29.06.10 Dilluns
àrab: الإسكندرية (al-Iskandariyya)
copte: Rakotə
grec: Αλεξάνδρεια
àrab egipci: الإسكندريه (Al-Eskandareya)
Tornar a Alexandria…la ciutat fundada per Alexandre Magne…l’urb que va veure morir Cleòpatra…la perspectiva des de l’illa de Pharos on hi havia el llegendari far… el temple de la raó, la joia arquitectònica en forma de biblioteca…tants motius per tornar… Però sobretot, la ciutat heterogènia, el caos urbà enfront de la meva estimada mar, Alexandria té una llum inoblidable: és mediterrània i és àrab, tant en comú i tant diferent, alhora.
 |
| Un carrer qualsevol a Alexandria |
Teníem clar que als meus pares els agradaria, però en aquesta ocasió faríem una excursió d’un dia des de Cairo, sense passar-hi la nit. Així doncs, malgrat que és perfectament possible fer-ho per lliure, vam preferir comptar amb el transport de l’agència per aprofitar al màxim les poques hores que tindriem.
06:00 Ring
Matinem molt, just esmorzem una mica al buffet que acaben d’obrir i anem al hall a esperar a algú de l’agència. Val a dir que havia demanat transport de l’agència, però no tenia ni idea de si aniríem sols, si ens acompanyaria un representant (=xaval que està estudiant per guia i s’entera de ben poquet) o si ens trobaríem amb algun guia. La idea que em resultava més còmoda era anar sols, però al hall ens esperava l’Ahmed, un guia conegut de l’any anterior, que s’alegrà molt de veure’ns i que, de totes les opcions, no era la pitjor perquè, en ésser conegut, li podíem parlar amb franquesa i pactar on volíem anar i quanta estona hi volíem destinar.
Si hi ha una cosa que no suporto és la frase “Tiempo libre para fotos, nos vemos en quince minutos”. I si resulta que ja les he fet, les fotos? I si resulta que amb quinze minuts no en tinc ni per començar? I si el que realment vull és anar al bar més proper a fer un te tranquilament? No, no, molt amable, el meu temps me’l vaig dosificant jo mateixa! Per tant, amb els guies, les coses clares des del primer moment.
09:00 Parada a mig camí
Sabent que el trajecte serà llarg, unes 3,5 hores, parem a mig camí en una àrea de servei a barallar-nos amb les senyores de les propines dels banys (perquè netejar, presisament, està clar que no ho havien fet en força temps) i fer un refresc a la terrassa mentre els nens juguen una estoneta als gronxadors i tobogans.
Aquests moments robats els aprofito sempre per conversar i aprendre molt. Aquesta vegada la meva víctima, el pobre Ahmed, ha resultat ser un interlocutor molt animat amb el qual hem intercanviat moltes opinions sobre la situació del país en general, de la situació de la dona en la seva societat, els anhels i les pors dels joves i, sobretot, la visió que els joves amb una certa cultura tenen de la seva religió. Ens hi hem estat gairebé una hora.
10:45 Alexandria – Catacombes Kom al Shokafa
Horari: 09:00 - 16:00 h
Adreça: Carmous , s/nEntrades: Adults 20 LE
Altres: no és permesa l’entrada de càmeres al recinte.
Altres: no és permesa l’entrada de càmeres al recinte.
En arribar a Alexandria anem directament cap a les catacombes. Situades en un descampat envoltat d’edificacions, hom mai podria endevinar la meravella que amaga el seu subsòl. A la novela de Matilde Asensi, “El último catón”, una part de l’acció es produeix en aquests espais i, val a dir, hi fa una descripció ben documentada i molt encertada.
Aquest conjunt de catacombes, datades del segle I i principis del II, època de dominació romana, va ser descobert el 1892. Sembla probable que fos en origen una tomba privada, convertida després en cementiri públic. Des del seu descobriment els dos nivells inferiors estaven submergits, després del descens del nivell de l'aigua el 1995 només queda submergit el més baix.
