans, anomenada Deir-el-Medina en àrab i que significa “El temple de la ciutat”, és la petita vil·la fortificada on vivien els artesans que s’ocupaven de construir i decorar les tombes dels faraons a la Vall dels Reis. Eren una èlit, uns artistes protegits i amb un estatus superior als simples artesans. El faraó els proveïa de totes les necessitats vitals a la seva vil·la i ells li dedicaven el seu esforç i, alhora, el seu silenci respecte de les tasques que realitzaven a les reals tombes. Hi ha una tetralogia fantàstica de Christian Jacq anomenada “La pedra de llum” que té el seu fil argumental en aquesta vil·la i en els seus habitants en el període des de la mort de Ramses II fins a Ramses III.
Des d'aquest enclavament els obrers accedien a la vall dels Reis pujant pel "Camí blanc" fins la carena de la muntanya on es recolza el poblat, anomenada "El-Qurn" i descendint fins les tombes on treballaven. Actualment encara és possible fer aquest recorregut i és una de les coses que tenim pendents de fer quan els nens ho puguin fer pel seu propi peu, que, a mi, això d'anar en burro no em fa gaire gràcia.
 |
| El camí blanc que uneix el poblat dels artesans amb la vall dels Reis |
Des d'aquest enclavament els obrers accedien a la vall dels Reis pujant pel "Camí blanc" fins la carena de la muntanya on es recolza el poblat, anomenada "El-Qurn" i descendint fins les tombes on treballaven. Actualment encara és possible fer aquest recorregut i és una de les coses que tenim pendents de fer quan els nens ho puguin fer pel seu propi peu, que, a mi, això d'anar en burro no em fa gaire gràcia.
Per a mi és una de les visites imprescindibles de la zona perquè, si bé a la Vall dels Reis hom pot observar les tombes dels faraons amb la decoració simbòlica i idealitzada seguint uns cànons molt estrictes, en les tombes dels artesans es pot veure la vida quotidiana com en cap altre lloc. A més, la visita resta fora dels circuits organitzats i tens gairebé garantit que estaràs sol al recinte.
Hem entrat a la tomba de Senedjem, que és una petita meravella, i als nens i als meus pares els ha encantat. És un canvi d’escala molt interessant després d’haver vist les tombes a la Vall dels Reis a primera hora: són tombes molt petites, amb una o dues cambres i amb un accés més difícil, però la subtilesa de les pintures i el seu estat de conservació fa que siguin, en la meva opinió, de les coses que més m’agraden de l’egipte faraònic. En aquesta tomba el visitant pot recorrer amb la mirada, com qui mira un comic, diferents aspectes de la vida de l’artesà, de la seva família i de la seva vida quotidina.
 |
| Deformació professional... |
Aquest any la tomba d’Inherkau estava tancada per restauració i ens han indicat que la segona tomba visitable era una altra que es trobava de camí al petit Temple ptolemaic. Aquí el meu pare ja s’ha rendit i ha decidit que feia massa calor per anar-hi i ha preferit esperar-nos a l’ombra de la pèrgola a l’accés del recinte. Potser no li faltava raó perquè segur que estàvem a prop dels 40ºC.
El camí que uneix l’accés amb el petit temple i amb la tomba que hem visitat segueix lateralment les restes de les cases que conformaven la vila. Si pares una estoneta i observes es veu clarament l’estuctura dels habitatges amb les seves habitacions, llar de foc, magatzems, carrers, primers graons de les escales que pujaven a la teulada. A mi em sembla una visita molt interessant perquè l’escala és completament diferent a la resta de visites que es fan per la zona.
Hem visitat la segona tomba, crec recordar que era la de Ipuy, malgrat que no estic segura perquè no hi havia ni un sol cartell que ho indiqués i el “senyor de la xilaba” no estava gaire per la feina, i hem decidit tornar a la furgoneta. Em passat de la visita al petit temple perquè, si bé és interessant si no s’ha vist mai, ens sabia greu deixar més estona sol el meu pare i, a més, teníem molta set i molta calor.
09:40 Medinet Habu
Finalment, ens ha vingut el propietari, una altra vegada, a dir-nos no-sé-què que tenia a la rebotiga i que volia que els nens veiéssin… En fi, que el meu company s’hi ha apropat i hi havia un falcó enorme tancat en una gabia. L’ha tret de la gabia i els nens i el meu company si han fet un munt de fotos, talment faraons acompanyats d’Horus!
Horari: 06:00 – 17:00 h
Aquesta fantàstica ciutat-temple fou construïda per Ramses III en el darrer moment de l’esplendor abans de la decadència del tercer període intermig, i posteriorment se li han addicionat altres construccions posteriors. Particularment em sembla un temple molt interessant, amb un cromatisme als sostres, dintells i columnes ben conservat i d’una escala majestuosa. A nivell arquitectònic té tots els elements clàssics dels grans temples ptolemaics que es conserven bé actualment (Dendera i Edfú, principalment) però amb el valor afegit que aquest temple és molt més antic.
