Ens ha deixat Fatema Mernissi

Avui és un dia trist. 

Acabo de llegir al diari que ens ha deixat la magnífica escriptora Fatema Mernissi. A tots els que, com jo, en som admiradors de la seva obra només ens queda el consol que els seus llibres perduraran per sempre. 

Aquesta notícia em fa sentir una mica òrfena.

Aquí teniu ressenyes d'algunes de les seves obres que he anat llegint, sigui aquest el meu petit homenatge.

Abril 2012: Las sultanas olvidadas

Las sultanas olvidadas
Fatima Mernissi
Origen: Biblioteca pública
Idioma: Espanyol

Fàtema Mernissi, la meva autora marroquina de capçalera, a la pàgina 12 del llibre sintetitza el seu contingut de la següent manera: “Vostès i jo serem els primers en treure a la llum una de les purgues més fascinants de la història mundial: la liquidació d’una sèrie de caps d’estat a les quals s’ha sumit en el silenci.” 

Gener 2012. El hilo de Penélope

El hilo de Penélope
Fatema Mernissi
Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2003
Editorial Lumen
Origen: Biblioteca pública

Fatema Mernissi és una autora amb la qual he gaudit de la lectura en altres ocasions (Sueños en el umbral, L’harem occidental i El Poder olvidado) i que sempre que finalitzo un llibre seu ja tinc en ment quin serà el proper (Las sultanas olvidadas).

Desembre 2010. L'harem occidental

L'HAREM OCCIDENTAL
Fatima Mernissi
http://www.mernissi.net/
Edicions 62
Origen: Biblioteca pública

Fàtima Mernissi és professora universitària a Rabat, nascuda a Fes i educada en un harem domèstic els primers anys de la seva vida. Durant la gira europea de presentació del seu llibre “Sueños en el umbral” i de veure l’abismal diferència de connotacions que la paraula “harem” té per ella i per als periodistes amb els quals manté entrevistes, decideix d’aprofundir en quina és la visió en que té l’home occidental per tal d’entendre’n les diferències amb la connotació musulmana del terme. Tal com ella mateixa diu “viatjar ens ajuda a descobrir qui som i com estem dominats per la nostra pròpia cultura”. (p.92)

El primer indicador de la diferència és la traducció que s’ha fet del títol original del llibre: “Scheherezade goes West”.

El 1704 es tradueix “Les mil i una nits” per primera vegada al francès i arriba a l’occident. En aquesta obra, el sultà Xahriar, després de descobrir l’adulteri de la seva esposa i de matar-la juntament amb el seu amant, decideix de passar cada nit amb una donzella diferent i executar-la a l’alba com a venjança contra el gènere femení. La donzella Xahrazad (o Scheherezade) aconsegueix salvar la vida durant 1001 nits explicant-li al sultà un conte cada nit, de manera que a l’alba el sultà resti tan interessat per l’argument que posposi l’execució.

Per als musulmans la dona és un ésser astut que cal tenir controlat, tal com diu l’autora “Un harem és una presó amb aparença de palau” (p.15). Per tant, “en un harem, les dones no tenien altra alternativa que demostrar el seu intel·lecte. Seguir el consell de Kant i cultivar la mediocritat intel·lectual hauria estat suicida".(p.94).Contràriament, per al món occidental el concepte d’harem s’associa al sexe, la seducció i la luxuria, adjudicant a la dona un paper submís.

¿És possible que la violència contra les dones al món musulmà sigui deguda al fet que els reconeixen una capacitat intel·lectual, mentre que a l’occidental no són considerades aptes per al pensament analític o profund? (p.96)

Es dóna la ironia que a l’Orient –terra d’harems, poligàmia i vels- els musulmans sempre han somniat, tant en literatura com en pintura, dones reivindicatives, decidides, incontrolables i expressives. (p.160)

En realitat, la misogínia de l’islam té una base molt feble, consistent només en la distribució de l’espai. Si les dones envaeixen els espais públics, la supremacía masculina corre un perill seriós. (p.187)

Jariya o odalisca o esclava, diferents noms per definir les dones recloses en un harem, han evocat fantasies al llarg dels segles i han inspirat grans obres de la historia de l’art. Malgrat això sembla extrany que als anys vint el somni d’un militar oriental com Ataturk fos l’alliberament de les dones, i que, en canvi, un home com Matisse, educat en la democràcia, somniés odalisques i una civilització islàmica que confonia la passivitat amb les dones. (p.194)

La resposta per a l’enigma de l’harem la troba l’autora, al cap de molt de temps i moltes investigacions, per casualitat en uns grans magatzems tot descobrint que, simplement, la talla de faldilles que ella necessitaria només es ven en tendes especials. Ho resumeix titulant-ho: “La talla 40: L’harem de les dones occidentals”. (p.199)

