Sabem que Iberia té vol directe des de Madrid i Barcelona gairebé tots els dies de la setmana i que moltes agències fleten charters per als paquets de viatge a aquest país, molts d’ells directament a Luxor, però nosaltres sempre hem volat amb Egyptair directament des de Barcelona a Cairo.
Són 4 hores de vol aproximadament (de 15:20 a 20:20) i durant molt de temps han ofert un càtering de “beef or fish”. Darrerament han introduït la lassanya. No sabria quin recomanar. Simplement a mi, que tinc pànic a volar, em serveix per estar entretinguda una estona mastegant i intentant que no em caigui res a terra perquè els recipients amb les diferents delicatessen encaixen a la safata com en el tetris (però en una bona partida!). Si vas amb nens, l’emoció augmenta evitant que ells tampoc embrutin res i, si pot ser, mengin una mica (que això normalment no és problema).
Podem dir que, malgrat que els avions no són d’última generació, es tracta d’una bona companyia tant pel servei que dóna a bord com per la seva solvència a nivell de reserves i, sobretot, pequè gairebé sempre hem tingut bons vols (i això jo ho valoro molt). De fet, els propis egipcis senten a Egyptair amb orgull nacional i parlen dels seus pilots com si fossin herois.
Visat i aeroport
Abans que s’estrenés el nou aeroport de Cairo el juny de 2009, només baixar de la jardinera i entrar a l’aeroport ja t’esperaven els representants de les agències que et gestionaven el tràmit del visat, el qual podia estar inclòs en el preu del viatge o no (jo aquí no m’hi poso, que tothom té dret de guanyar-se la vida).
Des que es va estrenar el nou aeroport, els agents no poden passar del control de passaports, de manera que els tràmits de visat se’ls fa el propi viatger i els representants t’esperen just baixant les escales abans de les cintes de recollida de l’equipatge. Parlo sempre de l’existència de representants perquè en el nostre cas, i com a deferència de l’agència, sempre hem tingut “acompanyants” per gestionar els tràmits d’aeroports i els transfers, etc. Això no significa que siguin imprescindibles, però en els paquets organitzats es fa així.
Per tant, un cop entres a l’aeroport, vas cap a l’oficina bancària i compres els visats d’entrada (15$ cadascun) i, de pas, aprofites per canviar diners. Després enganxes el visat a una pàgina buida del passaport i passes el control d’immigració. I punt. Final de la tragèdia.
Malgrat això, les agències han resolt aquest “inconvenient” enganxant el visat al passaport en origen i incloent-lo en el preu del viatge. Així el viatger únicament passa el control d’estrangeria igual que feia abans. Bona solució. Els egipcis són molt espavilats.
En el trasllat des de l'aeroport al centre t'adones plenament del què significa "transit dens".
 |
| Embús normalet |
Canvi de moneda
El canvi estava aproximadament a 7,5 LE per 1€, lleugerament inferior que en els altres viatges. Els bitllets són absolutament ronyosos (de ronya, porqueria) i te’ls donen en el mateix estat lamentable tant als bancs, com als hotels com en els caixers automàtics…no hi ha res a fer. Només cal vigilar que no te’ls donin trencats, que després tens problemes perquè te’ls acceptin.
Normalment canviem una part a l’aeroport i a mesura que anem necessitant, en els caixers de canvi dels hotels. Segurament hem perdut una mica de diners fent-ho així, però era el que ens resultava més còmode.
Pel que fa als pagaments de les consumicions dels hotels, sempre ho fem amb VISA i mai hem tingut cap mena de problema.
Allotjament
Amb els nens i els avis, el tema de l’allotjament era fonamental. Durant el dia els podíem portar a llocs “extranys” (segons ells), però amb l’hotel no hi podíem jugar gaire…vaja…que no em veig els meus pares en un alberg.
A Cairo tens dues opcions clares: un hotel al centre, que és l’opció que resulta més cara però que t’estalvies un temps preciós en desplaçaments; o un hotel a la zona d’Heliopolis o les piràmides, que són més econòmics (que no menys luxosos) i que qualsevol trajecte suposa un mínim de 45 minuts en taxi.