Els meus pares no havien vist aquest temple perquè en el moment que ells van fer la visita no estava inclòs dins dels paquets organitzats. Aleshores es visitava el temple de Hatshepsut, però després de l’atemptat contra turistes de l’any 1997 en aquest temple, els turoperadors van anar poc a poc prescindint de la visita al fantàstic temple d’aquesta faraona a favor del de Medinet Habu. Poc a poc hi ha paquets organitzats que el tornen a incloure, encara que normalment com a “panoràmica”, una enganyosa manera de dir-te “fes una foto des de lluny i no t’encantis”.
 |
| El primer pati a Medinet Habu |
 |
| Vestigis del cromatisme dels temples faraònics |
 |
| Fa calor... |
19:30 Souk de Luxor
Després d’una llarguíssima migdiada hem decidit d’anar a comprar alguna coseta que tenim pendent i a xafardejar el souk de Luxor, que encara no hem vist mai.
Gairebé tots els taxis a Luxor, de color blanc i blau, són antics peugeot 506 tipus familiar, de manera que hi poden pujar unes 7 persones més el conductor. Qualsevol trajecte per la ciutat costa unes 10 LE.
Aquest souk té l’entrada just a la part del darrera del temple de Luxor, on hi ha una plaça amb alguns restaurants, i s’hi accedeix a través d’un arc on posa clarament “Souk”. Formalment és un llarg carrer ple de botiguetes amb alguns carrers transversals, però és un recorregut molt linial.
La sensació principal ha estat que no hi havia turistes. De fet, a part de nosaltres 6 únicament hem vist una altra parella i, considerant que tampoc hi havia gaire locals, podríem resumir en que en tot el carrer de botigues únicament estàvem nosaltres i els venedors… Imagineu-vos la tensió, mirar endavant carrer enllà suposa veure només les cares dels venedors preparant-se per quan passéssim per davant la seva botiga per oferir-te les seves mercaderies. Personalment, aquesta sensació de “Bienvenido Mr. Marshal” no m’entusiasma i, realment, hauria gaudit més del passeig si haguéssim passat més desapercebuts.
 |
| Mubarak sempre present |
La sensació principal ha estat que no hi havia turistes. De fet, a part de nosaltres 6 únicament hem vist una altra parella i, considerant que tampoc hi havia gaire locals, podríem resumir en que en tot el carrer de botigues únicament estàvem nosaltres i els venedors… Imagineu-vos la tensió, mirar endavant carrer enllà suposa veure només les cares dels venedors preparant-se per quan passéssim per davant la seva botiga per oferir-te les seves mercaderies. Personalment, aquesta sensació de “Bienvenido Mr. Marshal” no m’entusiasma i, realment, hauria gaudit més del passeig si haguéssim passat més desapercebuts.
 |
| Xilabes, galabiya... |
Malgrat això, hem comprat algunes xilabes i mocadors per la meva mare i per mi. M’havien encarregat un potet de fusta per posar-hi el khol i vaig aprofitar l’ocasió per comprar-ne uns quants juntament amb el khol en pols.
No em considero especialment femenina, però m’encanta pintar-me els ulls amb khol. Sé perfectament que és molt més fàcil amb un simple llapis d’ulls i que, probablement, els resultats siguin més agraïts, però el ritual d’utilitzar cada matí el meu recipient per al polsim negre i fer “punteria” amb els meus ulls em sembla deliciós. És exactament la mateixa sensació de quan em prenc el meu te “El Arosa” cada matí i cada vespre, un te que només es pot comprar a Egipte, de moment, que m’agrada molt i em té completament viciada.
A mig recorregut hem parat en una placeta a prendre uns refrescs i uns tes en un bar mentre el meu marit regatejava a mort per un petit fanalet. S’hi ha estat una bona estona i ha tornat amb el fanalet i una guitarreta pel nostre fill, molt orgullós del seu tracte.
Després del passeig hem tornat a l’hotel a sopar al mateix restaurant italià que el dia anterior. Tampoc ens hem lliurat de l’espectacle (el fan a totes hores…) ni de la visita d’un tio disfressat de gorila…
 |
| No hi ha treva... |
Força cansats hem anat a dormir d’hora perquè l’endemà alguns de nosaltres han de matinar molt, però per una bona causa!
Índex Egipte 2010
01 Per què una altra vegada al mateix lloc?
02 Dades útils
03 De bars, de restaurants...i de pastissos
04 Cairo faraònic: Saqqara i Dashur
05 Cairo copte
06 Cairo islàmic
07 Alexandria
08 Del Museu Egipci de Cairo a Luxor
09 West bank
10 Sunrise, sunrise
11 Despeses, compres... i regateig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!