Comprèn tres nivells, amb nombrosos passatges, vestíbul, avantcambra, cambra funerària i nínxols excavats a la roca. Després de l'entrada hi ha una escala circular, on a les parets hi ha obertures per permetre el pas de la llum. L'entrada a la cambra mortuòria està decorada amb mitologia grega, com Atenea o Medusa, i al seu interior hi ha tres grans nínxols cadascun amb un sarcòfag de pedra. És una de les últimes mostres de decoració de l'Antic Egipte, encara que molt influenciada per l'art grec. (Font: Wikipèdia)
Comprèn tres nivells, amb nombrosos passatges, vestíbul, avantcambra, cambra funerària i nínxols excavats a la roca. Després de l'entrada hi ha una escala circular, on a les parets hi ha obertures per permetre el pas de la llum. L'entrada a la cambra mortuòria està decorada amb mitologia grega, com Atenea o Medusa, i al seu interior hi ha tres grans nínxols cadascun amb un sarcòfag de pedra. És una de les últimes mostres de decoració de l'Antic Egipte, encara que molt influenciada per l'art grec. (Font: Wikipèdia)
Descendim per la magnífica escala de cargol fins al primer nivell i li deixem ben clar al guia que les explicacions van pels meus pares, que ells són els seus “clients”. Nosaltres, mentrestant, anem passejant amb els nens tot fent-los les explicacions al seu nivell. El nostre fill està meravellat, molt excitat perquè diu que és un lloc molt misteriós, i als meus pares els encanta, tot comentant que poc es pensaven que hi pogués haver un espai així just a sota d’on havíem aparcat.
11:45 Columna de Pompei
Adreça: Parc arqueològic d'Alexandria
Entrades: Adults 20LE - Estudiants i nens 10 LE
La Columna de Pompei està situada al parc arqueològic de la ciutat, en el lloc on es trobava en l'Antiguitat el temple del Serapeum. És una columna feta de granit vermell d'Assuan, i és la major d'aquest tipus construïda fora de les capitals imperials de Roma i Constantinoble.
Les mesures del seu eix són 20,46 m d'alçada, amb un diàmetre de 2,71 m en la seva base. El pes de la peça de granit vermell d'Assuan s'estima en 285 t. Incloent la seva base i la seva capitell, la columna arriba als 26,85 m d'alçada. (Font: Wikipèdia)
 |
| Contrasts... |
 |
| La columna de Pompei |
 |
| Islam-chic |
Finalment, després de gairebé dues hores de circular pels seus carrers, els meus pares descobreixen Alexandria: i és que fins ara no hem arribat a la façana marítima. Des de la corniche, aquesta ciutat captiva, però en el seu interior, i sense cap referència visual del mar, hom podria pensar que es troba en qualsevol indret d’Egipte.
Tot recorrent la corniche hem arribat a la fortalesa de Qait-Bei, on, segons es diu, es van utilitzar per construir-la els blocs de pedra del malograt far d'Alexandria.
 |
| La fortalesa de Qait-Bei des de l'escullera |
El far d'Alexandria va ser una torre construïda al segle III a. C. (Entre els anys 285 i 247 aC) a l'illa de Pharos, per servir com a punt de referència del port i com far. Amb una alçada estimada entre 115 i 150 metres va ser una de les estructures fetes per l'home més altes per molts segles, i va ser identificada com una de les Set Meravelles del Món per Antípater de Sidó.
Juntament amb la Gran Piràmide de Gizeh, el far va sobreviure a la resta de les Set Meravelles del Món Antic. Però, va ser severament danyat pels terratrèmols de 1303 i 1323 fins al punt que el viatger àrab Ibn Battuta va escriure que li havia estat impossible entrar a les ruïnes. Les restes van desaparèixer el 1480 quan el sultà d'Egipte Qaitbey va emprar els blocs petris de les ruïnes per construir un fort.
Pharos va donar origen a la paraula «far» en la major part de llengües romàniques: castellà (far), català (far), francès (phare), gallec (far), italià (far), portuguès (fanal) i romanès (far).(Font: Wikipèdia)
Juntament amb la Gran Piràmide de Gizeh, el far va sobreviure a la resta de les Set Meravelles del Món Antic. Però, va ser severament danyat pels terratrèmols de 1303 i 1323 fins al punt que el viatger àrab Ibn Battuta va escriure que li havia estat impossible entrar a les ruïnes. Les restes van desaparèixer el 1480 quan el sultà d'Egipte Qaitbey va emprar els blocs petris de les ruïnes per construir un fort.
Pharos va donar origen a la paraula «far» en la major part de llengües romàniques: castellà (far), català (far), francès (phare), gallec (far), italià (far), portuguès (fanal) i romanès (far).(Font: Wikipèdia)
N’Ahmed ens ha convidat a un gelat en una botiga plena a vessar d’egipcis i ens l’hem pres asseguts en una escullera just al davant de la fortalesa, amb les onades a tocar i envoltats de joves locals que pescaven, es banyaven i gaudien de la proximitat del mar. Ha estat un passeig molt agradable.
