Desembre 2010. L'harem occidental

L'HAREM OCCIDENTAL
Fatima Mernissi
http://www.mernissi.net/
Edicions 62
Origen: Biblioteca pública

Fàtima Mernissi és professora universitària a Rabat, nascuda a Fes i educada en un harem domèstic els primers anys de la seva vida. Durant la gira europea de presentació del seu llibre “Sueños en el umbral” i de veure l’abismal diferència de connotacions que la paraula “harem” té per ella i per als periodistes amb els quals manté entrevistes, decideix d’aprofundir en quina és la visió en que té l’home occidental per tal d’entendre’n les diferències amb la connotació musulmana del terme. Tal com ella mateixa diu “viatjar ens ajuda a descobrir qui som i com estem dominats per la nostra pròpia cultura”. (p.92)

El primer indicador de la diferència és la traducció que s’ha fet del títol original del llibre: “Scheherezade goes West”.

El 1704 es tradueix “Les mil i una nits” per primera vegada al francès i arriba a l’occident. En aquesta obra, el sultà Xahriar, després de descobrir l’adulteri de la seva esposa i de matar-la juntament amb el seu amant, decideix de passar cada nit amb una donzella diferent i executar-la a l’alba com a venjança contra el gènere femení. La donzella Xahrazad (o Scheherezade) aconsegueix salvar la vida durant 1001 nits explicant-li al sultà un conte cada nit, de manera que a l’alba el sultà resti tan interessat per l’argument que posposi l’execució.

Per als musulmans la dona és un ésser astut que cal tenir controlat, tal com diu l’autora “Un harem és una presó amb aparença de palau” (p.15). Per tant, “en un harem, les dones no tenien altra alternativa que demostrar el seu intel·lecte. Seguir el consell de Kant i cultivar la mediocritat intel·lectual hauria estat suicida".(p.94).Contràriament, per al món occidental el concepte d’harem s’associa al sexe, la seducció i la luxuria, adjudicant a la dona un paper submís.

¿És possible que la violència contra les dones al món musulmà sigui deguda al fet que els reconeixen una capacitat intel·lectual, mentre que a l’occidental no són considerades aptes per al pensament analític o profund? (p.96)

Es dóna la ironia que a l’Orient –terra d’harems, poligàmia i vels- els musulmans sempre han somniat, tant en literatura com en pintura, dones reivindicatives, decidides, incontrolables i expressives. (p.160)

En realitat, la misogínia de l’islam té una base molt feble, consistent només en la distribució de l’espai. Si les dones envaeixen els espais públics, la supremacía masculina corre un perill seriós. (p.187)

Jariya o odalisca o esclava, diferents noms per definir les dones recloses en un harem, han evocat fantasies al llarg dels segles i han inspirat grans obres de la historia de l’art. Malgrat això sembla extrany que als anys vint el somni d’un militar oriental com Ataturk fos l’alliberament de les dones, i que, en canvi, un home com Matisse, educat en la democràcia, somniés odalisques i una civilització islàmica que confonia la passivitat amb les dones. (p.194)

La resposta per a l’enigma de l’harem la troba l’autora, al cap de molt de temps i moltes investigacions, per casualitat en uns grans magatzems tot descobrint que, simplement, la talla de faldilles que ella necessitaria només es ven en tendes especials. Ho resumeix titulant-ho: “La talla 40: L’harem de les dones occidentals”. (p.199)

A diferència de l’home musulmà, que fa servir l’espai per afermar la dominació masculina i excloure les dones de l’arena pública, l’home occidental manipula el temps i la llum. Afirma que, per ser bella, una dona ha d’aparentar catorze anys. (…) En enfocar la nena i presentar-la com l’ideal de la bellesa, condemna la dona madura a la invisibilitat. De feet, l’home occidental imposa les teories de Kant, del segle XIX: per ser belles, les dones han de semblar infantils i curtes de gambals. (p.206)

Aquest vel occidental, definit pel temps, és encara més delirant que l’imposat pels aiatol·làs, definit per l’espai. (p.206) L’objectiu és idèntic en totes dues cultures: fer que les dones se sentin fora de lloc, ineptes i lletges. (p.208)

La tranformació de la dona occidental, moderna i culta, en un objecte passiu que, per existir, depèn de la mirada de l’observador la converteix en una esclava d’harem. (p.210)