Gener 2012. El hilo de Penélope

El hilo de Penélope
Fatema Mernissi
Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2003
Editorial Lumen
Origen: Biblioteca pública

Fatema Mernissi és una autora amb la qual he gaudit de la lectura en altres ocasions (Sueños en el umbral, L’harem occidental i El Poder olvidado) i que sempre que finalitzo un llibre seu ja tinc en ment quin serà el proper (Las sultanas olvidadas).

L’autora defineix l’objectiu del llibre a la pàgina 25 de la següent manera: “El meu objectiu, en les següents pàgines, és compartir amb els extrangers de pas i amb els meus compatriotes que van de vacances a la seva pàtria el que més m’agrada del Marroc, i sobretot el que més em diverteix quan jo també em converteixo en turista”. A partir d’aquesta afirmació hom podria pensar que ens trobem davant d’una guia de viatges escrita per una autora marroquina i, considero, que l’objectiu del llibre va molt més enllà de la frivolització del compartir el millor d’un país amb aquells qui el visiten. I és que trobar un “Marroc cívic”, tal com ho anomena l’autora, on es valoritzin més els seus recursos humans que no pas el patrimoni material al qual accedeix el turista implica principalment a tres agents intervinents en el procés: els turistes, les dones i  els joves.

El viatge és el terme clau en aquest llibre, el qual pot ser un viatge entès com a recorregut (pels turistes), com a experiència vital i simbòlica (per les dones) o com a consecució d’un projecte de comunitat (per als joves).

I és que Bistami, gran sufí persa, ja en el segle VIII “recomanava el viatgecom una eina de coneixement d’un mateix, i mai es cansava de repetir que és més fàcil l’intercanvi amb un extranger afí a nosaltres que amb un parent proper que no comparteixi les nostres idees” (...) ”Quanta gent propera ens és en realitat llunyana! I quants extrangers llunyans estan molt a prop nostre!” (pàgina 10).

Per tant, com a viatgers responsables, “per descobrir meravelles hem d’estar disposats a treballar a fons amb nosaltres mateixos i a alliberar-nos dels estereotips que ens enceguen” (pàgina 40). I aquests estereotips dels quals ens hem d’alliberar per tal de trobar el Marroc cívic, segons l’autora, són els següents:

1. Els canvis es produeixen més en el centre que a la perifèria.
2. Occident, amb la seva educació i els seus avenços tecnològics, és superior a orient, debilitat per l’analfabetisme i enquistat a l’edat de pedra.
3. Els llicenciats generen més riquesa que els analfabets.
4. Ser ric es tenir diners.
5. El conflicte entre homes i dones és etern.
6. La biculturalitat dl Marroc (àrab i bereber) és una desventatja.
7. No torneu a pronunciar el mot “bereber”. Substituïu-lo per amazic. (pàgina 20)

En el llibre “Maravillas del Valle del Draa” hom pren consciència que el Marroc és molt més que el mar de dunes que els turistes imaginem abans de conèixer el país, “per a molts turistes el desert està buit. L’objectiu del llibre és demostrar justament el contrari: que el desert desborda de símbols, imatges i sons. El problema és que la sorra amaga les imatges i ofega els sons. Per això cal fer l’esforç d’escoltar.”

I és que si la imatge figurativa està prohibida a l’Islam, podem parlar d’una tradició pictòrica musulmana? Rotundament sí, però en una gran varietat de suports, generalment domèstics, en els quals es refugià durant segles.

El terreny de les imatges i el simbolisme pertany a les dones, les il·lustradores dels símbols ancestrals de la seva cultura (amaziga principalment), que han sobreviscut fins als nostres dies sobre un suport inesperat: les estores.

Penèlope, mitològica parella d’Ulisses i part important del títol d’aquest llibre en la seva traducció a l’espanyol, “simbolitza l’obstinació de la dona en seguir essent soberana i no deixar-se ofegar mai pels desastres que li cauen al damunt” (pàgina 107). I a partir del mite de l’esposa lluitadora que no deixà mai de teixir per mantenir el fil que l’unia amb el seu espòs, l’autora ens il·lustra sobre la lluita de grans artistes plàstiques marroquines (Baya, Chaibia, Regraguia, ...) que han hagut de vèncer les dificultats de gènere i de manca de formació acadèmica per esdevenir icones de la simbologia popular.

