.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes populars amb nens. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes populars amb nens. Mostrar tots els missatges
Girona. Temps de flors 2011
Aquest any hem trobat una estona per anar a Girona a veure el "Temps de flors" i enguany ha pogut ésser entre setmana, tot un luxe considerant la gentada que s'hi pot trobar el cap de setmana...
A la web oficial podeu trobar tota la informació i itineraris d'aquesta mostra d'art floral, decoració i land-art que cada primavera transforma la ciutat del Ter i de l'Onyar en un autèntic jardí de l'Eden.
Per qui no sàpiga de què parlem... us poso una presentació de fotografies seguint l'itinerari que hem fet enguany.
Sant Quinti de Mediona 2010. Mata-degolla
Hem quedat amb uns amics dels meus fills i els seus pares, uns bons amics nostres també, i, una vegada més, aquest petit municipi de l'Alt Penedès triomfa amb el seu poder de convocatòria: els carrers del casc antic eren a vessar de gent el diumenge de 9 a 14h.
Però el que a mi m'arriba al cor d'aquestes fires és el menjar: pa de pagès d'aquell que et dura una setmana, formatges fets artesanalment, embotits casolans, coques amb mil acabats i pastissos que fan salivera. Tot un paisatge per fer gaudir els sentits.
I un any més, l'Associació de Dones Extrangeres i Catalanes (ADECA), ens ha deleïtat a la seva parada amb receptes tradicionals del Marroc. Hem sortit carregats amb un parell de pans marroquins, un parell de crepes i alguna altra pasta que ens ha alegrat el berenar i les postres del sopar. Als nens els ha encantat tot.
 |
| Im-pres-sio-nant |
I, en arribar a la plaça de l'Ajuntament, hi havia la gran batalla campal! Les tropes borbòniques estaven atacant el campament instal·lat a la plaça amb trabucs i canons. Imagina't els quatre nens que portàvem, teníen els ulls com a plats!
 |
| L'artilleria |
En acabar, i abans d'anar a fer un merescut aperitiu, vam passar a veure els oficis antics a la plaça dels Avis i les puntaires a la plaça del Sol.
 |
| Un artesà de la marqueteria |
 |
| Les puntaires |
 |
| Et voilà! |
Castanyada 2010. 02 La Castanyada oficiosa i la oficial
Aquest any la castanyada l'hem celebrat "gairebé" tres vegades... tot per maca de quòrum... o per excés, segons es miri. Hem tingut una feinada fent panellets, ens hi vam estar gairebé 4 hores el divendres per la tarda i de 1,5 kg d'ametlles ens van sortir 3 safates ben maques! El meu esforçat fill em va ajudar moltíssim amb els de cafè i els de melmelada de pruna.
La primera castanyada del cap de setmana va ser amb la part de la família que no podia assistir a la "castanyada oficial" del dia 31 a la nit, que és la tradicional. En aquest sopar hi ha hagut panellets, però no castanyes. La segona l'hem fet amb els amics, també amb panellets, però sense castanyes. La tercera, i oficial, ha estat el dia indicat, el 31 d'octubre al vespre amb la família disponible per a l'event, i hem fet les castanyes a la barbacoa, els moniatos al forn i ens hem menjat la safata de panellets acompanyada de moscatell.
 |
| Els panellets de pinyons a mig fer |
La primera castanyada del cap de setmana va ser amb la part de la família que no podia assistir a la "castanyada oficial" del dia 31 a la nit, que és la tradicional. En aquest sopar hi ha hagut panellets, però no castanyes. La segona l'hem fet amb els amics, també amb panellets, però sense castanyes. La tercera, i oficial, ha estat el dia indicat, el 31 d'octubre al vespre amb la família disponible per a l'event, i hem fet les castanyes a la barbacoa, els moniatos al forn i ens hem menjat la safata de panellets acompanyada de moscatell.