La nostra opció sempre és la mateixa: Semiramis Intercontinental. És un hotel de 5 estrelles situat al centre neuràlgic de la ciutat, a la riba del Nil i al costat de Midan Tahrir (l’equivalent a la nostra Plaça Catalunya) i que et permet fer un munt de coses a peu des del propi hotel, com anar al Museu Egipci, que és a no més de 5 minuts passejant. Un luxe.
 |
| Semiramis des de Midan Tahrir |
Pel què fa a l’hotel, els espais comuns els van reformar fa 2 anys i són espectaculars, el buffet d’esmorzar es mereix un capítol a part, les habitacions són grans i totes amb terrassa, els banys ja necessiten una reforma (per comparació amb la resta de l’hotel, però de cap manera són cutres) i la fauna que s’hi veu són poquets turistes i molts àrabs de la zona del Golf. Ah, el room service també es mereix un capítol apart… Deixo link amb opinions de viatgers.
 |
| Midan Tahrir de dia des de l'habitació |
 |
| Midan Tahrir de nit des de l'habitació |
Del preu poca cosa en puc dir perquè ens ho va arranjar l’agència, però si ho mires a la seva web…buf.
 |
| El Nil de dia des de l'habitació |
 |
| El Nil de nit des de l'habitació |
A Luxor el més típic en un paquet vacacional és agafar un vaixell (una motonave, en diuen) i fer el creuer fins a Aswan. Però en aquesta ocasió teníem intenció d’estar-nos només en aquesta ciutat en un hotel de fàbula que també coneixíem d’altres ocasions: l’Steigenberger Nile Palace (tot i que els taxistes i tothom el coneixen per Le Meridien).
És un hotel també de 5 estrelles amb “ambientació núbia” molt curiosa i, alhora, agradable, t’hi sents a gust de veritat. Molt important demanar una habitació “Nile view”. L’hotel té tres tipus d’habitacions: Street view, Patio rooms i Nile view. És senzill d’entendre: les habitacions a carrer són molt sorolloses perquè és un carrer amb molt de transit; les habitacions del pati són poques, però en aquest pati hi ha espectacle cada nit i resulta difícil dormir-hi; les habitacions amb vistes al Nil, que són la majoria, són perfectes. N’hi ha de molts tamanys i tipus, amb les terrasses més grans o més petites, però sempre les hem trobat mot agradables. L’estàndard d’habitació és força gran, el bany molt gran i les vistes…val la pena pagar el recàrrec.
 |
| La piscina fantàstica al costat del Nil |
Però el millor d’aquest hotel, i amb diferència, és la piscina. Just a la riba del Nil, en un espai rodejat de vegetació i amb una piscina petita per als nens, que els meus fills han amortitzat completament. Deixo link amb opinions de viatgers.Tant en l’hotel de Cairo com a Luxor no hem tingut cap dificultat pel fet de viatjar amb dos nens, ja que les habitacions dobles diposen de dos llits de 150cm, pel qual mai hem necessitat els llits supletoris i hem estat súper comfortables.
Restaurants
Reservo la següent entrada per parlar de gastronomia, un tema que dóna per molt.
Preparació del viatge
El meu punt de partida són sempre els fòrums d’opinió de viatges (http://www.losviajeros.com/) i les webs de crítica de restaurants i allotjaments (http://www.tripadvisor.com/). A partir d’aquí, començo amb els llibres a preparar en profunditat els itineraris.
La principal dificultat, en el meu cas, resideix en decidir quins llibres m’emporto de viatge perquè sóc una compradora compulsiva de llibres d’Egipte i sempre em costa molt de decidir-me. A aquest viatge m’he emportat els següents:
GUIA LONELY PLANET
Autor: Mathew Firestone
Editorial: Planeta
ISBN: 9788408077367
Comentaris: La més nova de totes les guies que tinc, que no són poques. I la millor. No només per les dades útils referents a visites, hotels i restaurants, sinó per l’inmillorable encaix en la geografia física, política i humana que fa en el seu inici. Cal destacar també els plànols que, malgrat que són en blanc i negre, són els més detallats que tinc fins al moment.
