Festa Major de Gràcia. El cel de mil colors

Ens agrada molt passar cada any a veure els carrers de Gràcia engalanats, perquè és una zona que ens encanta i perquè aquests dies és una porta oberta a la imaginació on aixecar el cap i mirar cap al cel suposa tot un univers de sensacions per a nosaltres i pels nostres fills.
Segurament aquesta entrada estaria molt més ben documentada si abans de redactar-la hagués mirat a la web de la Festa Major de Gràcia el títol i l’explicació exacta de cadascun dels carrers… però em sembla molt més divertit posar la conclusió a la que han arribat els meus fills, que acostuma a ser més original. Mil disculpes als graciencs que amb tant d’esforç ens ofereixen aquest espectacle únic i que després venim de fora i en fem aquestes explicacions tan subjectives…sorry.

Penjo aquest enllaç amb el recorregut en tracks de Google maps per poder-ho seguir una mica millor.

11:50 Estació metro Joanic
El nostre recorregut cada any s’inicia en aquesta estació, que és la que ens resulta més pràctica per arribar a Gràcia.

11:55 Carrer Joan Blanques
Hi ha consens en què és un bosc prehistòric.
El cel des de Joan Blanques (I)

El cel des de Joan Blanques (II)
Hi ha exemplars de dinosaure “desconeguts” pels paleontòlegs i amb explicació de les seves principals característiques, per exemple:

Ecopijosaure: s’alimentava només de productes “bio” i “fashion”, una alimentació molt cara que el va dur a la ruïna i a la seva mort per inanició.

Barbiesaure: era molt presumida i sempre volia estar estupenda, fet que va aconseguir amb unes fantàstiques punxes de silicona.

Politisaure: s’alimentava exclusivament de polítics honestos, es va extingir ràpidament per manca d’aliment i ens va deixar la situació política actual.


Pterodàctil de cartró pintat
Ecopijosaure amb càpsules de nespresso
12:05 Plaça Trias i Fargas
És l’univers, aixeques el cap i veus un munt de planetes de molts colors. Abundància d’estels fets amb ampolles d’aigua reciclades i retallades. Ens quedem amb les ganes de veure aquesta plaça de nit, perquè la il•luminació ha de ser espectacular.
Els estels al cel de Trias i Fargas
Els planetes del cel de Trias i Fargas
En el moment en què estem per allà, hi ha una mena de concentració de “vespes” antigues. Una xulada. També fan una mena de votació de l’scooter que més agrada al públic. La nostra filla té claríssim que la millor és una de color rosa i s’hi fa unes quantes fotos.



12:15 Carrer Providència
No sabem si és l’arc de Sant Martí o un camp de flors, que ens perdonin… Decoració multicolor feta per garlandes de llaunes de beguda reclicades i pintades de colors, una mena de plomalls de malla de polietilè acolorida i unes flors de bosses de plàstic.
Un misteriós plomall

Una flor de bosses de plàstic

Fa molt bonic de veure en perspectiva. En el moment en què hi passem estan fent una competició de dòmino i el carrer està molt animat.
L'arc de Sant Martí al cel de Providència

12:25 Carrer Verdi
És un bosc màgic o un eixam d’abelles de caixes de fusta. Estem d’acord en que és el que més ens ha agradat.
L'eixam de Verdi
Aquest carrer sempre ens agrada molt perquè, enfront dels altres carrers, la seva comissió de festes sempre encerta fent una “porta d’entrada” espectacular i una escenografia de tot el carrer, anant més enllà de la decoració de la “caixa” del carrer, creant uns espais complexes i molt interessants.
La porta de Verdi

Les parets de l'escenografia de Verdi

12:40 Carrer Perla
Aquest sí que està molt clar: és un cabaret. Fan unes llums molt originals amb gots de plàstic plens de boles de celofan vermell. Sempre dóna la sensació que és el carrer on es fan activitats més “alternatives”.

Les cabareteres de Perla
Els llums del cabaret al cel de Perla
12:45 Plaça de la Vil•la de Gràcia
És un castell amb bruixes, fantasmes i cambra de tortura. Se’ns escapa el significat d’un parament vertical decorat amb components electrònics (però si realment ens haguéssim mirat la temàtica, segurament ho entendriem).
El castell fantasma a la Vil·la de Gràcia
Això no ho vam entendre...
Aprofitem per fer uns granissats i uns gelats, que fa una calor i una xafogor horribles. Hem estat en una cafeteria que té terrassa i ens ha sorprès molt el fet que fos una cafeteria sense alcohol, és la primera vegada que ens hi trobem.

13:20 Carrer Mozart
Va de marcians. Ens ha agradat molt, principalment als nens. Decorat amb personatges d’altres galàxies d’escaiola o paper maché molt ben fets. Els platets voladors suspesos resulten molt simpàtics. A mig carrer han posat una mena de decorat on hi ha dibuixats tres marcians amb un forat a l’alçada de la cara i t’hi pots posar pel darrera i fer-te una foto. Als nens els ha flipat.
Els alienígenes de Mozart
El cel des de Mozart
EL BITXO MÉS SIMPÀTIC DE TOTS ELS GUARNIMENTS!!

En aquest carrer, a part de mirar cap enlaire, també resultava molt bonic mirar a terra i veure-hi reflexades les estrelles de colors.
El cel de Mozart reflexat al paviment

Destaquem:

1. La tendència al reciclatge, ja present en la pràctica totalitat dels carrers.
2. La versatitilitat d’un nou element de reciclatge estrella: la càpsula de nespresso. Jo mateixa, de fet, ja havia previst aquest any de fer unes garlandes per l’arbre de Nadal amb unes campanetes fetes amb càpsules de Nespresso que porto guardant tot l’any.

Les càpsules de nespresso, l'element estrella de reciclatge d'enguany



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...