No formava part dels nostres plans allotjar-nos a Errachidia i, sincerament, no crec que torni a passar però aquest darrer estiu veníem del Dadès en direcció cap al nord i amb la intenció de dormir a Goulmima. La nostra amiga Marta ens havia aconsellat per anar amb canalla la "Maison d'Hôtes les Palmiers", però en arribar-hi vam veure que, primerament, havia canviat de nom i, en entrar-hi, també havia canviat de propietaris amb un desastre de resultat: el que havia estat una caseta amb jardí al costat del Ksar i del palmeral havia esdevingut un antre ple de mosques i caques de gat, almenys quan nosaltres ho vam veure. Per tant, vam fugir per cames i vam decidir de continuar cap al nord.
En arribar a Errachidia vam fer el que no s'ha de fer mai: quedar-nos al primer lloc. Quan l'endemà al matí descobreixes que el segon i el tercer dels hotels eren probablement millors i més barats fa molta ràbia, però feia moltíssima calor i els nens estaven una mica cansats, així que ens vam rendir fàcilment.
Tot i que és un hotel preciós, és altament probable que no hi tornem per dos motius: va ser l'allotjament més car de tot el viatge (amb el súperdescompte que ens van aplicar vam sortir per 800DH per dormir i esmorzar) i perquè és l'únic lloc on vam conviure amb cuques (escarbats) més grans del que hi ha per les nostres terres. Els meus fills encara l'anomenen "l'hotel de luxe dels escarbats).