LOS TESOROS DE LUXOR Y EL VALLE DE LOS REYES.
GUIAS DE ARTE Y VIAJES
Autor: Kent R. Weeks
Editorial: Libsa
ISBN: 9788466212946
Comentaris: Organitzada separant els monuments situats a la riba oriental i a l’occidental. Dins d’aquests apartats, fa una explicació exhaustiva de cadascun dels conjunts arqueològics. Fantàstica explicació de les tombes del West bank, principalment les de la Vall dels Artesans. Llibre una mica feixuc, però que val l’esforç de carregar-lo per les informacions que pot proporcionar en una visita acurada de les tombes. És un llibre que li tinc molt d’apreci ja que va ser un descobriment en la botiga del Museu de Luxor i em va donar una gran alegria (per descobrir més tard que es pot trobar al mateix preu en qualsevol llibreria gran de per aquí...snif snif).
LOS TESOROS DEL ANTIGUO EGIPTO. EL MUSEO EGIPCIO DE CAIRO
Autor: VVAA
Editorial: Libsa
ISBN: 9788466212953
Comentaris: Un llibre preciós, amb explicacions enhaustives de moltíssimes peces del museu, ordenades cronològicament. Fins que el museu de Cairo va tenir una web en condicions (no fa massa), era la millor documentació que tenia de la situació de les peces en les plantes del museu per tal de planificar les visites. És un llibre que acostumo a mirar a l’hotel, abans de fer la visita al museu, però no me l’acostumo a emportar pel seu pes i la incomoditat que suposa anar mirant i llegint…
Altres llibres que tinc i que m’han resultat molt útils per a preparar el viatge han estat:
GUIA AUDI – NATIONAL GEOGRAPHIC
Autor: VVAA
Editorial: National Geographic
ISBN: 9788482983080
Comentaris: Fins que em vaig comprar la Lonely Planet, era la millor guia que tenia. Mereix especial atenció un dels capítols inicials amb la història d’Egipte. En molt poques pàgines fa un resum fantàstic de la cronologia i la història humana des del 5000 aC fins els nostres dies. Són les pàgines que faig llegir als “no-iniciats” perquè són poques i molt entenedores.
GUIAS VISUALES
Autor: VVAA
Editorial: El País Aguilar
ISBN: 9788403503137
Comentaris: Acostumo a trobar-les massa generals, però hi ha algun recorregut amb el grafisme en 3D que cal parar-hi esment, principalment pel què fa al barri del Cairo Islámic.
EL CAIRO EN LOS ZAPATOS. RETRATOS DE UNA SOCIEDAD EN EL PAÍS DEL NILO
Autor: Elisabeth Anglarill
Editorial: Flor del viento
ISBN: 9788489644892
Comentaris: Un llibre on aquesta periodista fa immersió en la societat intel•lectual cairota i, arran d’una sèrie d’entrevistes amb personatges il•lustres de la vida cultural, fa un retrat hiperrealitsta de la societat actual i dels motius pels quals ha arribat on és. Tot i que hi ha moments en què el llibre resulta una mica espès, el considero imprescindible abans de viatjar-hi.
TAXI
Autor: Khaled Al Khamissi
Editorial: Almuzara
ISBN: 9788492573295
Comentari: Un llibre esplèndid, tant per la forma com pel contingut. La forma consisteix en petites converses mantingudes amb taxistes en la durada d’un trajecte, el qual en permet una lectura ràpida i molt amena. Del contingut se n’extreu una primera conseqüència: regatejar el mínim als taxistes. Però després, i més enllà, de la figura del taxista, ens introdueix a la problemàtica social del ciutadà d’una gran urb com Cairo. 100% Recomanable.