 |
| No estan malament, no? |
Castanyada 2010. 01 Davant l'amenaça del Halloween
M'encanta fer no només una castanyada, sinó moltes i així col·laborem a allunyar el Halloween de casa nostra, que avui ja he sentit que en un "tot a cent" hi havia unes garlandes amb unes aranyes que serien molt xules per la castanyada.
 |
| La preparació en mans de l'expert: el meu sogre |
Per nosaltres la castanyada és quelcom que no es celebra un únic dia. De fet, la nit del 31 d'octubre a l'1 de novembre només es diferencia de les "altres" castanyades perquè mengem panellets. Però als nens els encanten les castanyes i als avis els encanta fer-les.... total... que ens passem ben bé un mes i mig fent castanyes cada cap de setmana.
I és que aquest any anem força tard.... entre que hem estat força ocupats d'ençà que va començar el mes.... que vam ser al Marroc el cap de setmana passat.... avui ens hem adonat que encara no havíem menjat castanyes! He posat els moniatos al forn en un intent fallit, perquè aquest forn no és el de casa i a l'hora de menjar encara no estaven cuits, i hem baixat al jardí a fer algunes castanyes.
 |
| MMMMMMMM...... |
Després, com sempre, acompanyats de la família i una mica de moscatell hem anat fents els típics comentaris: aquest any sí que es pelen bé, que si és perquè primer s'han de cremar amb flama i després deixar-les fer a poc a poc, que depèn de la varietat de castanya, etc.
Sant Quintí de Mediona. Cercavila de diumenge de Festa Major
A Sant Quintí de Mediona tenen una Festa Major que Déu-n'hi-do!!!
És sorprenent, i emocionant, veure com un poble de 2000 i escaig habitants té tant d'interès en mantenir grups folclòrics locals, però d'un folclore nostrat que converteix la cercavila del diumenge en una representació i un exemple de la voluntat de preservar aquestes representacions amb noves generacions que també hi posen moltes ganes en la cercavila del dilluns per la tarda, que és el dia de la Festa Major dels Petits.
I quan dic "folclore" ho dic amb la boca ben petita perquè interiorment tinc la sensació que em refereixo a la Lola Flores, la Pantoja o a qualsevol d'aquesta faràndula de la transició....i res més lluny. Però tampoc sé com dir-ne...potser seria millor dir "tradició" i punt.
 |
| Els trabucaires del ball d'en Serrallonga |
Vam arribar just a temps de veure els Trabucaires del Ball d'en Serrallonga, un grup de joves que, després d'un segle, han recuperat aquesta tradició del municipi que sembla que data dels voltants de 1906. Deixo el seu enllaç al Facebook per saber-ne més i donar-los suport.
Immediatament deprés passen els gegants i els capgrossos (o nans). Està clar que aquest any ens hem situat en un bon lloc: a la cantonada entre el carrer Weyler i el carrer de Sant Antoni es té una panoràmica perfecta i, a més, tots els grups aprofiten aquest punt per fer les seves representacions i danses. No ens n'hem perdut ni un detall!!! Els nens miren amb la boca oberta i, quan ens descuidem, el nostre fill corre entre les cames de la gent a buscar les restes dels petards dels diables...
 |
| La geganta |
 |
| El gegant |
De seguida passen els Bastoners, seguidors del tradicional ball de bastons de Catalunya. Sempre m'ha meravellat aquest ball, produïnt-me una tensió terrible només de pensar com deu ser de dolorós un cop als dits amb aqueslls bastons... sobretot quan ningú es queixa però veus que algú surt corrent cap al bar més proper per demanar gel... Aprofito també per deixar el seu link al Facebook.
En el cas dels bastoners, em sembla de justícia posar un vídeo més que no pas una foto.
Les següents són el grup de Panderetes, que amb els seus picarols a les cames i els seus vestits típics, recuperen aquesta tradició i, alhora, es converteixen en el referent del que voldríem que fessin les nostres nenes en aquesta festa major...és que són tan mones les nenes petites vestides de pandereta...que no hi ha iaia que s'hi resisteixi.