13:30 Dinar
Ens porten a un restaurant, just a tocar del passeig marítim, i ens lliurem del temible buffet. Preferim escollir un parell de plats i menjar tranquilament. Els nens es diverteixen jugant pel menjador malgrat la calor i els adults seguim conversant amb el nostre guia.
14:30 Biblioteca
Adreça: mapa
Entrades per no-egipcis: Adults 4LE i Estudiants 2LE
No tinc paraules per descriure com m’agrada aquest conjunt d’edificis, però puc dir que justifiquen perfectament el camí des de Cairo.
La Biblioteca Reial de Alexandria o Antiga Biblioteca d'Alexandria, va ser en la seva època la més gran del món i s'estima que va ser fundada al començament del segle III a. C. per Ptolomeu I Sòter, i ampliada pel seu fill Ptolomeu II Filadelf, arribant a allotjar fins a 900.000 manuscrits. La nova Biblioteca Alexandrina, rememorant l'original i promoguda per la UNESCO, va ser inaugurada el 16 d'octubre de 2002 a la mateixa ciutat.
La destrucció de la Biblioteca d'Alexandria és un dels temes polèmics de la civilització occidental, assignat a romans, egipcis cristians o musulmans, depenent de la font consultada. No hi testimonis precisos sobre els seus aspectes més essencials, i no s'han trobat les ruïnes del Museu, i les del Serapeo molt escasses. Per a alguns escriptors llatins, la Gran Biblioteca fundada pels Ptolomeus amb prou feines va resultar afectada en l'incendi provocat per les tropes de Juli Cèsar a 48 a. C. Probablement, ja havia desaparegut en el moment de la dominació àrab, encara que alguns escriptors comenten que el califa Umar Ibn al-Jattab va ordenar la destrucció de milers de manuscrits. Independentment de les culpes de cristians i musulmans, la fi de la biblioteca s'ha de situar en un moment indeterminat del segle III o del IV, potser en 273, quan l'emperador Aurelià va prendre i saquejar la ciutat, o quan Dioclecià va fer el mateix a 297. La biblioteca-filla del Serapeum, successora de la Gran Biblioteca, va ser espoliada, o almenys buidada, el 391, quan l'emperador Teodosi el Gran va ordenar la destrucció dels temples pagans de la ciutat dels Ptolomeus. (Font: Wikipèdia)
La destrucció de la Biblioteca d'Alexandria és un dels temes polèmics de la civilització occidental, assignat a romans, egipcis cristians o musulmans, depenent de la font consultada. No hi testimonis precisos sobre els seus aspectes més essencials, i no s'han trobat les ruïnes del Museu, i les del Serapeo molt escasses. Per a alguns escriptors llatins, la Gran Biblioteca fundada pels Ptolomeus amb prou feines va resultar afectada en l'incendi provocat per les tropes de Juli Cèsar a 48 a. C. Probablement, ja havia desaparegut en el moment de la dominació àrab, encara que alguns escriptors comenten que el califa Umar Ibn al-Jattab va ordenar la destrucció de milers de manuscrits. Independentment de les culpes de cristians i musulmans, la fi de la biblioteca s'ha de situar en un moment indeterminat del segle III o del IV, potser en 273, quan l'emperador Aurelià va prendre i saquejar la ciutat, o quan Dioclecià va fer el mateix a 297. La biblioteca-filla del Serapeum, successora de la Gran Biblioteca, va ser espoliada, o almenys buidada, el 391, quan l'emperador Teodosi el Gran va ordenar la destrucció dels temples pagans de la ciutat dels Ptolomeus. (Font: Wikipèdia)
 |
| Els lluernaris de la coberta de la sala de lectura |
Entrem a l’edifici on hi ha la gran sala de lectura i, mentre esperem la visita guiada en espanyol, anem a veure les exposicions temporals de la planta soterrani, totes elles excel·lents. També aprofitem per signar al llibre de visites de la biblioteca, on el nostre fill escriu el seu nom i el de la seva germana ben orgullós.
