"L'any 1714, en el decurs de la guerra de Successió, els ministres borbònics van imposar un nou impost. El poble es va revoltar i la repressió de l'exèrcit borbònic va ser brutal, amb execucions massives i incendis de poblacions. Sant Quintí de Mediona va ser arrasat i incendiat per soldats de Felip V el 10 de gener de 1714 i hi van morir diversos veïns. Per rememorar aquests fets, la localitat de l'Alt Penedès celebra, aquest diumenge, la tercera edició de la Festa del Mata-degolla, una recreació històrica amb representacions teatrals de l'afusellament a la plaça de l'Església, un campament militar i la seva vida quotidiana –amb tendes de campanya, uniformes i armes del segle XVIII– i una cercavila històrica amb grups de tambors i trabucaires. El programa d'actes inclou també un mercat barroc, demostracions d'oficis, un esmorzar popular i la tretzena trobada de puntaires." (Font: El punt)
Hem quedat amb uns amics dels meus fills i els seus pares, uns bons amics nostres també, i, una vegada més, aquest petit municipi de l'Alt Penedès triomfa amb el seu poder de convocatòria: els carrers del casc antic eren a vessar de gent el diumenge de 9 a 14h.
Sembla que les fires també es van actualitzant i els productes oferits han guanyat en originalitat i qualitat. De fet, m'hi podria haver deixat el sou... collarets, arracades i penjolls fets de materials insospitats (feltre, càpsules de nespresso, filferro, etc.), elements de decoració de fusta amb dissenys renovats i roba de seda estampada tant en bosses de mà com mocadors.
Però el que a mi m'arriba al cor d'aquestes fires és el menjar: pa de pagès d'aquell que et dura una setmana, formatges fets artesanalment, embotits casolans, coques amb mil acabats i pastissos que fan salivera. Tot un paisatge per fer gaudir els sentits.
I un any més, l'Associació de Dones Extrangeres i Catalanes (ADECA), ens ha deleïtat a la seva parada amb receptes tradicionals del Marroc. Hem sortit carregats amb un parell de pans marroquins, un parell de crepes i alguna altra pasta que ens ha alegrat el berenar i les postres del sopar. Als nens els ha encantat tot.
 |
| Im-pres-sio-nant |
I, en arribar a la plaça de l'Ajuntament, hi havia la gran batalla campal! Les tropes borbòniques estaven atacant el campament instal·lat a la plaça amb trabucs i canons. Imagina't els quatre nens que portàvem, teníen els ulls com a plats!
 |
| L'artilleria |
En acabar, i abans d'anar a fer un merescut aperitiu, vam passar a veure els oficis antics a la plaça dels Avis i les puntaires a la plaça del Sol.
 |
| Un artesà de la marqueteria |
 |
| Les puntaires |
Tot acabà prenent una Moritz en un entorn d'allò més agradable, Els Lledoners, el nostre restaurant preferit a Sant Quintí, que el recomano, de pas, a tothom.
 |
| Et voilà! |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Cada comentari és un motiu més per continuar amb aquest bloc. Siguin benvinguts!