El grup de timbalers de Sant Quintí, Els SQandol, amb la seva batucada posen marxa, i molta, a la darrera part d'aquesta cercavila, seguits de la Banda, que agrada molt als més grans. No he estat capaç de trobar cap vídeo en condicions per penjar-lo.... tots surten mooooooolt moguts!!
 |
| SQandol, els timbalers. |
I quan ja han passat tots....correm cap al cap de la cercavila, a la Plaça d'Enric Prat de la Riba... a veure els dracs, el local i el de Reus, que, acomapanyats del Ball de Diables, fan sempre un espectacle digne de veure.
 |
| El drac |
Per veure'n alguns videos "en acció", millor mireu aquest enllaç a YouTube.
 |
| Els diables de Sant Quintí de Mediona Com em va dir aquest any el nét de Cal Mosca parlant del correfoc bestial d'uns dies enrera ..."Si no ha caigut aquest any la plaça, no caurà mai" ... i això resumeix la passió d'aquest poble per la pólvora! |
Festa Major de Gràcia. El cel de mil colors
Ens agrada molt passar cada any a veure els carrers de Gràcia engalanats, perquè és una zona que ens encanta i perquè aquests dies és una porta oberta a la imaginació on aixecar el cap i mirar cap al cel suposa tot un univers de sensacions per a nosaltres i pels nostres fills.
Segurament aquesta entrada estaria molt més ben documentada si abans de redactar-la hagués mirat a la web de la Festa Major de Gràcia el títol i l’explicació exacta de cadascun dels carrers… però em sembla molt més divertit posar la conclusió a la que han arribat els meus fills, que acostuma a ser més original. Mil disculpes als graciencs que amb tant d’esforç ens ofereixen aquest espectacle únic i que després venim de fora i en fem aquestes explicacions tan subjectives…sorry.
Penjo aquest enllaç amb el recorregut en tracks de Google maps per poder-ho seguir una mica millor.
11:50 Estació metro Joanic
El nostre recorregut cada any s’inicia en aquesta estació, que és la que ens resulta més pràctica per arribar a Gràcia.
11:55 Carrer Joan Blanques
Hi ha consens en què és un bosc prehistòric.
Hi ha exemplars de dinosaure “desconeguts” pels paleontòlegs i amb explicació de les seves principals característiques, per exemple:
 |
| El cel des de Joan Blanques (I) |
 |
| El cel des de Joan Blanques (II) |
Ecopijosaure: s’alimentava només de productes “bio” i “fashion”, una alimentació molt cara que el va dur a la ruïna i a la seva mort per inanició.
Barbiesaure: era molt presumida i sempre volia estar estupenda, fet que va aconseguir amb unes fantàstiques punxes de silicona.
 |
| Pterodàctil de cartró pintat |
 |
| Ecopijosaure amb càpsules de nespresso |
12:05 Plaça Trias i Fargas
És l’univers, aixeques el cap i veus un munt de planetes de molts colors. Abundància d’estels fets amb ampolles d’aigua reciclades i retallades. Ens quedem amb les ganes de veure aquesta plaça de nit, perquè la il•luminació ha de ser espectacular.
En el moment en què estem per allà, hi ha una mena de concentració de “vespes” antigues. Una xulada. També fan una mena de votació de l’scooter que més agrada al públic. La nostra filla té claríssim que la millor és una de color rosa i s’hi fa unes quantes fotos.
 |
| Els estels al cel de Trias i Fargas |
 |
| Els planetes del cel de Trias i Fargas |
12:15 Carrer Providència
No sabem si és l’arc de Sant Martí o un camp de flors, que ens perdonin… Decoració multicolor feta per garlandes de llaunes de beguda reclicades i pintades de colors, una mena de plomalls de malla de polietilè acolorida i unes flors de bosses de plàstic.
