Egipte 2010. 01 Per què una altra vegada al mateix lloc?

Aquest és un viatge molt especial que vam preparar durant força temps i no precisament per ésser un lloc nou (per mi i pel meu company és la cinquena vegada) sinó perquè representava el nostre regal de celebració del 60è. Aniversari dels meus pares.

Nosaltres ens vam “estrenar” a Egipte el 2006 en el nostre viatge de nuvis ja que era el viatge dels meus somnis … una mica per deformació professional (som arquitectes) i una mica per pura paranoia meva que tota la vida he estat llegint llibres sobre el país dels faraons.

Vam tornar-hi el 2007 per celebrar el primer aniversari del casament (una bona excusa, si més no), també el 2008 amb el nostre fill que aleshores tenia 4 anys i també el 2009 amb els nostres dos fills que tenien 18 mesos i 5 anys.

El primer motiu de tornar per cinquena vegada va ser que els meus pares hi havien estat l’any 1999 i en guardaven un bon record i vèiem que els feia molta il•lusió de tornar-hi per veure coses noves i en companyia dels seus néts. Els seus 60 anys era una bona excusa per tornar.

La nostra família a la T1 de Barcelona

El segon motiu important, molt important, és que el meu cunyat és director en una agència majorista de viatges a Egipte, a l’Orient Mitjà i Àsia, i, d’aquesta manera, cal reconèixer que l’import que hem pagat pels nostres viatges no té gran cosa a veure amb els preus de mercat, ni tampoc les fantàstiques atencions rebudes un cop allà per part de l’agència receptora. Mil gràcies a tots un cop més. I no podem deixar escapar l’ocasió per recomanar Traveldays Tours com a agència de viatges pel seu gran coneixement dels destins que ofereixen i per la seva flexibilitat en els itineraris, essent experts en viatges d’incentiu i de luxe. Després de força experiències amb ells podem dir que tenen un criteri excel·lent en l’elecció dels destins i allotjaments. Em sap greu aquest publireportatge, però de veritat que es mereixen aquest reconeixement (i si no mireu els foros que parlen de majoristes i ho comproveu vosaltres mateixos).

Amb tot això i animats amb l’experiència que ja teníem al país i les ganes de veure algunes coses noves, ens vam planejar aquesta aventura amb nens i avis. L’agència ens va reservar els vols i l’allotjament que vam escollir i, també, algunes excursions concretes i els transfers a l’aeroport. Malgrat això, i en la mesura del possible, el nostre ha estat un viatge per lliure ja que per la configuració del nostre grup (amb avis i nens) i pel tipus d’itinerari de visites que volíem fer difícilment hauríem encaixat en cap pack. També volíem que els meus pares coneixéssin Cairo a una altra velocitat, en aquest cas.

La globalització present també a Egipte

Viatjar a un pais islàmic

A part de la meva passió desenfrenada per l’egiptologia, la cultura i l’arquitectura islàmica sempre m’han cridat molt l’atenció i és per això que, de moment, hem viatjat per Egipte, Turquia i Marroc. Cadascun d’aquests països és un món diferent, però amb molts punts de concordança. Tots apassionants, això sí!

Egipte és una república àrab on la religió oficial és l’Islam sunnita amb un 90% de la població. Entre les minories religioses podem trobar els coptes (9%), ortodoxes grecs, armenis, protestants i catòlics. Això defineix completament la seva vida i els seus costums. Les dones utilitzen shador, niqab i burka (poques) amb gran proporció, però, en ésser un país amb gran afluència turística, tenen un gran respecte per les dones extrangeres. De fet, per tothom en general, sobretot si viatges amb nens i, en aquesta ocasió, amb avis. El crit a l’oració des dels minarets forma part del paisatge i defineix les parts del dia. He de dir que, i aquesta és una opinió absolutament personal i basada exclusivament en l’observació, en els darrers 5 anys hem pogut observar un important augment de les dones que escullen l’opció de cobrir el seu cabell. Simplement crida l’atenció.

Tal com vaig explicar en l’entrada corresponent al Marroc, en general acostumen a ser una mica pesats i tendeixen a apropar-se’t força amb la intenció de vendre’t quelcom. Malgrat això, amb un NO, gràcies (la, shukran), és suficient. I si no, no s’ha de perdre mai el bon humor.

Malgrat el seu respecte per la institució de la família i la seva simpatia i hospitalitat naturals, cal no oblidar que en aquest país (potser en altres també) mai t’ofereixen ajuda gratuïtament i qualsevol oferiment desinteressat d’ajuda acabarà a la botiga del cosí que ven unes catifes fantàstiques… Cal ser educat però contundent.

Pel què he pogut llegir en molts fòrums de viatgers, sempre hi ha present una certa reticència a viatjar-hi amb nens i moltes preguntes sobre l’actitud que tenen enfront de les dones que hi viatgen soles.

Viatjar a Egipte amb nens

És un tema que podria donar per omplir pàgines i pàgines, però de la meva experiència personal només en puc extreure que no n’hi ha cap, de problema. El problema no és portar nens o nadons (com és el nostre cas en alguna altra ocasió) sinó en com es planifica el viatge. És obvi que els nens no podran seguir el ritme dels adults, llevant-se de matinada i fent excursions esgotadores, sortint dels horaris habituals de menjar i dormir… però jo tampoc ho aguanto gaire bé tot això. Per tant, cal pensar el viatge a un altre ritme, amb més pauses, més flexibilitat i amb molta paciència. Per la resta, els meus fills s’ho passen fantàsticament allà on van, només cal motivar-los adequadament abans del viatge. En les properes entrades donaré indicacions específiques de temes pràctics referents als àpats, al dormir i a les excursions per adaptar-los al ritme dels nens. El resultat acostuma a ser un viatge molt complert i amb molt menys cansament. I acabes alucinant en veure com en aquest país sempre tenen una sincera paraula amable pels teus fills.

Dones soles de viatge

No en puc parlar amb molta propietat ja que sempre hi he viatjat amb el meu company. Malgrat això, un cop allà, no sempre ens han interessat les mateixes coses i en algunes ocasions he anat jo sola a fer algunes visites. Cap problema en absolut. Val a dir que sóc una dona que passo absolutament desapercebuda, tant pel meu aspecte físic com per la meva manera de vestir, molt discreta. Normalment he vestit pantalons llargs de lli i samarretes/camises de màniga curta i ningú mai ha oferit ni un camell per mi. Sempre porto a la motxilla un foulard per mostrar respecte si entro en alguna mesquita i amb això n’he tingut sempre suficient. En les ocasions que he anat sola amb els nens, he flipat amb l’amabilitat de la gent.

Itinerari 2010

Per tant, vist l’anteriorment exposat, plantegem un viatge de 9 dies, amb 6 dies a Cairo i 3 dies a Luxor acompanyats dels meus 2 fills i dels meus pares. La distribució de dies, condicionada pels vols, és la següent:

Dia 1: BARCELONA – CAIRO

Dia 2: Cairo

Dia 3: Cairo

Dia 4: Cairo

Dia 5: Alexandria

Dia 6: CAIRO-LUXOR

Dia 7: Luxor

Dia 8: Luxor

Dia 9: LUXOR – CAIRO - BARCELONA

Índex Egipte 2010

01 Per què una altra vegada al mateix lloc?
02 Dades útils
03 De bars, de restaurants...i de pastissos
04 Cairo faraònic: Saqqara i Dashur
05 Cairo copte
06 Cairo islàmic
07 Alexandria
08 Del Museu Egipci de Cairo a Luxor
09 West bank
10 Sunrise, sunrise
11 Despeses, compres... i regateig