Transport públic
Aquest viatge ha estat la primera vegada que l’hem utilitzat, després d’haver anat a Egipte en 4 ocasions… El primer contacte amb el metro el vam tenir l’any passat en utilitzar els seus passadissos a la zona de Midan Tahrir (estació Sadat) per creuar amb els nens d’una banda a l’altra i no jugar-nos la vida ni passar calor… Vam comprovar, a simple vista, que no hi ha cap mena de motiu d’alarma, que és un metro del tot normal, com pugui ser qualsevol altre metro en el que haguem pujat: taquilles, barreres automàtiques, megafonia, senyalèctica en àrab i en anglès…cap problema. Ah! Cal conservar el billet fins a la sortida perquè cal introduir-lo a la barrera per sortir (i es queda el bitllet la màquina).
 |
| Senyalització a l'estació de Mar Girgis |
Fins que no acabin de contruir la famosa nova línia de metro (que, personalment, crec que s’acabarà el mateix any que el nou museu a les piràmides…jeje) per als recorreguts més propis de turistes únicament resulta útil per anar al Barri Copte (estació Mar Girgis). Però en aquest trajecte és molt útil: en aproximadament 15 minuts et desplaces de Midan Tahrir al Barri copte per un preu irrisori (1 LE). Els tres primers vagons són exclusivament per dones, la resta són mixtes.
Taxi
A Cairo podem distingir els següents tipus (i segur que me’n deixo):
1. Els grocs (yellow cab): de companyies privades. Són els més cars i donen el servei de reserva amb trucada, etc.
2. Els nous de color blanc i amb franja de quadrets negres: controlats per l’estat, han aparegut fa poc i són la opció “moderna” als taxis egipcis de tota la vida. Tenen taxímetre pel qual sembla que en trajectes llargs surten a compte.
3. Els antics i ATROTINATS de color blanc i negre: jo sempre he utilitzat aquests. Avantatges? Cap, no? Són també controlats per l’estat; els vehicles deuen tenir una mitjana de 30 anys; la pols de l’interior té aproximadament la mateixa edat; el Corà, el pelfut pelut i la caixa de mocadors hi deuen ser obligatoris, quan passen de 30 km/h sembla que el carburador hagi de posar-se en òrbita, normalment no tenen la maneta de baixar la finestra i els conductors no parlen gaire anglès…però són autèntics i, personalment, si he de pagar un taxi, prefereixo contribuir a la tasca d’aquests conductors (imagino que això m’ha vingut després de llegit “Taxi” de Khaled Al-Khamisi).
Parlar de preus és un tema complex. Pel mateix trajecte he pagat coses diferents i en els diferents casos ho he trobat acceptable depenent de l’hora del dia, del trànsit i de la situació en general. Genèricament diríem que un trajecte curt des del centre són unes 10 LE, a Khan-al-Khalili unes 15 LE i a la ciutadella unes 20 LE. Cal pactar el preu abans de pujar perquè no tenen taxímetre i la nostra percepció del preu possible del trajecte pot ser errònia, però també cal tenir en compte que podem estar negociant una diferència que per a nosaltres és ridícula si la comparem amb què costa un taxi a la nostra ciutat.
A Luxor acostumen a ser peugeot antics de set places de color blanc i blau cel. Qualsevol trajecte per la ciutat ens ha costat 10-15 LE.
 |
| Taxi a Alexandria...o a Barcelona? |
Regateig
En l’entrada corresponent a les compres parlaré de la nostra experiència en el regateig, l’esport nacional d’aquest país després del futbol i la shisha.
 |
| Desert Road |
Índex Egipte 2010
01 Per què una altra vegada al mateix lloc?
02 Dades útils
03 De bars, de restaurants...i de pastissos
04 Cairo faraònic: Saqqara i Dashur
05 Cairo copte
06 Cairo islàmic
07 Alexandria
08 Del Museu Egipci de Cairo a Luxor
09 West bank
10 Sunrise, sunrise
11 Despeses, compres... i regateig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!