Fa molt bonic de veure en perspectiva. En el moment en què hi passem estan fent una competició de dòmino i el carrer està molt animat.
 |
| Un misteriós plomall |
 |
| Una flor de bosses de plàstic |
Fa molt bonic de veure en perspectiva. En el moment en què hi passem estan fent una competició de dòmino i el carrer està molt animat.
 |
| L'arc de Sant Martí al cel de Providència |
12:25 Carrer Verdi
És un bosc màgic o un eixam d’abelles de caixes de fusta. Estem d’acord en que és el que més ens ha agradat.
Aquest carrer sempre ens agrada molt perquè, enfront dels altres carrers, la seva comissió de festes sempre encerta fent una “porta d’entrada” espectacular i una escenografia de tot el carrer, anant més enllà de la decoració de la “caixa” del carrer, creant uns espais complexes i molt interessants.
 |
| L'eixam de Verdi |
 |
| La porta de Verdi |
 |
| Les parets de l'escenografia de Verdi |
12:40 Carrer Perla
Aquest sí que està molt clar: és un cabaret. Fan unes llums molt originals amb gots de plàstic plens de boles de celofan vermell. Sempre dóna la sensació que és el carrer on es fan activitats més “alternatives”.
12:45 Plaça de la Vil•la de Gràcia
 |
| Les cabareteres de Perla |
 |
| Els llums del cabaret al cel de Perla |
És un castell amb bruixes, fantasmes i cambra de tortura. Se’ns escapa el significat d’un parament vertical decorat amb components electrònics (però si realment ens haguéssim mirat la temàtica, segurament ho entendriem).
 |
| El castell fantasma a la Vil·la de Gràcia |
 |
| Això no ho vam entendre... |
Aprofitem per fer uns granissats i uns gelats, que fa una calor i una xafogor horribles. Hem estat en una cafeteria que té terrassa i ens ha sorprès molt el fet que fos una cafeteria sense alcohol, és la primera vegada que ens hi trobem.
13:20 Carrer Mozart
Va de marcians. Ens ha agradat molt, principalment als nens. Decorat amb personatges d’altres galàxies d’escaiola o paper maché molt ben fets. Els platets voladors suspesos resulten molt simpàtics. A mig carrer han posat una mena de decorat on hi ha dibuixats tres marcians amb un forat a l’alçada de la cara i t’hi pots posar pel darrera i fer-te una foto. Als nens els ha flipat.
En aquest carrer, a part de mirar cap enlaire, també resultava molt bonic mirar a terra i veure-hi reflexades les estrelles de colors.
 |
| Els alienígenes de Mozart |
 |
| El cel des de Mozart |
 |
| EL BITXO MÉS SIMPÀTIC DE TOTS ELS GUARNIMENTS!! |
En aquest carrer, a part de mirar cap enlaire, també resultava molt bonic mirar a terra i veure-hi reflexades les estrelles de colors.
 |
| El cel de Mozart reflexat al paviment |
Destaquem:
1. La tendència al reciclatge, ja present en la pràctica totalitat dels carrers.
2. La versatitilitat d’un nou element de reciclatge estrella: la càpsula de nespresso. Jo mateixa, de fet, ja havia previst aquest any de fer unes garlandes per l’arbre de Nadal amb unes campanetes fetes amb càpsules de Nespresso que porto guardant tot l’any.
 |
| Les càpsules de nespresso, l'element estrella de reciclatge d'enguany |
Índex Festes populars i Excursions per Catalunya
- Descobrint Barcelona en família: ens agrada passejar pel centre de Barcelona i descobrir nous indrets. Aquí trobareu un mapa amb punts d'interès, botigues curioses i alguns llocs on menjar. (Veure més...)
- Festes populars: aquelles festes tan nostrades que ens agrada compartir amb els nostres fills. (Veure més...)
- Excursions, sortides i rutes a peu: som el cul del Jaumet i ens agrada no parar quiets (a peu per Montserrat, en bici pel Baix Llobregat)
- Camí de Sant Jaume fent trampes (a peu i en bici): encara en procés, anem fent etapes a mesura que el temps ens ho permet, però de cara al proper any Xacobeu (2021) esperem haver arribat. (Veure més...)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