A diferència de l’home musulmà, que fa servir l’espai per afermar la dominació masculina i excloure les dones de l’arena pública, l’home occidental manipula el temps i la llum. Afirma que, per ser bella, una dona ha d’aparentar catorze anys. (…) En enfocar la nena i presentar-la com l’ideal de la bellesa, condemna la dona madura a la invisibilitat. De feet, l’home occidental imposa les teories de Kant, del segle XIX: per ser belles, les dones han de semblar infantils i curtes de gambals. (p.206)

Aquest vel occidental, definit pel temps, és encara més delirant que l’imposat pels aiatol·làs, definit per l’espai. (p.206) L’objectiu és idèntic en totes dues cultures: fer que les dones se sentin fora de lloc, ineptes i lletges. (p.208)

La tranformació de la dona occidental, moderna i culta, en un objecte passiu que, per existir, depèn de la mirada de l’observador la converteix en una esclava d’harem. (p.210)

Novembre 2010. El Poder olvidado

EL PODER OLVIDADO. Las mujeres ante un Islam en cambio.
Fatima Mernissi
http://www.mernissi.net/
Col·lecció Antrazyt
Ed. Icaria
Origen: Biblioteca pública

En aquest llibre increíblement interessant, i dens, l'autora descriu la posició de la dona en els països musulmans des de la seva situació actual, analitzant d'on prové aquesta i presenta algunes fórmules per intentar canviar-la. Deixo algunes cites d'aquest llibre que m'han semblat prou sintètiques d'aquest assaig:

"Un pueblo fuerte es un pueblo con eestudios y formado en las tecnologías punta, i no un pueblo sentado sobre toneladas de munición, con un dedo en el gatillo."

"Un sistema que teme el cuerpo de la mujer y, por tanto, hace lo que puede por perjudicarlo y desfigurarlo, por esconder su belleza y su fuerza."

"Si los hombres realmente respetasen la virginidad, deberían reivindicarla como virtud prematrimonial tanto para hombres como para mujeres."

"No es casual que los defensores de la revolución y de la liberación de la mujer siempre hayan subrayado la importáncia de la integración de la mujer en la construcción y el desenvolupamiento de la sociedad."

"Velar por el acceso de las mujeres, además de pobres, a nuevos servicios, constituye una ruptura positiva en las categorías mentales que excluyen a la mujer de lo público, y la hacen surgir como ciudadana moderna de un estado moderno que obra en interés de todos."

"Mientras no exista esta nocion de mujer igual y responsable, que no es ni un peligro que hay que contener, ni un ser subversivo que hay que ocultar e inutilizar, sinó un recurso para gestionar y un talento que puede desplegarse, todo proyecto de desarrollo de la región árabe estará abocado al fracaso."

"En el mundo árabe muchos hombres todavía consideran que es un insulto que les pregunten si sus mujeres trabajan fuera de casa."

"... en el mundo musulmán, en países en los cuales la religión y el estado están muy unidos, el único arma disponible de las personas progresistas de ambos sexos para luchar por los derechos humanos en general y los derechos de la mujer en particular, es buscar la justificación de sus reivindicaciones políticas en la historia del Islam."

"Se acusa a cualquier persona que defiende los derechos de las mujeres de importar modelos e ideas occidentales. Sin embargo (...) las primeras décadas del Islam están llenas de mujeres activas cuya colaboración fue decisiva para la historia. (...) Es esencial informar acerca de estas mujeres porque los regímenes conservadores y los movimientos fundamentalistas justifican su actitud hacia la mujer con la tradición musulmana."

"Tener iniciativa es tener poder."

Octubre 2010. Sueños en el umbral

SUEÑOS EN EL UMBRAL. Memorias de una niña del harén.

Fatema Mernissi
http://www.mernissi.net/

Col·lecció Los Narradores

Ed. El Aleph

Origen: Biblioteca pública

Vaig començar aquest llibre en el vol d'anada cap a Fez, em va acompanyar durant el curt viatge i l'he acabat a casa saborejant-ne cada sensació. Cito un paràgraf de la pàgina 155, que pel seu sarcasme em va copsar: "... Las mujeres han progresado en todas partes menos aquí. Somos un museo. ¡Tendríamos que obligar a los turistas a pagar una entrada en Tánger!".

L'autora, Fatema Mernissi, una professora de la Universitat de Rabat i llicenciada a la Sorbonne, relatada autobiogràficament els primers anys de la seva infantesa en un harem a la medina de Fez. Els capítols transporten al lector a una realitat contemporània a la Segona Guerra Mundial i a la vida domèstica d'un harem domèstic i a les seves dinàmiques quotidiones. Molt interessant penetrar en els pensaments de la nena que comença a qüestionar el seu entorn.

Cada segon que llegia les descripcions de la casa on vivia la protagonista recordava el fantàstic Riad Jauohara, on ens vam allotjar a la medina de Fez.