Qaudre de Baya
Font: www.webislam.com

Andrée Bretón deia de Baya que “els seus quadres connecten novament a l’espectador amb tot allò viu que la imaginació bereber actual ha conservat de l’Antic Egipte (...) en un món on la dona erigeix, imagina i engendra els seus somnis i divinitats”. (pàgina 130).

I és que tal com deia l’àvia l’autora del llibre,Yasmina (molt familiar per als que han llegit “Memorias en el umbral”): quan una dona d’enfronta a dos problemes, l’estratègia de supervivència exigeix eliminar provisionalment un dels dos per poder actuar amb més eficàcia. (pàgina 28)

Per tant, ja n’hi ha prou d’associar dona rural i ignorància! (pàgina 119). Chaibia va ser la primera dona proletària que logrà passar directament, i sense permís, de vendre llana a vendre quadres (pàgina 129). I, en general, les dues finestres que la pintura de les dones nord-africanes obren davant els ulls d’un imaginari europeu atrapat en la seva pròpia racionalitat gairebé quirúrgica són: l’accés a la memòria simbòlica bereber i el fluir ple d’afecte d’una frescura pròpia de la infantesa.(pàgina 130).

I si les dones han trobat el seu paper com a garants de la simbologia ancestral de la seva cultura, tant teixint estores com entrant en la representació plàstica, els garants dels valors de la comunitat i de la supervivència del seu medi natural són els joves.

I aquests joves marroquins desencantats amb el sistema, amb un alt índex d’atur i, de vegades, sense accés a una formació veuen el seu “El Dorado” quan miren cap a Europa. Per frenar la immigració és necessari que els joves escoltin que no només són indispensables, sinó responsables. Quan es senten inútils emigren a Europa o cauen a la violència o al terrorisme(pàgina 168). L’arrelament en una comunitat cívica és l’únic que pot ajudar a la gent a dominar els seus impulsos violents, tant si són caçadors com terroristes. Jo crec que si proliferen els uns i els altres és per la mateixa soledat (pàgina 216).

Per tant, cal connectar als joves amb internet per evitar que emprenguin el vol a Europa sembla la solució ideal (pàgina 46). Em sembla un dels secrets de les noves generacions àrabs: malgrat la tempesta que s’ha abatut sobre la regió, la joventut no es deprimeix perquè navega en el temps, i extreu del passat les riqueses necessàries per inventar-se un futur que tingui la felicitat com horitzó (pàgina 79).

La parabòlica ha facilitat l’aprenentatge de llengües perquè passar-se una hora escoltant parlar en anglès o espanyol per les desenes de canals de televisió als que té accés gratuït qualsevol jove ha democratitzat l’accés al saber, que abans era monopoli dels fills dels rics de la ciutat (pàgina 176). Al món àrab ja no hi ha analfabets, perquè l’accés al saber ja no passa per la lletra escrita sinó per la comunicació oral. El satèl·lit ha retornat el territori de la narració al poble (pàgina 38).

I és aquest poble, aquesta comunitat impulsada pels seus joves, el que ha entès que el més poderós dels homes és el que més es comunica (pàgina 160) i que la solidaridat restitueix la seva dignitat a tots, tant als que donen ajuda com als que la reben (pàgina 158). I és seguint aquests principis de comunicació i solidaritat com neixen les primeres caravanes cíviques, trobades d’intel·lectuals, professionals de prestigi, individus amb gran formació que es desplacen a les zones més aïllades per tal d’establir diàleg amb les comunitats. I és a partir d’aquest diàleg quan les comunitats troben el seu camí en la preservació del medi que els envolta i de les seves costums, oferint perspectives als seus joves plens d’energia i il·lusió.

Tal com diu Ali Amahan: “Quan un petit grup de camperols participa en totes les etapes d’un projecte, des de la seva concepció fins al repartiment de les tasques de manteniment, s’aconsegueixen miracles” (pàgina 48)

I tanco la ressenya d’aquest llibre ple d’optimisme amb el lema de Sindbad amb el quual Shahrazad obre la narració de les 1000 i 1 nits: “El que vol aconseguir un alt rang vetlla totes les nits. El que busca perles s’ha de llançar al mar.” (pàgina 20)