No sabem exacament per què, però els menors de 5 anys no poden accedir a la sala de lectura. De manera que, malgrat que la meva filla estigui ben adormida a la motxilla i no suposi cap molèstia per ningú, renuncio a la visita guiada i me’n vaig a la botiga de llibres a “fer temps”. A una compradora compulsiva de llibres com jo no em resulta un greu problema passar una bona estona en una llibreria, però el meu pressupost sovint se’n ressenteix. M’uneixo de nou a la meva família just quan acabava de pagar les compres i anem a veure un parell d’exposicions fantàstiques de plànols de la ciutat i d’exemplars manuscrits de l’Alcorà.
 |
| L'extraordinària sala de lectura |
La sala de lectura és extraordinària, amb deu nivells aterrassats sempre visibles des de qualsevol punt i amb una il·luminació zenital a través de lluernaris que deixa bocabadat. Com a arquitecte, em meravellen tant els arquitectes com el projecte arquitectònic.
El meu company aprofita aquesta estona per demanar un PC i verificar el nostre e-mail. Recomano molt fer aquesta petita incursió com a usuari perquè amb la visita guiada es perd la referència i l’escala: només com a individu a la recerca d’un PC adjudicat a la immensa sala de lectura es recupera, i es magnifica, el tamany d’aquesta sala amb els deu nivells diferents on conviuen lectors i llibres. Deixo aquest link a un projecte que estan endegant a la biblioteca de digitalització de llibres per a la seva consulta online, molt interessant.
El meu company aprofita aquesta estona per demanar un PC i verificar el nostre e-mail. Recomano molt fer aquesta petita incursió com a usuari perquè amb la visita guiada es perd la referència i l’escala: només com a individu a la recerca d’un PC adjudicat a la immensa sala de lectura es recupera, i es magnifica, el tamany d’aquesta sala amb els deu nivells diferents on conviuen lectors i llibres. Deixo aquest link a un projecte que estan endegant a la biblioteca de digitalització de llibres per a la seva consulta online, molt interessant.
 |
| Tot buscant un PC |
16:30 Camí de tornada
Ja iniciant el camí de tornada, fem una breu parada als jardins del Palau Montazah, la residència d’estiu de l’actual president que, òbviament, no es pot visitar. Ens apropem fins al mar i ens acomiadem d’Alexandria per emprendre l’etern camí de tornada cap a Cairo.
A mig camí, i després de dues hores de trajecte, parem en una àrea de servei una bona estona per estirar les cames, prendre un refresc i que els nens investiguin els gronxadors locals una estoneta.
Ha estat bonic veure la posta de sol a la “Desert Road”, l’autopista d’Alexandria i arribem a Cairo a les 21:00 després de 4,5 hores de camí i un embús impressionant per entrar a la ciutat i arribar fins al centre. És de nit i estem força cansats. Decidim anar de cacera a buscar quelcom que ens poguem menjar tranquilament a l’habitació després de banyar els nens.
 |
| El Palau de Montazah |
 |
| Desert Road |
 |
| Seguretat i salut en el treball? |
21:30 Fatatri at Tahrir
Seguint els consells de la Lonely Planet, el meu company decideix que encara li queden forces per fer una incursió fins a Midan Tahrir per buscar uns “fitir”, una mena de crepe egípcia molt típica i molt recomanada per la guia. A la resta les forces ens han abandonat i decidim esperar-lo a les habitacions.
L’espera es fa llarga, molt llarga, gairebé una hora. Quan ja començàvem a pensar que no tornaria… ha aparegut amb un munt d’històries i de fitir.
A la pràctica, un cop al petit local que no convida massa a seure i menjar, la carta únicament diferencia entre fitir i pizzes. Els fitir porten toppings dolços i les pizzes, com és lògic, salats. Per tant, el meu company es decideix a demanar 5 fitir amb diferents tipus de melmelades, sucre, etc. (76 LE) Ha comentat que era força divertit de veure com les feien, amb espectacle inclòs fent girar la massa per sobre el cap, i que les pizzes tenien un bon aspecte increíble (A tenir en compte per futurs viatges).
Un cop a l’hotel i havent-les començat a menjar, he de dir que mai a la meva vida he provat res més dolç. Les hem anat provant d’una en una i, realment, les hem trobat totes iguals, pero cadascuna més dolça que l’anterior… quin tip de riure!
 |
| Egipcis practicant "l'esport nacional" |
Índex Egipte 201001 Per què una altra vegada al mateix lloc?
02 Dades útils
03 De bars, de restaurants...i de pastissos
04 Cairo faraònic: Saqqara i Dashur
05 Cairo copte
06 Cairo islàmic
07 Alexandria
08 Del Museu Egipci de Cairo a Luxor
09 West bank
10 Sunrise, sunrise
11 Despeses, compres... i regateig
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!